sald1.pdf
- 1. 21 20 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dinars Amanida denciams variats, fonoll, ceba tendra i olives Cigrons estofats amb pastanaga i col Taronja Crema de pastanaga amb rostes Rostit de gall dindi amb ceba i patata Llesques de pera Espaguetis amb salsa de bolets Truita a la francesa amb amanida de pastanaga ratllada i col llombarda Pltan Amanida del temps (enci- am, taronja, ravenets i pipes) Paella (verdura i peix) Iogurt Carbassa al forn amb picada dall i ametlles Hamburguesa de llenties amb xampi- nyons i pa integral amb amanida denciam Mandarines Sopars Sopa de pistons Croquetes de pollastre amb hortalisses saltades Llesques de poma Saltat de moniato, bledes, ceba amb panses i pinyons Creps de formatge tendre Ra誰m Amanida denciams i olives Llenties guisades amb hortalisses Mandarines Br嘆quil gratinat Truita de patata amb amanida descarola i ceba tendra Maced嘆nia Arr嘆s cald坦s Rodanxa de llu巽 arrebossat amb amanida denciam i remolatxa ratllada Iogurt A partir daqu鱈, nom辿s cal garantir prou varietat en els diferents aliments que constitueixen cada grup, te- nint en compte les freq端竪ncies recomanades de consum, tant diries com setmanals. s recomanable tenir en compte tots els membres de la fam鱈lia a lhora de fer la planificaci坦 dels men炭s, per tal de millorar-ne lacceptaci坦. Per exemple: Sopa dhortalisses i pistons Truita de patata i ceba amb amanida Ra誰m Pa integral i aigua Tamb辿 es poden combinar els grups daliments en un mateix plat, per exemple: Amanida de cigrons amb enciam, espinacs, canonges, poma i nous Mandarines Pa integral i aigua Per tal que els sopars complementin adequada- ment els dinars 辿s aconsellable planificar-los amb antelaci坦, a partir de la programaci坦 setmanal o mensual de dinars. Daquesta manera, sevita la im- provisaci坦, que pot desembocar en la repetici坦 de determinats aliments per a lpat del vespre o en lab炭s de plats precuinats. A m辿s a m辿s, planificar els men炭s ajuda a fer una compra m辿s conscient dels aliments que es necessiten realment, la qual cosa facilita estalviar i no malbaratar els aliments que no shan pogut cuinar abans no shagin mal- m竪s. Per preparar una planificaci坦 de sopars equilibra- da i que es complementi amb el dinar, cal tenir en compte els consells esmentats en els pargrafs an- teriors sobre lestructura tipus de lpat i els grups daliments que han de ser-hi presents. La millor beguda per acompanyar el berenar 辿s laigua (els sucs, encara que siguin naturals, i al- tres begudes ensucrades, com menys, millor). Trobareu m辿s informaci坦 al document: Millorem els esmorzars i berenars dels infants. El sopar En el sopar han de ser presents els mateixos grups bsics daliments que en el dinar: Hortalisses Farinacis integrals (pasta, pa, arr嘆s, etc.), lle- gums o tubercles (patates, moniato, etc.) Aliments proteics (llegums, peix, ous o carn) Fruita fresca Pa integral i aigua Oli doliva verge per cuinar i amanir Lestructura tipus de lpat del sopar 辿s la matei- xa que la del dinar, encara que laportaci坦 energ竪- tica hauria de ser inferior a la de lpat del migdia i la preparaci坦 culinria tamb辿 hauria de ser m辿s lleugera. Primer plat: hortalisses i farinacis integrals, lle- gums o tubercles Segon plat: aliment proteic (llegums, peix, ous, carn)* Guarnici坦: hortalisses i/o farinacis integrals, lle- gums o tubercles Postres: fruita fresca Pa integral i aigua Oli doliva verge per cuinar i amanir *Variar en funci坦 del que shagi consumit en el dinar. Proposem un exemple de programaci坦 de sopars per a una setmana de la temporada de fred:
- 2. 23 22 2.4. LA VARIETAT I LES PREFERNCIES EN LALIMENTACI DE CADA DIA De vegades, tant en lentorn familiar com a lesco- la, els men炭s es basen, 炭nicament, en les prefer竪n- cies alimentries dels infants (o de les persones adultes que els acompanyen) o en la comoditat de preparaci坦, el preu o el temps disponible, amb la finalitat dagilitzar o fer menys feixuga lestona de- dicada a lpat. La poblaci坦 en edat escolar est en una etapa important de desenvolupament i dad- quisici坦 dhbits alimentaris amb incid竪ncia en el seu futur, i per aix嘆 辿s convenient oferir un patr坦 alimentari saludable i sostenible. La cura dels aspectes gastron嘆mics, la inclusi坦 de plats t鱈pics de lmplia cultura gastron嘆mica cata- lana o tamb辿 propis daltres cultures, aix鱈 com la promoci坦 dels aliments de proximitat i lligats a les diferents 竪poques de lany i festivitats, aporten un gran valor afegit. De tant en tant, incloure plats daltres cultures per- met con竪ixer la gastronomia de la poblaci坦 nou- A m辿s del repartiment energ竪tic, la varietat, dins el context daliments saludables, conv辿 que formi part de lalimentaci坦 diria, no nom辿s per facilitar la cobertura de les ingestes recomanades de nutri- ents, sin坦 tamb辿 per evitar la monotonia, augmen- tar el coneixement de gustos, descobrir textures, preparacions, etc. i per fomentar laprenentatge duns bons hbits alimentaris. La pres竪ncia dels diferents grups bsics dali- ments, en diferents proporcions, ben distribu誰ts al llarg del dia (duna manera adequada segons les activitats que es desenvolupen durant la jornada), ajudar a mantenir una alimentaci坦 equilibrada, completa i satisfact嘆ria. vinguda, enriqueix la poblaci坦 dacollida i afavoreix el coneixement mutu i la conviv竪ncia comunitria. La participaci坦, la implicaci坦 i la presa de decisions dels infants i joves en el proc辿s delaboraci坦 dels pats (compra, distribuci坦 dels pats, disseny del men炭, cuina i preparaci坦 de receptes, parar i reco- llir la taula i la cuina, etc.) pot millorar molt laccep- taci坦 del menjar. Cal posar en valor la cuina, tant per revaloritzar lacte alimentari i la cultura gastro- n嘆mica, com per reduir la pres竪ncia daliments ul- traprocessats, precuinats i menys frescos, aix鱈 com per disminuir el cost econ嘆mic de lalimentaci坦 i el malbaratament daliments. Prendre consci竪ncia de lalimentaci坦 i, per tant, millorar-la, passa tam- b辿 per dedicar temps a la planificaci坦, la compra, la preparaci坦 dels aliments i plats, i garantir la im- plicaci坦 de tota la fam鱈lia. Les persones adultes tenen un paper crucial a lhora de determinar les prefer竪ncies alimentries dels infants, ja que tant aquestes com les aversions cap a aliments determinats estan fortament con- dicionades pel context familiar. La clau 辿s oferir una alimentaci坦 saludable als infants i donar bon exemple, ja que 辿s molt m辿s fcil que els infants tastin i acceptin els aliments que veuen menjar amb satisfacci坦 a la fam鱈lia i a les persones adultes referents. Per aix嘆, entre altres motius, 辿s molt im- portant compartir els pats amb els infants, com a m鱈nim, una vegada al dia. Peram辿sinformaci坦,podeuconsultareldocument Acompanyar els pats dels infants. Consells per a menjadors escolars i per a les fam鱈lies.
- 3. 25 24 ! 2.5. CONCEPTES CLAU EN LALIMENTACI DELS INFANTS S IMPORTANT... Repartir b辿 els pats al llarg del dia Entre cinc i sis pats: primer esmorzar a casa, segon esmorzar a lescola, dinar, berenar i sopar. Lesmorzar i el berenar Es poden incloure aliments com: fruita fresca, pa integral, cereals desmorzar sense ensucrar (flocs de blat de moro, musli, etc.), llet o derivats sense sucres afegits, etc., i una bona opci坦 per al segon esmorzar 辿s la fruita fresca, fruita seca (ametlles, nous, avellanes, etc.) o un entrep (de pa integral: de blat, de llavors, de cereals, etc.) amb farcits saludables. Tenir cura de la varietat Hi ha molts aliments diferents dins els grups bsics (farinacis integrals, fruites, fruita seca crua o torrada, hortalisses, tubercles, llegums, lactis sense ensucrar, carn blanca, peix, ous, etc.) i 辿s convenient presentar-los i preparar- los de diferents maneres. CAL POTENCIAR... El aliments frescos o m鱈nimament processats, de temporada i de proximitat. La fruita fresca com a postres habituals i com a complement. Les hortalisses en els pats principals. Els llegums i la fruita seca crua o torrada sense sal. Els farinacis (pa, pasta, arr嘆s, etc.) integrals. Els lactis sense sucres afegits, en forma de llet, iogurt natural i formatges. Loli doliva verge, tant per cuinar com per amanir. Laigua com a beguda bsica, tant en els pats com entre hores. La preparaci坦 daliments i receptes, i la cuina en general. Els pats en fam鱈lia (com a m鱈nim un al dia), amb una actitud respectuosa i amorosa cap als infants per fer de lestona del menjar un moment relaxat, agradable i dinterrelaci坦 i comunicaci坦 familiar. CAL REDUIR... Els aliments ultraprocessats. Les llaminadures. Les begudes ensucrades (coles, taronjades, begudes isot嘆niques, sucs, etc.). La brioixeria i la pastisseria. Les postres lctiques ensucrades (iogurts de gustos, batuts, flams, natilles, cremes de xocolata, cremes, mousses, etc.). El menjar rpid (establiments de fast food com cadenes dhamburgueseries, pizzeries, entrepans, etc.). Les preparacions i derivats carnis processats (embotits, pat辿s, salsitxes, hamburgueses, etc.). Les distraccions de les pantalles durant els pats (televisi坦, m嘆bils, tauletes, etc.). CAL EVITAR Les begudes alcoh嘆liques de qualsevol tipus (tamb辿 el vi, la cervesa, el cava, etc.) i a qualsevol edat, sobretot durant ladolesc竪ncia. Les begudes amb edulcorants acal嘆rics, tipus light, zero, etc. (sacarina, acesulfam-k, aspartam, est竪via, etc.). Les begudes energ竪tiques (amb elevat contingut en cafe誰na, sucres, etc.). La presa de suplements de vitamines i minerals com a substituci坦 duna alimentaci坦 saludable. POSEM-HO EN PRCTICA! Triar, comprar i cuinar els aliments pot ser divertit. Cal provar-ho! Participar dels pats familiars. Cal implicar-shi! Els hbits alimentaris saludables tamb辿 saprenen. Cal donar-hi valor!
- 4. 27 26 Molts infants del nostre entorn utilitzen el servei de menjador escolar per a lpat del migdia. Per aix嘆, tots els agents implicats (infants, fam鱈lies, equip de cuina i monitoratge, claustre i direcci坦 de lescola, associaci坦 de mares i pares dalumnes -AMPA- o associaci坦 de fam鱈lies -AFA-, administracions locals i auton嘆miques, empreses de restauraci坦 col揃lectiva, etc.) han dimplicar-se per a garantir que es compleixin els objectius i les funcions que es detallen a continuaci坦. 3.1. OBJECTIUS I FUNCIONS DEL MENJADOR ESCOLAR Garantir un espai i un moment agradable i tranquil, pensat i dissenyat amb cura i tenint en compte les diferents necessitats dels infants. Afavorir el coneixement sobre la producci坦 i obtenci坦 daliments, que reforci el vincle amb el sector primari i el manteniment de la pagesia en el territori. Garantir que el menjador 辿s un espai lliure de qualsevol tipus de publicitat. Podeu trobar m辿s informaci坦 a Autoritzaci坦 de campanyes de promoci坦 alimentria, educaci坦 nutricional o promoci坦 de lesport o activitat f鱈sica en els centres educatius. Planificar activitats de lleure i de joc lliure i actiu durant lespai del migdia, que contribueixin al desenvolupament de la personalitat i al foment dhbits socials i culturals sobre alimentaci坦 i sobre altres aspectes importants per a la salut global dels infants (educaci坦 per a loci o el lleure). El menjador escolar ha datendre les funcions se- g端ents: Proporcionar als infants un menjar de qualitat, tant des del punt de vista nutricional com quant a criteris higi竪nics i sensorials. Desenvolupar i refor巽ar ladquisici坦 dhbits higi竪nics (especialment, el rentat de mans) i alimentaris saludables i sostenibles (educaci坦 per a la salut individual i planetria o global). Fomentar les normes de comportament i la utilitzaci坦 correcta del material i dels estris del menjador, aix鱈 com promoure lautonomia i els aspectes socials i de conviv竪ncia dels pats i afavorir la participaci坦 dels infants en el global de les activitats del menjador (educaci坦 per a la conviv竪ncia i la responsabilitat). Promoure actituds de solidaritat, respecte i tolerncia cap al grup diguals i cap al personal del menjador i de la cuina. 3. EL DINAR A LESCOLA Lestructura i la planificaci坦 dels men炭s tenen lob- jectiu principal de facilitar una ingesta saludable mitjan巽ant una oferta suficient, equilibrada, varia- da i sostenible i, alhora, agradable i adaptada a les caracter鱈stiques i les necessitats dels comensals. Cal destacar la funci坦 dels menjadors escolars com a garantia duna ingesta completa per als infants de fam鱈lies econ嘆micament vulnerables. Els men炭s servits als menjadors escolars haurien de contemplar les recomanacions que se citen en aquesta guia (i que estan resumides en el docu- ment Criteris alimentaris per a la contractaci坦 de la gesti坦 del menjador dels centres educatius) i han destar supervisats, tal com estableix la Llei 17/2011 de seguretat alimentaria i nutrici坦, per pro- fessionals amb una formaci坦 acreditada en nutri- ci坦 humana i diet竪tica. Cal tenir en compte, per嘆, que cal que siguin consensuats entre els diferents agents implicats en el menjador escolar (cap de cuina o empresa de restauraci坦, direcci坦 del cen- tre, AMPA/AFA, etc.), idealment constitu誰ts en una comissi坦 de menjador. s important que lpat del migdia, aix鱈 com els re- frigeris que es puguin dur a terme tamb辿 a lescola (esmorzar i berenar) es desenvolupin en uns ho- raris adaptats a les seves necessitats i activitats, tant pel que fa als seus hbits individuals i famili- ars, com a lhorari de lescola o institut i a les acti- vitats extraescolars. En funci坦 de tot aix嘆, i tenint en compte lorganitzaci坦 dels centres, saconsella que lpat del migdia es faci entre les 12:00 i les 14:00 hores. LAg竪ncia de Salut P炭blica de Catalunya ofe- reix el Programa de revisi坦 de men炭s escolars (PReME), de manera gratu誰ta, a totes les escoles de Catalunya. Per a m辿s informaci坦, consulteu la pgina web del PReME.
- 5. 29 28 3.2. RECOMANACIONS PER MILLORAR LA QUALITAT DE LES PROGRAMACIONS DE MENS Consideracions generals 1. s recomanable que les programacions constin dun m鱈nim de quatre setmanes (un mes), que es poden anar repetint amb petites variacions corresponents a ladaptaci坦 dels aliments a la temporada, al tipus de prepa- racions (m辿s fredes o calentes en funci坦 de l竪poca de lany), a les festivitats, etc. 2. s convenient que la informaci坦 sobre la programaci坦 de men炭s que es lliuri a les fa- m鱈lies inclogui la data i sigui completa, ente- nedora i fcil de llegir, que els dibuixos i les imatges que la poden acompanyar no dificul- tin la comprensi坦 del men炭 i que no inclogui publicitat ni marques daliments. Daquesta manera, les fam鱈lies obtindran fcilment la informaci坦 que els ha de permetre comple- mentar adequadament la resta dpats. s interessant facilitar a les fam鱈lies un enlla巽 amb els calendaris de fruites i hortalisses de temporada (calendari de productes de tem- porada). 3. s important tenir present que la quan- titat de les racions sha dadaptar a ledat i a lapet竪ncia dels infants. En el document En la programaci坦 de men炭s escolars, cal tenir en compte diversos aspectes i consideracions que sexposen a continuaci坦: Aspectes nutricionals (nombre de grups daliments, freq端竪ncia de consum dels diferents aliments, pres竪ncia daliments frescos, predomini daliments dorigen vegetal, etc.). Aspectes higi竪nics (aliments, preparacions i processos innocus). Aspectes sensorials (textures, temperatures, sabors, presentaci坦, colors, estris, la inclusi坦 de t竪cniques culinries diverses i apropiades a ledat i a les caracter鱈stiques dels comensals). Aspectes ambientals i socials (la consonncia amb lestaci坦 de lany, promovent l炭s daliments frescos o m鱈nimament processats, de temporada i de proximitat, contribuint aix鱈 a mantenir la cultura gastron嘆mica, a dinamitzar lactivitat productiva i agrria local, i afavorir la sostenibilitat ambiental). Altres aspectes (oferta variada, quantitats que respectin la sensaci坦 de gana, inclusi坦 de propostes culinries relacionades amb lentorn i el territori o tamb辿 daltres cultures, les festes i celebracions, men炭s per a col揃lectius amb necessitats especials (al揃l竪rgies, celiaquia, restriccions alimentries motius religiosos o 竪tics, etc.). Acompanyar els pats dels infants. Consells per a menjadors escolars i per a les fam鱈lies trobareu informaci坦 en relaci坦 amb lactitud dels adults pel que fa a les quantitats a ser- vir, al rebuig de certs aliments, a la gesti坦 de repetir de plat o daliments, a la funci坦 de les postres, als premis i cstigs relacionats amb el menjar, etc. 4. Laigua ha de ser la beguda principal al llarg del dia. s recomanable que estigui sem- pre present en tots els pats i que sigui de fcil acc辿s per als infants arreu de lescola. Laigua de laixeta, provinent duna xarxa de distribuci坦 p炭blica, 辿s apta i saludable per al consum i evita l炭s denvasos dun sol 炭s. 5. Cal utilitzar sempre loli doliva verge, tant per amanir com per cuinar, per la seva quali- tat nutricional. En el cas de les coccions i els fregits, loli doliva i loli de gira-sol altooleic s坦n una alternativa m辿s econ嘆mica que loli doliva verge i tenen m辿s estabilitat a les tem- peratures elevades que altres olis (gira-sol, sansa o pinyolada, soja, blat de moro, etc.). 6. La utilitzaci坦 de sal en les preparacions ha de ser m鱈nima o moderada i cal utilitzar sal iodada. 7. s important que hi hagi lopci坦 dacompa- nyar els pats amb pa, garantint la pres竪ncia del pa integral. 8. Cal reduir la pres竪ncia daliments precui- nats (canelons, lasanyes, croquetes, crestes de tonyina, pizzes, arrebossats, i altres prepa- rats industrials) en la programaci坦 de men炭s a una freq端竪ncia mxima de dues vegades al mes, ja que poden suposar una aporta- ci坦 excessiva de greixos poc saludables (per exemple els trans) i sal, a banda duna major petjada ecol嘆gica. Aix鱈 mateix, sha devitar que les guarnicions que acompanyin aquests plats siguin tamb辿 precuinades (per exemple, patates prefregides). Cal que a la programa- ci坦 de men炭s sindiqui quan els plats no s坦n delaboraci坦 pr嘆pia (precuinats). 9. s convenient, en la mesura del possi- ble i, tenint en compte la disponibilitat dels prove誰dors, evitar la repetici坦 de lestructura dels men炭s segons el dia de la setmana (els dilluns pasta i peix, els dimarts llegums i ou, etc.). 10. s recomanable incloure en la programa- ci坦 propostes gastron嘆miques relacionades amb aspectes culturals i festius del nostre entorn (castanyes i panellets per Tots Sants; escudella, pollastre amb prunes i torrons per Nadal, etc.) o daltres cultures (adaptades, si cal, amb productes del nostre entorn).