Sota l’ombra de la incertesa: Gestió i recerca de la interculturalitat
Download as PPTX, PDF0 likes710 views
Presentació final del resultats del Projecte RecerCaixa "Assentament de la població immigrada, canvi demogràfic i gestió municipal de la interculturalitat"
More Related Content
Viewers also liked (20)
Similar to Sota l’ombra de la incertesa: Gestió i recerca de la interculturalitat (20)
Sota l’ombra de la incertesa: Gestió i recerca de la interculturalitat
- 1. Andreu Domingo, Albert Sabater Amparo González-Ferrer, Rocío Treviño, Xiana Bueno, Juan Galeano Sota l’ombra de la incertesa: Gestió i recerca de la interculturalitat
- 2. Andreu Domingo Valls doctor en Sociologia, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) i professor associat del Departament de Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Albert Sabater Coll doctor en Censos i Enquestes pel CCSR de la University of Manchester. Investigador del Centre for Housing Research a la School of Geography and Geosciences de la University of St Andrews. Amparo González Ferrer Científica Titular adscrita al Centro de Ciencias Humanas y Sociales del Consejo Superior Investigaciones Científicas (CSIC) on participa en el Grupo de Investigación de Dinámicas Demográficas. Xiana Bueno Doctora en Demografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des de 2014 és investigadora Beatriu de Pinós al Departament de Sociologia de la Universitat de Harvard. Juan Galeano llicenciat en Sociologia per la Universitat de Barcelona, ajudant tècnic d’investigació i estudiant de doctorat en demografía al Centre d’Estudis Demogràfics (CED). Rocío Treviño Maruri Doctora en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigadora contractada al Centre d’Estudis Demogràfics des de 1989. Equip RecerCaixa
- 3. 1) Identificar les diferents pràctiques en la gestió municipal de la diversitat poblacional sorgida de la immigració internacional a Espanya. 2) Analitzar el perfil demogràfic i de la concentració, segregació i diversitat residencial dels immigrats d’origen estranger a Espanya. 3) Constatar l’impacte de la crisi econòmica en la distribució territorial i en la gestió municipal de la diversitat poblacional. 4) Examinar el discurs sobre la diversitat i la interculturalitat dels responsables de la seva gestió a nivell municipal. 5) Sota l’ombra de la incertesa: canvis en el fenomen i en la gestió OBJETIUS: Proposta 2011
- 4. ENQUESTA ANÀLISI DEMOESPACIAL ENTREVISTES EN PROFUNDITAT ANÀLISI QUANTITATIVA ANÀLISI QUALITATIVA Rocío Treviño Amparo González Albert Sabater Juan Galeano Andreu Domingo Xiana Bueno DIFUSIÓ Pàgina Web Banc de dades Metodologia 2012-2014
- 5. ELS MUNICIPIS ESPANYOLS DESPRÉS DEL BOOM IMMIGRATORI Augment de la diversitat poblacional i disminució de la segregació residencial Juan Galeano, Becari FPU, Centre d’Estudis Demogràfics Barcelona, 03 de Juny de 2015
- 6. Context: Boom immigratori i canvi demogràfic 2000 Població estrangera (%) 2014 Població estrangera (%)
- 7. ESCALA TERRITORIAL Esquema d’analisi demo-espacial ASSENTAMENT TERRITORIAL DE LES POBLACIONS IMMIGRADES SEGREGACIÓ RESIDENCIAL ESPAIS D’ALTA CONCENTRACIÓ INCREMENT DE LA DIVERSITAT POBLACIONAL Províncies Àrees metropolitanes Municipis Municipis Seccions Censals Tots els nivells territorials TIPUS D’ANÀLISI PERÍODE 2 0 0 0 - 2 0 1 4
- 8. Diversitat de la població (I) • La diversitat resulta del nombre de grups que conviuen en un territori, com de la seva presència relativa dins d’aquest: SIMPSON, E. H. (1949) Measurement of diversity. Nature, 163, 688-688. Índex de Diversitat de Simpson
- 9. Diversitat de la població (II): Madrid-Barcelona
- 10. Diversitat de la població (III): València-Múrcia
- 11. Diversitat de la població (IV): Balears-Canàries
- 12. • La segregació residencial és el resultat d’una determinada configuració societal, però alhora, també és part del procés mitjançant el qual es reprodueix la desigualtat i la discriminació. MALOUTAS, T. & FUJITA, K. (Eds.) (2012): Residential Segregation in Comparative Perspective. Making Sense of Contextual Diversity. Farnham: Ashgate Publishing Limited. • La segregació residencial és el grau en el qual dos o més grups viuen separats els uns dels altres en zones distintes d’un entorn urbà comú. MASSEY, D.S. & DENTON, N.A. (1988): ‘The Dimensions of Residential Segregation’, Social Forces, 67: 281-315. Segregació Residencial (I) • La segregació residencial és un mètode per acomodar la diferència. Les raons poden ser positives (voluntàries), negatives (estructurals) i/o una barreja opaca de totes dues. PEACH. C. (1996): ‘The Meaning of segregation’, Plannning,Practice and Resarch, 11(2): 137-150.
- 13. • La segregació residencial és un fenomen multidimensional: •IGUALTAT: Distribució diferencial de dos grups al conjunt d’àrees que conformen una entitat geogràfica. •EXPOSICIÓ •CONCENTRACIÓ: quantitat relativa d’espai físic ocupada per un grup minoritari dins de l’entorn urbà. •CENTRALITZACIÓ •AGRUPACIÓ Segregació Residencial (II) • Tècniques de demografia-espacial: geo-localització d’informació demogràfica a escala petita o fins i tot individual.
- 14. Segregació Residencial (III) Dissimilitud residencial segons regió de naixement, municipis de més de 25.000 persones agrupats per Comunitats Autònomes 2000-2007-2014
- 15. Segregació Residencial (III) Dissimilitud residencial segons regió de naixement, municipis de més de 25.000 persones agrupats per Comunitats Autònomes 2000-2007-2014
- 16. Segregació Residencial (III) Dissimilitud residencial segons regió de naixement, municipis de més de 25.000 persones agrupats per Comunitats Autònomes 2000-2007-2014
- 17. Segregació Residencial (III) Dissimilitud residencial segons regió de naixement, municipis de més de 25.000 persones agrupats per Comunitats Autònomes 2000-2007-2014
- 18. Segregació Residencial (IV) Disimilitud dels grups principals per municipi segons país de naixement -Anys 2006-2009-2012-
- 20. Comunitats Majoritàries Tipus 1 Tipus2 Tipus 3 Tipus 4 Tipus 5 Espais d’alta concentració 50% 20% 70% Tipologia d’espais residencials JOHNSTON, R.; POULSEN, M. i FORREST, D. (2013) “Increasing diversity Within Increasing Diversity: the Changing Ethnic Composition of London’s Neighbourhoods, 2001-2011” Population, Space and Place
- 21. Espais d’alta concentració, Espanya 2000-2014 Espais d’alta concentració per Comunitats Autònomes, 2000-2014
- 22. Espais d’alta concentració, Espanya 2000-2014 Espais d’alta concentració per Comunitats Autònomes, 2000-2014
- 23. Espais d’alta concentració, Espanya 2014 (I)
- 24. Espais d’alta concentració, Espanya 2014 (II)
- 25. Espais d’alta concentració, C. Valenciana 2013
- 26. Espais d’alta concentració: Canàries 2013 Adeje Arona S.M Abona Mogán San B. de Tirajana Pájara Antigua La Oliva Yaiza Teguise
- 27. Espais d’alta concentració, Catalunya 2014 (I)
- 28. Espais d’alta concentració, Catalunya 2013 Municipi n Barcelona 19 Santa Coloma 6 Lloret de Mar 3 Salt 3 Castelló d'Empúries 2 Salou 2 Badalona 1 Mataró 1 Terrassa 1 Figueres 1 Roses 1 Lleida 1 Guissona 1 Total 42
- 29. Espais d’alta concentració, Catalunya 2013
- 30. Conclusions • El boom migratori dels anys 2000-2007 va anar acompanyat d’una àmplia difusió territorial de la població immigrada, fet que ha afavorit la seva assimilació espacial, ha remarcat la seva visibilitat i ha difós territorialment la creixent diversitat poblacional. • La crisi econòmica no ha fet variar la tendència cap a una creixent assimilació territorial de la població immigrada, però sí que ha tingut un fort impacte en la reducció dels espais d’alta concentració, principalment com a conseqüència de la pèrdua de població estrangera que es registra a partir de l’any 2012. • En general, els nivells de segregació residencial a Espanya són moderats-baixos i han anat decreixent durant els primers anys del segle XXI. Excepcions: europeus occidentals a les comarques alicantines i africans als principals municipis de Catalunya, Madrid, València o Aragó.
- 31. Moltes gràcies per la vostra atenció jgaleano@ced.uab.es GEDEM –Grup d’Estudis Demogràfics i de les Migracions @GEDEM_CED
- 32. Andreu Domingo Xiana Bueno Estratègies interculturals i temptació pigmentocràtica
- 33. 1 Punt de partida: la incertesa de la crisi 2 Metodologia 3 L’espiral de la diversitat 4 Temptació pigmentocràtica 5 Conclusions Índex Índex
- 34. Cat. Type of enclave Municipality size Segregation level N.E. 1 1.000-10.000 Low 2 10.000-30.000 Low 3 100.000-1.000.000 Medium 4 1.000-10.000 Low 5 1.000-10.000 Low 6 30.000-50.000 Medium 7 Low 1 8 Medium 1 9 High 1 10 Low 1 11 Medium 1 12 High 1 13 Low 1 14 Medium 2 15 High 1 16 Low 4 17 Medium 1 18 High 3 18bis High 4 19 Low 1 20 Medium 1 21 High 1 22 > 1.000.000 Low 15 23 50.000-100.000 High 6 24 10.000-30.000 High 3 25 30.000-50.000 High 6 26 100.000-1.000.000 Medium 14 27 30.000-50.000 Medium 2 28 50.000-100.000 High 4 1.000-10.000 10.000-30.000 30.000-50.000 50.000-100.000 100.000-1.000.000 Mixed Isolated Host Communities Non Isolated Host Communities Plural Polarized Exclusive Cat. Type of enclave Municipality size Segregation level N.E. 1 1.000-10.000 Low 2 30.000-50.000 Medium 3 100.000-1.000.000 Medium 4 1.000-10.000 Low 5 30.000-50.000 Low 6 6bis 7 Plural 1.000-10.000 Low 8 Plural 1.000-10.000 Medium 9 1.000-10.000 High 1 10 Low 2 11 Medium 2 12 1 13 1 14 4 14bis 1 15 Plural 30.000-50.000 High 16 Plural 50.000-100.000 Low 17 Plural 50.000-100.000 Medium 18 Plural 50.000-100.000 High 19 Low 1 20 6 20bis 1 21 1 21bis 3 22 > 1.000.000 Low 18 23 24 25 26 27 28 Exclusive High Plural 100.000-1.000.000 Medium High Mixed Polarized Isolated Host Communities Non Isolated Host Communities 50.000-100.000 Low Plural 10.000-30.000 30.000-50.000 Medium CATALUNYA RESTA D’ESPANYA ∑ = 34 entrevistes∑ = 30 entrevistes 28 Categories: tipus de enclavament + grandària + segregació Metodologia
- 35. Comunitats homogènies Comunitats no homogènies Enclavaments plurals Enclavaments mixtos, polaritzats o exclusius ∑ = 64 interviews 13 Comunitats Autònomes, 20 provínces, 54 municipalitats Només el 0,75% del total de seccions censals és un enclavament residencial (267 de 35.968) Mapa de les entrevistes Metodologia
- 36. 1 El Paradigma que va recuperar la por Atemptats (Madrid 2004; Holanda, 2004; Londres 2005) Disturbis (París 2005; Tottenham 2011; Estocolm 2013) 2 La diversitat passada pel filtre gerencial Augment de la productivitat i innovació 3 Diversitat, Superdiversitat, Hiperdiversitat Taylor, 1994; Vertovec, 2007; Van Kempen, 2013 4 Diversitat i interculturalitat Consell d’Europa, 2013 L’ESPIRAL DE LA DIVERSITAT L’espiral de la diversitat
- 37. Generalistes ResiliènciaEficiència La Diversitat en la gestió -Recursos +Demanda (Estalvi) Evitar Xenofòbia + Canvis demogràfics Grups vulnerables Capacitació La interculturalitat ajornada “Conseguir grados de convivencia pacífica lo más pacífica posible dentro de eso es quizá lo más cercano a lo que se puede conseguir” L’espiral de la diversitat El cansament de la diversitat Organigrama Nomenclatura
- 38. La por al conflicte L’espiral de la diversitat 0 10 20 30 40 50 60 70 Nohihaproblemes Lacompetènciaenelmercatde treball Lesdiferènciesculturals Lesdiferènciesdenivell educatiu Elsproblemesd’inseguretat Elcivisme Elnombredepoblació immigrada Eldesconeixemententrela poblacióautòctonaiimmigrada Elcontacteentrelapoblació autòctonailaimmigrada Altres(especifiqui) Andalusia Catalunya Madrid Principals problemes de convivència segons els tècnics municipals d’immigració, Andalusia, Madrid i Catalunya, 2013 Font: Enquesta RecerCaixa de Gestió de la Immigració, 2013
- 39. 1 Legitimació horitzontal: Externa: participació d’ONG i associacions Interna: concienciació política i funcionarial 2 Major coordinació: - inter i intra municipal - interadministrativa (CCAA i Estat) 3 Crear espais i dinàmiques de trobada - Intermediació (i lideratge) - Les properes generacions Estratègies interculturals L’espiral de la diversitat
- 40. Temptació pigmentocràtica 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Very Easy Easy Equal Difficult Very difficult 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Latin-Americans EU Europe non EU Subsaharians North Africans Asians <10.000 10.000 to 19.999 20.000 and more Total Percepcions sobre la integracio segons grans orígens continentals Proporció d’aquells que creuen que la integració És més difícil segons grandària municipi Una pregunta políticament incorrecta Creus que hi ha comunitats que s’integren més fàcilment que d’altres? Font: Enquesta RecerCaixa de Gestió de la Immigració, 2013
- 41. De l’estereotip a la discriminació Políticament incorrectePoliticament correcte “Integració” com a Concepte no vàlid en estrtègies interculturals Prejudicis Integració segmentada Característiques individuals I contextuals EstereotipsPositiu Negatius Africans (Magrib) Llatino- Americans Asiàtics Est d’Europa • Idioma, Educació, Participació, Fenotip • Bandes llatines, Espai públic, Religió, Alcohol, Masclisme • Endogàmia, Encapsulament, Religió, Baix nivell educatiu, Gènere, Arrogància • Participatius, Solidaritat interna, aprenentatge llengua Africans (Subsahara) • Religió, Poligàmia, Violència familiar, salut reproductiva, treball submergit • Esperit comercial, autonomia, fortalesa xarxes, no demandants, no conflictius • Distància cultural, idioma, hermetisme • Treballadors, Religió, matrimonis mixtes, fenotip, idioma, Individualisme • Baixa participació, Abús de l’alcohol • Baixa formació, incivisme, costums, delinqüència, concentratió • Civisme, Participació, Solvència econòmica, solidaritat • Aïllament, endogàmia, Aprenentatge idiomes, alcohol, demandans serveis vellesa Assumpció de prejudicis Perdent “Imparcialitat” Naturalitzant la diferència Visibilitat/Invisibilitat Aproximació inversa Formes lingüístiques Argumentació, negació aparent, estereotips- generalització, Us selectiu de l’idioma, distanciament, paternalisme Gitanos • Collaboratius Sospita D’assimilacionisme Temptació pigmentocràtica Europa Occidental
- 42. Principals contradiccions en el discurs Temptació pigmentocràtica Naturalització de la diferència Perdent “Imparcialitat” Visibilitat/Invisibilitat Aproximació inversa “Puede parecer xenófobo, pero no lo es…” “Los primeros inmigrantes que había por aquí eran senegaleses, tres, cuatro dispersos por el municipio que vendían las figuritas estas de madera y tal, incluso hacían gracia, ¡Ay, mira que exótico!, lo que pasa que luego ha ido desbordando, ¿no?, (…) aquí por lo menos hay entre tres y cuatro mil o sea en verano, evidentemente los que no están…, los que no son…, los que no están empadronados en casas hay 15, 20, 25 entre otras cosas pues luego salen por allí crean unos problemas de vecindad a veces increíbles, ¿no?, pero porqué son así ellos, empiezan a cocinar a las cinco de la madrugada cuando el ramadán o antes que se haga de día y claro los vecinos están que trinan…” No, gitanos rumanos yo creo que no hay muchos, es lo que decía la población esta de rumanos, polacos, búlgaros, eso yo creo que en el fondo son más aceptables que el resto de la población inmigrante pero es por el color… si ves a los negros pues dices: Uy, un negro!”. Los chinos no quieren ser aceptados, los chinos van a su puta bola y ellos quieren vivir y quieren montarse su mundo. ¿Integrar? ¿integrar qué?, el chino no quiere, pues vamos mal, no no porque hemos de ser..., tenemos que garantizar su voluntad y..., !Ah!, depende.”
- 43. 1) Discursos i pràctiques contradictòries • Sota el paraigües de “la interculturalitat” actituds assimilacionistes i de “securització” • Efecte mirall negre: definits respecte a la pròpia identitat - Projecte igualació gènere - Us de la violència - Religió - Assimilació ètnica 2) Límits i contradiccions de “la interculturalitat” • Política vertical que es vol horitzontal • Procés a llarg termini que es vol accelerar • La interculturalitat per ella mateixa Conclusions (1) Conclusions
- 44. 2.1. La temptació pigmentocràtica • Estratificació social a partir de la categorització dels grups • El discurs de la diversitat: (re) creador de poblacions 2.2. La por a la banlieu • L’esforç afegit dels tècnics • La gestió compta Conclusions (2) Conclusions
- 45. 2.1. La temptació pigmentocràtica • Estratificació social a partir de la categorització dels grups • El discurs de la diversitat: (re) creador de poblacions 2.2. La por a la banlieu • L’esforç afegit dels tècnics • La gestió compta Conclusions (2) Conclusions LA MILLOR INTEGRACIÓ INTERCULTURAL ÉS TREBALLAR EN UN PROJECTE COMÚ DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL
- 46. Gràcies http://gedemced.uab.cat GEDEM –Grup d’Estudis Demogràfics i de les Migracions @GEDEM_CED adomingo@ced.uab.cat jgaleano@ced.uab.cat
Editor's Notes
- #14: IGUALTAT: Distribució diferencial de dos grups al conjunt d’àrees que conformen una entitat geogràfica EXPOSICIÓ: grau potencial d’interacció entre membres de grups diferents. CONCENTRACIÓ: quantitat relativa d’espai físic ocupada per un grup minoritari dins de l’entorn urbà. CENTRALITZACIÓ: grau en el qual un grup minoritari està localitzat a prop del centre d’un àrea urbana. AGRUPACIÓ: la mida en que les àrees habitades per un grup minoritari són contigües les unes amb les altres.
- #35: Plan de difusion: web, banco de datos
- #36: Plan de difusion: web, banco de datos