際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
ELS PEIXOS Alumnes :  Laura Bibiloni Cifre Miquel Rafel Caimari Fernandez  Marina Garcia Servera Caterina Maria Martorell Meli Curs :  1r  ESO A Data de entrega:  30 d abril de 2008
INTRODUCCI ELS CARTILAGINOSOS MIGRATORIS DAIGUA SALADA DAIGUA DOLA CLASSIFICACI PER GRUPS ELS  OSSS  CLASSIFICACI PER HBITATS DALGUER: PEIX PALLASO SALM ESTURI SARG CARPES PAGELL TAUR MARTELL RAJADA PEIX LLE DE ROCA: ESCORPRA BARB DELS FONS: ANFS ANGUILA Esquema D ARENA: LLENGUADO CONGRE FARTET
Els peixos son animals vertebrats aqutics,  en general, de sang freda,  que respiren per les brnquies i neden amb  les aletes.  Introducci坦
PEIX CARTILAGINOS PEIX  OSSI CLASSIFICACI PER GRUPS Banc de peixos variat Els peixos representen casi la meitat de les esp竪cies. Existeixen m辿s de 20.000 esp竪cies de peixos.
CLASSIFICACI PER GRUPS:  Els ossis Els peixos ossis tenen lesquelet format per ossos i es tracta del grup mes nombr坦s, tenen el cos cobert descames i tenen aleta natat嘆ria. A les fotos hi ha tonyines.
( Pagellus bogaraveo) . Peix carn鱈vor, de color rosat, amb dents anteriors amb carda i aletes pectorals llargs. Viu al fons de roques. Es solitari. PAGELL Els ossis:
Els ossis:  El Sarg (Diplodus sargus) . De cos ovalat en franges de color negre, de jove es omn鱈vor i de major es torna carn鱈vor. Viu entre roques i fons arenosos i va en grup.
Els ossis:  El peix Lle坦 o Escorp鱈 ( Scorpaenidae ). Els seus colors que son combinacions de vermells i blancs que informen de la seva toxicitat. El seu ver鱈 es troba als radis de les aletes.
Els ossis:  Congre (Conger, Conger). P eix gran, pot arribar fins als 3 metres. T辿 un cos fort similar al d'una serp, cil鱈ndric, amb una obertura branquial en forma d'escletxa, que arriba fins al ventre.
CLASSIFICACI PER GRUPS:  Els cartilaginosos Tenen lesquelet  de cart鱈lag, el cos cobert descames dures i tenen una mand鱈bula i les dents afilades. No tenen aleta natat嘆ria que els permet  surar damunt aigua. Els mes coneguts son els taurons i la rajada. CLASSIFICACI PER GRUPS:  Els cartilaginosos
( Carcharodon).   Respiren a trav辿s de 5 o 6 brnquies, disposen entre 5 i 7 cavitats branquials a cada costat del seu cos. La dieta dels taurons 辿s molt variada i generalment carn鱈vora. Els Cartilaginosos: El Taur坦
Els Cartilaginosos: El peix martell (Sphyrna  spp.)   T辿 el cap aplanat, prolongat lateralment per dos expansions en les que sobren els orificis nassals i en forma de cub extern es troben els ulls.
Els Cartilaginosos: La Rajada (Raia )   Peix de  diferents   esp竪cies  del  g竪nere   Raia , el seu cos  辿s  de forma plana i  r嘆mbica .  Altres   esp竪cies   com  el Peix Manta.
CLASSIFICACI PER HBITATS Els peixos poden  ser daigua dol巽a o salada i viure tant dins rius, mars, llacs o oceans, i en tota les diversitats de clima   PEIX PAPALLONA
CLASSIFICACI PER HBITATS: Peixos d'aigua salada El 60% dels peixos habiten dins aigua salada: dins alguer,  fons arenosos, entre roques, o al fons, a m辿s de 50 metres.   GALL DE SAN PERE
PEIXOS D'AIGUA SALADA: Peixos d'Alguer Peix Pallaso (Amphiprion ocellaris).  Viu entre algues als mars de coral del Pac鱈fic. Es  omn鱈vor s alimenta de gambes y musclos. Es petit entre 6 y 15 cm de llarg.
(Scorpaena porcus).   s una esp竪cie territorial i solitria. Es queda quiet sobre les roques per no ser vista.  Els ulls s坦n grans. La boca 辿s ampla, obliqua, terminal, amb petites dents fines. Salimenta de crustacis i peixos petits . PEIXOS D'AIGUA SALADA: Peixos d'roques Esc坦rpora
PEIXOS D'AIGUA SALADA: Peixos de arena Llenguado ( Solea vulgaris).  Tenen els orificis nasals sim竪trics i la boca 鱈nfera, els dos ulls solen estar al costat dret; es diu que miren a la dreta. Durant la fase adulta viuen sobre sorres, fangs o detritus. El llenguado com炭 viu des de la platja fins a 200 metres de fondria. Altres esp竪cies com el llenguado de fonera es troben fins a 1.350 metres.
PEIXOS D'AIGUA SALADA: Peixos dels fons:  Anf坦s ( Epinephelus guaza ).  De la fam鱈lia dels serrnids, de cos robust i boca molt grossa, de fins a 1 metre de llargada i 60 quilos de pes, de color bru rogenc amb taques disperses m辿s clares, molt sedentari. Habita a m辿s de 50 metres de profunditat, als freus o acantellats dels fons.
CLASSIFICACI PER HBITATS: Peixos d'aigua dol巽a El 40% d'esp竪cies habiten dins aigua dol巽a. Esp竪cies   aut嘆ctones  de la  ictiofauna   mediterrnia   son: les carpes, els barbs i el fertet.
( Cyprinus carpio ) s nativa de daig端es estancades o lentes. s omn鱈vora, i resistent a una  gran varietat de condicions  climtiques. T辿 l espina dorsal   serrada i les seves escames s坦n llargues i fines.  PEIXOS D'AGUA DOLA Carpa
PEIXOS D'AGUA DOLA Barb ( Barbus haasi ). s aut嘆cton catal propi dels cursos mitjans de les rieres i rierols on les aig端es s坦n netes i el corrent constant.
( Aphanius iberus ) peix de sequiol, no passa de 4,5 cm de llarg, que viu a les llacunes litorals de la costa mediterrnia ib竪rica i est amena巽at dextinci坦. PEIXOS D'AGUA DOLA Fartet
CLASSIFICACI PER HBITATS: Peixos migratoris  Hi ha esp竪cies com els salm嘆nids, les truites, les anguiles, els esturions que son capa巽os de passar dun medi a un altre.
PEIXOS MIGRATORIS El Salm坦 ( Salmo  spp.) El Salm坦 com la Truita son de la  fam鱈lia dels salm嘆nids. Habiten  al Pac鱈fic i Atlntic. Son androms  neixen dins aig端es dolces  i migren a loce per tornar a les aig端es  dolces a procrear.
(Acipenser sturio). Viu a la mar entre 20 i 50 metres de fondria. A la primavera penetra als grans rius per reproduir-se. s una esp竪cie molt valorada, pels seus ous. Sutilitzen per a lelaboraci坦 del caviar .   PEIXOS MIGRATORIS Esturi坦
(Anguilla anguilla).  El seu cos 辿s cil鱈ndric i allargat. L'aleta dorsal, s'origina lluny del cap es fusiona amb l'aleta anal formant una sola aleta que rodeja el cos. Pot arribar a mesurar fins a 1,4 m. de longitud. s una esp竪cie catdroma que es reprodueix en el mar i viu en aig端es dolces.  油油 油油油油油油  PEIXOS MIGRATORIS Anguila
Hem apr竪s moltes coses dels peixos com per exemple que son vertebrats de sang  freda respiren per brnquies. Tamb辿 que es divideixen en els grups de l hbitat i de les propietats. I que el que els animals que m辿s hi ha s坦n els peixos. Que el 60% dels peixos estan al mar i les altres a rius i llacs d aigua dol巽a. Conclusi坦
AQUESTS SM NOSALTRES!
F鱈  de la  presentaci坦

More Related Content

What's hot (20)

Peixos
PeixosPeixos
Peixos
estel17
Els peixos
Els peixosEls peixos
Els peixos
vallterrics
Els peixos
Els peixos Els peixos
Els peixos
carme tribo berga
Els peixos
Els  peixosEls  peixos
Els peixos
mmoral53
ELS ANIMALS DEL MAR
ELS ANIMALS DEL MARELS ANIMALS DEL MAR
ELS ANIMALS DEL MAR
rrubio25
Els Animals Marins
Els Animals MarinsEls Animals Marins
Els Animals Marins
malagarriga
Animals marins m辿s complet
Animals marins m辿s completAnimals marins m辿s complet
Animals marins m辿s complet
Eduardo CONNOLLY
Peixets
PeixetsPeixets
Peixets
vallterrics
Por鱈fers o esponges
Por鱈fers o espongesPor鱈fers o esponges
Por鱈fers o esponges
alumnessise
Peixos
Peixos Peixos
Peixos
mmcasals
El Fons Mar鱈
El Fons Mar鱈El Fons Mar鱈
El Fons Mar鱈
guest171046
Animals I Plantes Marines
Animals I Plantes MarinesAnimals I Plantes Marines
Animals I Plantes Marines
malagarriga
El fons mar鱈
El fons mar鱈El fons mar鱈
El fons mar鱈
Maribel Pocov鱈 Mas
Els peixos
Els peixosEls peixos
Els peixos
Maiteantonmolla

Viewers also liked (12)

Jorda carpio elisabet_cas_projecte
Jorda carpio elisabet_cas_projecteJorda carpio elisabet_cas_projecte
Jorda carpio elisabet_cas_projecte
Eli Jo
Els Taurons
Els TauronsEls Taurons
Els Taurons
Eduardo CONNOLLY
Programaci坦 Didctica
Programaci坦 DidcticaProgramaci坦 Didctica
Programaci坦 Didctica
M捉 Carmen Romero
Continguts de matemtiques a educaci坦 infantil
Continguts de matemtiques a educaci坦 infantilContinguts de matemtiques a educaci坦 infantil
Continguts de matemtiques a educaci坦 infantil
nmurillo
ELS INVENTS DEL SEGLE XX
ELS INVENTS DEL SEGLE XXELS INVENTS DEL SEGLE XX
ELS INVENTS DEL SEGLE XX
mambla
Verges.Unitat Didactica Rac坦 Mates P5
Verges.Unitat Didactica Rac坦 Mates P5Verges.Unitat Didactica Rac坦 Mates P5
Verges.Unitat Didactica Rac坦 Mates P5
ngels Miret Rial
El nou curriculum d'educaci坦 infantil
El nou curriculum d'educaci坦 infantilEl nou curriculum d'educaci坦 infantil
El nou curriculum d'educaci坦 infantil
Lourdes_didactica
Els peixos!!!!!!!!!!!!!!
Els peixos!!!!!!!!!!!!!!Els peixos!!!!!!!!!!!!!!
Els peixos!!!!!!!!!!!!!!
Laura123123123
Unitat de programaci坦 corretgida
Unitat de programaci坦 corretgidaUnitat de programaci坦 corretgida
Unitat de programaci坦 corretgida
yodoromo
fisica y quimicafisica y quimica
fisica y quimica
paula-32trada
Programaci坦 trimestral model tic
Programaci坦 trimestral model ticProgramaci坦 trimestral model tic
Programaci坦 trimestral model tic
apascuet
Jorda carpio elisabet_cas_projecte
Jorda carpio elisabet_cas_projecteJorda carpio elisabet_cas_projecte
Jorda carpio elisabet_cas_projecte
Eli Jo
Continguts de matemtiques a educaci坦 infantil
Continguts de matemtiques a educaci坦 infantilContinguts de matemtiques a educaci坦 infantil
Continguts de matemtiques a educaci坦 infantil
nmurillo
ELS INVENTS DEL SEGLE XX
ELS INVENTS DEL SEGLE XXELS INVENTS DEL SEGLE XX
ELS INVENTS DEL SEGLE XX
mambla
Verges.Unitat Didactica Rac坦 Mates P5
Verges.Unitat Didactica Rac坦 Mates P5Verges.Unitat Didactica Rac坦 Mates P5
Verges.Unitat Didactica Rac坦 Mates P5
ngels Miret Rial
El nou curriculum d'educaci坦 infantil
El nou curriculum d'educaci坦 infantilEl nou curriculum d'educaci坦 infantil
El nou curriculum d'educaci坦 infantil
Lourdes_didactica
Els peixos!!!!!!!!!!!!!!
Els peixos!!!!!!!!!!!!!!Els peixos!!!!!!!!!!!!!!
Els peixos!!!!!!!!!!!!!!
Laura123123123
Unitat de programaci坦 corretgida
Unitat de programaci坦 corretgidaUnitat de programaci坦 corretgida
Unitat de programaci坦 corretgida
yodoromo
fisica y quimicafisica y quimica
fisica y quimica
paula-32trada
Programaci坦 trimestral model tic
Programaci坦 trimestral model ticProgramaci坦 trimestral model tic
Programaci坦 trimestral model tic
apascuet

Similar to Peixos (20)

Alba, David I Olga. Fauna
Alba, David I Olga. FaunaAlba, David I Olga. Fauna
Alba, David I Olga. Fauna
Joel Pascual
Animalsmarinsdrive 2
Animalsmarinsdrive 2Animalsmarinsdrive 2
Animalsmarinsdrive 2
Practiques2
L orca
L orca L orca
L orca
carpamon
La vaqueta marina
La vaqueta marina La vaqueta marina
La vaqueta marina
To単i Tello Martinez
La vaqueta marina
La vaqueta marina La vaqueta marina
La vaqueta marina
To単i Tello Martinez
05 3-cavallets de mar- carla
05 3-cavallets de mar- carla05 3-cavallets de mar- carla
05 3-cavallets de mar- carla
cimioms
PESCA RIU EBRE
PESCA RIU EBREPESCA RIU EBRE
PESCA RIU EBRE
BertaFV
PrOblemeS sObRe La PeSca
PrOblemeS sObRe La PeScaPrOblemeS sObRe La PeSca
PrOblemeS sObRe La PeSca
guestd4e92b01
El cranc
El crancEl cranc
El cranc
1372001
El Cranc
El CrancEl Cranc
El Cranc
1372001
Fauna oceania
Fauna oceaniaFauna oceania
Fauna oceania
zerriucorb
TORTUGA MARINA
TORTUGA MARINATORTUGA MARINA
TORTUGA MARINA
enia23
04 2-els dofins-miqueas
04 2-els  dofins-miqueas04 2-els  dofins-miqueas
04 2-els dofins-miqueas
cimioms
Cavilat
CavilatCavilat
Cavilat
alex_mascu
Els animals marins estranys
Els animals marins estranysEls animals marins estranys
Els animals marins estranys
escolalesarrelsmollerussa
Alba, David I Olga. Fauna
Alba, David I Olga. FaunaAlba, David I Olga. Fauna
Alba, David I Olga. Fauna
Joel Pascual
Animalsmarinsdrive 2
Animalsmarinsdrive 2Animalsmarinsdrive 2
Animalsmarinsdrive 2
Practiques2
L orca
L orca L orca
L orca
carpamon
05 3-cavallets de mar- carla
05 3-cavallets de mar- carla05 3-cavallets de mar- carla
05 3-cavallets de mar- carla
cimioms
PESCA RIU EBRE
PESCA RIU EBREPESCA RIU EBRE
PESCA RIU EBRE
BertaFV
PrOblemeS sObRe La PeSca
PrOblemeS sObRe La PeScaPrOblemeS sObRe La PeSca
PrOblemeS sObRe La PeSca
guestd4e92b01
El cranc
El crancEl cranc
El cranc
1372001
El Cranc
El CrancEl Cranc
El Cranc
1372001
Fauna oceania
Fauna oceaniaFauna oceania
Fauna oceania
zerriucorb
TORTUGA MARINA
TORTUGA MARINATORTUGA MARINA
TORTUGA MARINA
enia23
04 2-els dofins-miqueas
04 2-els  dofins-miqueas04 2-els  dofins-miqueas
04 2-els dofins-miqueas
cimioms

Peixos

  • 1. ELS PEIXOS Alumnes : Laura Bibiloni Cifre Miquel Rafel Caimari Fernandez Marina Garcia Servera Caterina Maria Martorell Meli Curs : 1r ESO A Data de entrega: 30 d abril de 2008
  • 2. INTRODUCCI ELS CARTILAGINOSOS MIGRATORIS DAIGUA SALADA DAIGUA DOLA CLASSIFICACI PER GRUPS ELS OSSS CLASSIFICACI PER HBITATS DALGUER: PEIX PALLASO SALM ESTURI SARG CARPES PAGELL TAUR MARTELL RAJADA PEIX LLE DE ROCA: ESCORPRA BARB DELS FONS: ANFS ANGUILA Esquema D ARENA: LLENGUADO CONGRE FARTET
  • 3. Els peixos son animals vertebrats aqutics, en general, de sang freda, que respiren per les brnquies i neden amb les aletes. Introducci坦
  • 4. PEIX CARTILAGINOS PEIX OSSI CLASSIFICACI PER GRUPS Banc de peixos variat Els peixos representen casi la meitat de les esp竪cies. Existeixen m辿s de 20.000 esp竪cies de peixos.
  • 5. CLASSIFICACI PER GRUPS: Els ossis Els peixos ossis tenen lesquelet format per ossos i es tracta del grup mes nombr坦s, tenen el cos cobert descames i tenen aleta natat嘆ria. A les fotos hi ha tonyines.
  • 6. ( Pagellus bogaraveo) . Peix carn鱈vor, de color rosat, amb dents anteriors amb carda i aletes pectorals llargs. Viu al fons de roques. Es solitari. PAGELL Els ossis:
  • 7. Els ossis: El Sarg (Diplodus sargus) . De cos ovalat en franges de color negre, de jove es omn鱈vor i de major es torna carn鱈vor. Viu entre roques i fons arenosos i va en grup.
  • 8. Els ossis: El peix Lle坦 o Escorp鱈 ( Scorpaenidae ). Els seus colors que son combinacions de vermells i blancs que informen de la seva toxicitat. El seu ver鱈 es troba als radis de les aletes.
  • 9. Els ossis: Congre (Conger, Conger). P eix gran, pot arribar fins als 3 metres. T辿 un cos fort similar al d'una serp, cil鱈ndric, amb una obertura branquial en forma d'escletxa, que arriba fins al ventre.
  • 10. CLASSIFICACI PER GRUPS: Els cartilaginosos Tenen lesquelet de cart鱈lag, el cos cobert descames dures i tenen una mand鱈bula i les dents afilades. No tenen aleta natat嘆ria que els permet surar damunt aigua. Els mes coneguts son els taurons i la rajada. CLASSIFICACI PER GRUPS: Els cartilaginosos
  • 11. ( Carcharodon). Respiren a trav辿s de 5 o 6 brnquies, disposen entre 5 i 7 cavitats branquials a cada costat del seu cos. La dieta dels taurons 辿s molt variada i generalment carn鱈vora. Els Cartilaginosos: El Taur坦
  • 12. Els Cartilaginosos: El peix martell (Sphyrna spp.) T辿 el cap aplanat, prolongat lateralment per dos expansions en les que sobren els orificis nassals i en forma de cub extern es troben els ulls.
  • 13. Els Cartilaginosos: La Rajada (Raia ) Peix de diferents esp竪cies del g竪nere Raia , el seu cos 辿s de forma plana i r嘆mbica . Altres esp竪cies com el Peix Manta.
  • 14. CLASSIFICACI PER HBITATS Els peixos poden ser daigua dol巽a o salada i viure tant dins rius, mars, llacs o oceans, i en tota les diversitats de clima PEIX PAPALLONA
  • 15. CLASSIFICACI PER HBITATS: Peixos d'aigua salada El 60% dels peixos habiten dins aigua salada: dins alguer, fons arenosos, entre roques, o al fons, a m辿s de 50 metres. GALL DE SAN PERE
  • 16. PEIXOS D'AIGUA SALADA: Peixos d'Alguer Peix Pallaso (Amphiprion ocellaris). Viu entre algues als mars de coral del Pac鱈fic. Es omn鱈vor s alimenta de gambes y musclos. Es petit entre 6 y 15 cm de llarg.
  • 17. (Scorpaena porcus). s una esp竪cie territorial i solitria. Es queda quiet sobre les roques per no ser vista. Els ulls s坦n grans. La boca 辿s ampla, obliqua, terminal, amb petites dents fines. Salimenta de crustacis i peixos petits . PEIXOS D'AIGUA SALADA: Peixos d'roques Esc坦rpora
  • 18. PEIXOS D'AIGUA SALADA: Peixos de arena Llenguado ( Solea vulgaris). Tenen els orificis nasals sim竪trics i la boca 鱈nfera, els dos ulls solen estar al costat dret; es diu que miren a la dreta. Durant la fase adulta viuen sobre sorres, fangs o detritus. El llenguado com炭 viu des de la platja fins a 200 metres de fondria. Altres esp竪cies com el llenguado de fonera es troben fins a 1.350 metres.
  • 19. PEIXOS D'AIGUA SALADA: Peixos dels fons: Anf坦s ( Epinephelus guaza ). De la fam鱈lia dels serrnids, de cos robust i boca molt grossa, de fins a 1 metre de llargada i 60 quilos de pes, de color bru rogenc amb taques disperses m辿s clares, molt sedentari. Habita a m辿s de 50 metres de profunditat, als freus o acantellats dels fons.
  • 20. CLASSIFICACI PER HBITATS: Peixos d'aigua dol巽a El 40% d'esp竪cies habiten dins aigua dol巽a. Esp竪cies aut嘆ctones de la ictiofauna mediterrnia son: les carpes, els barbs i el fertet.
  • 21. ( Cyprinus carpio ) s nativa de daig端es estancades o lentes. s omn鱈vora, i resistent a una gran varietat de condicions climtiques. T辿 l espina dorsal serrada i les seves escames s坦n llargues i fines. PEIXOS D'AGUA DOLA Carpa
  • 22. PEIXOS D'AGUA DOLA Barb ( Barbus haasi ). s aut嘆cton catal propi dels cursos mitjans de les rieres i rierols on les aig端es s坦n netes i el corrent constant.
  • 23. ( Aphanius iberus ) peix de sequiol, no passa de 4,5 cm de llarg, que viu a les llacunes litorals de la costa mediterrnia ib竪rica i est amena巽at dextinci坦. PEIXOS D'AGUA DOLA Fartet
  • 24. CLASSIFICACI PER HBITATS: Peixos migratoris Hi ha esp竪cies com els salm嘆nids, les truites, les anguiles, els esturions que son capa巽os de passar dun medi a un altre.
  • 25. PEIXOS MIGRATORIS El Salm坦 ( Salmo spp.) El Salm坦 com la Truita son de la fam鱈lia dels salm嘆nids. Habiten al Pac鱈fic i Atlntic. Son androms neixen dins aig端es dolces i migren a loce per tornar a les aig端es dolces a procrear.
  • 26. (Acipenser sturio). Viu a la mar entre 20 i 50 metres de fondria. A la primavera penetra als grans rius per reproduir-se. s una esp竪cie molt valorada, pels seus ous. Sutilitzen per a lelaboraci坦 del caviar . PEIXOS MIGRATORIS Esturi坦
  • 27. (Anguilla anguilla). El seu cos 辿s cil鱈ndric i allargat. L'aleta dorsal, s'origina lluny del cap es fusiona amb l'aleta anal formant una sola aleta que rodeja el cos. Pot arribar a mesurar fins a 1,4 m. de longitud. s una esp竪cie catdroma que es reprodueix en el mar i viu en aig端es dolces. 油油 油油油油油油 PEIXOS MIGRATORIS Anguila
  • 28. Hem apr竪s moltes coses dels peixos com per exemple que son vertebrats de sang freda respiren per brnquies. Tamb辿 que es divideixen en els grups de l hbitat i de les propietats. I que el que els animals que m辿s hi ha s坦n els peixos. Que el 60% dels peixos estan al mar i les altres a rius i llacs d aigua dol巽a. Conclusi坦
  • 30. F鱈 de la presentaci坦