Presentaci坦 sobre els pobles Ibers a partir del llibre de Manuel Salinas de Fr鱈as Los pueblos prerromanos de la pen鱈nsula Ib辿rica, dins l'assignatura d'Hist嘆ria Antiga d'Espanya de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
_____________________________________
Presentaci坦n sobre los beros a partir del libro de Manuel Salinas de Fr鱈as Los pueblos prerromanos de la pen鱈nsula Ib辿rica, en la asignatura Historia Antigua de Espa単a de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
"Una mica d'hist嘆ria" (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)rjardi
油
Aquesta presentaci坦 ha estat elaborada pels alumnes de 5竪 B de l'escola Sagrada Fam鱈lia de Viladecans, com a producte de la webquest "Una mica d'hist嘆ria"
El 12 de gener de 1706 ha estat el m辿s cruel i luctu坦s de la Hist嘆ria de Vila-real (Plana Baixa): 253 ve誰ns perderen la vida a mans de les tropes borb嘆niques del Comte de Las Torres que entraren a la Vila medieval (d'uns 3.000 habitants) de pau fingida. Amb el Decret de Nova Planta de juny de 1707 desapareixia el Regne de Val竪ncia fundat, com la mateixa Vila-real, per Jaume I amb l'abolici坦 dels Furs i el Dret Civil Valenci per part de Felip V que resta invertit al Museu de l'Almod鱈 de Xtiva per decissi坦 del vila-realenc En Carles Sarthou Carreres.
Presentaci坦 sobre els pobles Ibers a partir del llibre de Manuel Salinas de Fr鱈as Los pueblos prerromanos de la pen鱈nsula Ib辿rica, dins l'assignatura d'Hist嘆ria Antiga d'Espanya de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
_____________________________________
Presentaci坦n sobre los beros a partir del libro de Manuel Salinas de Fr鱈as Los pueblos prerromanos de la pen鱈nsula Ib辿rica, en la asignatura Historia Antigua de Espa単a de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
"Una mica d'hist嘆ria" (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)rjardi
油
Aquesta presentaci坦 ha estat elaborada pels alumnes de 5竪 B de l'escola Sagrada Fam鱈lia de Viladecans, com a producte de la webquest "Una mica d'hist嘆ria"
El 12 de gener de 1706 ha estat el m辿s cruel i luctu坦s de la Hist嘆ria de Vila-real (Plana Baixa): 253 ve誰ns perderen la vida a mans de les tropes borb嘆niques del Comte de Las Torres que entraren a la Vila medieval (d'uns 3.000 habitants) de pau fingida. Amb el Decret de Nova Planta de juny de 1707 desapareixia el Regne de Val竪ncia fundat, com la mateixa Vila-real, per Jaume I amb l'abolici坦 dels Furs i el Dret Civil Valenci per part de Felip V que resta invertit al Museu de l'Almod鱈 de Xtiva per decissi坦 del vila-realenc En Carles Sarthou Carreres.
El documento describe las pr叩cticas y festividades romanas relacionadas con los difuntos. La religi坦n romana prescrib鱈a una serie de rituales para otorgar paz a los difuntos y mantenerlos separados del mundo de los vivos, como ofrendas de flores, comida y bebida en d鱈as como los Parentalia, Feralia y Caristia. Tambi辿n se mencionan las Lemuria, fiestas para apaciguar los esp鱈ritus malignos de los muertos, y la importancia de los monumentos funerarios para preservar la memoria de los difuntos.
El documento habla sobre varias religiones orientales que tuvieron influencia en Roma antigua, incluyendo el culto a Osiris en Egipto, Isis, Atis y Cibeles en Frigia, el taurobolio practicado en honor a Cibeles, y el culto a Mitra con sus mitreos donde ocurr鱈an grados de iniciaci坦n.
Este documento describe la religi坦n en Clunia antes y despu辿s de la romanizaci坦n. Antes de la llegada de Roma, los celt鱈beros practicaban una religi坦n polite鱈sta con dioses como Lugus y rituales como sacrificios humanos y animales. Enterraban a sus muertos mediante inhumaci坦n, incineraci坦n o exposici坦n. Tras la romanizaci坦n, adoptaron el pante坦n romano junto a los cultos locales, y tambi辿n cultos imperiales como el de C辿sar y Augusto. Las necr坦polis reflejaban el estatus social. La relig
El documento describe varias formas en que la ayuda divina se manifiesta en textos m辿dicos medievales y renacentistas. La medicina en estas 辿pocas ten鱈a un fuerte elemento sobrenatural y se consideraba que la curaci坦n requer鱈a la ayuda de Dios, Jesucristo, la Virgen Mar鱈a u otros santos. Estos elementos aparec鱈an en las recetas, oraciones e invocaciones incluidas en los tratados m辿dicos de la 辿poca. Las enfermedades como la epilepsia o los problemas de concepci坦n a veces s坦lo pod鱈an curarse con la ayuda
Este documento presenta las ventajas de los m辿todos tradicionales de ense単anza basados en la tiza frente a las nuevas tecnolog鱈as y propone formas de integrar las TIC en la ense単anza de las lenguas cl叩sicas de manera efectiva. Se destacan las virtudes de los m辿todos tradicionales pero tambi辿n se explican t辿cnicas como las presentaciones PowerPoint y el uso de blogs y wikis. El documento enfatiza la importancia de encontrar el equilibrio adecuado entre lo tradicional y lo tecnol坦gico.
El documento presenta una introducci坦n a la Eneida de Virgilio, analizando algunos de sus posibles significados e interpretaciones m叩s all叩 de ser solo un poema 辿pico. Explica c坦mo la deificaci坦n de Augusto requiri坦 que su figura fuera asociada a dioses como J炭piter y c坦mo la historia de Eneas, hijo de la diosa Venus, podr鱈a haber servido como propaganda para legitimar el linaje divino de Augusto. Tambi辿n menciona diferentes lecturas de la obra como un cuento, un viaje espiritual, una obra filos坦fica
La clase de 6o primaria visit坦 las minas de Can Palomeres. Caminaron por la monta単a, exploraron algunas minas peque単as y comieron en el camino. Al llegar a la cima, descansaron y disfrutaron de las vistas. En el camino de regreso encontraron una tortuga que decidieron adoptar como mascota de la clase.
2. 1. ELS CELTESAl primer mil揃lenia.C. a la Pen鱈nsula Ib竪rica vivien els pobles celtes procedents del centre dEuropa. Estaven situats a la zona cantbrica.Vivien en castres (poblats emmurallats)en zones elevades.Es dedicaven a la ramaderia, lagricultura i la metal揃l炭rgia.NO coneixien ni lescriptura ni la moneda.
3. 2. ELS IBERSEstaven situats al litoral mediterrani. Pobles emmurallats i elevats.Es dedicaven a lagricultura (ordi i blat)i la ramaderia.Feien servir el torn i larada. Conreaven vinya i olivera. Conservaven el peix (sala坦).Van encunyar moneda i tenien una escriptura pr嘆pia.Incineraven els difunts, els portaven a la necr嘆polis. A laixovar funerari deixaven les pertinences.
4. 3. HISPNIA I LA PROVNCIA ROMANAEls romans dominaven la Pen鱈nsula Ib竪rica. Volien controlar el comer巽 mediterrani.Els cartaginesos dominaven la Pen鱈nsula Ib竪rica.Els romans van desembarcar a Emp嘆rion lany 218 a.C.
5. 3. HISPNIA I LA PROVNCIA ROMANAFases de la conquesta romana (200 anys).1捉 Litoral Mediterrani2捉 Meseta3捉 Cornisa CantbricaEl proc辿s dadaptaci坦 a la forma de la vida romana sanomena romanitzaci坦. Per organitzar el territori i governar-lo van crear ciutats.
6. 4. LA VIDA A LES CIUTATSLes ciutats romanes eren el centre de la vida social, econ嘆mica, pol鱈tica i cultural del m坦n rom.Les ciutats romanes estaven emmurallades.Els rics vivien en cases luxoses (domus) i els humils en cases de pisos (insulae).Feien monuments commemoratius com els arcs de triomf o els aq端eductes.
7. 4. LA VIDA A LES CIUTATSAl centre hi havia el f嘆rum, edificis p炭blics, temples, comer巽os. Tamb辿 hi havia el circ, lamfiteatre, el teatre i les termes.CATEGORIES SOCIALS: Persones lliures: rics (propietaris de terres i grans comerciants) humils (artesans, pagesos, petits comerciants).Esclaus: no tenien llibertat i eren propietat daltres persones. Treballaven al camps, mines o com a gladiadors.
8. 5. LA VIDA AL CAMPLa majoria dhabitants vivien al camp, on conreaven les terres i criaven el bestiar, 辿s a dir, a les vil揃les.A la vil揃la hi havia grans edificis on vivien els propietaris, construccions per a usos agr鱈coles, artesans i habitatges pels esclaus.Els romans van introduir un nou sistema de larada, molins de tracci坦 animal per al gra, la premsa doli, t竪cniques de regadiu i l炭s dadobs.
9. 5. LA VIDA AL CAMPEls conreus m辿s importants eren el blat, la vinya i les oliveres. Tamb辿 hortalisses, llegums i lli.Hispniaexportavablat, llana, espart, oli doliva, vi i garum.Era un gran centre miner. Exportava or, plata, coure, plom, ferro i sal.Van construir una gran xarxa de cal巽ades.
10. 6. LA RELIGI ROMANA I EL CRISTIANISMEEls romans eren politeistes (creien en molts d辿us). Els m辿s venerats eren J炭piter, Minerva i Juno.Els d辿us protectors de la fam鱈lia eren els lars.Lemperador rom era venerat com un d辿u (culte imperial).
11. 6. LA RELIGI ROMANA I EL CRISTIANISMEEl cristianisme va n辿ixer a Palestina. Els jueus tenien la seva religi坦: el judaisme, que afirmava lexist竪ncia dun 炭nic d辿u (Jahv辿), i a m辿s, esperaven larribada dun salvador (el Mesies). Era una religi坦 monoteista.Jes炭s predicava el cristianisme. La majoria dels seguidors de Jes炭s eren persones humils.Lemperador Constant鱈 va autoritzar el cristianisme i al cap duns anys es va convertir en la religi坦 oficialde lImperi.