More Related Content
What's hot (20)
Similar to Romans (20)
More from cslesroquesblaves (20)
Romans
- 2. Temes de la conf竪rencia Antiga roma Com es vestien? Com eren els teixits? Que menjaven? Com eren les cases? Lagricultura ARTESANIA El comer巽
- 3. Antiga roma L'antiga Roma va ser una civilitzaci坦 que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC. L'imperi Roma va decaure i la part occidental es va disgregar en un seguit de regnes independents durant el segle V.
- 4. Com es vestien? Les dones Els homes La dona ib竪rica anava Els homes anaven vestits vestida amb t炭niques amb t炭niques curtes llargues de lli o llana rivetejades er un fil decorades amb decoratiu, o t炭niques sanefespintades o teixits llargues cobertes amb un amb fil de color, i a vegades mantell llarg agafat per portava un davantal sobre mitj duna agulla de pit o del vestit principal. Aquest f鱈bula. El cal巽at era solia arribar als genolls i fins divers, podien dur botes de i tot als peus. cuir combinades amb gamberes.
- 5. Com eren els teixits? Els teixits ib竪rics s坦n molt sovint esmentats en les fonts escrites i iconogrfiques, la qual cosa ens indica que devia ser una producci坦 molt important. Entre tota la producci坦, en destaquen els vestits de lli i les capes de llana, tamb辿 anomenades sagum pels romans. Els teixits podien ser de dos tipus: de mat竪ries animals, com ara la llana, ob辿 de mat辿ries vegetals, com ara el lli o lespart.
- 6. Que menjaven? Els romans menjaven tres o quatre vegades al dia: l'esmorzar (ientaculum), el dinar (prandium), el berenar (merenda) i el sopar (cena). L'pat principal era el sopar, fet en fam鱈lia, el qual tenia lloc a l'acabament de la jornada. En un primer moment se sopava a l'atri, per嘆 m辿s endavant s'utilitz una habitaci坦 dedicada expressament a aquesta activitat (cenaculum). Quan va arrelar el costum de menjar recolzats en divans, el sopar es portava a terme al triclini. Coneixem alguns men炭s de sopars per la literatura de l'竪poca. Horaci, en una de les seves Stires, presenta Ofelius, pag竪s honrat, explicant com els dies de feina menja verdures i cuixa de porc i els dies en qu竪 t辿 convidats, per contra, fa servir uns aliments m辿s destriats i selectes.
- 7. Com eren les cases? La casa senyorial romana, la domus, 辿s un espai 鱈ntim i a誰llat de l'exterior. Les obertures que donen al carrer s坦n m鱈nimes, sovint redu誰des a la porta d'entrada. L'atrium 辿s el cor de l'habitatge. s un pati semicobert, des del qual s'accedeix a les diferents cambres situades al seu entorn. A trav辿s de l'atrium la llum, matisada, arriba a les cambres. Un petit estany que recull les aig端es pluvials amenitza i centralitza l'espai..
- 8. LAGRICULTURA Durant el per鱈ode ib竪ric, l'explotaci坦 de la terra va sofrir canvis for巽a importants. Al conreu tradicional de cereals i llegums s'hi vren afegir els mills (utilitzats per a la fabricaci坦 de teixits), l'alfast i la civada. Grcies a les restes de llavors, p嘆l揃lens i els carbons recollits en els jaciments ib竪ric podem saber que es conreava a la trilogia mediterrnia(cereals, vinya i olivera), bsicament.
- 9. ARTESANIA Els objectes que s'han conservat demostren la gran capacitat dels artesans en l'elaboraci坦 de tota classe d'utensilis, tant de cuir, teixit i fusta com de metall i vidre. En algunes regions, la cermica era una ind炭stria a gran escala: per exemple les mfores per vi. Altres oficis es van desenvolupar a una escala menor, exercits per artesans en els seus tallers propis a les ciutats, com Pompeya. En aquell temps, l'ofici s'adquiria mitjan巽ant un llarg aprenentatge consistent en observar amb atenci坦 com treballaven els qui tenien experi竪ncia i prctica. Els fills aprenien dels seus pares, i els esclaus, dels seus amos.
- 10. El comer巽 El comer巽 va ser molt important en la societat ib竪rica i va transformar-la considerablement. Les seves rutes comercials i els seus mecanismes de distribuci坦 es desconeixen, per嘆, se sap que utilitzaven les vies naturals (camins, rius, ports) perque gaireb辿 totes les col嘆nies fen鱈cies i gregues van ser fundades en ports naturals i molt a prop dels estuaris dels rius.El comer巽 era controlat per les diverses estructures de poder (aristocrcia, grups gentilicis dominants). Aquestes eren les que organitzaven lobtenci坦 dexcedents de producci坦 que eren destinats als intercanvis, tamb辿 controlaven les rutes de comunicaci坦, protegien els mercaders i els seus productes a les rees de mercat i redistribuien les mercaderies entre els membres del poblat.