El projecte lingüístic de centreServei d'Ordenació Curricular d'Educació d'Adults / Departament d'Ensenyament / Generalitat de CatalunyaEl projecte lingüístic de centre. Un projecte plurilingüe, multicultural i amb dimensió internacional. Construcció a partir de la realitat.
Neus Lorenzo i Galés
Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social
3a. Jornada Innovem: Interculturalitat i llengua
10 de desembre de 2007
Departament d'Educació
sessió 1 grup de treball per a l’elaboració de materials llengua anglesa educ...Joe PlanasPresentació de la primera sessió del grup de treball per elaborar materials de llengua anglesa a l'educació d'adults.
Presentació seminari llengües_baixJoe PlanasPresentació dels currículums de llengües al Seminari de seguiment de la implantació dels nous ensenyaments al Baix Llobregat
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)Fred SentandreuReflexió sobre la llei 4/2018 i l'aplicació del nou programa PEPLI en centres d'Educació Secundària Obligatòria
El projecte lingüístic de centreServei d'Ordenació Curricular d'Educació d'Adults / Departament d'Ensenyament / Generalitat de CatalunyaEl projecte lingüístic de centre. Un projecte plurilingüe, multicultural i amb dimensió internacional. Construcció a partir de la realitat.
Neus Lorenzo i Galés
Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social
3a. Jornada Innovem: Interculturalitat i llengua
10 de desembre de 2007
Departament d'Educació
sessió 1 grup de treball per a l’elaboració de materials llengua anglesa educ...Joe PlanasPresentació de la primera sessió del grup de treball per elaborar materials de llengua anglesa a l'educació d'adults.
Presentació seminari llengües_baixJoe PlanasPresentació dels currículums de llengües al Seminari de seguiment de la implantació dels nous ensenyaments al Baix Llobregat
PEPLI i Projecte Lingüístic de Centre en Secundària (ESO)Fred SentandreuReflexió sobre la llei 4/2018 i l'aplicació del nou programa PEPLI en centres d'Educació Secundària Obligatòria
Pendidikan sivikFa SThis document appears to be an outline for a student project on warisan seni bina or architectural heritage. The outline includes standard sections like introduction, objectives, methods, findings, conclusion, references and appendix. It also lists the student's name, their teacher's name, and their school, MRSM Kuala Krai, at the top. The document provides a basic structure and headings for the student to fill in their research and report on the architectural heritage topic.
Computer generationsabillafhThe document discusses key competencies and indicators for identifying various information and communication technology equipment. It describes the main types of ICT equipment as computer systems, communication network systems, and network tools. It provides details on the hardware and software components of computer systems, examples of communication network types, and examples of network tools like servers, clients, routers and modems. It also discusses internet topics like users, hackers vs crackers, organizations, regulations, and carding. Finally, it outlines the five generations of computers from the vacuum tube era to future artificial intelligence-based systems.
Katalog RisfortPiotr KietosCRIS COSMETICS es una empresa con sede en Barcelona especializada en el desarrollo y fabricación de productos profesionales de alta calidad para el cuidado del cabello. La marca RISFORT opera en el mercado español desde 1946 y ofrece una amplia gama de productos capilares para teñir, tratar, cuidar y peinar el cabello en todo el mundo. CRIS COSMETICS posee instalaciones de más de 3.000 m2 equipadas con la tecnología más avanzada para fabricar productos de la más alta calidad.
Trabajo de la sofimalditosEste documento presenta un problema de resolución de ecuaciones sobre la compra de mercancía por parte de Enrique. Se indica que Enrique gastó $700 en zapatos y $300 en camisetas, y disponía de $1,250 para comprar mercancía. El objetivo es determinar cuánto dinero le sobró a Enrique para comprar el resto de la mercancía.
Iforme fesmalditosEste documento presenta un problema de resolución de ecuaciones sobre la compra de mercancía por parte de Enrique. Se detalla que Enrique gastó $700 en zapatos y $300 en camisetas, y disponía de $1,250 para comprar mercancía. El problema consiste en determinar cuánto dinero le queda a Enrique para comprar el resto de la mercancía.
Proteccion+juridica+softwareDiana Liz FloresEl documento compara la protección jurídica del software y el derecho de propiedad intelectual en Argentina y los Estados Unidos. Aborda las leyes de derechos de autor y patentes que protegen el software en ambos países, destacando las similitudes y diferencias en sus enfoques legales para proteger la propiedad intelectual en el campo de la tecnología.
Ptil ies biel_marti_1r_esborranyiesBielMartiPresentació resum del Projecte de Tractament Integrat de Llengües per al centre IES Biel Marti de Ferreries
ANGLÈS ALUMNAT NEE: MEMÒRIA DEL PROJECTEMAICA CIMALlicència d'Estudis 'Material de llengua anglesa per a l'alumnat amb necessitats educatives especials: metodologia de treball dins l'aula ordinària. Imma Verdaguer i Gironès.
PELE infantil i primaria 2010Servei de Llengües EstrangeresPresentació Inicial dels Plans Experimentals de Llengües estrangeres 2010-2013, Departament d'Educació, Generalitat de Catalunya
PERÍODE ADAPTACIÓ CURS 2013-2014antoniapoltorresEl documento describe el periodo de adaptación de 3 años en la escuela. Los estudiantes serán recibidos en pequeños grupos de lunes a viernes de la semana del 16 de septiembre. Cada grupo asistirá en horarios diferentes para facilitar la transición a la nueva escuela. A partir del 23 de septiembre, el horario será de 9 a 14h para todos.
BOSC MEDITERRANIantoniapoltorresEste documento describe la vegetación del bosque mediterráneo. Las tierras alrededor del mar Mediterráneo se caracterizan por inviernos suaves y lluviosos y veranos cálidos y secos, lo que da lugar al crecimiento de bosques y matorrales mediterráneos. La cuenca mediterránea es la mayor de las cinco zonas boscosas mediterráneas del mundo. Entre las especies vegetales más comunes se encuentran el pino, la encina, el avellano y el roble. La vegetación
1. PROJECTE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (esborrany 1)
1. Justificació
1.1 El curs 2010 -11 el nostre centre va elaborar un projecte lingüístic en el que
es contemplava el tractament que donaríem a les tres llengües al centre en
funció de la nostra realitat i de les necessitats de millora que vam extreure de
l’anàlisi dels resultats d’avaluació del nostre alumnat i dels resultats de
l’avaluació inicial que realitza el nostre institut de referència.
1.2 Segons l’estudi realitzat en aquell moment, un 30% dels alumnes del centre
provenen de famílies de parla catalana, un 59% castellana i un 11% altres
llengües; per tan, un 70% del nostre alumnat utilitza el castellà o un altre
idioma com a llengua de comunicació i a més hem comprovat que
desconeixen totalment el català quan es matriculen a l’escola.
1.3 En les proves de diagnòstic del curs 2010/11 els resultats van ser molt
semblants en les llengües catalana i castellana (tendència que es repeteix
aquest curs segons els resultats provisionals que disposem) i més elevats en
llengua anglesa. En les avaluacions internes del professorat del centre
constatem, però, una diferència considerable en el nivell oral de català i
castellà. Donat que un elevat nombre d’alumnes utilitza el català només com
a llengua d’aprenentatge, els manca fluïdesa i riquesa de vocabulari.
1.4. En el projecte lingüístic és constatava el compromís del centre en la millora
de l’ensenyament de l’anglès. Aquest es concretava en dos tipus
d’actuacions: desdoblaments dels grup per treballar la competència oral en
anglès (30min. als grups de primer i tercer cicle i 1h. als grups de segon cicle)
i introducció d’una hora de coneixement del medi en anglès al segon cicle.
Ambdues iniciatives es van haver d’ajornar, temporalment, per la manca de
recursos personals ja que aquest curs disposam d’un professor menys al
centre.
1.5. Per millorar la competència en els llengües catalana i castellana dels nostres
alumnes, hem elaborat un document (fruit de 4 cursos de formació) on es
descriuen diferents actuacions que el centre du a terme indistintament en les
dues llengües (projecte de biblioteca, diferents tipus de lectura segons la seva
finalitat, tractament del text escrit segons tipologia i finalitat, treball de la
comprensió lectora, com lligam la lectura i l’escriptura, treball i avaluació de la
llengua oral) amb l’objectiu d’aconseguir lectors i escriptors competents i
funcionals en ambdues llengües. I els resultats ens demostren que anem per
bon camí, tret del nivell de llengua oral en català que cal reforçar.
1.5. Davant l’exigència d’elaborar un programa integrat de llengües en el que es
considera que les tres llengües d’ensenyament han de tenir la mateixa
consideració i el mateix tractament escolar, no podem obviar la realitat del
nostre centre, les observacions i avaluacions realitzades, les iniciatives
2. pedagògiques empreses i la seva avaluació, les expectatives i projectes de
millora del centre i els recursos dels que disposam.
1.6. En el nostre entorn no podem plantejar-nos que les tres llengües
d’ensenyament tinguin la mateixa consideració ja que el punt de partida no
és el mateix; si volem que els nostres alumnes assoleixen la mateixa
competència en llengua catalana i castellana caldrà compensar el
desequilibri inicial de la llengua minoritària, el català.
1.7. Amb els recursos que comptam en el centre no veiem viable l’augment de les
hores d’aprenentatge de la llengua anglesa a àrees no lingüístiques; els
alumnes no aprendran anglès en condicions i pot augmentar el fracàs
escolar per la dificultat de seguir una àrea d’aprenentatge en una llengua
desconeguda.
1.8. És per això, i davant l’exigència d’elaborar aquest Projecte, que hem cercat
una sortida que minimitzi al màxim, si això és possible, els efectes que pot
tenir l'aplicació d'aquest decret pels nostres alumnes i per això ens acollim a
l’article 20 amb la intenció d’assolir la finalitat proposada, “d’aconseguir que
els alumnes del centre adquireixin el domini de les dues llengües oficials i les
competències adequades en la llengua estrangera del projecte educatiu del
centre”, objectiu que ja contempla el nostre projecte educatiu, però pel que fa
al procés i metodologia proposats en el decret 1/2013 creiem que cal
contextualitzar-los, analitzar la situació de partida del centre, veure el
professorat titulat que disposam, adaptar-lo a la nostra metodologia i
organització, a les nostres possibilitats, anar valorant els resultats i, poc a
poc, adaptar-lo a les nostres necessitats.
2. Criteris generals:
2.1. És important mantenir el nostre projecte educatiu basat en un aprenentatge
globalitzat, significatiu i funcional.
2.2. Amb l’objectiu de dinamitzar els currículums, treballar amb una visió de
competències, globalitzar l’ensenyament, compartir l’ensenyament -
aprenentatge amb els altres membres de la comunitat educativa i potenciar
l’aprendre a aprendre, tota l’escola treballa al voltant d’uns projectes comuns i
compartits. És per això que se’ns fa molt difícil triar una àrea per impartir-la
tota en una llengua diferent a la catalana ja que això limitaria el treball
globalitzat i interdisciplinari i la possibilitat de compartir amb altres grups.
2.3. Valorem com un aspecte molt important en el nostre projecte educatiu les
tutories; no volem que a primària les àrees es converteixin en especialitats
per la necessitat de que una persona habilitada en llengua anglesa hagi de
fer-la (cal que els tutors puguin fer un seguiment del desenvolupament de les
àrees curriculars dels seus alumnes).
2.4. Els nostres alumnes necessiten reforçar la comunicació en català i per tant
cap de les àrees en les que és important la comunicació, el diàleg la
negociació, la discussió...s’ha de fer en una altre llengua. Farem en castellà
àrees en les que es treballi més el text escrit que l’oral.
2.5. Tenint en compte els quatre criteris anteriors creiem que és important que cap
de les àrees instrumentals quedi afectada totalment, per tant decidim introduir
les llengües no en una àrea completa sinó que per mòduls.
3. 2.6. Introduirem en anglès àrees o mòduls en els que s’utilitzi un vocabulari molt
repetitiu o específic (normes, instruccions, vocabulari de l’àrea de medi...)
2.7. No volem que l’aprenentatge de les llengües minvi les hores de suport a les
aules dirigits als alumnes amb dificultats.
2.8. En el centre tenim el programa de reutilització de llibres i canviar la llengua
d’aprenentatge d’una àrea pot suposar canviar els llibres, despesa que
trobam innecessària. S’introduirà una llengua diferent al català en àrees en
les que els materials no siguin del fons (llibres de lectura, informacions
d’internet, quadernets no reciclables).
2.9. Per fixar els criteris de distribució horària des d’un punt de vista pedagògic
ens trobem molt limitats pels professorats habilitats en llengua anglesa; tan
de bo que els tutors estiguessin habilitats i es pogués integrar aquest
aprenentatge en el ritme quotidià de l’aula, però aquesta no és la realitat, ni
ara ni d’aquí a pocs anys.
2.10. No podem pretendre fer en anglès matèries amb un contingut curricular
extens ja que això suposaria una discriminació negativa amb alumnes nese
amb problemes greus de llenguatge, amb dificultats per adquirir una nova
llengua i sense poder de gaudir d’un suport perquè no tenim professorat
d’aquest equip habilitat en llengua anglesa.
3. Concreció de les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement en cada
una de les llengües.
En tots els cursos les àrees lingüístiques es faran en la llengua corresponent.
Educació infantil:
LLENGUA CASTELLANA
- Els alumnes de 5 anys faran la sessió d’informàtica en castellà.
- Les classes tindran un racó en castellà.
- El joc simbòlic en castellà (donat que es fa en un espai diferent, aquest serà el
referent de canvi de llengua).
Primer cicle:
LLENGUA ANGLESA
- Un taller d’art pel que els alumnes va rotant (1,30h. cada 15 dies).
LLENGUA CASTELLANA
- Un taller de matemàtiques (de quatre)
- ½ hora de càlcul setmanal
Com que en aquest cicle s’utilitza molt el recurs de la transmissió d’informació en
format visual, el professorat elaborarà cartells trilingües per l’aula que acostin als
alumnes al coneixement de les tres llengües.
Segon cicle
LLENGUA ANGLESA
- 1 hora matemàtiques: Càlcul
4. - 1/3 de l’àrea de medi en la que es treballaran blocs que no afectin a l’estudi de
l’entorn proper (com la matèria i l’energia, tecnologies, salut i desenvolupament
...i que es treballarà per projectes fent recerques d’informació per internet).
LLENGUA CASTELLANA
- Plàstica: 1 hora i ½ h.
Pensem que el treball per projectes en el que una part molt important és la recerca
d’informació i el posterior tractament d’aquesta facilita poder plantejar alguns
projectes en llegües diferents a la catalana.
Tercer cicle
LLENGUA ANGLESA
- 1h. de medi a partir de lectura de texts
- 1h de plàstica
LLENGUA CASTELLANA
- 1h. d’educació física
- 1h. de música