ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Els üܳٱs  romans
-Com s’ho feien els romans per portar aigua a les ciutats? -Què és un üܳٱ? -Com construïen els üܳٱs? -Els primer üܳٱs romans -üܳٱ d’Europa -üܳٱ d’Espanya -Glosari -Webgrafia En aquest treball pots trobar  informació sobre...
Com s'ho feien els romans per portar aigua a les ciutats ? El portar l’aigua a les ciutats era un problema però des de l'antiguitat van saber solucionar-ho. Els grecs van inventar; els pous, les cisternes i les fonts, però en canvi els romans van ser uns grans innovadors en el transport de l’aigua i van inventar els üܳٱs a base d’arcades. Els primers sistemes que hi havia a les ciutats eren bastant mecànics i manuals, però en canvi en l’üܳٱ, l’aigua, s’havia d’anar a buscar lluny de les ciutats ja que havien de buscar fonts suficientment grans per poder mantenir a  la ciutat amb aigua durant tot un any.
Totes les ciutats romanes posseïen üܳٱs i moltes cisternes per poder recollir l’aigua de la pluja, Empúries, n’és un bon exemple. A les vil·les rústiques per poder cobrir les necessitats feien servir cisternes amb conduccions, com una xarxa general d'aigua.
Que són els üܳٱs? Els üܳٱs eren uns canals coberts fets de pedra, per on passava l’aigua gràcies a un petit pendent. Els üܳٱs podien estar soterrats o no, tot i així quan arribaven a les ciutats, s’enlairaven amunt i adquirien l’aspecte que més els caracteritza: una filera d’arcs sobre els quals hi havia el canal per on passava l’aigua. L’üܳٱ solia partir d’una cisterna que recollia directament l’aigua de la font, a partit d’aquí l’aigua que dipositava les impureses, anava cap al canal de l’üܳٱ.  Dos tipus d’arcs que amb els que es podien fer els üܳٱs.
Hi havia llocs on el cabal d’aigua variava segons l’estació de l’any, així que el que feien era construir un embassament de retenció d’aigua que permetia conservar-la en molt bones condicions en èpoques de sequera. Un exemple d’aquests embassaments és el que hi ha a 6 km de Mèrida: el pantà de Prosèrpina. Pantà de Prosèrpina
Construcció i tècnica Per la tècnica de construcció era necessari el coneixement de l’aplicació de dues tècniques d’enginyeria que permetés transportar l’aigua de manera continua i resolgués els impediments geogràfics. El canal per on circulava l'aigua consistia en una galeria excavada a la roca o enlairada per arcs, el fons de la qual estava arrebossat amb morter que l’impermeabilitzava.  Una volta de mig punt o bé unes lloses planes cobrien aquesta galeria que, intermitentment tenia uns forats s que permetien assegurar-ne el manteniment. Per aquests forats, podien passar les persones que conservaven els üܳٱs.
Els romans van ser els primers en construir els üܳٱs amb arcades com a suport de la conducció, donant-los el seu aspecte més característic. Per  mantenir un pendent regular de la canalització per on corria l'aigua i superar  els obstacles del terreny, els enginyers idearen la construcció d'arcs, de murs de sosteniment i de canalitzacions excavades a la roca. L'aigua no podia quedar embassada ni circular amb massa força, així que amb una petita inclinació, l'aigua podia arribar a la ciutat.  Esquema per saber com es feia un üܳٱ.
Els primers  üܳٱs romans A Roma és on es troben la majoria d'üܳٱs millors conservats del món. El primer üܳٱ subterrani va ser el  Aqua Apia  que tenia una llargada de 16 quilometres. Va ser construït per iniciativa d’Api Claudi Cras l'any 312 a.C. Després, el primer que van construir que duia aigua sobre la superfície va ser el  Aqua Marcia , construït a Roma, que s'estenia uns 90 quilòmetres. L’Anion Vell, que va ser construït el 273 a.C, anava per la superfície durant un tros no molt llarg, no té arcs.  L'üܳٱ que donava l’aigua a Cartago, al segle II, recorria una distància de 132 quilometres. Aquest és un dels üܳٱs més antics.
Avui és un dels canals més importants de Roma va ser obra de  Q. Marcius Rex l'any 144 a. C. Aquestes aigües provenien de la Vall de  l’Anié; el seu recorregut total era d’uns 90 km. Des de la  Spes Vetus , lloc obligat d'entrada, el canal seguia el traçat de les Muralles Aurelianes, que van englobar els arcs de l'üܳٱ, fins a la Porta. Anava a desembocar en les proximitats de l'estació Termini, per a seguir després fins a l'antic Ministeri de Finances.  AQUA MARCIA Fotografia de l’üܳٱ de  Aqua Marcia
Aquest üܳٱ va ser iniciat per Calígula en el 38 i acabat per Claudio l’any  52 d. C. És la realització més gran de totes. L'aigua es captava dels manantials  Curci i Cerúli  (a la zona Arsoli-Agosta), i arribava a Roma després d'un recorregut de 68 quilòmetres, dels quals 15 quilòmetres anaven a cel obert.  AQUA CLAUDIA Fotografies de l’üܳٱ  Aqua Claudia , en diferents llocs del seu recorregut.
L’aigua provenia del manantial  Squarciarelli  (Vall de l’Anié). Agripa va manar construir-lo l’any 33 a. C. La longitud era de 21 quilòmetres. La capacitat arribava als 48.240 metres cúbics i el seu recorregut urbà era el mateix que el del  Aqua Marcia . AQUA IULIA  Aqua Iulia  (l’üܳٱ original és el de la part central de color més clar)
üܳٱ  d'Europa
L'üܳٱ d’Eifel va ser un dels üܳٱs més llargs de l‘Imperi Romà, mostra de les grans habilitats dels enginyers de l'època, els assoliments tècnics de la qual es van perdre en l'Edat Mitjana. Construït l'any 80, l'üܳٱ transportava aigua a uns 95 quilòmetres des la regió d’Eifel (ara és Alemanya) fins a l'antiga ciutat de  Colònia Claudia Ara Agrippinensium . La seva longitud era de 130 quilòmetres. La construcció era gairebé completament subterrània.  L'üܳٱ d'Eifel
El Pont del Gard és un tros de l'üܳٱ romà que conduïa l'aigua de Uzès fins a Nîmes. És una obra molt impressionant de 50 quilòmetres de canal. És format per 3 nivells d'arcs que sostenen el canal cobert situat a 48 metres de terra. És el pont-üܳٱ més alt i conegut del món romà. El Pont del Gard  Imatge del Pont del Gard
Pont del Gard
üܳٱ  d'Hispania
El millor üܳٱ que queda a Hispania i una de les obres d'art i enginyeria més grandioses del món romà, és l'üܳٱ de Segòvia, construït probablement entre la segona meitat del s. I i principis del segle II, en temps dels emperadors Vepasià i Trajà. Té una longitud de 728 metres i 28, 29 metres en el punt més alt. Consta de 167 arcs.  Aqüeducte de Segòvia Fotografia de l’üܳٱ de Segòvia
Les aigües provenien del manantial la Fuenfría, situat a la serra més propera a 17 quilòmetres de la ciutat, en un paratge denominat La Acebeda.  L'aigua es recollia primerament en una cisterna coneguda amb el nom de El Caserón, per ser conduïda a continuació per un canal fins a una segona torre (Casa d'Aigües), on es decantava i netejava, per a continuar el seu camí fins a la ciutat. Fotografies de l’üܳٱ de Segòvia
El Pont del Diable també és anomenat Aqüeducte de Ferreres. Transportava aigua fins a Tarragona i es va construir en el segle II d.C, a l'època de Trajà. Actualment es conserven 164 metres d’aquest üܳٱ, però en realitat era molt més llarg.  Té una altura màxima de 26 metres. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. La pedra per fer-lo era d'una pedrera situada en un turó pròxim al monument, conegut com coves de la Pedrera. Recollia l'aigua del riu Francolí i es feia mitjançant una resclosa en un indret anomenat Torre del Comte. El Pont del Diable  Fotografía del Pont del Diable
Hi ha una llegenda sobre la construcció d’aquest üܳٱ, aquí us la deixem. Conta la llegenda que … «En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un üܳٱ per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tant sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l'endemà el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.»
L'Aqüeducte dels Miracles de Mèrida tenia una longitud de 830 metres, amb una altura de 25 metres (a la part més alta) i proporcionava aigua a la ciutat procedent de l'embassament de Proserpina. Encara hi ha alguns pilars i arcs de granit i maó, ja que han estat restaurats amb el pas dels anys. L'Aqüeducte dels Miracles  Fotografía de l’üܳٱ dels Miracles
L’üܳٱ de  Aqua Fontis Aureae  era el primer üܳٱ d'època romana que subministrava aigua a la ciutat de Còrdova.  L'üܳٱ  Aqua Nova Domitiana Augusta  era el segon üܳٱ que hi havia a Còrdova. L'üܳٱ de Valdepuentes era el tercer üܳٱ que en l’època romana subminstrava aigua a la ciutat de Còrdova. L'üܳٱ tenia un recorregut de més de 18 quilòmetres. Captava l’aigua del riu Bejarano. Es va utilitzar per abastir aigua a Medinat Al-Zhara. Els üܳٱs de Còrdova Aqüeducte de Valdepuentes
Glosari Tubs de ceràmica Tubuli fictiles  Mur de les clavegueres fer per arcs Substructio Galeria soterrada Specus, Canal soterrat Riuus subterraneus Canal Riuus Pou Putei Dipòsit d’obra Piscinae limariae Torre d’aigua Castellum aquae Dipòsit d’aigua Caput aquae Aqüeducte Aquae ductus SIGNIFICAT PARAULA
Webgrafia www.google.es http :// www.lepontdugard.com / html /pont_du_ gard.html    http :// historiarte.net /roma/ acueductos.html  http :// www.enciclopedia-aragonesa.com / voz.asp ? voz _ id =221  http ://mitologia4.blogspot.com/2008/04/ acueducto-romano.html  http :// www.youtube.com / watch ?v=v-5hpKG0WLA

More Related Content

What's hot (17)

Viesicamins
ViesicaminsViesicamins
Viesicamins
Sergi
Els ponts romans
Els ponts romansEls ponts romans
Els ponts romans
ncabre5
Dossier Redescobrint les Drassanes
Dossier Redescobrint les DrassanesDossier Redescobrint les Drassanes
Dossier Redescobrint les Drassanes
Museu Marítim de Barcelona
Restes arquitectòniques romanes
Restes arquitectòniques romanesRestes arquitectòniques romanes
Restes arquitectòniques romanes
Ainoaim
Aqueducte de Tarragona
Aqueducte de TarragonaAqueducte de Tarragona
Aqueducte de Tarragona
Gemma Ajenjo Rodriguez
Vies Romanes
Vies RomanesVies Romanes
Vies Romanes
jessymery
La catalunya romana 4
La catalunya romana 4La catalunya romana 4
La catalunya romana 4
ivanjariod
Power Point í
Power Point íPower Point í
Power Point í
ainetaaa17
Tot els camins porten a roma
Tot els camins porten a romaTot els camins porten a roma
Tot els camins porten a roma
jazminbuzzalino1
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
ngr1

Viewers also liked (8)

The Book of Life
The Book of LifeThe Book of Life
The Book of Life
guesta4f3e0
Ponencia aspectos legales seguridad tucamon [modo de compatibilidad]Ponencia aspectos legales seguridad tucamon [modo de compatibilidad]
Ponencia aspectos legales seguridad tucamon [modo de compatibilidad]
Aerco-PSM
Pel!
Pel!Pel!
Pel!
guest8d37a11
Un Mundo Nada PerfectoUn Mundo Nada Perfecto
Un Mundo Nada Perfecto
Andres Snitcofsky
Institutional Partners Overview
Institutional Partners OverviewInstitutional Partners Overview
Institutional Partners Overview
ireto
Australia hiring-market-update
Australia hiring-market-updateAustralia hiring-market-update
Australia hiring-market-update
Morgan McKinley
Succession “Losers”: What Happens to Executives Passed Over for the CEO Job?
Succession “Losers”: What Happens to Executives Passed Over for the CEO Job? Succession “Losers”: What Happens to Executives Passed Over for the CEO Job?
Succession “Losers”: What Happens to Executives Passed Over for the CEO Job?
Stanford GSB Corporate Governance Research Initiative
Study: The Future of VR, AR and Self-Driving Cars
Study: The Future of VR, AR and Self-Driving CarsStudy: The Future of VR, AR and Self-Driving Cars
Study: The Future of VR, AR and Self-Driving Cars
LinkedIn
Ponencia aspectos legales seguridad tucamon [modo de compatibilidad]Ponencia aspectos legales seguridad tucamon [modo de compatibilidad]
Ponencia aspectos legales seguridad tucamon [modo de compatibilidad]
Aerco-PSM
Un Mundo Nada PerfectoUn Mundo Nada Perfecto
Un Mundo Nada Perfecto
Andres Snitcofsky
Institutional Partners Overview
Institutional Partners OverviewInstitutional Partners Overview
Institutional Partners Overview
ireto
Australia hiring-market-update
Australia hiring-market-updateAustralia hiring-market-update
Australia hiring-market-update
Morgan McKinley
Study: The Future of VR, AR and Self-Driving Cars
Study: The Future of VR, AR and Self-Driving CarsStudy: The Future of VR, AR and Self-Driving Cars
Study: The Future of VR, AR and Self-Driving Cars
LinkedIn

Similar to Nuevo PresentacióN De Microsoft Power Point (19)

El acueducto de Segovia es una de las obras de arte romano mejor conservadas ...
El acueducto de Segovia es una de las obras de arte romano mejor conservadas ...El acueducto de Segovia es una de las obras de arte romano mejor conservadas ...
El acueducto de Segovia es una de las obras de arte romano mejor conservadas ...
LuisJavierMiguelCond
Tots els camins porten a Roma MB.pptx
Tots els camins porten a Roma MB.pptxTots els camins porten a Roma MB.pptx
Tots els camins porten a Roma MB.pptx
Mireia449715
Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.
ncabre5
L’ aigua a Tarraco
L’ aigua a TarracoL’ aigua a Tarraco
L’ aigua a Tarraco
clorent3
Latiin
LatiinLatiin
Latiin
ledaypaulus
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).pptLa ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
Mireia449715
Activitats
ActivitatsActivitats
Activitats
Meritxell Manzanera
Art 2 üܳٱ de segòvia
Art 2 üܳٱ de segòviaArt 2 üܳٱ de segòvia
Art 2 üܳٱ de segòvia
ramonbo
La ciutat romana.
La ciutat romana.La ciutat romana.
La ciutat romana.
Ainoaim
Tots els camins portena roma
Tots els camins portena romaTots els camins portena roma
Tots els camins portena roma
jazminbuzzalino1
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
elax5

Nuevo PresentacióN De Microsoft Power Point

  • 1. Els üܳٱs romans
  • 2. -Com s’ho feien els romans per portar aigua a les ciutats? -Què és un üܳٱ? -Com construïen els üܳٱs? -Els primer üܳٱs romans -üܳٱ d’Europa -üܳٱ d’Espanya -Glosari -Webgrafia En aquest treball pots trobar informació sobre...
  • 3. Com s'ho feien els romans per portar aigua a les ciutats ? El portar l’aigua a les ciutats era un problema però des de l'antiguitat van saber solucionar-ho. Els grecs van inventar; els pous, les cisternes i les fonts, però en canvi els romans van ser uns grans innovadors en el transport de l’aigua i van inventar els üܳٱs a base d’arcades. Els primers sistemes que hi havia a les ciutats eren bastant mecànics i manuals, però en canvi en l’üܳٱ, l’aigua, s’havia d’anar a buscar lluny de les ciutats ja que havien de buscar fonts suficientment grans per poder mantenir a la ciutat amb aigua durant tot un any.
  • 4. Totes les ciutats romanes posseïen üܳٱs i moltes cisternes per poder recollir l’aigua de la pluja, Empúries, n’és un bon exemple. A les vil·les rústiques per poder cobrir les necessitats feien servir cisternes amb conduccions, com una xarxa general d'aigua.
  • 5. Que són els üܳٱs? Els üܳٱs eren uns canals coberts fets de pedra, per on passava l’aigua gràcies a un petit pendent. Els üܳٱs podien estar soterrats o no, tot i així quan arribaven a les ciutats, s’enlairaven amunt i adquirien l’aspecte que més els caracteritza: una filera d’arcs sobre els quals hi havia el canal per on passava l’aigua. L’üܳٱ solia partir d’una cisterna que recollia directament l’aigua de la font, a partit d’aquí l’aigua que dipositava les impureses, anava cap al canal de l’üܳٱ. Dos tipus d’arcs que amb els que es podien fer els üܳٱs.
  • 6. Hi havia llocs on el cabal d’aigua variava segons l’estació de l’any, així que el que feien era construir un embassament de retenció d’aigua que permetia conservar-la en molt bones condicions en èpoques de sequera. Un exemple d’aquests embassaments és el que hi ha a 6 km de Mèrida: el pantà de Prosèrpina. Pantà de Prosèrpina
  • 7. Construcció i tècnica Per la tècnica de construcció era necessari el coneixement de l’aplicació de dues tècniques d’enginyeria que permetés transportar l’aigua de manera continua i resolgués els impediments geogràfics. El canal per on circulava l'aigua consistia en una galeria excavada a la roca o enlairada per arcs, el fons de la qual estava arrebossat amb morter que l’impermeabilitzava. Una volta de mig punt o bé unes lloses planes cobrien aquesta galeria que, intermitentment tenia uns forats s que permetien assegurar-ne el manteniment. Per aquests forats, podien passar les persones que conservaven els üܳٱs.
  • 8. Els romans van ser els primers en construir els üܳٱs amb arcades com a suport de la conducció, donant-los el seu aspecte més característic. Per mantenir un pendent regular de la canalització per on corria l'aigua i superar els obstacles del terreny, els enginyers idearen la construcció d'arcs, de murs de sosteniment i de canalitzacions excavades a la roca. L'aigua no podia quedar embassada ni circular amb massa força, així que amb una petita inclinació, l'aigua podia arribar a la ciutat. Esquema per saber com es feia un üܳٱ.
  • 9. Els primers üܳٱs romans A Roma és on es troben la majoria d'üܳٱs millors conservats del món. El primer üܳٱ subterrani va ser el Aqua Apia que tenia una llargada de 16 quilometres. Va ser construït per iniciativa d’Api Claudi Cras l'any 312 a.C. Després, el primer que van construir que duia aigua sobre la superfície va ser el Aqua Marcia , construït a Roma, que s'estenia uns 90 quilòmetres. L’Anion Vell, que va ser construït el 273 a.C, anava per la superfície durant un tros no molt llarg, no té arcs. L'üܳٱ que donava l’aigua a Cartago, al segle II, recorria una distància de 132 quilometres. Aquest és un dels üܳٱs més antics.
  • 10. Avui és un dels canals més importants de Roma va ser obra de Q. Marcius Rex l'any 144 a. C. Aquestes aigües provenien de la Vall de l’Anié; el seu recorregut total era d’uns 90 km. Des de la Spes Vetus , lloc obligat d'entrada, el canal seguia el traçat de les Muralles Aurelianes, que van englobar els arcs de l'üܳٱ, fins a la Porta. Anava a desembocar en les proximitats de l'estació Termini, per a seguir després fins a l'antic Ministeri de Finances. AQUA MARCIA Fotografia de l’üܳٱ de Aqua Marcia
  • 11. Aquest üܳٱ va ser iniciat per Calígula en el 38 i acabat per Claudio l’any 52 d. C. És la realització més gran de totes. L'aigua es captava dels manantials Curci i Cerúli (a la zona Arsoli-Agosta), i arribava a Roma després d'un recorregut de 68 quilòmetres, dels quals 15 quilòmetres anaven a cel obert. AQUA CLAUDIA Fotografies de l’üܳٱ Aqua Claudia , en diferents llocs del seu recorregut.
  • 12. L’aigua provenia del manantial Squarciarelli (Vall de l’Anié). Agripa va manar construir-lo l’any 33 a. C. La longitud era de 21 quilòmetres. La capacitat arribava als 48.240 metres cúbics i el seu recorregut urbà era el mateix que el del Aqua Marcia . AQUA IULIA Aqua Iulia (l’üܳٱ original és el de la part central de color més clar)
  • 14. L'üܳٱ d’Eifel va ser un dels üܳٱs més llargs de l‘Imperi Romà, mostra de les grans habilitats dels enginyers de l'època, els assoliments tècnics de la qual es van perdre en l'Edat Mitjana. Construït l'any 80, l'üܳٱ transportava aigua a uns 95 quilòmetres des la regió d’Eifel (ara és Alemanya) fins a l'antiga ciutat de Colònia Claudia Ara Agrippinensium . La seva longitud era de 130 quilòmetres. La construcció era gairebé completament subterrània. L'üܳٱ d'Eifel
  • 15. El Pont del Gard és un tros de l'üܳٱ romà que conduïa l'aigua de Uzès fins a Nîmes. És una obra molt impressionant de 50 quilòmetres de canal. És format per 3 nivells d'arcs que sostenen el canal cobert situat a 48 metres de terra. És el pont-üܳٱ més alt i conegut del món romà. El Pont del Gard Imatge del Pont del Gard
  • 18. El millor üܳٱ que queda a Hispania i una de les obres d'art i enginyeria més grandioses del món romà, és l'üܳٱ de Segòvia, construït probablement entre la segona meitat del s. I i principis del segle II, en temps dels emperadors Vepasià i Trajà. Té una longitud de 728 metres i 28, 29 metres en el punt més alt. Consta de 167 arcs. Aqüeducte de Segòvia Fotografia de l’üܳٱ de Segòvia
  • 19. Les aigües provenien del manantial la Fuenfría, situat a la serra més propera a 17 quilòmetres de la ciutat, en un paratge denominat La Acebeda. L'aigua es recollia primerament en una cisterna coneguda amb el nom de El Caserón, per ser conduïda a continuació per un canal fins a una segona torre (Casa d'Aigües), on es decantava i netejava, per a continuar el seu camí fins a la ciutat. Fotografies de l’üܳٱ de Segòvia
  • 20. El Pont del Diable també és anomenat Aqüeducte de Ferreres. Transportava aigua fins a Tarragona i es va construir en el segle II d.C, a l'època de Trajà. Actualment es conserven 164 metres d’aquest üܳٱ, però en realitat era molt més llarg. Té una altura màxima de 26 metres. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. La pedra per fer-lo era d'una pedrera situada en un turó pròxim al monument, conegut com coves de la Pedrera. Recollia l'aigua del riu Francolí i es feia mitjançant una resclosa en un indret anomenat Torre del Comte. El Pont del Diable Fotografía del Pont del Diable
  • 21. Hi ha una llegenda sobre la construcció d’aquest üܳٱ, aquí us la deixem. Conta la llegenda que … «En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un üܳٱ per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tant sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l'endemà el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.»
  • 22. L'Aqüeducte dels Miracles de Mèrida tenia una longitud de 830 metres, amb una altura de 25 metres (a la part més alta) i proporcionava aigua a la ciutat procedent de l'embassament de Proserpina. Encara hi ha alguns pilars i arcs de granit i maó, ja que han estat restaurats amb el pas dels anys. L'Aqüeducte dels Miracles Fotografía de l’üܳٱ dels Miracles
  • 23. L’üܳٱ de Aqua Fontis Aureae era el primer üܳٱ d'època romana que subministrava aigua a la ciutat de Còrdova. L'üܳٱ Aqua Nova Domitiana Augusta era el segon üܳٱ que hi havia a Còrdova. L'üܳٱ de Valdepuentes era el tercer üܳٱ que en l’època romana subminstrava aigua a la ciutat de Còrdova. L'üܳٱ tenia un recorregut de més de 18 quilòmetres. Captava l’aigua del riu Bejarano. Es va utilitzar per abastir aigua a Medinat Al-Zhara. Els üܳٱs de Còrdova Aqüeducte de Valdepuentes
  • 24. Glosari Tubs de ceràmica Tubuli fictiles Mur de les clavegueres fer per arcs Substructio Galeria soterrada Specus, Canal soterrat Riuus subterraneus Canal Riuus Pou Putei Dipòsit d’obra Piscinae limariae Torre d’aigua Castellum aquae Dipòsit d’aigua Caput aquae Aqüeducte Aquae ductus SIGNIFICAT PARAULA
  • 25. Webgrafia www.google.es http :// www.lepontdugard.com / html /pont_du_ gard.html http :// historiarte.net /roma/ acueductos.html http :// www.enciclopedia-aragonesa.com / voz.asp ? voz _ id =221 http ://mitologia4.blogspot.com/2008/04/ acueducto-romano.html http :// www.youtube.com / watch ?v=v-5hpKG0WLA