�ݺ�ߣ

Riscos i realitat de la
gentrificació urbana en l'àmbit
metropolità de Barcelona
@tonilopezga
LES NOVES POLÍTIQUES DE REHABILITACIÓ URBANA:NECESSITATS I PERSPECTIVES
CUIMPB-Centre Ernest Lluch
6 de maig de 2022. CCCB Barcelona
Antonio López-Gay, Departament de Geografia (UAB) i
Centre d'Estudis Demogràfics
tlopez@ced.uab.cat

1. MARC CONCEPTUAL
One by one, many of the working class
quarters of London have been invaded by
the middle classes—upper and lower …
Once this process of ‘gentrification’ starts
in a district it goes on rapidly until all or
most of the original working class occupiers
are displaced and the whole social
character of the district is changed
GLASS, R. (1964) Introduction to London: aspects of change. Centre for Urban Studies, London
LA GENTRIFICACIÓ (probablement un dels processos de
transformació urbana més estudiats a les darreres dècades)
Ruth Glass (1964) -> Identifica la gentrificació com un procés complex que involucra
una millora física al parc d’habitatges, canvis al sistema de tinença (lloguer amb opció
de compra) i el reemplaçament de la classe treballadora per una nova classe mitjana.
“Gowanus Canal, Brooklyn,” por Adrian Tomine.

Barri de Pilsen, Chicago. Fotografia de l’autor, abril 2017
• Des de la seva formulació, la gentrificació ha estat abordada des de disciplines molt
diverses. El punt de convergència de les diferents aproximacions posa el focus en els
processos de substitució sociodemogràfica dels barris, un procés vinculat a
l’arribada de població d’estrats socioeconòmics mitjans i alts que provoca el
desplaçament de la població amb més factors de vulnerabilitat, amb ingressos més
baixos.
• Més enllà de la substitució de població, aquests processos tenen forta implicació en
la transformació del parc de l’habitatge, de l’espai públic, l’activitat comercial i els
serveis, les xarxes socials i comunitàries, i les condicions de vida de la població
resident, entre d’altres.
• En el context de producció capitalista de l’espai urbà, la gentrificació s’entén com
una estratègia per a la despossessió que genera l’apropiació de les rendes del sòl per
part d’una minoria (Benach & Albet, 2018).
• El paper clau de la renda del sòl va ser destacat des de l'origen de la seva
conceptualització, però va ser reconstruït més tard sota la hipòtesi del diferencial de
renda (rent gap), que explicaria els cicles de desvalorització o destrucció del valor als
quals està subjecte tot sòl urbà (Smith, 1979).
1. MARC CONCEPTUAL

• En aquestes fluctuacions, conseqüència d'estratègies d'inversió i desinversió, hi
participen diversos agents urbans, que van des de la intervenció pública a través de,
per exemple, el disseny i l'impuls de plans de regeneració urbana, fins a la
participació d'agents privats, com a promotors, entitats financeres i fons d’inversió,
nacionals i internacionals.
• La finançarització de l'habitatge és un aspecte clau en la producció de l'espai urbà
contemporani i, per tant, en les dinàmiques gentrificadores més recents (Aalbers,
2019).
• Especialment des de la crisi del 2008, els desnonaments d'inquilins i de propietaris
que no poden fer front a les hipoteques han tingut un paper important a Espanya
com a mecanisme previ al desplaçament de població i a la gentrificació dels barris
(Vives-Miró et al., 2015).
• Als desnonaments s'uneix una inseguretat residencial en augment, associada a les
dificultats creixents en el pagament de l'habitatge (Módenes, 2019). Ambdues
dinàmiques estarien vinculades a un empitjorament de les condicions de salut, tant
física com mental, així com al debilitament i desarticulació de les xarxes socials de
proximitat (Vásquez-Vera et al., 2019).
1. MARC CONCEPTUAL
El Cicle de la Gentrificació, Jen Sorensen

Des de la seva formulació, la gentrificació s’ha utilitzat com a eina conceptual per definir una
part important de les transformacions urbanes. Com a concepte amb més de 5 dècades, s’ha
enriquit, diversificat i crescut fins als nostres dies (Benach i Albet, 2018).
- Gentrificació planetària: un procés planetari però amb singularitats regionals (Lees et al,
2016; Janoschka et al., 2018;).
- Gentrificació verda: el paper dels parcs i les zones verdes (lligats als processos de
regeneració urbana) com agents que incrementen l’atractiu d’un determinat espai urbà, així
com el seu valor (Anguelovski et al., 2018).
- Gentrificació turística (Cocola-Gant, 2018; Gotham, 2005): l’increment de l’activitat turística
en els entorns urbans té un impacte en els teixits urbans i socials: imposa estrès al mercat
immobiliari (García-López et al., 2019); transforma aspectes de l’entorn urbà com la
mobilitat, l’espai públic i l’activitat comercial (Blázquez-Salom et al., 2019); i reforça els
processos de desplaçament de les poblacions locals més vulnerables (Cócola-Gant et al.,
2020)
- Gentrificació transnacional: En un context de creixent híper-mobilitat global, els migrants
privilegiats seleccionen les seves destinacions en funció de factors tous (entorn,
concentració de serveis) i es concentren en barris concrets de determinades ciutats (Hayes &
Zaban, 2020). Les transformacions associades a l’activitat turística es poden retroalimentar
amb les vinculades a la gentrificació transnacional.
- State-led gentrification, Gentrificació comercial, Gentrificació estudiantil…
Número 60, Revista Papers
1. MARC CONCEPTUAL

L’expansió dels espais exclusius i excloents a Barcelona i Madrid
Proporció de persones (25-49 anys) arribades a les AEB amb estudis universitaris
López-Gay, A., Andújar-Llosa, A., & Salvati, L. (2020). Residential Mobility, Gentrification and Neighborhood
Change in Spanish Cities: A Post-Crisis Perspective. Spatial Demography, 8(3), 351-378.
2. LA DÈCADA DE LA GENTRIFICACIÓ
- Fins a la crisi de 2008, els processos de gentrificació a Espanya s’havien
circumscrit a espais urbans molt específics, sobretot a determinats
centres històrics que havien experimentat una forta degradació a finals
de segle XX (Sorando & Ardura, 2018).
- Després de la crisi, s’expandeixen i es multipliquen les àrees que
experimenten aquests processos, de la mà d’una major representació de
les classes mitjanes en els fluxos cap a centres urbans, assolint barris, que
tot i tenir una elevada centralitat, havien romàs relativament aliens.

2011 2013 2015 2018
(1) Poble sec 28,6 33,2 41,1 48,6
(2) Hostafrancs 32,3 36,6 45,3 51,5
(3) El Guinardó 34,7 36,6 43,0 50,4
(4) El Poblenou 43,9 46,7 54,0 63,5
Proporció de persones (25-49 anys) arribades
als següents barris amb estudis universitaris
(1)
(2)
(3)
(4)
- Fins a la crisi de 2008, els processos de gentrificació a Espanya s’havien
circumscrit a espais urbans molt específics, sobretot a determinats
centres històrics que havien experimentat una forta degradació a finals
de segle XX (Sorando & Ardura, 2018).
- Després de la crisi, s’expandeixen i es multipliquen les àrees que
experimenten aquests processos, de la mà d’una major representació de
les classes mitjanes en els fluxos cap a centres urbans, assolint barris, que
tot i tenir una elevada centralitat, havien romàs relativament aliens.

Àrees on més ha canviat el perfil sociodemogràfic de la nova població
resident. 2017-18 vs 2011/12

Proporció de persones amb estudis universitaris entre tots els arribats al
barri. 73 barris de BCN. Pobl. 25-49 anys

Proporció de persones amb estudis universitaris entre tots els arribats al
barri. 73 barris de BCN. Pobl. 25-49 anys
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
1 5 9 13 17 21 25 29 33 37 41 45 49 53 57 61 65 69 73
73 barris BCN
2011-13 2014-16 2017-18
1. Pedralbes
2. Sant Gervasi- Galvany
3. La Vila Olímpica del Poblenou
Vallbona.71
Ciutat Meridiana.72
Baró de Viver.73

Proporció de persones (25-49 anys) arribades als barris amb estudis universitaris
2011 2013 2016 2019
(1) Trafalgar 56,6 62,7 73,3 77,8
(2) Concepción 36,7 38,6 44,7 54,3
(3) Chopera 36,2 36,0 50,6 55,0
(4) Comillas 20,4 24,0 30,5 41,8
Proporció de persones (25-49 anys) arribades
als següents barris amb estudis universitaris
(1)
(2)
(3)
(4)

Àrees on més ha canviat el perfil sociodemogràfic de la nova població
resident. 2014-16 vs 2011/13

Estatus social
Transitorietat
+
-
+
-
LOCALS
NON-PRIVILEGED MIGRANTS
(labour migrants, unskilled
Migration)
Marc: Condició socioeconòmica +
transitorietat a la ciutat
A la pugna per viure a l’interior d’una ciutat global del sud d’Europa s’afegeixen nous perfils, cada cop més complexos
POBLACIÓ LOCAL (amb una
estructura y composició
sociodemogràfica diversa)

MIGRANTS BAIXA QUALIF.
Estatus social
Transitorietat
+
-
+
-
LOCALS
Migration)
POBLACIÓ MIGRADA
(creixent
heterogeneïtat)

EXPATS – LIFESTYLE MIGRANTS
DIGITAL NOMADS
VISITANTS DE CURTA ESTADA
Estatus social
Transitorietat
+
-
+
-
LOCALS
Migration)
“EXPATS”- LIFESTYLE
MIGRANTS
DN
& CE
POBLACIÓ MIGRADA
(creixent
heterogeneïtat)
Hiper-mobilitat global i migració privilegiada: NOU al sud
d’Europa (el procés no és nou en sí mateix, sí ho és la
intensitat assolida durant els darrers anys en aquesta
regió).
Les àrees urbanes són punta de llança de la creixent
diversitat i complexitat en la relació entre els moviments
migratoris, els llocs de treball i la residència en ciutats
cada vegada més globals (Sassen, 2011).

TURISTES (amb una condició
socioeconòmica més associada al
fet de ser turista que amb el seu
estatus social real)
EXPATS – LIFESTYLE MIGRANTS
DIGITAL NOMADS
VISITANTS DE CURTA ESTADA
Estatus social
Transitorietat
+
-
+
-
LOCALS
Migration)
“EXPATS”- LIFESTYLE
MIGRANTS
DN
& CE
Hiper-mobilitat global i migració privilegiada: NOU
al sud d’Europa (el procés no és nou en sí mateix, sí
ho és la intensitat assolida durant els darrers anys
en aquesta regió).
Les àrees urbanes són punta de llança de la
creixent diversitat i complexitat en la relació entre
els moviments migratoris, els llocs de treball i la
residència en ciutats cada vegada més globals
(Sassen, 2011).
POBLACIÓ MIGRADA
(creixent
heterogeneïtat)

El rol de la migració qualificada
Evolució del flux absolut d’immigrants a Barcelona i
Madrid segons nivell educatiu i nacionalitat (2011-18)
• Paraules clau a la literatura acadèmica: ‘creative class’, ‘high skilled migration’,
‘expats’, ‘talent’, ‘lifestyle migrants’.
• Florida, R. (2002): ‘the creative class’. Discurs: La seva captació és clau per a la
prosperitat i èxit de les ciutats.
• Reaccions posteriors: Impacte de la classe creativa en els espais de destinació.
S’incrementen les tensions en el mercat de l’habitatge i s’intensifiquen els
processos de de gentrificació (Peck, 2005; Atkinson i Easthope, 2009). El mateix
Florida (2017) admet efectes: ‘The same clustering of talent, business, and
economic capability in large, dense, knowledge-based places also carves deep
divisions into our cities and society’.
• Forta implicació dels soft factors (serveis, comoditats, entorn) en les seves
preferències residencials
• International high skilled vs local high skilled. Les mateixes preferències
residencials? Pocs treballs desenvolupats en aquest sentit Boterman & Sleutjes,
2016, Sleutjes & Musterd, 2016
• Llarga tradició d’aquest tipus de flux a Europa meridional i occidental. Però
l’arribada d’aquest tipus de flux s’està disparant a les ciutats ‘alfa’ del sud d’Europa.
Diferents efectes? Sous globals vs sous locals

Migració qualificada i transitorietat
López‐Gay, A., Cocola‐Gant, A., & Russo, A. P. (2021). Urban tourism and population change:
Gentrification in the age of mobilities. Population, Space and Place, e2380.

Sales Favà, Joan. Especialització
turística, gentrificació i
dinàmiques residencials en un
entorn urbà madur: el cas de
Barcelona. 2019. Tesi Doctoral,
UAB.
Turisme i gentrificació

Desplaçament de la població resident - Inseguretat residencial en barri
Solana, A. M. S., Ortiz-Guitart, A. & López-Gay, A. (2020). «Me están echando de mi casa». Repercusiones
personales y sociales de la inseguridad residencial en Barcelona. Papers. Revista de Sociologia, 1(1), 1-24.

Desplaçament de la població resident - Suburbanització de la pobresa?
López-Gay, A., Ortiz-Guitart, A., & Solana-Solana, M. (2022). Vivienda, cambio poblacional y desplazamiento en un barrio en
proceso de gentrificación. El caso de Sant Antoni (Barcelona). Revista EURE - Revista de Estudios Urbano Regionales, 48(143)..

Un índex per mesurar la gentrificació (2011-2019)
López-Gay, A., Sales-Favà, J., Solana-Solana, M., Fernández, A., & Peralta, A. (2021). El avance de la gentrificación en Barcelona y Madrid, 2011-2019: análisis
socioespacial a partir de un índice de gentrificación. Estudios Geográficos, 82(291), e084-e084.
# Ciudad Distrito Barrio IG (cat.)
1 BCN Ciutat Vella Sant Pere, Sta Caterina i la Ribera 0,883 (1)
2 BCN Ciutat Vella la Barceloneta 0,855 (2)
3 MAD Centro Universidad 0,837 (1)
4 BCN Ciutat Vella el Raval 0,81 (2)
5 BCN Sants-Montjuïc el Poble Sec - Parc Montjuïc 0,789 (2)
6 MAD Centro Cortes 0,741 (1)
7 BCN Sants-Montjuïc Hostafrancs 0,72 (2)
8 MAD Centro Justicia 0,707 (1)
9 MAD Chamberí Trafalgar 0,706 (1)
10 MAD Centro Embajadores 0,702 (2)
11 BCN Sant Martí el Poblenou 0,695 (2)
12 MAD Salamanca Lista 0,693 (1)
13 BCN Gràcia la Vila de Gràcia 0,69 (1)
14 BCN Horta-Guinardó Can Baró 0,684 (2)
15 MAD Centro Palacio 0,668 (1)
16 MAD Salamanca Fuente del Berro 0,667 (1)
17 MAD Chamartín Ciudad Jardín 0,662 (1)
18 BCN Eixample Sant Antoni 0,661 (2)
19 MAD Arganzuela Chopera 0,658 (2)
20 BCN Eixample la Sagrada Família 0,657 (1)
21 MAD Arganzuela Palos de Moguer 0,647 (2)
22 BCN Eixample la Nova Esquerra de l'Eixample 0,645 (1)
23 BCN Ciutat Vella el Barri Gòtic 0,633 (2)
24 BCN Eixample l'Antiga Esquerra de l'Eixample 0,628 (1)
25 MAD Centro Sol 0,627 (1)

Quins són els límits de la gentrificació?

Gentrificació vs èxode urba -> Incompatibles?
3. LA GENTRIFICACIÓ EN POST-PANDÈMIA
Hipòtesis formulades en el context pandèmic:
a) Èxode urbà a zones de baixa densitat
0
2,5
5
7,5
10
<10 10-20 20-40 40-80 80-160 >160 <10 10-20 20-40 40-80 80-160 >160
Destination to municip. >10,000 inhab. Destination to municip. <10,000 inhab.
Out-migration
rate
(‰)
Distance to core city (km)
BARCELONA
2016-19 2020
0
2,5
5
7,5
10
<10 10-20 20-40 40-80 80-160 >160 <10 10-20 20-40 40-80 80-160 >160
Destination to municip. >10,000 inhab. Destination to municip. <10,000 inhab.
Out-migration
rate
(‰)
Distance to core city (km)
MADRID
2016-2019 2020
González-Leonardo, M; López-Gay, A.; Newsman, N; Recaño, J; Rowe, F (forthcoming). Understanding Patterns of Internal
Migration During the COVID-19 Pandemic in Spain. Population, Space and Place

b) Descens de la selecció
sociodemogràfica als espais centrals
derivat del descens dels preus del
mercat de l’habitatge

c) Una part del parc d’habitatge de
lloguer turístic passarà a residencial com
a conseqüència de la davallada de
l’activitat turística

d) Desplaçament de la població més
vulnerable que residia en espais
gentrificats derivat de l’empitjorament
de les seves condicions laborals i
socioeconòmiques

e) Atracció a teletreballadors internacionals.

4. EINES
Plaça de les Glòries, Barcelona. Fotografía de l’autor, maIG de 2021
HABITATGE
TURISME
COMERÇ
TRANSITORIETAT
COMUNITAT
PLANIFICACIÓ
ESTRUCTURA
POBLACIÓ

�ݺ�ߣ

Antonio López-Gay

Recommended

More Related Content

Similar to Antonio López-Gay (20)

More from Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch (20)

Antonio López-Gay