Power point educatiu damunt els taurons, hi ha dues versions m辿s ampliades en aquesta mateixa plana. Podeu descarregar-vos totes les que volgueu, per aix嘆 estan.
Power point educatiu damunt els taurons, hi ha dues versions m辿s ampliades en aquesta mateixa plana. Podeu descarregar-vos totes les que volgueu, per aix嘆 estan.
Aquesta presentaci坦 辿s una adaptaci坦 de la presentaci坦 d'Enric calvet.
L卒objectiu d'aquesta adaptaci坦 de la presentaci坦 "Apartats d'una unitat de programaci坦" ha sigut per a que ens resulte 炭til, com a guia per a programar, als opositors de la especialitat magisteri de primaria.
Este documento describe las relaciones entre la f鱈sica y la qu鱈mica. Define la f鱈sica como la ciencia que estudia las propiedades del tiempo, la materia y la energ鱈a, mientras que define la qu鱈mica como la ciencia que estudia la composici坦n, estructura y propiedades de la materia. Explica que la qu鱈mica se bas坦 originalmente en la f鱈sica y que ahora la qu鱈mica te坦rica se explica mediante la mec叩nica cu叩ntica. Tambi辿n describe las aplicaciones de la f鱈sica y la qu鱈mica en la vida
1. ELS PEIXOS Alumnes : Laura Bibiloni Cifre Miquel Rafel Caimari Fernandez Marina Garcia Servera Caterina Maria Martorell Meli Curs : 1r ESO A Data de entrega: 30 d abril de 2008
2. INTRODUCCI ELS CARTILAGINOSOS MIGRATORIS DAIGUA SALADA DAIGUA DOLA CLASSIFICACI PER GRUPS ELS OSSS CLASSIFICACI PER HBITATS DALGUER: PEIX PALLASO SALM ESTURI SARG CARPES PAGELL TAUR MARTELL RAJADA PEIX LLE DE ROCA: ESCORPRA BARB DELS FONS: ANFS ANGUILA Esquema D ARENA: LLENGUADO CONGRE FARTET
3. Els peixos son animals vertebrats aqutics, en general, de sang freda, que respiren per les brnquies i neden amb les aletes. Introducci坦
4. PEIX CARTILAGINOS PEIX OSSI CLASSIFICACI PER GRUPS Banc de peixos variat Els peixos representen casi la meitat de les esp竪cies. Existeixen m辿s de 20.000 esp竪cies de peixos.
5. CLASSIFICACI PER GRUPS: Els ossis Els peixos ossis tenen lesquelet format per ossos i es tracta del grup mes nombr坦s, tenen el cos cobert descames i tenen aleta natat嘆ria. A les fotos hi ha tonyines.
6. ( Pagellus bogaraveo) . Peix carn鱈vor, de color rosat, amb dents anteriors amb carda i aletes pectorals llargs. Viu al fons de roques. Es solitari. PAGELL Els ossis:
7. Els ossis: El Sarg (Diplodus sargus) . De cos ovalat en franges de color negre, de jove es omn鱈vor i de major es torna carn鱈vor. Viu entre roques i fons arenosos i va en grup.
8. Els ossis: El peix Lle坦 o Escorp鱈 ( Scorpaenidae ). Els seus colors que son combinacions de vermells i blancs que informen de la seva toxicitat. El seu ver鱈 es troba als radis de les aletes.
9. Els ossis: Congre (Conger, Conger). P eix gran, pot arribar fins als 3 metres. T辿 un cos fort similar al d'una serp, cil鱈ndric, amb una obertura branquial en forma d'escletxa, que arriba fins al ventre.
10. CLASSIFICACI PER GRUPS: Els cartilaginosos Tenen lesquelet de cart鱈lag, el cos cobert descames dures i tenen una mand鱈bula i les dents afilades. No tenen aleta natat嘆ria que els permet surar damunt aigua. Els mes coneguts son els taurons i la rajada. CLASSIFICACI PER GRUPS: Els cartilaginosos
11. ( Carcharodon). Respiren a trav辿s de 5 o 6 brnquies, disposen entre 5 i 7 cavitats branquials a cada costat del seu cos. La dieta dels taurons 辿s molt variada i generalment carn鱈vora. Els Cartilaginosos: El Taur坦
12. Els Cartilaginosos: El peix martell (Sphyrna spp.) T辿 el cap aplanat, prolongat lateralment per dos expansions en les que sobren els orificis nassals i en forma de cub extern es troben els ulls.
13. Els Cartilaginosos: La Rajada (Raia ) Peix de diferents esp竪cies del g竪nere Raia , el seu cos 辿s de forma plana i r嘆mbica . Altres esp竪cies com el Peix Manta.
14. CLASSIFICACI PER HBITATS Els peixos poden ser daigua dol巽a o salada i viure tant dins rius, mars, llacs o oceans, i en tota les diversitats de clima PEIX PAPALLONA
15. CLASSIFICACI PER HBITATS: Peixos d'aigua salada El 60% dels peixos habiten dins aigua salada: dins alguer, fons arenosos, entre roques, o al fons, a m辿s de 50 metres. GALL DE SAN PERE
16. PEIXOS D'AIGUA SALADA: Peixos d'Alguer Peix Pallaso (Amphiprion ocellaris). Viu entre algues als mars de coral del Pac鱈fic. Es omn鱈vor s alimenta de gambes y musclos. Es petit entre 6 y 15 cm de llarg.
17. (Scorpaena porcus). s una esp竪cie territorial i solitria. Es queda quiet sobre les roques per no ser vista. Els ulls s坦n grans. La boca 辿s ampla, obliqua, terminal, amb petites dents fines. Salimenta de crustacis i peixos petits . PEIXOS D'AIGUA SALADA: Peixos d'roques Esc坦rpora
18. PEIXOS D'AIGUA SALADA: Peixos de arena Llenguado ( Solea vulgaris). Tenen els orificis nasals sim竪trics i la boca 鱈nfera, els dos ulls solen estar al costat dret; es diu que miren a la dreta. Durant la fase adulta viuen sobre sorres, fangs o detritus. El llenguado com炭 viu des de la platja fins a 200 metres de fondria. Altres esp竪cies com el llenguado de fonera es troben fins a 1.350 metres.
19. PEIXOS D'AIGUA SALADA: Peixos dels fons: Anf坦s ( Epinephelus guaza ). De la fam鱈lia dels serrnids, de cos robust i boca molt grossa, de fins a 1 metre de llargada i 60 quilos de pes, de color bru rogenc amb taques disperses m辿s clares, molt sedentari. Habita a m辿s de 50 metres de profunditat, als freus o acantellats dels fons.
20. CLASSIFICACI PER HBITATS: Peixos d'aigua dol巽a El 40% d'esp竪cies habiten dins aigua dol巽a. Esp竪cies aut嘆ctones de la ictiofauna mediterrnia son: les carpes, els barbs i el fertet.
21. ( Cyprinus carpio ) s nativa de daig端es estancades o lentes. s omn鱈vora, i resistent a una gran varietat de condicions climtiques. T辿 l espina dorsal serrada i les seves escames s坦n llargues i fines. PEIXOS D'AGUA DOLA Carpa
22. PEIXOS D'AGUA DOLA Barb ( Barbus haasi ). s aut嘆cton catal propi dels cursos mitjans de les rieres i rierols on les aig端es s坦n netes i el corrent constant.
23. ( Aphanius iberus ) peix de sequiol, no passa de 4,5 cm de llarg, que viu a les llacunes litorals de la costa mediterrnia ib竪rica i est amena巽at dextinci坦. PEIXOS D'AGUA DOLA Fartet
24. CLASSIFICACI PER HBITATS: Peixos migratoris Hi ha esp竪cies com els salm嘆nids, les truites, les anguiles, els esturions que son capa巽os de passar dun medi a un altre.
25. PEIXOS MIGRATORIS El Salm坦 ( Salmo spp.) El Salm坦 com la Truita son de la fam鱈lia dels salm嘆nids. Habiten al Pac鱈fic i Atlntic. Son androms neixen dins aig端es dolces i migren a loce per tornar a les aig端es dolces a procrear.
26. (Acipenser sturio). Viu a la mar entre 20 i 50 metres de fondria. A la primavera penetra als grans rius per reproduir-se. s una esp竪cie molt valorada, pels seus ous. Sutilitzen per a lelaboraci坦 del caviar . PEIXOS MIGRATORIS Esturi坦
27. (Anguilla anguilla). El seu cos 辿s cil鱈ndric i allargat. L'aleta dorsal, s'origina lluny del cap es fusiona amb l'aleta anal formant una sola aleta que rodeja el cos. Pot arribar a mesurar fins a 1,4 m. de longitud. s una esp竪cie catdroma que es reprodueix en el mar i viu en aig端es dolces. 油油 油油油油油油 PEIXOS MIGRATORIS Anguila
28. Hem apr竪s moltes coses dels peixos com per exemple que son vertebrats de sang freda respiren per brnquies. Tamb辿 que es divideixen en els grups de l hbitat i de les propietats. I que el que els animals que m辿s hi ha s坦n els peixos. Que el 60% dels peixos estan al mar i les altres a rius i llacs d aigua dol巽a. Conclusi坦