Las personas pueden crear sus propios sue単os como volar, visitar todos los continentes, sonre鱈r cada d鱈a y tener una casa en el 叩rbol. Algunos sue単os pueden ser m叩s realistas que otros, como hablar con helio.
El documento define los sue単os como manifestaciones de im叩genes y sonidos que muestran relaciones comunes y no comunes. Explica que los sue単os pueden reflejar aspectos de la vida o el inconsciente y servir como escenario para ensayar posibilidades. Describe diferentes tipos de sue単os como sue単os ordinarios, ps鱈quicos, recurrentes y predictivos. Incluye estad鱈sticas sobre la frecuencia con la que la gente sue単a y si relacionan sus sue単os con el pasado o el futuro. Concluye que los sue単os pueden influir en la realidad al dar seg
El documento describe las etapas del sue単o seg炭n los criterios de Rechtschaffen y Kales (R&K) de 1968 y los criterios actuales de la Academia Americana de Medicina del Sue単o (AASM) de 2007. Describe las caracter鱈sticas electrofisiol坦gicas de la vigilia, la etapa 1 del sue単o no-MOR y la etapa 2 del sue単o no-MOR.
El documento explica los diferentes estados del sue単o y proporciona t辿cnicas para recordar los sue単os. Define el sue単o como un estado de reposo caracterizado por bajos niveles de actividad fisiol坦gica. Describe las distintas etapas del sue単o sin movimientos oculares r叩pidos (NMOR) y del sue単o de movimientos oculares r叩pidos (MOR), y las 叩reas del cerebro implicadas en el sue単o y la vigilia. Tambi辿n analiza el significado de las pesadillas y proporciona algunos de los sue単os m叩s frec
2. Introducci坦 dels somnis i context hist嘆ric
Interpretaci坦 dels somnis
La hipnosi
D辿j vu
Trastorns dels somnis
Somnis premonitoris
La nostra percepci坦 dels somnis
3. INTRODUCCI
Somni: S竪rie de pensaments, dimatges, democions, que
ocorren durant el somni. Acte de dormir.
CONTEXT HISTRIC
Des de lantiguitat lhome intenta troba el sentit a all嘆 que
somia.
A la edat mitjana pensaven que els somnis tenien influ竪ncies
diab嘆liques, per嘆 en temps m辿s moderns es va dir que eren
beneficiosos.
Onirocritica, Artemidoro de Daldis o La interpretaci坦n de los
sue単os de Sigmun Freud.
4. LA INTERPRETACI DELS
SOMNIS
Al llarg de la hist嘆ria les persones han intentat interpretar els
somnis depenen de les seves creences o caracter鱈stiques
ps鱈quiques.
Interpretacions que daten de l竪poca de lantic testament.
Fa uns 400 anys la civilitzaci坦 eg鱈pcia ja donava una gran
importncia als somnis.
En la civilitzaci坦 grega Plat坦 i Arist嘆til van aportar els seus
punts de vista sobre la representaci坦 on鱈rica.
Lobjectiu de la interpretaci坦 辿s trobar la importncia del
somni en la vida del somniador.
5. COM INTERPRETAR ELS
SOMNIS?
Interpretaci坦 simb嘆lica: d坦na resultats de previsions
futuristes
Interpretaci坦 desxifradora: trobem el significat en el
diccionari dels somnis.
6. LA HIPNOSI
L' hipnotisme no 辿s cosa de mgia ni de cap tipus de poder
que posseeix lhipnotitzador.
En la hipnosi el cos arriba a un estat profund de relaxaci坦,
per嘆 la ment es mant辿 desperta.
LA HISTORIA DE LA HIPNOSI
Els oracles grecs, els macs, els perses, etc ja practicaven
la hipnosi sense ser-ne conscients.
Franz Anton Mesmer, Abade Faria, o James Braid.
7. LA HIPNOSI EN LACTUALITAT
Actualment la hipnosis sutilitza amb finalitats
terap竪utiques per curar o millorar les malalties f鱈siques o
mentals de les persones.
Realment la hipnosi funciona?
http://www.tv3.cat/videos/3367130
8. DJ VU: EL PASSAT EN EL
PRESENT
D辿j vu (ja vist). Sensaci坦 dhaver viscut anteriorment
una situaci坦 que sest experimentant per primera
vegada.
Associem aquesta paraula a records que encara no hem
viscut de manera real.
Aquestes experi竪ncies afecten al 70% de la poblaci坦
mundial.
9. El fenomen del d辿j vu ha despertat la curiositat de
centenars de cient鱈fics al llarg de la hist嘆ria.
Anne M. Cleary: existeixen dos tipus de mem嘆ria de
reconeixement que tenen una relaci坦 amb el d辿j vu.
La mem嘆ria de recol揃lecci坦
La mem嘆ria de familiaritat
10. LA HISTRIA ES REPETEIX
Fotografies que un dia van ser primera plana es repeteixen
despr辿s de quedar en loblit per tornar a ser not鱈cia.
El final de la guerra... Logotip de fam...
California, 1973. 1993. Sud叩n.
California, 1978. An嘆nima.
11. Canons de joguina
1867, Israel. Guerra dels
sis dies
1982, Libia.
Divisi坦 dels Musulmans i
Cristians.
Flors contra bales
1967. Marxa a
Washington
2004. Kiev
12. ELS TRASTORNS DEL SON
S坦n patiments que afecten al desenvolupament del cicle
son-vig鱈lia.
Quantes hores hem de dormir?
Dep竪n de la edat.
Els nadons dormen 17 hores al dia aprox.
I de 9 a 10 hores, conforme avan巽a la edat.
En canvi els adults necessiten entre 7 i 8 hores de son.
13. Apnea obstructiva del son
s un trastorn del son caracteritzat per la interrupci坦
sobtada de la respiraci坦 quan s'est dormin en aquest
trastorn es produeixen roncs forts regularment.
14. Insomni
s la dificultat per iniciar el son. L' insomni 辿s un dels
trastorns m辿s comuns.
1. Insomni inicial: dificultat per agafar el son a lhora
danar a dormir.
2. Insomni intermedi: despertar-se freq端entment durant
la nit.
3. Insomni terminal: despertar-se molt dhora al mati
abans de lhora usual.
15. S鱈ndrome de cames inquietes (SCI)
s un transtorn neurol嘆gic caracteritzat per la necessitat
irresistible de moure les cames i per sensacions
desagradables i molestes en les extremitats inferiors
Si seguiu aquest link podreu veure un programa on es mostra la
gravetat que t辿 patir trastorns del son i com es viuen:
http://www.cuatro.com/21-dias/temporadas/temporada-
05/t05xp01-21-dias-sin-dormir/T05xP02-Dias-
dormir_2_1509405124.html
17. SOMNIS PREMONITORIS
s un tipus de somni que anuncia o presagia un fet
futurista.
Hi ha moltes teories sobre els somnis premonitoris.
Importants fets hist嘆rics han estat revelats a trav辿s dels
somnis, abans que esdevingu辿ssin realitat.
COM IDENTIFICAR UN SOMNI PREMONITORI?
-S坦n somnis molt realistes,podem observar persones,
objectes, etc i experimentar sensacions molt reals.
En despertar sentim una gran certesa que aquest somni es
realitzar.
18. Com a curiositat us mostrarem somnis premonitoris que
han afectat o influ誰t dalguna manera en la vida dalguns
personatges famosos.
IMAGINE I YESTERDAY:
John Lennon, el m鱈tic cantant dels Beatles, va
compondre Imagine, despr辿s dhaver escoltat la
melodia en un somni. De la mateixa manera, Paul
McCartney, va confessar al programa de televisi坦 de
Larry King, que la melodia del tema Yesterday, lhavia
escoltat en un somni.
19. ALBERT EINSTEIN:
Li va confessar al poeta franc竪s Paul Valery que
la f坦rmula que revolucionaria m辿s tard la ci竪ncia, i
amb la qual posteriorment va desenvolupar 単a
Teoria de la Relativitat, la va somniar durant una
migdiada al camp.