Paleopatologia i epidemiologia històrica
Download as pptx, pdf1 like888 views
Powerpoint sobre historia de la epidemiologia
Paleopatologia i epidemiologia històrica
- 1. PALEOPATOLOGIA I EPIDEMIOLOGIA HISTÒRICA. LA PALEOMEDICINA Jordi Gil Faus María Cinta Gómez Tomás Coneixement i Història de la Fisioteràpia
- 2. INDEX 1. INTRODUCCIÓ Concepte de malaltia Prehistòria 2. PALEOPATOLOGIA Definició Grups malalties 3. PALEOMEDICINA Definició Cirugia: Trepanació Ideologia Figura del Chamán 4. EPIDEMIOLOGIA Definició Evolució històrica autors Evolució histórica epidèmies 5. BIBLIOGRAFÍA
- 3. INTRODUCCIÓ CONCEPTE DE MALALTIA: La malatia és tan antigüa com la mateixa vida. Podem dir que simbolitza la manifestació de la vida. La resposta d’un organisme a un estímul anormal
- 4. INTRODUCCIÓ Com podem conèixer quines malaties afectaven als primeres èssers humans? Partim de 2 problemes: 1. Sols es disposa majoritariament de restes d’esquelets 2. Quan més intentem apropar-se al inici de l’evolució, menys restes trobem. Aleshores, és necessari contextualitzar-nos; partim de la PREHISTÒRIA
- 5. INTRODUCCIÓ PREHISTÒRIA : Origen de la medicina. 1 Asentaments humans
- 6. INTRODUCCIÓ Quin tipus de malaltia tingueren els homens prehistòrics? Paleopatologia DEFINICIÓ: Rama de la medicina que estudia les malaties que es poden estudiar a partir de restes fòssils i mòmies.
- 7. PALEOPATOLOGIA Quin tipus de malalties tingueren els homes prehistòrics? 5 Grups: • Traumatismes • Artritis • Artròsis • Infectocontagioses • Dentàries • Tumorals
- 8. PALEOPATOLOGIA TRAUMATISMES: Per acció d’un objecte animat o inanimat sobre l’organisme. Degut a:
- 9. PALEOPATOLOGIA ARTRITIS I ARTRÒSIS: Apareix entre el pas del Neolític al Paleolític; el Mesolític. ● M. DENTÀRIES: Afectaven principalment a d ; dieta pobra en proteïnes, rica en sucres. Els basaven la dieta en proteïnes. ● TUMORS: Poc significatiu en aquesta època donat que l’esperança de vida era curta, 20-25 anys.
- 10. PALEOMEDICINA DEFINICIÓ: Ciència que estudia les marques realitzades per l’acció mèdica en fòssils, mòmies i objectes arqueològics. Cirugia del llatí “cheines”(mà), i de “ergon”(treball) Art de treballar amb les mans El testimoni més significatiu és la TREPANACIÓ
- 11. PALEOMEDICINA TREPANACIÓ: tècnica quirúrgica de perforació craneal. El naixement es fixa al Neolític. Aparició cranis per tots els continents. Normalment en joves Una o més trepanacións per crani. Es realitzaven al costat esquerre (habilitat destra) Òs temporal i occipital, rara vegada en parietal i frontal 3-4 cm.
- 12. PALEOMEDICINA El procediment de trepanació del Neolític europeu son basicament tres pautes: 1. Incisió circular amb pedra tallant fins tallar una peça òssea 2. Barrenat amb una o varias pedres amb punta. 3. Abrasió mitjançant el raspat amb una pedra. Quin era el motiu d’aquesta tècnica, d’excavar el crani? En vida Alliberar mals esperits Post Mortem Obtindre fragments òssis “rondelles” amulet Aullentar esperits.
- 13. PALEOMEDICINA FIGURA DEL CHAMÁN. Què motiva aquest fet? L’aparició d’aquesta figura sanadora? Dimensió incontrolable i incomprenssible Suposició d’una força desconeguda Els fenòmens naturals LA MALATIA: PENSAMENT són voluntats sobrenaturals per CASTIC DELS MÀGIC castigar a l’home ESPERITS MALIGNES
- 14. PALEOMEDICINA IMPORTÀNCIA DE LA IDEOLOGIA Existeix la idea de que els esperits podien privar de la Salud, Benestar i Felicitat. Els ritus i les pràctiques protegien de l’acció del esperits • Si la malatia era lleu: realitzaven pràctiques sanadores. • Si la malaltia era greu: castic diví, quedava abandonat a la sort i al desig del Déu.
- 15. PALEOMEDICINA CHAMÁN: Intermediari entre els Déus i els homes. Acabaven amb l’acció malèfica de l’esperit. Tenien poders per al Dx, Tta i Pronòstic. • Entraven en “trance” inhalant polç de semilles o plantes al·lucinògens. • El poder curatiu residia en lliberar la força psíquica maligna i proyectar-la sobre una altra persona o un objecte. • Normalment sobre un objecte inanimat de madera el qual posteriorment era allunyat del poblat.
- 16. EPIDEMI L G A EDAT DEFINICIÓ L’estudi de la distribució i SEXE els determinants dels estats relacionats amb la salut i esdeveniments en RAÇA poblacions específiques, i l’us d’aquest estudi per a GEOGRAFÍ controlar problemes de A salut. (Last,1988) SALUT ENFERMET AT
- 17. EPIDEMI L G A AUTORS “febres pestilentes” “Sekmeth” “Lepra” “Viruela ” 2000 a.c. 1000 a.c.
- 18. EPIDEMI L G A Teoria elementos “dieta, clima, calitat terra” salut població Causes d’enfermetat mode de vida 460 - 430 a.c. 385a.c.
- 19. EP DEMI L GIA perdó Enfermetat salut càstig peste lepra tisis Imagte llibre sarna Contacte rabia… directe Aire “miasmas” Fomites Sarampió Difteria Epidemiorum Peste bubònica 1546 S. III S. XV 1580
- 20. EPIDEMI L G A Epidemiología “primera menció” Disenteria Estadística sanitaria Malaria Viruela Gota Ciencies naturals Sífilis Tuberculosis Nacimientos Llei Agencias de les Mortalidad gubernamentales Casamientos…enfermetats 1598 1716 1650 -1676
- 21. EP DEMI L GIA J. Lind J. Snow W. Budd (escorbuto) (colera) (febra tifoidea) D. Bernoulli P.L. Panum J. Goldberger (viruela) (sarampió) P.Ch.A. Louis S. XX D. De Durand (esperança vida) (observació ENFERMETAT numèrica) S CRÒNIQUES 1854 S. XX 1747 1807 1830 1857 1923 1760 1846
- 22. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES LA PESTE LA VIRUELA EL CÓLERA EL LEPRA FIEBRE AMARILLA LA SÍFILIS LA POLIO TUBERCULOSIS SIDA
- 23. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES “YERSINIA PESTIS” Transmisió 428 a.c. · Bubònica: contagi puça a Atenes través pell. Inflamació ganglis 1665 Londres · Septicèmica: a través de la sang. · Pulmonar: a través de l’aire. Transmissió persona a persona Comerç · S. XIV. (1347-1350) · Mortalitat 1/3 població europea. · Febra, agonia, sed, cansanci. LA PESTE DE: Atenes; Agrigento; Antonina; S. III, Justiniana; Amarilla; NEGRA.
- 24. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES “VARIOLA” Aliada dels conqueridors Transmisió d’Amèrica; en 25 anys reduix en 1/3 població indigena 1492 Amèrica 1977 Somalía · Febra, vòmits, dolor cap i articular. · Erupció cutànea a partir dels 3-4 dies. · V. major: 30% mortalitat · V. menor: 1% mortalitat. · 1796 inoculació xiquet. · 1800 vacunació a EE.UU. · S. XX sistematizació vacunació · Últim cas a 1977 (Somalia) · 1980 A.M.S. la declara erradicada LA VARIOLA (sarampio, varicela, escarlatina)
- 25. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES “VIBRIO COLÈRIC” Transmisió Relació directa entre desenvolupament i cólera 1830 desde Asia a Europa Actualitat… Ingestió Barrera Intestí Producció vibrio gástrica prim enterotoxina Diarrea – Vòmits – Deshidratació - Calambres La letalitat arriba fins 50%; en preparats sols 1% - A Londres va causar 30.000 morts17 anys. - J. Snow amb dades estadístiques dels morts va relacionar morts amb proveniència aigua. -Determinaren contaminació per aigua. - Milloraren tot el sistema d’alcantarillat. EL CÓLERA. Pestilència a l’aigua.
- 26. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES MYCOBACTERIUM LEPRAE Transmisió VI a.c. India Preerradicació (12/any) Insensibilitat dolor – Debilitat muscular – Dany neurològic mmss - Desfiguració · S IV dc se contruyeron hospitales para leprosos. · Periode Medieval; portaven campaneta per avisar. · Existia prejudici cap aquests malalts degut al tractament desde la biblia, Hamlet, Shakespeare… EL LEPRA “sepultats en vida”
- 27. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES VIRUS “FIEBRE AMARILLA” Transmisió 1494 “La Española” Actualitat (Africa- America) Espanyols en combat Inmunes a “fiebre 6 vaixells amarilla” 2700 homens Baixes espanyoles; · Combat: 2200 Anglesos en combat 50% · “F. amarilla”: 13300 124 vaixells convalescents per “fiebre amarilla” 23000 homens · Febra alta. Mal de cap i d’esquena. · Vomits i “escalofrios” · Color amarillento de la piel. · Prevenció amb vacunació (10-30 anys inmunitat) FIEBRE AMARILLA; “El terror tropical”
- 28. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES TREPONEMA PALLIDUM Transmisió 1495 (Napols) 1960 casi erradicada S. XXI Resorgiment Asia Començament S. XX 15% població afectada PERSONATGE SIFILÍTICS ÚLTIMS 500 ANYS · C. Colon: Primer Europeo infectado. Deborah · L.V. Beethooven: “su monstruo verde” Hayden · F. Shubert: “espero no levantarme jamás” · Lincoln y Mary Tood: le comparaban con Lucifer. · V. Van Gohg: Va estar a sanatori mental. · O. Wilde: Contagi d’estudiant a Oxford. · A. Hitler: Mite de la prostituta judía. LA SÍFILIS; “la maldició de Venus”
- 29. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES VIRUS POLIO Transmisió S. XV ac (Egipte) S. XXI casi erradicada · Causava al voltant de mig milió casos a l’any (morts / incapacitats) · 1921 a NY deixà 27000 afectats i 9000 morts · President EEUU Rossevelt afectat. · EEUU invertí molts $ i descobriren vacuna al 1955. · 5 – 10% dels afectats paralitza musculatura respiratoria. · 1930-1950 aparegue el “pulmon de acero” LA POLIO
- 30. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES BACTÈRIA TUBERCULOSI Transmisió 3700 aC (momies Egipte) Actualment 3 mill any. · Antigament afectava als animals – Consum carn animal infectat · A l’Europa feudal 25% de les morts registrades. · Al S XX encara no era coneguda a Africa. I als anys 1950 encara no havia arribat a Nova Guinea e Indonesia. TUBERCULOSI; “la peste blanca”
- 31. EP DEMI L GIA EPIDÈMIES RETROVIRUS SIDA Transmisió 1981 (NY y San Francisco) Actualment 45 mill. afectats · Decada dels 70 se l’anomena “Sarcoma de Kaposi” SIDA; VIH “El destructor inmunològic”
- 32. GRÀCIES PER L’ATENCIÓ PRESTADA
- 33. BIBLIOGRAFÍA · Lopez S, Garrido F, Hernández M. Desarrollo histórico de la epidemiología: su formación como disciplina científica. Salud pública de México. 2000; 42(2):133-143. · http://www.feoc.ugto.mx/super/Epidemiologia/G0029/11.htm · http://www.scielo.org.pe/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1726- 46342003000100009 · http://www.monografias.com/trabajos63/colera/colera.shtml · http://redalyc.uaemex.mx/src/inicio/ArtPdfRed.jsp?iCve=84322214 · http://www.medicosecuador.com/espanol/articulos/403.htm