The document provides instructions for a project using GIMP to create a photo composition pretending to have traveled to famous buildings and places around the world. It outlines 4 sessions to teach skills like selecting photos, using selection tools, adding text, installing fonts, resizing and moving images, and fixing photos using anchors to complete a composition with photos from traveled locations.
The document provides instructions for making a cube jigsaw puzzle using wooden cubes and digital images. It outlines a multi-step process: 1) Searching online for suitable pictures, downloading and saving them. 2) Using online tools to generate jigsaw puzzles from the images in different shapes and piece numbers. 3) Resizing images to the appropriate size using GIMP and applying grid or jigsaw filters to divide them into pieces. 4) Printing the divided images, cutting them out, and sticking them onto the wooden cubes to assemble the finished cube jigsaw puzzle.
This document provides instructions for modifying a photo using Gimp across three sessions:
1) Change the color of eyes, lips, and hair.
2) Apply effects like blurring, inverting colors, and adjusting brightness/contrast.
3) Use selection tools to isolate the face and draw over it or fill with color, then add text.
The students carefully washed and prepared jam jars before peeling and cutting fruit into small pieces. They mixed the fruit with sugar, water, lemon, and cinnamon, then cooked it for two hours while stirring occasionally. Once cooked, Dora crushed the mixture and students filled glass jars, decorated them with stickers, and displayed the finished jam products.
This document outlines a geometric design workshop that uses geoboards and the software GIMP to explore geometry. The workshop consists of 4 sessions: 1) Drawing shapes on paper and online geoboards, 2) Drawing 3D shapes on an isometric geoboard, 3) Using GIMP grids and templates to draw plane and solid figures, and 4) Inventing and coloring original geometric designs.
1. La terra des de l'espai es sobretot de color blau perqu竪 la major part de la
superf鱈cie est coberta per l'aigua dels oceans.
La terra est formada per 6 continents i 5 oceans :
Continents. Oceans.
Europa Pac鱈fic
sia Atlntic
frica ndic
Am竪rica rtic
Ocean鱈a Antrtic
Antrtida
2. Quina part de la superficie de la terra ocupa laigua?
El 71% de tota la superficie de la terra est coberta per laigua dels oceans.
Loce m辿s gran 辿s loce Pac鱈fic.
CAPES DEL MAR
Laigua dels oceans esta dividida en diverses capes, cada una poseeix
caracteristiques particulars de salinitat , presi坦, temperatura i vida marina,
dacord a la seva profunditat s坦n anomenades zones abisals.
3. 粥岳馨坦壊韓艶姻温.
Zona f嘆tica: zona amb llum, els primers
200m. Hi ha la major part danimals marins.
Zona af嘆tica: zona on no hi arriba la llum del sol.
Va des dels 200m fins a m辿s d11.000 metres
de profunditat. Hi ha pocs animals.
La zona m辿s profunda de lescor巽a
terrestre es la Fossa de les Marianes
que fa 11.034 m. de profunditat.
La Fossa de les Marianes es troba
a lOce Pacific entre el Jap坦 i les
illes Filipines.
4. En el mar hi trobem tot tipus danimals. Es coneixem m辿s de 230.000
esp竪cies danimals marins diferents. Per simplificar-ho els agruparem
daquesta manera:
Vertebrats Invertebrats
Mam鱈fers Ocells Peixos R竪ptils Crustacis Equinoderms Mol揃luscs Celenterats
Balena Ping端鱈 Sardina Tortugues Llagosta Eri巽坦 Pop
Meduses
Dof鱈 Pel鱈cans Taur坦 Cocodrils Cranc Estrella de mar Calamar
Anemone
Foca Gavines Bacall S鱈pia
Morsa Tonyina Musclo
Caragol
5. LA BALENA DE GRENLNDIA
NOM: Balena de Grenlndia, Balaena mysticetus
CARACTERSTIQUES: balena amb el cap molt gran, dues terceres parts
de la seva longitud. Por arribar a fer 18 m. de longitud i pesar m辿s de 100
tones. S坦n de color negre-blau fosc i davall de la boca i a la cua poden
tenir taques de color blanc. Estan cobertes per una capa de greix duns
setanta centimetres que les protegeix del fred. Poden viure m辿s de 150
anys.
ALIMENTACI: salimenten de krill i de petits crustacis que atrapen amb
les barbes a mesura que naden amb la boca oberta. Les balenes en lloc de
dents tenen les barbes que s坦n unes lmines flexibles que arriben a fer
m辿s de 3 m. de longitud i en les que queden atrapades el krill i el plancton
(petits organismes que hi ha a laigua marina).
REPRODUCCI: les balenes s坦n els animals mam鱈fers m辿s grans i per
tant s坦n animals viv鱈pars. Cada 3 o 4 anys tenen una cria que pot fer entre
3 i 4 metres al neixer i poden pesar uns 1000 kilos. Durant el primer any
salimenten de la llet de la mare.
6. EL TAUR BLANC
NOM: Taur坦 blanc, Carcharodon carcharias
CARACTERSTIQUES: El taur坦 blanc es un taur坦 que medeix entre 5 o 8
metres de longitut, normalment la femella 辿s m辿s gran. Tenen una forma
fusiforme, es a dir prims dels extrems i m辿s dobles del mig per tal de poder
nedar amb m辿s facilitat. A la seva boca, molt gran i arrodonida, shi troben
m辿s de 100 dents triangulars i afilades col揃locades en una doble filera i
que es van renovant al llarg de tota la vida. Quan mossega ho fa amb una
for巽a 300 vegades superior a la dels humans. Els taurons es pasen tota la
vida nedant ja que si paren sasfixiarien o senfonsarien cap al fons delmar.
S坦n uns grans nedador: senfonsen fins a 900 metres i fan viatges de
20.000 km en 9 mesos. Poden viure entre 15 i 30 anys.
ALIMENTACI: El taur坦 blanc salimenta principalment : de pops, crancs
grans, tonyines, altres taurons, ratlles, foques i altres mam鱈fers. No
ataquen als humans a no ser que els confonguin amb foques.
REPRODUCCI: el taur坦 blanc 辿s ov鱈par. Els ous ,entre 4 i 10, els ret辿 la
mare al seu interior fins que les cries surten de lou. Tan aviat con surten
sallunyen de la seva mare per evitar ser devorats per ella. Al cap dun any
ja medeixen 2 metres de longitud.
7. LA TORTUGA MARINA
NOM:Tortuga marina(Chelonioidea)
CARACTERSTIQUES: Aquestes tortugues viuen a tots els oceans
menys als daigua freda. Hi ha 7 tipus de tortugues marines. Aquestes
tortugues quasi sempre estan dins de laigua llevat de quan ponen ous.
Les tortugues poden viure 80 anys.
ALIMENTACI: Les tortugues marines salimenten de pastures marines
dangiospermes com ara posidonia , de zooplanton i petits necton.
REPRODUCCI: Les femelles tornen a la platja on van neixer.Fan de
1a 8 nius per temporada.La femella cava un forat circular 40 a 50
centimetres,comen巽a a omplir el niu amb un grapat de closca tova.
Pon entre 50 i 200 ous,despres de la col.loca巽io,es reomple el niu
amb sorra i allisen la superficie fins que es queda indetectable visualment.
8. EL PING EMPERADOR
NOM: Ping端鱈 emperador (Aptenodytes forsteri)
CARACTERSTIQUES
Els ping端ins s坦n ocells no voladors que viuen al hemisferi sud,hi ha unes
17 esp竪cies de ping端ins. El ping端i emperador viu a lAntartida per嘆 tamb辿
hi ha ping端ins a Chile , a la Patagonia dArgentina i a Sudfrica. Les ales
des ping端ins shan convertit en aletes que els permeten bucejar. Alguns
poden arribar a aguantar 18 minuts sota laigua. S坦n bons nadadors , fan
uns 9 km per hora per嘆 alguns arriben a 60 km per hora. El ping端鱈
emperador fa 1,1 metre dal巽ada i pesa uns 30 kg. Pot viure m辿s de 20
anys. Es calcula que nhi ha mig mili坦 de ping端ins emperador.
ALIMENTACI
Els ping端ins salimenten principalment de peixos i de plancton.Els ping端ins
tenen una glndula que els permet eliminar lexc辿s de sal ja que nom辿s
veuen aigua salada.
REPRODUCCI
Els seus nius s坦n molt senzills i alguns fan galeries subterrnies.El ping端鱈
emperador no fa nius guarda els ous entre les potes. Ponen 1 o 2 ous cada
vegada, pero si neixen 2 ping端ins nom辿s 1 sobreviur. La incubaci坦 dura
entre 33 i 62 dies. Al cap de tres setmanes de sortir de lou els ping端ins ja
sindependitzen de la seva mare.