More Related Content
Viewers also liked (18)
Similar to Psico desarrollo 0 3 años (20)
Psico desarrollo 0 3 años
- 1. Psicologia desenvolupament ÍNDEX Introducció pàg. 2 Freud pàg. 3 Erikson pàg. 4 Piaget pàg. 5 Wallon pàg. 7 Graella pàg. 8 Conclusió pàg. 9 Bibliografia pàg. 10 1
- 2. Psicologia desenvolupament INTRODUCCIÓ A l’hora de dur a terme aquest treball, podíem escollir diferents opcions i vam decidir tractar el tema proposat a partir dels nens de 0 a 3 anys. En un principi pensàvem que seria fàcil trobar la informació però al ser un tema tan concret no va ser-ho, fins que vam aconseguir “ Psicología de desarrollo Infancia y Adolescencia” , un llibre on es veuen molt ben reflexades les idees dels autors, ja sigui la teoria cognitiva de Piaget, o Freud amb l’idea que a cada etapa la satisfacció sexual es relaciona amb les diferents necessitats per al desenvolupament. Però, en aquest treball també hem parlat sobre Wallon i Erickson. L’estructura que hem utilitzat ha estat diferent, ja que hem decidit explicar autor per autor perquè vam pensar que així s’entendria millor. A més, al final hem introduït la graella per emfatitzar els punts claus proposats ( els aspectes cognitius, socials i motors). En un principi no volíem fer-la així sinó que el que preteníem era fer una graella amb els punts en acord i en desacord dels diferents autors, però a mida que anàvem redactant el treball vam creure més oportú anar-ho fent. 2
- 3. Psicologia desenvolupament FREUD Freud parla de tres etapes pel que fa els sis primers anys de vida, cada una caracteritzada per l’ interès i el plaer sexual prenent com a referència una part del cos determinada. En la primera etapa, la lactant, la zona eròtica més rellevant és la boca. Aquesta, també és anomenada etapa oral.(0-2 anys) La segona etapa, es veu marcada per la primera infància prenent com a zona eròtica l’ anus, és per això que Freud es refereix a ella com a etapa anal. (2-3 anys). Per últim, ens trobem amb l’etapa fàl·lica que es desenvolupa durant la preescolarització (3-5 anys). En aquest cas el penis és la part més important del cos. Per aquest motiu, pensa que les nenes tenen enveja de l’anatomia genital del nen. En aquesta etapa sorgeix l’ anomenat complex d’ Èdip la qual es caracteritza per fet que el nen o la nena manifesta una sèrie de sentiments de tipus eròtic envers el seu progenitor del sexe oposat. Freud dóna molta importància al període comprès dels 0 a 6 anys, ja que tots els fets ocorreguts durant aquest espai de temps, repercutiran en al vida adulta i determinaran els patrons de la seva personalitat. Sobretot es centra amb el tema de la sexualitat, ja que el nen es mou per l’instin i respon als estímuls segons el grau de plaer que li proporcionin. D’altra banda troben la teoria de la personalitat que consta de tres parts: l’allò, conjunt de pulsacions primàries dels instints. És l’energia que ens mou i obeeix al principi de plaer. Es totalment inconscient, el jo, referit al conjunt de motivacions i d’actes d’una persona que permeten l’adaptació a la realitat, satisfacin les seves necessitats i resolen els conflictes fruit dels desitjos impossibles. Funciona a nivell conscient per mitjà del raonament i a nivell inconscient a nivell dels mecanismes de defensa, i finalment el superjò, conjunt de normes morals inconscients que regulen la conducta. Té una funció autoritària tant en relació a l’allò com al jo. 3
- 4. Psicologia desenvolupament ERIKSON Les primeres cinc etapes d’Erikson estan directament relacionades amb les de Freud abans esmentades. És per això que els dos coincideixen amb l’emfatització de l’idea que els conflictes no resolts durant l’ infància esdevindran problemes en un futur. La primera etapa correspon al primer any, anomenada també, etapa del bebè. En aquesta s’estableixen les relacions psicològiques amb la mare, i d’aquestes relacions sorgeixen les actitud bàsiques de confiança i desconfiança. La segona etapa parla del segon any de vida, quan les relacions del nen s’amplien al conjunt pare-mare donant lloc a la formació de les estructures d’autonomia i el domini de si mateix, o d’inseguretat i conformisme, segons sigui la relació amb els pares. A diferència de Freud, Erikson, no dóna importància als impulsos sexuals sinó que creu que les relacions de les persones amb la seva família i cultura juguen un paper clau en el seu desenvolupament. Per aquest motiu, la resolució de cada crisi depèn de la interacció entre l’individu i l’entorn social. Erikson arriba a la conclusió que l’ infant ( 1-6 anys) comença a prendre consciència de la seva realitat com a individu independent. Primerament, es reconeixen davant d’un mirall i a partir d’aquí continuen cercant fins arribar a saber el seu nom, el que és seu, el que necessiten, el que volen de la seva família i amics i com obtenir-ho. Tot i això els permet interaccionar i comencen a introduir el concepte de jo, aquest però, és molt limitat ja que no sap fins a quin punt arriba la seva independència. Una vegada el nen entra en contacte amb nens de la seva edat, a l’escola, s’adona que aquest jo, tot i ser independent, pertany a un col·lectiu. La majoria de nens preescolars pensen que són capaços de dur a terme habilitats tan físiques com intel·lectuals. Els nens d’un any sembla que gaudeixin aconseguint els seus objectius sense buscar l’aprovació o desaprovació dels altres. Als dos anys, comencen a anticipar les seves accions per tal d’aconseguir una reacció positiva. El fet que el nen es relacioni amb altres entorns que no sigui el familiar, com ara, els seus companys, fa que aprengui uns valors fonamentals (compartir...) que li serviran per a una bona socialització. 4
- 5. Psicologia desenvolupament PIAGET Piaget va dedicar tota la seva vida a l’estudi de com pensen els nens. Per això es diu a ell mateix “ epistemòleg genètic”. Va arribar a la conclusió que comprendre com pensen els nens revela molt més la capacitat mental. Parla sobre una teoria cognitiva on s’hi reflecteix la idea que el pensament dels nens canvi amb el temps i l’experiència. També, descriu els períodes del desenvolupament cognitiu, que són quatre: el sensoriomotor, que va des del naixement fins als dos anys,els nens utilitzen els sentits i les habilitats motores per entendre el món. En aquest, l’aprenentatge és actiu i el nen aprèn que un objecta encara existeix quan no està a la vista ( permanència de l’objecte); el preoperacional, que sorgeix entre els 2 fins als 6 anys i el nen comença a utilitzar el pensament simbòlic, que inclou el llenguatge. Tenen un pensament egocèntric. A més, el llenguatge esdevé important. Per últim descriu el desenvolupament d’operacional concret i operacional formal. Aquest autor també descriu el terme d’intel·ligència sensoriomotriu, que és aquella intel·ligència dels bebès durant la primera etapa del desenvolupament cognitiu. Aquesta, es pot dividir en sis etapes: Etapa 1: (des de el naixement fins al primer mes). El nen únicament fa ús dels reflexes ( succionar, mirar, escoltar...) Etapa 2: ( del primer mes fins al quart). Comença a coordinar els reflexos ( beure un biberó per prendre el seu contingut). Aquestes dos, involucren el propi cos del nadó. Només poden utilitzar les accions innates simples o circulars primàries per respondre a les seves experiències. En les dos etapes següents intervé el nadó i una altre persona o objecte. Per tan, trobem accions circulars secundàries. Etapa 3: ( dels 4 als 8 mesos). Comencen a respondre a les persones i als objectes. El nen comença a interactuar amb les persones i els objectes per produir experiències emocionants i fer que els fets interessants perdurin. 5
- 6. Psicologia desenvolupament Etapa 4: ( dels 8 als 12 mesos). El nadó comença a respondre a les persones i als objectes més intensament i amb un propòsit. El pensament que tenen és molt més innovador . Etapa 5: ( dels 12 als 18 mesos). S’incrementa l’experimentació i la creativitat en les accions del nadó. Etapa 6: ( dels 18 als 24 mesos). El nadó comença a pensar abans de fer i això fa que pugui aconseguir o dur a terme els seus objectiu sense haver de recorre al mètode d’assaig i error. Aquestes dos últimes, es caracteritzen per les reaccions circulars terciàries . a més també és en aquest període que el nen copia les conductes que ha observat unes hores abans. 6
- 7. Psicologia desenvolupament WALLON Segons Wallon el desenvolupament del nen no consisteix en una simple suma de progressos que s’han de realitzar sempre en el mateix sentit sinó que presenta certes oscil·lacions, manifestacions anticipades d’una funció degudes a una feliç ocurrència de circumstàncies i regressions, que explica l’elaboració encara insuficient dels seus factors subjectius. Wallon presenta diferents etapes del desenvolupament de la personalitat: Estadi impulsiu (0-3 mesos) i emocional (3 mesos - 1 any): Primacia per les sensibilitats internes i el factor afectiu. Primer hi ha un desordre gestual (fins als 3 mesos) que es va organitzant en diferents emocions, essent l’origen de la consciència, del caràcter i del llenguatge. Estadi sensoriomotor (1 any – 2 anys i mig) i projectiu (2 anys i mig - 3anys): Predomini de les sensibilitats externes i de la funció intel·lectual desenvolupant la “intel·ligència pràctica” o “de les situacions” (manipulació d’objectes) i la “intel·ligència representativa” o “discursiva” (imitació i llenguatge). El pensament en el període projectiu s’exterioritza, és projecte en el gest imitatiu. A més a més, dins d’aquest període el nen comença a caminar incrementant així la seva capacitat d’investigació i de recerca. Tot i que el nen pot conèixer i explorar, no pot dependre encara de si mateix i es sent incapaç de valdre’s per si mateix, cosa que es resoldrà a partir dels 3 anys en el següent estadi. Estadi del personalisme (dels 3 als 6 anys): Primacia de la funció afectiva sobre la intel·ligència, tal i com passava en l’estadi emocional. S’inicia amb la crisis de personalitat (3 anys), durant la qual la criatura s’oposa a tot (“edat del no, del jo, del meu”). Als 3 anys apareix “l’edat de la gràcia” on el nen i nena sedueixen a partir del gest pel gest (una espècie de “narcisisme motor”). Finalment, cap als 5 anys, s’aficiona a imitar a l’adult en els rols i actituds socials d’una manera ambivalent (entre l’admiració i la rivalitat). 7
- 8. Psicologia desenvolupament Motricitat Socialització Cognició Etapa oral ( 0-2 anys) Teoria de la personalitat: FREUD allò, jo i superjò. Etapa anal ( 2-3 anys) Etapa fàl·lica ( 3-5 anys ) Confiança vs. Desconfiança ERICKSON (0-1 any) Autonomia vs. Vergonya i dubte (1-3 anys) Iniciativa vs. Culpa ( ~ 3-7 anys) WALLON Estadi sensoriomotor Estadi emocional Estadi impulsiu (0-3 mesos) (1 any – 2 anys i mig) (3 mesos - 1 any) Estadi del personalisme Estadi projectiu (2 anys i (dels 3 als 6 anys) mig - 3anys) Període sensomotriu (0-2) Període sensoriomotriu(0-2) PIAGET Període preoperacional (2-7) Intel·ligència sensoriomotriu (1-14 mesos) CONCLUSIÓ 8
- 9. Psicologia desenvolupament Aquest treball ens ha permès conèixer les teories de diferents autors i descobrir que moltes d’aquestes coincideixen com es el cas d’ Erickson amb Freud i Wallon amb Piaget. Això es degut a que els primers prenen com a model els segons encara que només utilitzen els seus coneixements com a base per una futura teoria. Freud i Erickson treballen l’aspecte social com a punt clau del desenvolupament de la persona durant la primera etapa, tot i que Wallon a diferència de Freud no es centra en la sexualitat. Per altra banda Piaget tracta un aspecte més cognitiu i Wallon al prendre’l com a referent dona més importància a la cognició encara que dins del seu estudi tracta també la socialització i la motricitat. Aquest estudi ens ha enriquit ja que ens ha aportat diferents visions envers a un tema que serà clau per al nostre futur professional i ens ha donat joc per a fer un debat intern amb els coneixements previs i els que a poc a poc hem anat descobrint durant la realització d’aquest treball. Hem d’esmentar però, que hem trobat dificultats a l’hora de classificar tota la informació perquè considerem que cada autor és un món i no podem englobar els seus coneixements ja que els tres aspectes en que es vol classificar estan estretament relacionats entre sí per aquest motiu hem optat a estructurar el treball d’aquesta manera pensant que seria més fàcil la seva comprensió. BIBLIOGRAFIA: 9
- 10. Psicologia desenvolupament - Berger, K. ( 2006). Psicologia del desarrollo Infancia y adolescencia. Madrid, España: Editorial medica Panamericana. - Wallon, H. ( 1984). La evolucion psicologica del niño. Barcelona: Crítica - Arán, J.M; Güell, M. (2005) Psicologia. Barcelona: Teide - www.wikipedia.com 10