際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
Elsminerals油油Kevin MorenoLloren巽 Aguilar
ORIGINATS PER PRECIPITACIGuixHalita CalcitaSilvina
油Nom: guixComposici坦: sulfat de calci di hidratat (C aSO4揃2H2O) Duresa: 1,5-2        Densitat:  2,3-3 g/cmColor:    Incolor. Blanc, groguenc, vermell, o fins i tot negre a causa de les seves impureses.Forma cristal揃lina:   cristalls tabulars o prismtics.Propietats:   辿s un gran a誰llant t竪rmic, ja que 辿s molt mal conductor de la calor. S'utilitza en la construcci坦, per millorar les terres agr鱈coles i per obtenir cid sulf炭ric. Origen/classificaci坦:   Egipte.Utilitats: Com a additiu en cimentsCom a revestiment de parets i sostres.
Nom: calcitaComposici坦:  辿s un mineral del grup dels carbonats i el polimorf m辿s estable del carbonat de calci(CaCO3)Duresa: 2-2,2Densitat:2,6-2,8Forma cristal揃lina: Petits cristalls en forma de trigonalPropietats: T辿 molt bona exfoliaci坦. Origen/classificaci坦: M竪xic, Estats Units i Alemanya. Originats per precipitaci坦.Utilitats:  S utilitza com a abrasiu suau i per tallar escultures.
Nom:Halita o sal comunaComposici坦: : Format per cristalls de clorur de sodi.Duresa: 2.Densitat: 21  22Color: transparent,blanc.Forma Cristal揃lina: Masses cristal揃lines transparents.Propietats: Es transparent i t辿 bon saborOrigen/ Classificaci坦: Torrevieja, Sant Carles de la Rpida i Cadis. Originats per precipitaci坦.Utilitats: Alimentaci坦 del 辿ssers vius, hi ha  la ind炭stria com a prove誰dor de sosa, cloro i lleixiu. Bona per a la cuina.
Nom: Silvina.Composici坦: Format  per clorur de potassi.Duresa: 4.Densitat: 199.Color: Taronja.Forma Cristal揃lina: Masses cristal揃lines de sistema regular, dominant en cubs.Propietats: Soluble a l aigua i de sabor amarg. Origen/classificaci坦: Alemanya, EUA i Ucra誰na.Originats per Precipitaci坦.Utilitats: Acompanya  a la sal als seus jaciments.
SILICATSMica moscovitaQuars OlivinaFeldespat
Nom: Mica Moscovita.Composici坦: Per potassi i alumini.Duresa: 2  25.Densitat: 283Color: BlancaForma Cristal揃lina: Cristalls tabulars de color marrons.Propietats:  Molta brillantor nacrada i caracter鱈stica.Origen: ndia , Pakistan, Brasil  i Estats Units. Classificaci坦: Silicats.Utilitats: S utilitza com a a誰llant el竪ctric i com a a誰llant t竪rmic
Nom: Quars.Composici坦: Compost per di嘆xid de silici.Duresa:  7.Densitat: 2,65. Color: Blanc transparent, o rosa. Forma Cristal揃lina: En forma d hexgon. Propietats: Quan es comprimeix es produeix una separaci坦 de crregues el竪ctriques. . Origen/Classificaci坦: sud-americ. Silicats.Utilitats: Apreciat en joieria i per aplicacions 嘆ptiques. Tallar.
Nom: Olivina.Composici坦: Format per una mescla de silicat de ferro i de silicat de magnesi.Duresa: 6,5  7.Densitat: 3,27  4,20.Color:  Verd oliva.Forma Cristal揃lina: En forma de rombes i avegades quadrada.Propietats: Format per una mescla isomorfica. Origen: Zones d origen volcnic Classificaci坦: Silicats.Utilitats: Es molt apreciat  en la joieria.
Nom: Feldespat.Composici坦: Format a trav辿s de la conjuntaci坦delsmagmes.Duresa: 6  6,5. Densitat: 2,5  2,8.Color: Variable: Blanc, rosa, verd, blau.Forma Cristal揃lina: En forma de prisma.Propietats: Que son molt abundants (el mes abundant de lescor巽a terrestre)Origen: gnia o magmtica Classificaci坦: Silicats. Utilitats: Per fabricar objectes de cermica i de porcellana.
BlendaCalcopiritaMagnetitaCinabriGalenaHematitesmenes
Nom: Blenda.Composici坦: Per sulfur de zinc. Duresa: 2,5  3.Densitat: 3,9  4,1.Color: Groc i Negre.Forma Cristal揃lina: C炭bica.Propietats: escassetat de ferroOrigen: A l 鱈ndia i a Alemanya.Classificaci坦: Menes.Utilitats: Industrialment es el principal component del zinc.
Nom: Calcopirita.Composici坦: Per coure.Duresa: 3,5  4.Densitat: 4,2.Color: Groc metl揃lic i una part verda.Forma Cristal揃lina: Mol petits i deformats.Propietats: conte molt coure.Origen: Chile. Classificaci坦: Menes. Utilitats: Extreuren el coure.
Nom: Magnetita.Composici坦: Per 嘆xids de ferro (fe3 O4).Duresa: 5,5  6.Densitat: 5,2.Color: Negre Metl揃lic.Forma Cristal揃lina: Cristalls c炭bics en forma d octaedre.Propietats: Ric en ferro, Brillantor metl揃lica. Origen: Nova Zelanda, Austrlia i Nova York.Classificaci坦: Menes.Utilitats: Quan s escalfa sen obt辿  metalls es fan les br炭ixoles.
Nom: Cinabri.Composici坦: Bsicament per mercuri.Duresa: 2  2,5.Densitat: 8,1.Color: Vermell坦s.Forma Cristal揃lina: En forma de triangles petits.Propietats: Es forma on es troben les roques  volcniques i les fonts clides. Origen: Espanya, pen鱈nsula de Calif嘆rnia, Eslov竪nia, M竪xic, Per炭 i Xina al nord dAfricClassificaci坦: Menes.Utilitats: Se nobt辿 el metalls per嘆 mes del mercuri.
Nom: Galena.Composici坦: Sulfur de plom i impureses.Duresa: 2,5  3. Densitat: 7,6. Color: Gris.Forma Cristal揃lina: Cristalls c炭bic en forma d Octaedre.Propietats: Brillantor metl揃lica.Origen: Gran Bretanya, ustria i Colorado.Classificaci坦: Menes.Utilitats: Per l extracci坦 de plom
Nom: Hematites.Composici坦: Per 嘆xid de ferro.Duresa: 5  6.Densitat: 6,2  6,3.Color: Vermell.Forma Cristal揃lina: Cristalls en forma de romboide.Propietats: Mineral metl揃lic de ferro. Origen: Su誰ssa, Brasil, Australia, Noruega, Regne Unit, ustria, Itlia.Classificaci坦: Menes.Utilitats: Se n extreu metalls com la magnetita
TopaziCorind坦beril揃lediamantPEDRES PRECIOSES
Nom: Topazi.Composici坦: Fluor i alumini.Duresa: 8.Densitat: 35  36. Color: dun groc i marr坦 barrejat transparent.Forma cristal揃lina: Cristalls triangulars.Propietats: En pocs casos tamb辿 pot ser de colorblau, o fins hi tot incolor.Tamb辿 es pot confondre amb el Diamant normal.Origen: Es pot trobar a gran part de Am竪rica central al sud est de americ del sud al nord dEuropa als pa誰sos de su誰ssa noruega.classificaci坦: Pedres precioses. Utilitats: Sutilitza en Joieria.
Nom: Corind坦.Composici坦: xid d alumini.Duresa: 9.Densitat: 39 - 41. Color: T辿 una gran varietat de colors segons la impuresa: vermell, violeta, groc, verd,blau.Forma cristal揃lina: Cristalls.Propietats: Si es vermell  sanomena Rub鱈 i si el blau sanomena safir. Origen: Es troba en Canad, Ontrio, Sud-frica, a Xina.Classificaci坦: Pedres precioses.Utilitats: Normalment sutilitza en joieria perqu竪 es molt valorat i apreciat per la gent.
Nom: Beril揃le.Composici坦: alumini.Duresa: 58-7 Densitat: 26-28. Color: En els majors casos es incolor pero avegades 辿s tintat.Forma cristal揃lina: Cristalls hexagonals.Propietats: Si es de color verd sanomena maragda i si es de color blau mar鱈.Origen: Es pot trobar a ustria, Alemanya, Irlanda, Madagascar, Col嘆mbia, Sud-frica, Brasil i a EUA.Classificaci坦: Pedres Precioses.Utilitats: s molt apreciat en joieria. Els antics druides el feien sevir per fer rituals.
Nom: Diamant. Composici坦: carb坦 polvoritzatDuresa: 10. Densitat: 35  353.Color: T鱈picament entre groc, marr坦 o gris incolor. Forma cristal揃lina: Cristalls.Propietats: Bons conductors de calor, mals  conductors d electricitat i transparents als rajos X. Es el mineral m辿s dur de tots els que es troben a lescor巽a terrestre.Origen: Es pot trobar en : Vene巽uela, India, Sud-afric, Estats Units, R炭ssia i Austrlia.Classificaci坦: Pedres precioses.Utilitats: Sutilitza per tallar perqu竪 es molt dur. I 辿s molt valu坦s en joieria

More Related Content

Similar to Minerals Aguilar (20)

Minerals Montoliu
Minerals  MontoliuMinerals  Montoliu
Minerals Montoliu
Dolors Morata
Minerals Galceran
Minerals GalceranMinerals Galceran
Minerals Galceran
Dolors Morata
Treball Minerals Andrea i Berta
Treball Minerals Andrea i BertaTreball Minerals Andrea i Berta
Treball Minerals Andrea i Berta
GABINO
Treball minerals.
Treball minerals.Treball minerals.
Treball minerals.
bielcallarisa
La Plasticitat
La PlasticitatLa Plasticitat
La Plasticitat
Rubitah
Treball minerals
Treball mineralsTreball minerals
Treball minerals
Ciclesuperior5615
Minerals i roques
Minerals i roquesMinerals i roques
Minerals i roques
cancoix
Treball els minerals
Treball els mineralsTreball els minerals
Treball els minerals
Josep Broch
Treball de Els materials
Treball de Els materialsTreball de Els materials
Treball de Els materials
laureta04
Els materials
Els materialsEls materials
Els materials
sonia242001
Els materials
Els materialsEls materials
Els materials
clavg
Les roques ornamentals
Les  roques ornamentalsLes  roques ornamentals
Les roques ornamentals
CdA Barcelona
Les roques ornamentals
Les  roques ornamentalsLes  roques ornamentals
Les roques ornamentals
CdA Barcelona
Minerals Montoliu
Minerals  MontoliuMinerals  Montoliu
Minerals Montoliu
Dolors Morata
Minerals Galceran
Minerals GalceranMinerals Galceran
Minerals Galceran
Dolors Morata
Treball Minerals Andrea i Berta
Treball Minerals Andrea i BertaTreball Minerals Andrea i Berta
Treball Minerals Andrea i Berta
GABINO
Treball minerals.
Treball minerals.Treball minerals.
Treball minerals.
bielcallarisa
La Plasticitat
La PlasticitatLa Plasticitat
La Plasticitat
Rubitah
Minerals i roques
Minerals i roquesMinerals i roques
Minerals i roques
cancoix
Treball els minerals
Treball els mineralsTreball els minerals
Treball els minerals
Josep Broch
Treball de Els materials
Treball de Els materialsTreball de Els materials
Treball de Els materials
laureta04
Els materials
Els materialsEls materials
Els materials
sonia242001
Els materials
Els materialsEls materials
Els materials
clavg
Les roques ornamentals
Les  roques ornamentalsLes  roques ornamentals
Les roques ornamentals
CdA Barcelona
Les roques ornamentals
Les  roques ornamentalsLes  roques ornamentals
Les roques ornamentals
CdA Barcelona

Minerals Aguilar

  • 3. 油Nom: guixComposici坦: sulfat de calci di hidratat (C aSO4揃2H2O) Duresa: 1,5-2 Densitat: 2,3-3 g/cmColor: Incolor. Blanc, groguenc, vermell, o fins i tot negre a causa de les seves impureses.Forma cristal揃lina: cristalls tabulars o prismtics.Propietats: 辿s un gran a誰llant t竪rmic, ja que 辿s molt mal conductor de la calor. S'utilitza en la construcci坦, per millorar les terres agr鱈coles i per obtenir cid sulf炭ric. Origen/classificaci坦: Egipte.Utilitats: Com a additiu en cimentsCom a revestiment de parets i sostres.
  • 4. Nom: calcitaComposici坦: 辿s un mineral del grup dels carbonats i el polimorf m辿s estable del carbonat de calci(CaCO3)Duresa: 2-2,2Densitat:2,6-2,8Forma cristal揃lina: Petits cristalls en forma de trigonalPropietats: T辿 molt bona exfoliaci坦. Origen/classificaci坦: M竪xic, Estats Units i Alemanya. Originats per precipitaci坦.Utilitats: S utilitza com a abrasiu suau i per tallar escultures.
  • 5. Nom:Halita o sal comunaComposici坦: : Format per cristalls de clorur de sodi.Duresa: 2.Densitat: 21 22Color: transparent,blanc.Forma Cristal揃lina: Masses cristal揃lines transparents.Propietats: Es transparent i t辿 bon saborOrigen/ Classificaci坦: Torrevieja, Sant Carles de la Rpida i Cadis. Originats per precipitaci坦.Utilitats: Alimentaci坦 del 辿ssers vius, hi ha la ind炭stria com a prove誰dor de sosa, cloro i lleixiu. Bona per a la cuina.
  • 6. Nom: Silvina.Composici坦: Format per clorur de potassi.Duresa: 4.Densitat: 199.Color: Taronja.Forma Cristal揃lina: Masses cristal揃lines de sistema regular, dominant en cubs.Propietats: Soluble a l aigua i de sabor amarg. Origen/classificaci坦: Alemanya, EUA i Ucra誰na.Originats per Precipitaci坦.Utilitats: Acompanya a la sal als seus jaciments.
  • 8. Nom: Mica Moscovita.Composici坦: Per potassi i alumini.Duresa: 2 25.Densitat: 283Color: BlancaForma Cristal揃lina: Cristalls tabulars de color marrons.Propietats: Molta brillantor nacrada i caracter鱈stica.Origen: ndia , Pakistan, Brasil i Estats Units. Classificaci坦: Silicats.Utilitats: S utilitza com a a誰llant el竪ctric i com a a誰llant t竪rmic
  • 9. Nom: Quars.Composici坦: Compost per di嘆xid de silici.Duresa: 7.Densitat: 2,65. Color: Blanc transparent, o rosa. Forma Cristal揃lina: En forma d hexgon. Propietats: Quan es comprimeix es produeix una separaci坦 de crregues el竪ctriques. . Origen/Classificaci坦: sud-americ. Silicats.Utilitats: Apreciat en joieria i per aplicacions 嘆ptiques. Tallar.
  • 10. Nom: Olivina.Composici坦: Format per una mescla de silicat de ferro i de silicat de magnesi.Duresa: 6,5 7.Densitat: 3,27 4,20.Color: Verd oliva.Forma Cristal揃lina: En forma de rombes i avegades quadrada.Propietats: Format per una mescla isomorfica. Origen: Zones d origen volcnic Classificaci坦: Silicats.Utilitats: Es molt apreciat en la joieria.
  • 11. Nom: Feldespat.Composici坦: Format a trav辿s de la conjuntaci坦delsmagmes.Duresa: 6 6,5. Densitat: 2,5 2,8.Color: Variable: Blanc, rosa, verd, blau.Forma Cristal揃lina: En forma de prisma.Propietats: Que son molt abundants (el mes abundant de lescor巽a terrestre)Origen: gnia o magmtica Classificaci坦: Silicats. Utilitats: Per fabricar objectes de cermica i de porcellana.
  • 13. Nom: Blenda.Composici坦: Per sulfur de zinc. Duresa: 2,5 3.Densitat: 3,9 4,1.Color: Groc i Negre.Forma Cristal揃lina: C炭bica.Propietats: escassetat de ferroOrigen: A l 鱈ndia i a Alemanya.Classificaci坦: Menes.Utilitats: Industrialment es el principal component del zinc.
  • 14. Nom: Calcopirita.Composici坦: Per coure.Duresa: 3,5 4.Densitat: 4,2.Color: Groc metl揃lic i una part verda.Forma Cristal揃lina: Mol petits i deformats.Propietats: conte molt coure.Origen: Chile. Classificaci坦: Menes. Utilitats: Extreuren el coure.
  • 15. Nom: Magnetita.Composici坦: Per 嘆xids de ferro (fe3 O4).Duresa: 5,5 6.Densitat: 5,2.Color: Negre Metl揃lic.Forma Cristal揃lina: Cristalls c炭bics en forma d octaedre.Propietats: Ric en ferro, Brillantor metl揃lica. Origen: Nova Zelanda, Austrlia i Nova York.Classificaci坦: Menes.Utilitats: Quan s escalfa sen obt辿 metalls es fan les br炭ixoles.
  • 16. Nom: Cinabri.Composici坦: Bsicament per mercuri.Duresa: 2 2,5.Densitat: 8,1.Color: Vermell坦s.Forma Cristal揃lina: En forma de triangles petits.Propietats: Es forma on es troben les roques volcniques i les fonts clides. Origen: Espanya, pen鱈nsula de Calif嘆rnia, Eslov竪nia, M竪xic, Per炭 i Xina al nord dAfricClassificaci坦: Menes.Utilitats: Se nobt辿 el metalls per嘆 mes del mercuri.
  • 17. Nom: Galena.Composici坦: Sulfur de plom i impureses.Duresa: 2,5 3. Densitat: 7,6. Color: Gris.Forma Cristal揃lina: Cristalls c炭bic en forma d Octaedre.Propietats: Brillantor metl揃lica.Origen: Gran Bretanya, ustria i Colorado.Classificaci坦: Menes.Utilitats: Per l extracci坦 de plom
  • 18. Nom: Hematites.Composici坦: Per 嘆xid de ferro.Duresa: 5 6.Densitat: 6,2 6,3.Color: Vermell.Forma Cristal揃lina: Cristalls en forma de romboide.Propietats: Mineral metl揃lic de ferro. Origen: Su誰ssa, Brasil, Australia, Noruega, Regne Unit, ustria, Itlia.Classificaci坦: Menes.Utilitats: Se n extreu metalls com la magnetita
  • 20. Nom: Topazi.Composici坦: Fluor i alumini.Duresa: 8.Densitat: 35 36. Color: dun groc i marr坦 barrejat transparent.Forma cristal揃lina: Cristalls triangulars.Propietats: En pocs casos tamb辿 pot ser de colorblau, o fins hi tot incolor.Tamb辿 es pot confondre amb el Diamant normal.Origen: Es pot trobar a gran part de Am竪rica central al sud est de americ del sud al nord dEuropa als pa誰sos de su誰ssa noruega.classificaci坦: Pedres precioses. Utilitats: Sutilitza en Joieria.
  • 21. Nom: Corind坦.Composici坦: xid d alumini.Duresa: 9.Densitat: 39 - 41. Color: T辿 una gran varietat de colors segons la impuresa: vermell, violeta, groc, verd,blau.Forma cristal揃lina: Cristalls.Propietats: Si es vermell sanomena Rub鱈 i si el blau sanomena safir. Origen: Es troba en Canad, Ontrio, Sud-frica, a Xina.Classificaci坦: Pedres precioses.Utilitats: Normalment sutilitza en joieria perqu竪 es molt valorat i apreciat per la gent.
  • 22. Nom: Beril揃le.Composici坦: alumini.Duresa: 58-7 Densitat: 26-28. Color: En els majors casos es incolor pero avegades 辿s tintat.Forma cristal揃lina: Cristalls hexagonals.Propietats: Si es de color verd sanomena maragda i si es de color blau mar鱈.Origen: Es pot trobar a ustria, Alemanya, Irlanda, Madagascar, Col嘆mbia, Sud-frica, Brasil i a EUA.Classificaci坦: Pedres Precioses.Utilitats: s molt apreciat en joieria. Els antics druides el feien sevir per fer rituals.
  • 23. Nom: Diamant. Composici坦: carb坦 polvoritzatDuresa: 10. Densitat: 35 353.Color: T鱈picament entre groc, marr坦 o gris incolor. Forma cristal揃lina: Cristalls.Propietats: Bons conductors de calor, mals conductors d electricitat i transparents als rajos X. Es el mineral m辿s dur de tots els que es troben a lescor巽a terrestre.Origen: Es pot trobar en : Vene巽uela, India, Sud-afric, Estats Units, R炭ssia i Austrlia.Classificaci坦: Pedres precioses.Utilitats: Sutilitza per tallar perqu竪 es molt dur. I 辿s molt valu坦s en joieria