More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (9)
Similar to Pontons Alt Foix Pla D Matania (20)
Pontons Alt Foix Pla D Matania
- 1. RESENYES DE L'ALT FOIX. Cap鱈tols de la nostra hist嘆ria, per Agust鱈 Salv HABITAT DEL TERME. MEDIEVALISME RECERCA I INVESTIGACI. Vocabulari inicial dels mots: Pla de Matania, Valldossera, El Montmell. Actuals termes de Pontons, Querol i la Juncosa del Montmell respectivament. Pla de Matania > indret o lloc dels que foren morts (en un camp o coma de Batalla). Indret on es desenvolupar una matan巽a d'homes (soldats) dambd坦s bndols. Lloc on succeir una topada entre dos bndols (dos o varis ex竪rcits) sense premeditar-ne les condicions., etc. Valldossera > indret habitat en una 竪poca ancestral per l'home o esp竪cie animal (竪poques secundria i primria). Lloc localitzat per la quantitat d'ossos i altres restes, que deriven, de la corresponent descomposici坦 i consolidaci坦 cal鱈cea durant anys. Significat utilitzat per al dip嘆sit deixalleria d'un cementiri., etc. El Montmell > Serra del... aix鱈 es com es coneix dita serra de 4 km de llargada aprox.; el cim del Montmell es de 963 m sobre nivell del mar. Montmell que ve a dir? Macelli...es un nom d'home. D'altres afirmen que ve de Montmall...muntanya en forma de mall o martell. D'altres creuen que pro- b辿 de macellus i ajuntant Mons Macellus voldria dir...muntanya de la carnisse- ria perqu竪 hi hauria hagut a dindret una sagnant batalla, amb gran mortan- dat... *buscar a EL MONTMELL sostre del Baix Pened竪s. Per Benjam鱈 Catal i Benach. Des de les repoblacions efectuades en els segles X al XIV, dels sectors anomenats fins a l'actualitat, en aquests indrets no ha desllu誰t la importncia topon鱈mica, a causa de la riquesa dels mots i el trasps generatiu dels seus habitants. El que si ha capgirat per complert la funci坦 que hi tenien. A l'hora d'analitzar la situaci坦 i topon鱈mia d'aquests indrets, jo englobaria el lloc on succeir la sagnant batalla i el lloc on deixaren els ferits mutilats i els seus morts, si es que varen tenir temps de fer-ho. El terme Valldossera es la clau per ubicar i enlla巽ar un concepte b竪l揃lic de gran importncia. En concret a la probable confrontaci坦 entre repobladors, senyorius i comtats de la Catalunya Vella, enfront de les 炭ltimes incursions almorvits. Del bndol sarra鱈 consta que la desbandada de guerrers atemorits i desorientats, emprengueren el cam鱈 en totes direccions. Ara descriurem aquell cap鱈tol de la hist嘆ria. Ens ubiquem a l'any 1110, des dels 炭ltims cent anys el desmembrament dels regnes de Taifes hispans, es fa molt mes que evident. No per aix嘆 els clans tribals berbers que habiten en aquestes contrades, estan confrontats amb els cristians repobladors. En aquests moments les comunitats musulmanes, tenen que fer front a fortes imposicions econ嘆miques. Es per aix嘆 i l'oferiment de m d'obra (als cristians) que s'aixequen punts de guaita defensius cristians. Les comunitats musulmanes del voltant del Montagut ja es consideraven nadiues. Consta que el teixit de marges i paraments d'aquestes contrades, ja varen aixecar-se sota supervisi坦 musulmana. D'altres historiadors descriuen que durant el baix imperi rom i sota fustigacions dels Alans i Gots, la poblaci坦 Romanitzada emprengu辿 el cam鱈 cap a les muntanyes, per no caure com a moneda de cmbic. Aix鱈 nasqu辿 un tipus de poblador clarament pre-catal, instru誰t i hereter de les t竪cniques Romanes. El nadiu islamitzat... Les quantitats de diners o esp竪cies que el resident nadiu, te que pagar al repoblador (cristi expressant-se en nom de Deu), arriba a ser tant asfixiant, que ell mateix inverteix la situaci坦, alineant-se amb el repoblador per a lluitar en contra de la seva comunitat ve誰na. Tant fos aquesta Islmica pura, berbers mahometans, musulmans fidels, xi誰tes, sunnites, tant s'hi valia. Era doncs un de tants cap鱈tols per tornar a reconquerir; Per嘆 com d'altres vegades,
- 2. ja havia anat malament reconquerir sense tenir en compte, la log鱈stica d'un enemic que coneix casa seva. Aquests residents nadius oprimits i pressionats, en les 竪poques que van del 1050 al 1118, (Pened竪s, Anoia, Alt Camp i Conca de Barber), veuen amena巽at el seu modus Vivendi irreversiblement. En 竪poca d'expansi坦 Almohade (1010 1100) les incursions berbers-andalusines varen ser de les mes sagnants i despietades, que varen existir a les acaballes del Baix Imperi Rom. Per嘆 en terres de Marca Hispnica les hostilitats encara sobrepassaven en successos d'espasa en m. Es interessant q端estionar que: -o les comunitats berber-andalusines instal揃lades de per vida, estarien d'acord en ser auxiliades pels amigables, repobladors i invertint la situaci坦 quan ho deman辿s... -o el Reiet坦 de Ta誰fa berber imposa esp竪cies a canvi d'un perm鱈s de resid竪ncia al germ musulm, en terres de frontera. Doncs ens replantegen una data propera que va del 1113 al 1119. Any aquest 炭ltim de la Reconquesta de la ciutat de Tarrakuna (Tarragona). Ens ubiquem en el sector del Pla de Matania. Aquest indret enlla巽a amb el coll de la Torreta, sector sud, enlla巽aria amb la comunitat berber de Selma (Xalma o Xa-ilm但, nom de noia...o probable filla del cap de comunitat) que es al sector sud-est. Es a la vista el Pinar de la costa, sector oest i cota 900 d'al巽ada; junt amb el coll de la Rimbalda. Per arrodonir la ubicaci坦, nombrar鱈em el coster est de la Serra de La Llacuna. Sembla ser que lhbitat d'aquestes comunitats nadiues ja mai foren islamitzades. De fet varen combregar amb els primers repobladors transpirinencs. Constant-hi que fos entre el 895 i el 920 del s.X. D'aqu鱈 en derivar鱈em la fusi坦 del nadiu Hispano musulm i del repoblador carolingi. Havia d'arribar el moment dexhaurir el perm鱈s de resid竪ncia del sarra鱈, que ja duia instal揃lat per generacions, des del 730 aproximadament. Aquest i en el seu moment va instaurar aires colonitzadors i noves pautes per al nadiu Hispano rom. Que fins aleshores era el verdader poblador d'aquestes contrades. Consta que a la Tardor del 1114 es produeix una topada b竪l揃lica, a Martorell (Al Burt), entre les tropes Almorvits i comtals de Barcelona, Besal炭, Urgell i Pallars. Els sarra誰ns van ser frenats per sort, grcies a les not鱈cies que arribaven de Saragossa. Les reposicions dels Bal鱈s musulmans quasi anuals, a causa de conspiracions i ajustes de contes, arribaven com a not鱈cia confidencial. Fets aquets que estimulaven als reietons sarra誰ns a encoratjar-se enfront dels adversaris a combatre, reprimint-se dels pagus estipulats als comptats de frontera. El contingent musulm fou rebutjat no sense poques vides. Aquesta fou a mes l'炭ltima topada Hispano musulmana al Baix Llobregat. Sense estendre's mes del que ens demana ens centrem en la l鱈nea del Gai. Aquesta frontera es troba quasi caducada de fets estructurals, el descrivim com a vial de sortida al mar. Les seves posicions fortificades ja van caient i tant sols s'aguanten per els acords econ嘆mics de jurament i fidelitat als Comtats de Marca. El succ辿s del Pla de Matania a criteri del succe誰t aquelles dates a Martorell, enlla巽a amb la possible recomposici坦, de les tropes Almorvits que sanaren a protegir, en punts estrat竪gics de frontera. Des de localitats mar鱈times de Tortosa (Turt-uixa), Salou (Al Ou但), Tarragona (Tarrakuna) i de l'interior com Cervera (Gir vira) i Lleida (Al Larida); els musulmans dirigits pels seus caps de tropa, emprengueren cam鱈 de trobada. De ben segur que en un lloc proper al Montagut hagueren de replantejar el front b竪l揃lic. Els comtats catalans deurien emprendre negociacions, que forcessin a l'infidel musulm, a replantejar la pres竪ncia a la serra del Montagut. Si es que varen negociar, per que ja al 1119 reconquistaven la ciutat de Tarragona fins a la ve誰na Cambrils (Kambril-la). Els dos ex竪rcits ubicats en el camp de batalla, confeccionen armats, els passos a seguir, per enviar cap al front les ordres d'atac. Suposem que la ubicaci坦 de les tropes comtals es deurien ubicar en el front nord i Oest. Les tropes musulmanes es deurien ubicar en el front est i sud. Es tant sols un suposar aquest replanteig, ja que podr鱈em definir la topada en el Pla de Matania, com una persecuci坦 a les tropes de cavalleria i infanteria musulmanes, que ja venien a la desbandada. Per嘆 no consta que l'炭ltima i mare de totes del batalles s'hagu辿s concertat en qualsevol altre lloc proper. Tampoc que un error d'ordres desbanqu辿s la sort als combatents comtals. En primer lloc q端estionarem si els sicaris musulmans, emprenen la hostilitat amb el mateix carcter enforatat, que venien demostren els 炭ltims anys. Doncs ja no era aix鱈, si entre les comunitats berbers ja es transparenta la incapacitat mental de determinaci坦 a la lluita, es de
- 3. suposar que les comunitats indisciplinades, prepotents, sense visi坦 global d'atac, que es com seria la descripci坦 del combatent almorvit, no pot resoldre una topada de l'abast estipulat. Analitzant el nombre d'efectius per a una batalla com la descrita, en una superf鱈cie tancada com ho 辿s el pla de matania, no es possible que el bndol almorvit aport辿s un gran nombre de combatents. El clcul aportat en homes armats, no deuria de sobre passar la quantitat dels cinc mil efectius musulmans; les aportacions cristianes estimem la xifra entre els cinc i sis mil efectius. Per嘆 s'hi jugaven factors positius a favor del bndol cristi, que no tenien els musulmans. En primer lloc el general al front del contingent musulm es deuria haver previngut de definir el possible cam鱈 de tornada, guanyant o perdent. A baix al pla de Tarragona de ben segur que laguaitaven tropes de darrera guarda; els suficients i mes arribats a ell; el control del litoral catal el custodiaven els berbers almorvits. Doncs com no, tenien l'esquena coberta. (A la Primavera del 1114 un contingent aliat, entre Catalans i Pisans, emprenen l'empresa denvair l'illa de Mallorca des del port de Barcelona). El intent es repel揃lit per les forces navals del bal鱈 de la Taifa de Medina May短rka, que va fer entornar a la comitiva Catalano-Pisana no sense poques vides. Consta que els berbers anomenaren aquesta an竪cdota com el fet dels Ifranj de Barshiluna. Deduint el intent bel揃lic坦s dels cristians, d'envair l'illa pel nord. Cosa que no fes mes que refor巽ar i blindar in extremis, els punts mes estrat竪gics de la badia dAlc炭dia (Al Kudi但). Tornant a Matania... Si descrivim que l'炭nica sortida neta, en el cas de retirar-se premeditadament del camp de batalla, aquesta seria la que desgua巽a en direcci坦 sud; cap a Valldossera. En un moment donat que els efectius de cavalleria son minsos i els de infanteria es troben mancats, per a ben just aguantar la topada de les tropes comtals, el sector de Valldossera seria el seg端ent cap鱈tol que enlla巽aria el perqu竪 de la seva descripci坦. En un moment donat que la batalla es decanta pel bndol cristi, deixant entreveure que el camp s'omple de cadvers dambd坦s bndols, cossos mutilats, agonitzants i ferits infidels que emprenen la retirada per propi peu. Com en tots els camps de batalla, les decisions del bndol guanyador a efectes, empr竪n la persecuci坦 i aniquilament de tantes vides puguin reduir. Dedu誰m que el terme topon鱈mic Valldossera, acull a totes aquelles vides que no pogueren sortir, de l'embut mortal que deuria representar, la repressi坦 de les tropes comtals. Aquestes es varen cr辿ixer escur巽ant a tall d'espasa la tornada dels combatents atemorits i desenforitats. En el cas suposat que els residents hispano musulmans, no foren conversionats al cristianisme, tant s鱈 com no, de ben segur que hagueren d'agafar fanga i aixada per comen巽ar a enterrar les desenes d'homes morts; aquests exposats dia i nit a les arpies dels depredadors mes temuts, all on s'olor辿s sang humana, les comunitats de llops, si fa o no afamats. No deurien de cobrir els cossos amb molta terra, aix鱈 com tampoc deurien aprofundir molt. Anys despr辿s al pas successiu de les cent炭ries, no fou estrany que les terres lliurades al conreu, s'hi efectuessin les troballes 嘆ssies. Del que no valia la pena deduir a quin bndol varen pertnyer. En aquest indret hi ha aixecada l'ermita barroca de Valldossera, hi ha qui descriu aquesta ubicaci坦, com a retribuci坦 a la magnitud de la batalla que per sempre es recordaria. La ubicaci坦 de Valldossera obre pas cap a les cingleres i entre balmes, en direcci坦 a l'est. O sigui cap al Pla de Manlleu i enlla巽ar cap a Aiguaviva, per decantar-se cap a Coll d'Arca; seguidament voltejant la Serra del Montmell. Es aqu鱈 on analitzem aquest darrer cap鱈tol de guerra. Suposem sense ser cautelosos una fi de lescomesa Almorvit bastant trgica. De ben segur que des de terres de frontera, se'n devia parlar per sempre m辿s. Tamb辿 el clcul de contingent en vida no podia sobrepassar els mil o poc mes efectius. Empentats en arribar a quelcom que altre fortalesa, molts d'ells no pogueren reduir els talls mortals, que el metall els hi hagu辿s deixat en qualsevol part del cos, per sempre mes. Els que pogueren traspassar el Montmell per baixar i considerar en terra fidel, deurien ser poc m辿s de cinc o sis-centes nimes. Doncs els que anaren queden pel cam鱈 serien els combatents ferits de mort, repel揃lits i redu誰ts pel bndol comtal. Els animals depredadors d'aquestes contrades haurien de ser diversos. Per嘆 gaudien de plena autonomia les comunitats de llops i d'altres depredadors. En l'mbit aeri un au determinant; el volto o el trenca l坦s observarien que els cossos ja moribunds, quedessin fixes. Aquests se'n deurien cuidar de espeda巽ar els cossos ferits de mort. Consta que el top嘆nim Montmell (Mont Macellum) que podria significar Mont de la carnisseria, a causa de la mortaldat succe誰da per una sagnant batalla. Enlla巽aria possiblement amb l'炭ltima represlia i ca巽a del soldat perdut, des del bndol cristi. Evitant la fugida i regeneraci坦 dels musulmans desbandats. Consta que la repoblaci坦 dels indrets anomenats anar progressant i en determinades fases, fins a
- 4. la reconquesta el 1148 de Balaguer i 1149 de Lleida, es van repoblar aquests indrets per a blindar la propera i gran empresa de conquerir l'炭ltim baluard sarra鱈 de Siurana (Xibr-ana) el 1153.