Este documento define un bando como un comunicado oficial emitido por una autoridad para informar a la poblaci坦n. Explica que en la Edad Media los bandos eran le鱈dos en voz alta por pregoneros, ya que mucha gente no sab鱈a leer. Tambi辿n propone una actividad en la que los estudiantes deben escribir y grabar un bando municipal imitando a un pregonero de la 辿poca medieval o actual.
Este documento contiene una serie de im叩genes de Barcelona de diferentes 辿pocas entre los a単os 1900 y 1960. Muestra barcos de vela en el puerto, calles antiguas antes de estar soterradas las v鱈as del tren, mercados y edificios que ya no existen, as鱈 como escenas de la vida diaria de esa 辿poca como la recolecci坦n de basura o la nieve en el metro. En conjunto proporciona una visi坦n hist坦rica de c坦mo era la ciudad de Barcelona en el pasado.
Este documento define las leyendas como cuentos que relatan situaciones sobrenaturales y humanas transmitidas de generaci坦n en generaci坦n. Explica las partes clave de una leyenda, incluida la introducci坦n, el nudo y el desenlace. A continuaci坦n, presenta la leyenda de Lelawala, una mujer india que decidi坦 lanzarse por las Cataratas del Ni叩gara para entregar su alma al Dios del Trueno. Si bien los habitantes locales aman contar esta historia, en realidad es solo un mito utilizado para justificar los milag
4t curs d'EP.
Recorregut per les caracter鱈stiques principals de la prehist嘆ria.
Per a un millor visionat cal descarregar-se la presentaci坦 i obrir-la amb el vostre ordenador. Es pot navegar aixi a trav辿s de les seves planes.
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que haurs de completar dura...JosepRamonGregoriMuo
油
Benvolguts alumnes,
Us presento un dossier que haurs de completar durant les vostres vacances destiu i entregar-lo, ben fet i ben presentat, al setembre. La idea 辿s que practiqueu i no oblideu vocabulari que hem treballat durant el curs.
Us desitjo que passeu i gaudiu dunes bones vacances destiu.
Ens tornarem a veure al 8 de setembre quan comencen les classes de nou!
31. La costa o litoral 辿s la zona
on la terra est en contacte
amb el mar. El litoral catal
est banyat pel mar
Mediterrani i t辿 m辿s de 550
km. de longitud des de Port
Bou fins al riu de la S竪nia al
Sud.
32. La costa o litoral 辿s la zona
on la terra est en contacte
amb el mar. El litoral catal
est banyat pel mar
Mediterrani i t辿 m辿s de 550
km. de longitud des de Port
Bou fins al riu de la S竪nia al
Sud.
33. -Les costes altes. Predominen al nord de
Catalunya i al Garraf on les muntanyes de la
serralada litoral s'enfonsen en el mar i s'hi
han format penya-segats. Les platges s坦n de
sorra gruixuda i solen formar petites cales. El
mar es fa profund a pocs metres de la platja.
La costa Brava seria d'aquest tipus
A Catalunya podem diferenciar dos tipus de costes.
34. -Les costes altes. Predominen al nord de
Catalunya i al Garraf on les muntanyes de la
serralada litoral s'enfonsen en el mar i s'hi
han format penya-segats. Les platges s坦n de
sorra gruixuda i solen formar petites cales. El
mar es fa profund a pocs metres de la platja.
La costa Brava seria d'aquest tipus
A Catalunya podem diferenciar dos tipus de costes.
35. -Les costes baixes. Les trobem a les planes
litorals que arriben fins el mar com a
l'Empord, al Maresme i al sud de
Catalunya. Les platges s坦n molt llargues i de
sorra fina. El mar 辿s poc profund. La costa
Daurada seria d'aquest tipus de costa.
A Catalunya podem diferenciar dos tipus de costes.
36. -Les costes baixes. Les trobem a les planes
litorals que arriben fins el mar com a
l'Empord, al Maresme i al sud de
Catalunya. Les platges s坦n molt llargues i de
sorra fina. El mar 辿s poc profund. La costa
Daurada seria d'aquest tipus de costa.
A Catalunya podem diferenciar dos tipus de costes.
37. -Les costes altes. Predominen al nord de
Catalunya i al Garraf on les muntanyes de la
serralada litoral s'enfonsen en el mar i s'hi
han format penya-segats. Les platges s坦n de
sorra gruixuda i solen formar petites cales. El
mar es fa profund a pocs metres de la platja.
La costa Brava seria d'aquest tipus
-Les costes baixes. Les trobem a les planes
litorals que arriben fins el mar com a
l'Empord, al Maresme i al sud de
Catalunya. Les platges s坦n molt llargues i de
sorra fina. El mar 辿s poc profund. La costa
Daurada seria d'aquest tipus de costa.
38. Les illes Medes s坦n un arxip竪lag situat a la mar Mediterrnia,
concretament a la Costa Brava
39. Les illes Medes s坦n un arxip竪lag situat a la mar Mediterrnia,
concretament a la Costa Brava, situades a poc m辿s d'un quil嘆metre del
litoral de l'Estartit.
50. 1.- Us descarregueu aquesta fitxa de lenlla巽
seg端ent:
https://drive.google.com/file/d/1zhLwrSxAzWDDyx3
APtmhVyKQHLvtbSCx/view?usp=sharing
Una vegada feta la fitxa i ben colorejada, lenvieu
als vostres tutors per e-mail.
2.- Responeu al Formulari seg端ent:
5竪A --- https://forms.gle/JbJGYwZ64HcChj569
5竪B --- https://forms.gle/LmV6oTtAjeKw4yhw8
5竪C --- https://forms.gle/wfRLyRYkSshRXDhM7
5竪D --- https://forms.gle/dwtJtGtpD3BmqTNn8