La Columnata de San Pedro en la Ciudad del Vaticano fue dise単ada por Gian Lorenzo Bernini entre 1656 y 1667. Consiste en dos brazos ovalados formados por columnas d坦ricas que convergen en una gran plaza el鱈ptica, permitiendo que el Papa sea visto desde cualquier punto durante la bendici坦n. Bernini cre坦 esta escenograf鱈a barroca para acoger a los peregrinos y resaltar la bas鱈lica de San Pedro, maximizando el impacto visual y simb坦lico de acuerdo con las necesidades de la Contrarreforma.
Presentaci坦n arquitectura del renacimiento italianoMarta L坦pez
油
La c炭pula de Santa Mar鱈a del Fiore en Florencia, construida entre 1418-1436 por Filippo Brunelleschi, fue una de las obras cumbre del Renacimiento italiano. Con 114,5 metros de altura exterior y 45,5 metros de di叩metro exterior, fue la primera gran c炭pula renacentista construida sin armaz坦n de madera. Est叩 formada por dos c炭pulas, una interior y otra exterior que se autosostienen. Su 辿xito inspir坦 numerosas obras posteriores.
La Columnata de San Pedro en la Ciudad del Vaticano fue dise単ada por Gian Lorenzo Bernini entre 1656 y 1667. Consiste en dos brazos ovalados formados por columnas d坦ricas que convergen en una gran plaza el鱈ptica, permitiendo que el Papa sea visto desde cualquier punto durante la bendici坦n. Bernini cre坦 esta escenograf鱈a barroca para acoger a los peregrinos y resaltar la bas鱈lica de San Pedro, maximizando el impacto visual y simb坦lico de acuerdo con las necesidades de la Contrarreforma.
Presentaci坦n arquitectura del renacimiento italianoMarta L坦pez
油
La c炭pula de Santa Mar鱈a del Fiore en Florencia, construida entre 1418-1436 por Filippo Brunelleschi, fue una de las obras cumbre del Renacimiento italiano. Con 114,5 metros de altura exterior y 45,5 metros de di叩metro exterior, fue la primera gran c炭pula renacentista construida sin armaz坦n de madera. Est叩 formada por dos c炭pulas, una interior y otra exterior que se autosostienen. Su 辿xito inspir坦 numerosas obras posteriores.
Comentari de l'obra de Borromini per 2n Batx, H尊 de l'Art.
Fonts: "The power of Art" de Simon Schama, cap鱈tol sobre Bernini (molt recomanable). Presentacions de ppt a 際際滷share. HIst嘆ria de l'Art de Gombrich. Hist嘆ria Mundial de l'Art. Visualart de Vicens Vives.
Para que yo me llame ngel Gonz叩lez, de ngel Gonz叩lez.Pere Pajerols
油
El poema "Para que yo me llame ngel Gonz叩lez" expresa la angustia existencial del poeta ante el conflicto entre el deseo de vivir y la conciencia de la muerte inevitable. A trav辿s de an叩foras, repeticiones y paradojas, el poema reflexiona sobre la falta de sentido de la existencia humana y la obstinada lucha del ser humano por aferrarse a la vida a pesar de estar condenado al fracaso y la muerte.
El documento analiza el poema "En el principio" del poeta espa単ol Blas de Otero. Explica el contexto y la vida de Otero, marcada por la 辿poca franquista. Luego, analiza los recursos literarios y el tema del poema, en el que Otero expresa su insatisfacci坦n con Espa単a a pesar de haber perdido mucho luchando por sus ideales, pero mantiene la esperanza en "la palabra".
Este poema describe c坦mo la poes鱈a puede permanecer como un consuelo a pesar de las adversidades de la vida. Se divide en tres estrofas que representan diferentes tipos de p辿rdidas y sufrimientos, pero concluyen que aunque se pierda la vida, el tiempo, la voz o la patria, la poes鱈a permanece como un refugio. El poema utiliza figuras ret坦ricas como el encabalgamiento, la enumeraci坦n y el paralelismo para transmitir este mensaje sobre el poder sanador y permanente de la palabra po辿tica.
El documento describe los comienzos del arte en el siglo XX y las caracter鱈sticas de la arquitectura moderna. La industrializaci坦n y la vida urbana influyeron en el arte, dando lugar a nuevos estilos como el racionalismo. El racionalismo buscaba integrar las necesidades art鱈sticas y pr叩cticas, como se ve en la Bauhaus de Gropius, con su forma de aspa y uso del cristal. Otras figuras clave fueron Mies van der Rohe y Le Corbusier, cuyas casas innovadoras maximizaban el espacio y
2. FITXA TCNICA: TTOL: San Carlo alle Quattro Fontane AUTOR: Francesco Borromini (Bissone 1599 Roma 1667) CRONOLOGIA: 1634 1667 ESTIL: Barroc TIPOLOGIA : Esgl辿sia MATERIALS: Ma坦 i estuc LOCALITZACI: Roma (Itlia)
3. FRANCESCO CASTELLI (BORROMINI) Arquitecte m辿s original de la Roma barroca. Va heretar lofici de picapedrer del seu pare. El seu primer gran encrrec: San Carlino (hi va aportar el seu nou concepte arquitect嘆nic basat en el moviment ondulant, tant en lespai extern planta i al巽at- com en la fa巽ana) Va treballa en obres com el Duomo i la catedral de Miln . Lany 1619 va comen巽ar a treballar per Carlo Moderno en les obres de la Bas鱈lica de Sant Pere . Borromini es dedic a completar linterior de lesgl辿sia de Santlvo alla Spienza, i als treballs a San Juan de Letr叩n. Lany 1634 va realitzar el seu primer encrrec individual, la reconstrucci坦 de lesgl辿sia de San Carlo alle Quattro Fontane.
4. ESPAI EXTERIOR La fa巽ana exterior es divideix en dos pisos . Els dos pisos estan separats per un entaulament. Aquest reprodueix londulaci坦 creada pel joc de formes c嘆ncaves i convexes que hi ha entre els carrers laterals i el carrer central, respectivament. Cada pis es divideix en tres carrers, definits per la combinaci坦 de columnes menors i columnes dordre gegant. En el pis inferior hi destaca el n鱈nxol central amb la imatge de sant Carles Borromeu sota les ales de dos querubins. En el pis superior hi sobresurt ledicle i el medall坦 sostingut per dos ngels. Les columnes dordre gegant i el medall坦 potencien la sensaci坦 de verticalitat i lleugeresa Totes les columnes s坦n dordre compost.
6. ESPAI INTERIOR La planta es defineix a partir dun espai central octogonal de costats ondulats al qual hi ha afegit el vest鱈bul i la capella major. Consta de 16 columnes 8 de gegants dordre compost que habiliten portes, n鱈nxols i capelles als intercolumnis i envolten l'esgl辿sia seguint les formes de la planta. Sobre les columnes hi ha un entaulament que sost辿 les quatre voltes de quart desfera que cobreixen les capelles principals. Entre les quatre voltes sarticulen quatre petxines mplies que defineixen la c炭pula ovalada especta- cular . La c炭pula est decorada amb cassetons geom竪trics que es van reduint de mida seguint les lleis de la perspectiva amb l'objectiu de donar sensaci坦 de m辿s al巽ada i espai interior. La llanterna , 辿s una de les fonts dil揃luminaci坦 natural que corona la c炭pula on sobre un fons daurat hi 辿s representat l'Esperit Sant, i ens dona una gran sensaci坦 damplitud. L'altre focus de llum s坦n les finestres situades sobre la biga mestra. vest鱈bul Capella major Planta flexible
8. ENTORN I INTEGRACI URBANSTICA El petit convent de San Carlino est ubicat a la intersecci坦 de les antigues Strada Pia i Strada Felice. A les cantonades de la conflu竪ncia dels carrers, shi van disposar les quatre fonts que donen nom al lloc. Borromini va saber adaptar lobre amb brillantor a les irregularitats del terreny i va saber aprofitar tamb辿 les petites dimensions de lespai on shavia de publicar lobra.
9. FUNCI Lesgl辿sia va ser constru誰da per lordre espanyol dels Trinitaris Descal巽os, una congregaci坦 monstica pobre i austera, que pretenia obtenir fons per alliberar els cristians que es trobaven captius pels musulmans, i aix鱈, aquesta congregaci坦 pretenia impressionar i refor巽ar el seu prestigi amb la construcci坦 d'aquest edifici San Carlo alle Quattro Fontane va ser i 辿s considerada una de les construccions mes significatives de la seva traject嘆ria, i a la vegada 辿s una de les arquitectures m辿s singulars del barroc itali. L'ornamentaci坦 pict嘆rica i escult嘆rica est dedicada al seu fundador, Sant Carles Borromeu.