Este documento define un bando como un comunicado oficial emitido por una autoridad para informar a la poblaci坦n. Explica que en la Edad Media los bandos eran le鱈dos en voz alta por pregoneros, ya que mucha gente no sab鱈a leer. Tambi辿n propone una actividad en la que los estudiantes deben escribir y grabar un bando municipal imitando a un pregonero de la 辿poca medieval o actual.
Este documento contiene una serie de im叩genes de Barcelona de diferentes 辿pocas entre los a単os 1900 y 1960. Muestra barcos de vela en el puerto, calles antiguas antes de estar soterradas las v鱈as del tren, mercados y edificios que ya no existen, as鱈 como escenas de la vida diaria de esa 辿poca como la recolecci坦n de basura o la nieve en el metro. En conjunto proporciona una visi坦n hist坦rica de c坦mo era la ciudad de Barcelona en el pasado.
Este documento define las leyendas como cuentos que relatan situaciones sobrenaturales y humanas transmitidas de generaci坦n en generaci坦n. Explica las partes clave de una leyenda, incluida la introducci坦n, el nudo y el desenlace. A continuaci坦n, presenta la leyenda de Lelawala, una mujer india que decidi坦 lanzarse por las Cataratas del Ni叩gara para entregar su alma al Dios del Trueno. Si bien los habitantes locales aman contar esta historia, en realidad es solo un mito utilizado para justificar los milag
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que haurs de completar dura...JosepRamonGregoriMuo
油
Benvolguts alumnes,
Us presento un dossier que haurs de completar durant les vostres vacances destiu i entregar-lo, ben fet i ben presentat, al setembre. La idea 辿s que practiqueu i no oblideu vocabulari que hem treballat durant el curs.
Us desitjo que passeu i gaudiu dunes bones vacances destiu.
Ens tornarem a veure al 8 de setembre quan comencen les classes de nou!
4. Els romans
Els romans van crear un gran
imperi.
Primer, Roma va conquerir tot
Itlia i, despr辿s, es va estendre
per tots els territoris que voregen
el mar Mediterrani. Per aconseguir-
ho, els ex竪rcits romans van haver
de v竪ncer nombrosos pobles.
5. Els romans a la Pen鱈nsula Ib竪rica
Els romans van
desembarcar a Emp嘆rion
(掘馨沿炭姻庄艶壊) lany 218 aC.
All on els grecs ja
havien fundat una
col嘆nia.
6. Els romans a la Pen鱈nsula Ib竪rica
Els romans van conquerir
la totalitat pen鱈nsula
Ib竪rica. A aquest territorio
el van anomenar Hispnia.
7. Els romans a la Pen鱈nsula Ib竪rica
La conquesta va
finalitzar lany 19 aC. Els
romans van ocupar
fcilment i en poc temps
el territori dels ibers,
tamb辿 el que es
correspon amb lactual
Catalunya.
Els romans van conquerir
la totalitat pen鱈nsula
Ib竪rica. A aquest territorio
el van anomenar Hispnia.
8. Els romans a la Pen鱈nsula Ib竪rica: La Romanitzaci坦
La manera de viure dels habitants de la Pen鱈nsula va anar canviant a poc a poc i es van
adaptar als costums romans. Aquest proc辿s rep el nom de
9. Els romans a la Pen鱈nsula Ib竪rica: La Romanitzaci坦
La manera de viure dels habitants de la Pen鱈nsula va anar canviant a poc a poc i es van
adaptar als costums romans. Aquest proc辿s rep el nom de
romanitzaci坦.
10. Els romans a la Pen鱈nsula Ib竪rica: La Romanitzaci坦
La manera de viure dels habitants de la Pen鱈nsula va anar canviant a poc a poc i es van
adaptar als costums romans. Aquest proc辿s rep el nom de romanitzaci坦.
Els romans van difondre a Hispnia l炭s del llat鱈. Per aix嘆 la nostra llengua catalana 辿s
una llengua rom叩nica, com el castell, el gallec i el portugu竪s.
11. Els romans a la Pen鱈nsula Ib竪rica: La Romanitzaci坦
Van crear cinc provincies: la B竪tica, la Lusitnia, la Tarraconense, la Gal揃l竪cia i la
Cartaginense. A cada provincia hi havia un Governador.
La manera de viure dels habitants de la Pen鱈nsula va anar canviant a poc a poc i es van
adaptar als costums romans. Aquest proc辿s rep el nom de romanitzaci坦.
.
12. Els romans a la Pen鱈nsula Ib竪rica: La Romanitzaci坦
Van implementar les lleis romanes a tot el territorio, conegudes com a dret rom Aquests
escrits s坦n la base de moltes de les lleis que tenim en lactualitat.
La manera de viure dels habitants de la Pen鱈nsula va anar canviant a poc a poc i es van
adaptar als costums romans. Aquest proc辿s rep el nom de romanitzaci坦.
13. Els romans a la Pen鱈nsula Ib竪rica: La Romanitzaci坦
La poblaci坦 dHispnia es dividia en dos grans grups.
Els esclaus, que eren propietat duna altra persona.
No tenien cap drets. Treballaven al camp, en el
servei dom竪stic, a les mines o com a gladiadors a
lamfiteatre.
La manera de viure dels habitants de la Pen鱈nsula va anar canviant a poc a poc i es van
adaptar als costums romans. Aquest proc辿s rep el nom de romanitzaci坦.
14. Els romans a la Pen鱈nsula Ib竪rica: La Romanitzaci坦
La poblaci坦 dHispnia es dividia en dos grans grups.
Els esclaus, que eren propietat duna altra persona.
No tenien cap drets. Treballaven al camp, en el
servei dom竪stic, a les mines o com a gladiadors a
lamfiteatre.
Les persones lliures. Hi havia homes i dones molt
rics, com els grans comerciants o els propietaris
dextenses terres. Per嘆 la majoria eren persones
humils, com els artesans, els petits comerciants i els
pagesos.
La manera de viure dels habitants de la Pen鱈nsula va anar canviant a poc a poc i es van
adaptar als costums romans. Aquest proc辿s rep el nom de romanitzaci坦.
15. Leconom鱈a a les terres romanes
La majoria dels habitants dHispnia vivien al camp i es dedicaven a lagricultura i a
tenir cura del bestiar. Ho feien a les vil揃les, que eren grans explotacions agr鱈coles
propietat de romans rics.
16. Amb larribada dels romans, lagricultura va millorar. Van
introduir noves eines i mquines que facilitaven el
treball, com larada
Leconom鱈a a les terres romanes
17. Amb larribada dels romans, lagricultura va millorar. Van
introduir noves eines i mquines que facilitaven el
treball, com larada romana o el mol鱈 per moldre el gra
Leconom鱈a a les terres romanes
18. Amb larribada dels romans, lagricultura va millorar. Van
introduir noves eines i mquines que facilitaven el
treball, com larada romana o el mol鱈 per moldre el gra,
i noves t竪cniques de conreu, com el regadiu o l炭s
dadobs. Els conreus principals van ser el blat, la vinya i
lolivera.
TRILOGIA MEDITERRNIA
Leconom鱈a a les terres romanes
19. Per嘆 als romans sobretot els interessava explotar les pedreres i mines dHispnia,
principalment les dor, plata, coure, ferro, plom o mercuri.
Leconom鱈a a les terres romanes
20. Leconom鱈a a les terres romanes
El comer巽 tamb辿 va ser molt important. Els
romans van construir una gran xarxa de
carreteres de pedra, les cal巽ades, que va
afavorir
el trnsit de mercaderies i persones. 10
Hispnia exportava blat, oli, salaons,
metalls i teixits, i importava productes de
luxe.
21. Els romans van construir edificis molt
s嘆lids amb materials nous com el
ciment i el formig坦.
Els edificis importants es
concentraven al f嘆rum, que era la
pla巽a principal de les ciutats.
Lart rom a Hispnia
22. Els romans van construir edificis molt
s嘆lids amb materials nous com el
ciment i el formig坦.
Els edificis importants es
concentraven al f嘆rum, que era la
pla巽a principal de les ciutats. Hi havia
edificis religiosos, com els temples,
Lart rom a Hispnia
23. Els romans van construir edificis molt
s嘆lids amb materials nous com el
ciment i el formig坦.
Els edificis importants es
concentraven al f嘆rum, que era la
pla巽a principal de les ciutats. Hi havia
edificis religiosos, com els temples,
edificis per a loci, com els
amfiteatres,
Lart rom a Hispnia
24. Els romans van construir edificis molt
s嘆lids amb materials nous com el
ciment i el formig坦.
Els edificis importants es
concentraven al f嘆rum, que era la
pla巽a principal de les ciutats. Hi havia
edificis religiosos, com els temples,
edificis per a loci, com els
amfiteatres, els teatres,
Lart rom a Hispnia
25. Els romans van construir edificis molt
s嘆lids amb materials nous com el
ciment i el formig坦.
Els edificis importants es
concentraven al f嘆rum, que era la
pla巽a principal de les ciutats. Hi havia
edificis religiosos, com els temples,
edificis per a loci, com els
amfiteatres, els teatres, els circs
Lart rom a Hispnia
26. Els romans van construir edificis molt
s嘆lids amb materials nous com el
ciment i el formig坦.
Els edificis importants es
concentraven al f嘆rum, que era la
pla巽a principal de les ciutats. Hi havia
edificis religiosos, com els temples,
edificis per a loci, com els
amfiteatres, els teatres, els circs i les
termes,
Lart rom a Hispnia
27. Els romans van construir edificis molt
s嘆lids amb materials nous com el
ciment i el formig坦.
Els edificis importants es
concentraven al f嘆rum, que era la
pla巽a principal de les ciutats. Hi havia
edificis religiosos, com els temples,
edificis per a loci, com els
amfiteatres, els teatres, els circs i les
termes, i monuments
commemoratius, com els arcs de
triomf
Lart rom a Hispnia
28. Els romans van construir edificis molt
s嘆lids amb materials nous com el
ciment i el formig坦.
Els edificis importants es
concentraven al f嘆rum, que era la
pla巽a principal de les ciutats. Hi havia
edificis religiosos, com els temples,
edificis per a loci, com els
amfiteatres, els teatres, els circs i les
termes, i monuments
commemoratius, com els arcs de
triomf i les columnes
commemoratives.
Lart rom a Hispnia
29. Lart rom a Hispnia A m辿s, van construir obres
p炭bliques, com ara cal巽ades,
30. Lart rom a Hispnia A m辿s, van construir obres
p炭bliques, com ara cal巽ades,
ponts
31. Lart rom a Hispnia A m辿s, van construir obres
p炭bliques, com ara cal巽ades,
ponts i aq端eductes.
32. Lart rom a Hispnia A m辿s, van construir obres
p炭bliques, com ara cal巽ades,
ponts i aq端eductes.
Els romans adornaven els edificis
amb escultures i
33. Lart rom a Hispnia A m辿s, van construir obres
p炭bliques, com ara cal巽ades,
ponts i aq端eductes.
Els romans adornaven els edificis
amb escultures i
pintures, i cobrien els terres amb
mosaics, fets de petites
peces de colors anomenades
tessel揃les.
34. Lart rom a Hispnia A m辿s, van construir obres
p炭bliques, com ara cal巽ades,
ponts i aq端eductes.
Els romans adornaven els edificis
amb escultures i
pintures, i cobrien els terres amb
mosaics, fets de petites
peces de colors anomenades
tessel揃les.
Avui dia encara conservem
importants mostres dart
dels romans a Hispnia.
36. Per finalitzar
UN FORMULARI
DAUTOAVALUACI
https://forms.gle/4W6HYqLTbWYq7MaJ8
Entreu al formulari de lenlla巽a inferior i contesteu les seves
preguntes. s autoavaluatiu. Recordeu clicar ENVIAR abans
de tancar la plana.
37. Per finalitzar
UN FORMULARI
DAUTOAVALUACI
Entreu a aquesta adre巽a web i ompliu les respostes a les preguntes del
q端estionari. Recordeu clicar al final el bot坦 ENVIAR. A continuaci坦 us
apareixer la vostra valoraci坦.
39. Descarregat el full dexercicis i f辿s el
primer.
El podrs trobar a clicant aquest
enlla巽 o b辿 al full setmanal.
https://drive.google.com/file/d/1UdZ6r
AgZ_S10UBoMG2KfxIizDKhG932h/view?
usp=sharing
Exercici
40. Ja tens descarregat el full dexercicis.
Et toca fer el segon.
Quan ja tinguis els dos exercicis fets,
env鱈als al teu tutor o tutora per
email.
https://drive.google.com/file/d/1UdZ6r
AgZ_S10UBoMG2KfxIizDKhG932h/view?
usp=sharing
Exercici
41. Quan acabis, fes una foto i env鱈a-la a
la teva tutora o tutor per e-mail
https://drive.google.com/file/d/1UdZ6r
AgZ_S10UBoMG2KfxIizDKhG932h/view?
usp=sharing
El repte
El segon i tercer full dels exercicis
correspon al repte. Llegeix-lo amb
atenci坦 i
MANS A LOBRA!.
