ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
PROJECTE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (esborrany 1)
1. Justificació
1.1 El curs 2010 -11 el nostre centre va elaborar un projecte lingüístic en el que
es contemplava el tractament que donaríem a les tres llengües al centre en
funció de la nostra realitat i de les necessitats de millora que vam extreure de
l’anàlisi dels resultats d’avaluació del nostre alumnat i dels resultats de
l’avaluació inicial que realitza el nostre institut de referència.
1.2 Segons l’estudi realitzat en aquell moment, un 30% dels alumnes del centre
provenen de famílies de parla catalana, un 59% castellana i un 11% altres
llengües; per tan, un 70% del nostre alumnat utilitza el castellà o un altre
idioma com a llengua de comunicació i a més hem comprovat que
desconeixen totalment el català quan es matriculen a l’escola.
1.3 En les proves de diagnòstic del curs 2010/11 els resultats van ser molt
semblants en les llengües catalana i castellana (tendència que es repeteix
aquest curs segons els resultats provisionals que disposem) i més elevats en
llengua anglesa. En les avaluacions internes del professorat del centre
constatem, però, una diferència considerable en el nivell oral de català i
castellà. Donat que un elevat nombre d’alumnes utilitza el català només com
a llengua d’aprenentatge, els manca fluïdesa i riquesa de vocabulari.
1.4. En el projecte lingüístic és constatava el compromís del centre en la millora
de l’ensenyament de l’anglès. Aquest es concretava en dos tipus
d’actuacions: desdoblaments dels grup per treballar la competència oral en
anglès (30min. als grups de primer i tercer cicle i 1h. als grups de segon cicle)
i introducció d’una hora de coneixement del medi en anglès al segon cicle.
Ambdues iniciatives es van haver d’ajornar, temporalment, per la manca de
recursos personals ja que aquest curs disposam d’un professor menys al
centre.
1.5. Per millorar la competència en els llengües catalana i castellana dels nostres
alumnes, hem elaborat un document (fruit de 4 cursos de formació) on es
descriuen diferents actuacions que el centre du a terme indistintament en les
dues llengües (projecte de biblioteca, diferents tipus de lectura segons la seva
finalitat, tractament del text escrit segons tipologia i finalitat, treball de la
comprensió lectora, com lligam la lectura i l’escriptura, treball i avaluació de la
llengua oral) amb l’objectiu d’aconseguir lectors i escriptors competents i
funcionals en ambdues llengües. I els resultats ens demostren que anem per
bon camí, tret del nivell de llengua oral en català que cal reforçar.
1.5. Davant l’exigència d’elaborar un programa integrat de llengües en el que es
considera que les tres llengües d’ensenyament han de tenir la mateixa
consideració i el mateix tractament escolar, no podem obviar la realitat del
nostre centre, les observacions i avaluacions realitzades, les iniciatives
pedagògiques empreses i la seva avaluació, les expectatives i projectes de
millora del centre i els recursos dels que disposam.
1.6. En el nostre entorn no podem plantejar-nos que les tres llengües
d’ensenyament tinguin la mateixa consideració ja que el punt de partida no
és el mateix; si volem que els nostres alumnes assoleixen la mateixa
competència en llengua catalana i castellana caldrà compensar el
desequilibri inicial de la llengua minoritària, el català.
1.7. Amb els recursos que comptam en el centre no veiem viable l’augment de les
hores d’aprenentatge de la llengua anglesa a àrees no lingüístiques; els
alumnes no aprendran anglès en condicions i pot augmentar el fracàs
escolar per la dificultat de seguir una àrea d’aprenentatge en una llengua
desconeguda.
1.8. És per això, i davant l’exigència d’elaborar aquest Projecte, que hem cercat
una sortida que minimitzi al màxim, si això és possible, els efectes que pot
tenir l'aplicació d'aquest decret pels nostres alumnes i per això ens acollim a
l’article 20 amb la intenció d’assolir la finalitat proposada, “d’aconseguir que
els alumnes del centre adquireixin el domini de les dues llengües oficials i les
competències adequades en la llengua estrangera del projecte educatiu del
centre”, objectiu que ja contempla el nostre projecte educatiu, però pel que fa
al procés i metodologia proposats en el decret 1/2013 creiem que cal
contextualitzar-los, analitzar la situació de partida del centre, veure el
professorat titulat que disposam, adaptar-lo a la nostra metodologia i
organització, a les nostres possibilitats, anar valorant els resultats i, poc a
poc, adaptar-lo a les nostres necessitats.
2. Criteris generals:
2.1. És important mantenir el nostre projecte educatiu basat en un aprenentatge
globalitzat, significatiu i funcional.
2.2. Amb l’objectiu de dinamitzar els currículums, treballar amb una visió de
competències, globalitzar l’ensenyament, compartir l’ensenyament -
aprenentatge amb els altres membres de la comunitat educativa i potenciar
l’aprendre a aprendre, tota l’escola treballa al voltant d’uns projectes comuns i
compartits. És per això que se’ns fa molt difícil triar una àrea per impartir-la
tota en una llengua diferent a la catalana ja que això limitaria el treball
globalitzat i interdisciplinari i la possibilitat de compartir amb altres grups.
2.3. Valorem com un aspecte molt important en el nostre projecte educatiu les
tutories; no volem que a primària les àrees es converteixin en especialitats
per la necessitat de que una persona habilitada en llengua anglesa hagi de
fer-la (cal que els tutors puguin fer un seguiment del desenvolupament de les
àrees curriculars dels seus alumnes).
2.4. Els nostres alumnes necessiten reforçar la comunicació en català i per tant
cap de les àrees en les que és important la comunicació, el diàleg la
negociació, la discussió...s’ha de fer en una altre llengua. Farem en castellà
àrees en les que es treballi més el text escrit que l’oral.
2.5. Tenint en compte els quatre criteris anteriors creiem que és important que cap
de les àrees instrumentals quedi afectada totalment, per tant decidim introduir
les llengües no en una àrea completa sinó que per mòduls.
2.6. Introduirem en anglès àrees o mòduls en els que s’utilitzi un vocabulari molt
repetitiu o específic (normes, instruccions, vocabulari de l’àrea de medi...)
2.7. No volem que l’aprenentatge de les llengües minvi les hores de suport a les
aules dirigits als alumnes amb dificultats.
2.8. En el centre tenim el programa de reutilització de llibres i canviar la llengua
d’aprenentatge d’una àrea pot suposar canviar els llibres, despesa que
trobam innecessària. S’introduirà una llengua diferent al català en àrees en
les que els materials no siguin del fons (llibres de lectura, informacions
d’internet, quadernets no reciclables).
2.9. Per fixar els criteris de distribució horària des d’un punt de vista pedagògic
ens trobem molt limitats pels professorats habilitats en llengua anglesa; tan
de bo que els tutors estiguessin habilitats i es pogués integrar aquest
aprenentatge en el ritme quotidià de l’aula, però aquesta no és la realitat, ni
ara ni d’aquí a pocs anys.
2.10. No podem pretendre fer en anglès matèries amb un contingut curricular
extens ja que això suposaria una discriminació negativa amb alumnes nese
amb problemes greus de llenguatge, amb dificultats per adquirir una nova
llengua i sense poder de gaudir d’un suport perquè no tenim professorat
d’aquest equip habilitat en llengua anglesa.
3. Concreció de les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement en cada
una de les llengües.
En tots els cursos les àrees lingüístiques es faran en la llengua corresponent.
Educació infantil:
LLENGUA CASTELLANA
- Els alumnes de 5 anys faran la sessió d’informàtica en castellà.
- Les classes tindran un racó en castellà.
- El joc simbòlic en castellà (donat que es fa en un espai diferent, aquest serà el
referent de canvi de llengua).
Primer cicle:
LLENGUA ANGLESA
- Un taller d’art pel que els alumnes va rotant (1,30h. cada 15 dies).
LLENGUA CASTELLANA
- Un taller de matemàtiques (de quatre)
- ½ hora de càlcul setmanal
Com que en aquest cicle s’utilitza molt el recurs de la transmissió d’informació en
format visual, el professorat elaborarà cartells trilingües per l’aula que acostin als
alumnes al coneixement de les tres llengües.
Segon cicle
LLENGUA ANGLESA
- 1 hora matemàtiques: Càlcul
- 1/3 de l’àrea de medi en la que es treballaran blocs que no afectin a l’estudi de
l’entorn proper (com la matèria i l’energia, tecnologies, salut i desenvolupament
...i que es treballarà per projectes fent recerques d’informació per internet).
LLENGUA CASTELLANA
- Plàstica: 1 hora i ½ h.
Pensem que el treball per projectes en el que una part molt important és la recerca
d’informació i el posterior tractament d’aquesta facilita poder plantejar alguns
projectes en llegües diferents a la catalana.
Tercer cicle
LLENGUA ANGLESA
- 1h. de medi a partir de lectura de texts
- 1h de plàstica
LLENGUA CASTELLANA
- 1h. d’educació física
- 1h. de música

More Related Content

What's hot (20)

PROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTICPROJECTE LINGÜÍSTIC
PROJECTE LINGÜÍSTIC
Anni Melià Pascual
El projecte lingüístic de centre
El projecte lingüístic de centreEl projecte lingüístic de centre
El projecte lingüístic de centre
Servei d'Ordenació Curricular d'Educació d'Adults / Departament d'Ensenyament / Generalitat de Catalunya
Pl
PlPl
Pl
Maria Codina
Projecte lingüístic quercus
Projecte lingüístic quercusProjecte lingüístic quercus
Projecte lingüístic quercus
instiquercus
Pele 24.05.2011
Pele 24.05.2011Pele 24.05.2011
Pele 24.05.2011
escolabrasilfestes
Projecte ling
Projecte lingProjecte ling
Projecte ling
escsantacaterina
Sessio1curs "Aplicació del Porgrama Plurilingüe"
Sessio1curs "Aplicació del Porgrama Plurilingüe"Sessio1curs "Aplicació del Porgrama Plurilingüe"
Sessio1curs "Aplicació del Porgrama Plurilingüe"
Voro voro
sessió 1 grup de treball per a l’elaboració de materials llengua anglesa educ...
sessió 1 grup de treball per a l’elaboració de materials llengua anglesa educ...sessió 1 grup de treball per a l’elaboració de materials llengua anglesa educ...
sessió 1 grup de treball per a l’elaboració de materials llengua anglesa educ...
Joe Planas
Presentació seminari llengües_baix
Presentació seminari llengües_baixPresentació seminari llengües_baix
Presentació seminari llengües_baix
Joe Planas
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüeLenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Vicent Sanz
Portfolio Europeu de les Llengües
Portfolio Europeu de les LlengüesPortfolio Europeu de les Llengües
Portfolio Europeu de les Llengües
Gemma Tur
Projecte lingüístic
Projecte lingüístic Projecte lingüístic
Projecte lingüístic
escolafolchitorres
Projecte lingüístic del centrerevisió 2012
Projecte lingüístic del centrerevisió 2012Projecte lingüístic del centrerevisió 2012
Projecte lingüístic del centrerevisió 2012
2011Edu
Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18
Diego García
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
Fred Sentandreu
Projecte lingüístic quercus
Projecte lingüístic quercusProjecte lingüístic quercus
Projecte lingüístic quercus
instiquercus
Sessio1curs "Aplicació del Porgrama Plurilingüe"
Sessio1curs "Aplicació del Porgrama Plurilingüe"Sessio1curs "Aplicació del Porgrama Plurilingüe"
Sessio1curs "Aplicació del Porgrama Plurilingüe"
Voro voro
sessió 1 grup de treball per a l’elaboració de materials llengua anglesa educ...
sessió 1 grup de treball per a l’elaboració de materials llengua anglesa educ...sessió 1 grup de treball per a l’elaboració de materials llengua anglesa educ...
sessió 1 grup de treball per a l’elaboració de materials llengua anglesa educ...
Joe Planas
Presentació seminari llengües_baix
Presentació seminari llengües_baixPresentació seminari llengües_baix
Presentació seminari llengües_baix
Joe Planas
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüeLenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Lenguaje y aprendizaje en el aula multilingüe
Vicent Sanz
Portfolio Europeu de les Llengües
Portfolio Europeu de les LlengüesPortfolio Europeu de les Llengües
Portfolio Europeu de les Llengües
Gemma Tur
Projecte lingüístic del centrerevisió 2012
Projecte lingüístic del centrerevisió 2012Projecte lingüístic del centrerevisió 2012
Projecte lingüístic del centrerevisió 2012
2011Edu
Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18Projecte lingüístic 17 18
Projecte lingüístic 17 18
Diego García
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)
Fred Sentandreu

Viewers also liked (20)

Motion ,force and speed
Motion ,force and speed Motion ,force and speed
Motion ,force and speed
Hiren Vyas
E accessibility framework
E accessibility frameworkE accessibility framework
E accessibility framework
Elyès FEKI
Система поддержки сайтов
Система поддержки сайтовСистема поддержки сайтов
Система поддержки сайтов
Kaznetmedia
Pendidikan sivik
Pendidikan sivikPendidikan sivik
Pendidikan sivik
Fa S
Computer generation
Computer generationComputer generation
Computer generation
sabillafh
Katalog RisfortKatalog Risfort
Katalog Risfort
Piotr Kietos
Kviz znanja
Kviz znanjaKviz znanja
Kviz znanja
Ena Savić
Què sabem i què volem saber?
Què sabem i què volem saber?Què sabem i què volem saber?
Què sabem i què volem saber?
SCB_
Trabajo de la sofiTrabajo de la sofi
Trabajo de la sofi
malditos
Xarxes socials privacitat
Xarxes socials privacitatXarxes socials privacitat
Xarxes socials privacitat
Suclise
XI UNDICESIMO SALONE DIMPRESA LAB 1 la Supply Chain Leggera - Alessandro Da ...
XI UNDICESIMO SALONE DIMPRESA  LAB 1 la Supply Chain Leggera - Alessandro Da ...XI UNDICESIMO SALONE DIMPRESA  LAB 1 la Supply Chain Leggera - Alessandro Da ...
XI UNDICESIMO SALONE DIMPRESA LAB 1 la Supply Chain Leggera - Alessandro Da ...
Roberto Terzi
Lo scompenso cardiaco con funzione sistolica conservata 2012
Lo scompenso cardiaco con funzione sistolica conservata 2012Lo scompenso cardiaco con funzione sistolica conservata 2012
Lo scompenso cardiaco con funzione sistolica conservata 2012
University of Messina (Italy)
Iforme fesIforme fes
Iforme fes
malditos
Proteccion+juridica+softwareProteccion+juridica+software
Proteccion+juridica+software
Diana Liz Flores
Per què les dents de llet es diuen
Per què les dents de llet es diuenPer què les dents de llet es diuen
Per què les dents de llet es diuen
ttv57
Matrimonio zaruma celiMatrimonio zaruma celi
Matrimonio zaruma celi
gaha7711
Motion ,force and speed
Motion ,force and speed Motion ,force and speed
Motion ,force and speed
Hiren Vyas
E accessibility framework
E accessibility frameworkE accessibility framework
E accessibility framework
Elyès FEKI
Система поддержки сайтов
Система поддержки сайтовСистема поддержки сайтов
Система поддержки сайтов
Kaznetmedia
Pendidikan sivik
Pendidikan sivikPendidikan sivik
Pendidikan sivik
Fa S
Computer generation
Computer generationComputer generation
Computer generation
sabillafh
Katalog RisfortKatalog Risfort
Katalog Risfort
Piotr Kietos
Què sabem i què volem saber?
Què sabem i què volem saber?Què sabem i què volem saber?
Què sabem i què volem saber?
SCB_
Trabajo de la sofiTrabajo de la sofi
Trabajo de la sofi
malditos
Xarxes socials privacitat
Xarxes socials privacitatXarxes socials privacitat
Xarxes socials privacitat
Suclise
XI UNDICESIMO SALONE DIMPRESA LAB 1 la Supply Chain Leggera - Alessandro Da ...
XI UNDICESIMO SALONE DIMPRESA  LAB 1 la Supply Chain Leggera - Alessandro Da ...XI UNDICESIMO SALONE DIMPRESA  LAB 1 la Supply Chain Leggera - Alessandro Da ...
XI UNDICESIMO SALONE DIMPRESA LAB 1 la Supply Chain Leggera - Alessandro Da ...
Roberto Terzi
Lo scompenso cardiaco con funzione sistolica conservata 2012
Lo scompenso cardiaco con funzione sistolica conservata 2012Lo scompenso cardiaco con funzione sistolica conservata 2012
Lo scompenso cardiaco con funzione sistolica conservata 2012
University of Messina (Italy)
Iforme fesIforme fes
Iforme fes
malditos
Proteccion+juridica+softwareProteccion+juridica+software
Proteccion+juridica+software
Diana Liz Flores
Per què les dents de llet es diuen
Per què les dents de llet es diuenPer què les dents de llet es diuen
Per què les dents de llet es diuen
ttv57
Matrimonio zaruma celiMatrimonio zaruma celi
Matrimonio zaruma celi
gaha7711

Similar to Projecte tractament integrat de llengües 2 (20)

Projecte lingüístic
Projecte lingüísticProjecte lingüístic
Projecte lingüístic
efsauba
PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
Llorenç Sant Jordi
Projecte lingüístic ZER La Parellada
Projecte lingüístic ZER La ParelladaProjecte lingüístic ZER La Parellada
Projecte lingüístic ZER La Parellada
zerlaparellada
Plc Escola La Sèquia
Plc Escola La SèquiaPlc Escola La Sèquia
Plc Escola La Sèquia
ticlasequia
Projecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centreProjecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centre
Francisco Perez
Ptil ies biel_marti_1r_esborrany
Ptil ies biel_marti_1r_esborranyPtil ies biel_marti_1r_esborrany
Ptil ies biel_marti_1r_esborrany
iesBielMarti
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCHPROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
Ernest Lluch
Proposta g.acollidor bé
Proposta g.acollidor béProposta g.acollidor bé
Proposta g.acollidor bé
mjvercher
PLC Escola EL Far d'Empordà
PLC Escola EL Far d'EmpordàPLC Escola EL Far d'Empordà
PLC Escola EL Far d'Empordà
Helena Quintana
ANGLÈS ALUMNAT NEE: MEMÒRIA DEL PROJECTE
ANGLÈS ALUMNAT NEE: MEMÒRIA DEL PROJECTEANGLÈS ALUMNAT NEE: MEMÒRIA DEL PROJECTE
ANGLÈS ALUMNAT NEE: MEMÒRIA DEL PROJECTE
MAICA CIMA
PELE infantil i primaria 2010
PELE infantil i primaria 2010PELE infantil i primaria 2010
PELE infantil i primaria 2010
Servei de Llengües Estrangeres
Oferta formativa fpb
Oferta formativa fpbOferta formativa fpb
Oferta formativa fpb
iesramonllull
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNLLD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
Fred Sentandreu
Projecte Lingüístic de Centre
Projecte Lingüístic de CentreProjecte Lingüístic de Centre
Projecte Lingüístic de Centre
escolafolchitorres
Projecte MOLL
Projecte MOLLProjecte MOLL
Projecte MOLL
aparedesbellera
Projecte lingüístic
Projecte lingüísticProjecte lingüístic
Projecte lingüístic
Benviure
Projecte lingüístic del centre 2017 1ok
Projecte lingüístic del centre 2017 1okProjecte lingüístic del centre 2017 1ok
Projecte lingüístic del centre 2017 1ok
ceippuigdenvalls
TIL I TILC
TIL I TILCTIL I TILC
TIL I TILC
Bea Verdeguer Crespo

More from antoniapoltorres (20)

PERÍODE ADAPTACIÓ CURS 2013-2014PERÍODE ADAPTACIÓ CURS 2013-2014
PERÍODE ADAPTACIÓ CURS 2013-2014
antoniapoltorres
Llistat llibres curs 2013/14 pels que no són del programa de reutilització
Llistat llibres curs 2013/14 pels que no són del programa de reutilitzacióLlistat llibres curs 2013/14 pels que no són del programa de reutilització
Llistat llibres curs 2013/14 pels que no són del programa de reutilització
antoniapoltorres
LLISTAT FAMILIES APADRINAMENT LLIBRES
LLISTAT FAMILIES APADRINAMENT LLIBRESLLISTAT FAMILIES APADRINAMENT LLIBRES
LLISTAT FAMILIES APADRINAMENT LLIBRES
antoniapoltorres
LLISTAT FAMILIES APADRINAMENT LLIBRES
LLISTAT FAMILIES APADRINAMENT LLIBRESLLISTAT FAMILIES APADRINAMENT LLIBRES
LLISTAT FAMILIES APADRINAMENT LLIBRES
antoniapoltorres
BOSC MEDITERRANIBOSC MEDITERRANI
BOSC MEDITERRANI
antoniapoltorres
Llistat de llibres curs 2012-2013
Llistat de llibres curs 2012-2013Llistat de llibres curs 2012-2013
Llistat de llibres curs 2012-2013
antoniapoltorres

Projecte tractament integrat de llengües 2

  • 1. PROJECTE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (esborrany 1) 1. Justificació 1.1 El curs 2010 -11 el nostre centre va elaborar un projecte lingüístic en el que es contemplava el tractament que donaríem a les tres llengües al centre en funció de la nostra realitat i de les necessitats de millora que vam extreure de l’anàlisi dels resultats d’avaluació del nostre alumnat i dels resultats de l’avaluació inicial que realitza el nostre institut de referència. 1.2 Segons l’estudi realitzat en aquell moment, un 30% dels alumnes del centre provenen de famílies de parla catalana, un 59% castellana i un 11% altres llengües; per tan, un 70% del nostre alumnat utilitza el castellà o un altre idioma com a llengua de comunicació i a més hem comprovat que desconeixen totalment el català quan es matriculen a l’escola. 1.3 En les proves de diagnòstic del curs 2010/11 els resultats van ser molt semblants en les llengües catalana i castellana (tendència que es repeteix aquest curs segons els resultats provisionals que disposem) i més elevats en llengua anglesa. En les avaluacions internes del professorat del centre constatem, però, una diferència considerable en el nivell oral de català i castellà. Donat que un elevat nombre d’alumnes utilitza el català només com a llengua d’aprenentatge, els manca fluïdesa i riquesa de vocabulari. 1.4. En el projecte lingüístic és constatava el compromís del centre en la millora de l’ensenyament de l’anglès. Aquest es concretava en dos tipus d’actuacions: desdoblaments dels grup per treballar la competència oral en anglès (30min. als grups de primer i tercer cicle i 1h. als grups de segon cicle) i introducció d’una hora de coneixement del medi en anglès al segon cicle. Ambdues iniciatives es van haver d’ajornar, temporalment, per la manca de recursos personals ja que aquest curs disposam d’un professor menys al centre. 1.5. Per millorar la competència en els llengües catalana i castellana dels nostres alumnes, hem elaborat un document (fruit de 4 cursos de formació) on es descriuen diferents actuacions que el centre du a terme indistintament en les dues llengües (projecte de biblioteca, diferents tipus de lectura segons la seva finalitat, tractament del text escrit segons tipologia i finalitat, treball de la comprensió lectora, com lligam la lectura i l’escriptura, treball i avaluació de la llengua oral) amb l’objectiu d’aconseguir lectors i escriptors competents i funcionals en ambdues llengües. I els resultats ens demostren que anem per bon camí, tret del nivell de llengua oral en català que cal reforçar. 1.5. Davant l’exigència d’elaborar un programa integrat de llengües en el que es considera que les tres llengües d’ensenyament han de tenir la mateixa consideració i el mateix tractament escolar, no podem obviar la realitat del nostre centre, les observacions i avaluacions realitzades, les iniciatives
  • 2. pedagògiques empreses i la seva avaluació, les expectatives i projectes de millora del centre i els recursos dels que disposam. 1.6. En el nostre entorn no podem plantejar-nos que les tres llengües d’ensenyament tinguin la mateixa consideració ja que el punt de partida no és el mateix; si volem que els nostres alumnes assoleixen la mateixa competència en llengua catalana i castellana caldrà compensar el desequilibri inicial de la llengua minoritària, el català. 1.7. Amb els recursos que comptam en el centre no veiem viable l’augment de les hores d’aprenentatge de la llengua anglesa a àrees no lingüístiques; els alumnes no aprendran anglès en condicions i pot augmentar el fracàs escolar per la dificultat de seguir una àrea d’aprenentatge en una llengua desconeguda. 1.8. És per això, i davant l’exigència d’elaborar aquest Projecte, que hem cercat una sortida que minimitzi al màxim, si això és possible, els efectes que pot tenir l'aplicació d'aquest decret pels nostres alumnes i per això ens acollim a l’article 20 amb la intenció d’assolir la finalitat proposada, “d’aconseguir que els alumnes del centre adquireixin el domini de les dues llengües oficials i les competències adequades en la llengua estrangera del projecte educatiu del centre”, objectiu que ja contempla el nostre projecte educatiu, però pel que fa al procés i metodologia proposats en el decret 1/2013 creiem que cal contextualitzar-los, analitzar la situació de partida del centre, veure el professorat titulat que disposam, adaptar-lo a la nostra metodologia i organització, a les nostres possibilitats, anar valorant els resultats i, poc a poc, adaptar-lo a les nostres necessitats. 2. Criteris generals: 2.1. És important mantenir el nostre projecte educatiu basat en un aprenentatge globalitzat, significatiu i funcional. 2.2. Amb l’objectiu de dinamitzar els currículums, treballar amb una visió de competències, globalitzar l’ensenyament, compartir l’ensenyament - aprenentatge amb els altres membres de la comunitat educativa i potenciar l’aprendre a aprendre, tota l’escola treballa al voltant d’uns projectes comuns i compartits. És per això que se’ns fa molt difícil triar una àrea per impartir-la tota en una llengua diferent a la catalana ja que això limitaria el treball globalitzat i interdisciplinari i la possibilitat de compartir amb altres grups. 2.3. Valorem com un aspecte molt important en el nostre projecte educatiu les tutories; no volem que a primària les àrees es converteixin en especialitats per la necessitat de que una persona habilitada en llengua anglesa hagi de fer-la (cal que els tutors puguin fer un seguiment del desenvolupament de les àrees curriculars dels seus alumnes). 2.4. Els nostres alumnes necessiten reforçar la comunicació en català i per tant cap de les àrees en les que és important la comunicació, el diàleg la negociació, la discussió...s’ha de fer en una altre llengua. Farem en castellà àrees en les que es treballi més el text escrit que l’oral. 2.5. Tenint en compte els quatre criteris anteriors creiem que és important que cap de les àrees instrumentals quedi afectada totalment, per tant decidim introduir les llengües no en una àrea completa sinó que per mòduls.
  • 3. 2.6. Introduirem en anglès àrees o mòduls en els que s’utilitzi un vocabulari molt repetitiu o específic (normes, instruccions, vocabulari de l’àrea de medi...) 2.7. No volem que l’aprenentatge de les llengües minvi les hores de suport a les aules dirigits als alumnes amb dificultats. 2.8. En el centre tenim el programa de reutilització de llibres i canviar la llengua d’aprenentatge d’una àrea pot suposar canviar els llibres, despesa que trobam innecessària. S’introduirà una llengua diferent al català en àrees en les que els materials no siguin del fons (llibres de lectura, informacions d’internet, quadernets no reciclables). 2.9. Per fixar els criteris de distribució horària des d’un punt de vista pedagògic ens trobem molt limitats pels professorats habilitats en llengua anglesa; tan de bo que els tutors estiguessin habilitats i es pogués integrar aquest aprenentatge en el ritme quotidià de l’aula, però aquesta no és la realitat, ni ara ni d’aquí a pocs anys. 2.10. No podem pretendre fer en anglès matèries amb un contingut curricular extens ja que això suposaria una discriminació negativa amb alumnes nese amb problemes greus de llenguatge, amb dificultats per adquirir una nova llengua i sense poder de gaudir d’un suport perquè no tenim professorat d’aquest equip habilitat en llengua anglesa. 3. Concreció de les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement en cada una de les llengües. En tots els cursos les àrees lingüístiques es faran en la llengua corresponent. Educació infantil: LLENGUA CASTELLANA - Els alumnes de 5 anys faran la sessió d’informàtica en castellà. - Les classes tindran un racó en castellà. - El joc simbòlic en castellà (donat que es fa en un espai diferent, aquest serà el referent de canvi de llengua). Primer cicle: LLENGUA ANGLESA - Un taller d’art pel que els alumnes va rotant (1,30h. cada 15 dies). LLENGUA CASTELLANA - Un taller de matemàtiques (de quatre) - ½ hora de càlcul setmanal Com que en aquest cicle s’utilitza molt el recurs de la transmissió d’informació en format visual, el professorat elaborarà cartells trilingües per l’aula que acostin als alumnes al coneixement de les tres llengües. Segon cicle LLENGUA ANGLESA - 1 hora matemàtiques: Càlcul
  • 4. - 1/3 de l’àrea de medi en la que es treballaran blocs que no afectin a l’estudi de l’entorn proper (com la matèria i l’energia, tecnologies, salut i desenvolupament ...i que es treballarà per projectes fent recerques d’informació per internet). LLENGUA CASTELLANA - Plàstica: 1 hora i ½ h. Pensem que el treball per projectes en el que una part molt important és la recerca d’informació i el posterior tractament d’aquesta facilita poder plantejar alguns projectes en llegües diferents a la catalana. Tercer cicle LLENGUA ANGLESA - 1h. de medi a partir de lectura de texts - 1h de plàstica LLENGUA CASTELLANA - 1h. d’educació física - 1h. de música