More Related Content
Viewers also liked (20)
Similar to T4 ex1 (20)
More from restauracio (20)
T4 ex1
- 1. Laura Rodr¨ªguez Cano C1
- 2. ?ndex: 1. Introducci¨® 2. Inkscape: 2.1. Hist¨®ria 2.2. Caracter¨ªstiques 2.3. Diferencies entre Illustrator i Inkscape 3. Conclusi¨® 4. Bibliografia
- 3. ±õ²Ô³Ù°ù´Ç»å³Ü³¦³¦¾±¨®: En aquest treball faig una petita introducci¨® a l¡¯Inkscape, tant al que es refereix a la seva historia, com al seu context de treball i, per finalitzar una petita comparaci¨® amb l¡¯Illustrator, un programa molt similar del que, ha diferencia de l¡¯Inkscape, tinc unes nocions b¨¤siques. Per comen?ar hem de saber que significa el seu nom, que est¨¤ compost per dues paraules angleses: Ink, que significa tinta, i Scape paisatge o vista. La tinta ¨¦s una substancia l¨ªquida molt utilitzada per dibuixar, que s¡¯utilitza quan tenim un treball previament esbosat i el volem traslladar d¡¯una manera permanent al suport; per tant evoca la idea de que Inkscape est¨¤ llest pel treball de producci¨®n. I scape es una vista d¡¯una gran quantitat d¡¯objectes, com un paisaje o vista al mar, i per tant aludeix a la naturalesa orientada a objetes propis de les imatges. Aquest programa ¨¦s un editor de gr¨¤fics vectorials de codi obert o open source, ¨¦s a dir gratu?t i amb capacitats similars a l¡¯Illustrator, Freehand, Corel Draw,etc., per tant est¨¤ destinat al dibuix.
- 4. Inkscape: 2.1. Historia Pel que fa la seva historia sabem que Inkscape va sorgir al 2003 com una bifurcaci¨® del projecte Sodipodi (un editor de gr¨¤fics vectorials lliure distribu?t sota la llicencencia GNU General Public License, actualmente el seu desenvolupat es troba aturat. La ultima versi¨® va ser publica al febrer del 2004). Aquest projecte va ser desenvolupat des de 1999, basat en el treball de Gill. La bifurcaci¨® va ser dirigida per un equip de quatre desenvolupadors de Sodipodi ( Ted Gould, Bryce Harrintong, nathan Hurst y MenTaLguy), els quals van identificar diferencies en els objectius del projecte, obertures cap als contribuidors externs , i disconformitats t¨¦cniques. Inkscape, com el van anomenar per a la bifurcaci¨®, va buscar un desenvolupament enfocat a implementar l¡¯estandar SGV de forma completa, mentres que el desnvolupament de Sodipodi es va enfocar en la creaci¨® d¡¯un editor de grafics vectorials. Des de la bifurcaci¨®, Inkscape, entre altres coses, ha canviat el llenguatge de programaci¨®, passan d¡¯utilitzar el llenguatge de programaci¨®n C al C++; tamb¨¦ va canviar el conjunt d¡¯eines GTK+ implemntades amb C++; va redissenyar l¡¯interficie d¡¯usuari i va aferir un gran quantitat de noves funcions. Tot i que la implimentaci¨® de l¡¯estandar SVG ha mostrat millores progressives, encara est¨¤ incomplet. Pel que fa al seu model de desenvolupament, en comptes d¡¯agafar un esquema de govern d¡¯adalt cap a baix, els seus desenvolupadors van imposar una cultura igualitaria on l¡¯autoritat provenia sobretot de les habilitats i el compromis actiu amb el projecte. Com a resultat, el projecte va posar ¨¦nfasis especial en brindar acc¨¦s complet al seu repositori de codi font a tots els desenvolupadors actius, i en la participaci¨® en l¡¯extensa comunitat del software lliure.
- 5. Mentres els fundadors del projecte encara estavan ben representats en els processos de pendre decisions, alguns dels que acabaven d¡¯entrar en el projecte tamb¨¦ van jugar rols importants. Entre aquests estava Bulia Bryak, un arquitecte dels radicals canvis de l¡¯interficie de l¡¯usuari que han donat a Inkscape la seva actual aparen?a. Posteriorment Xara va anunciar plans per alliberar la seva propia aplicaci¨® de dibuix Xara Xtreme, i els seus desenvolupadors van expressar inter¨¦s en colaborar amb Inkscape per buscar camins en els que els dos proyectes p¨°guessin compartir codi, coordinar esfor?os, y desenvolupar programes vectorials de codi obert superiors a qualsevol que es pugui trobar en el m¨®n privat. ?s per aquest motiu que Inkscape est¨¤ continuament en desenvolupament, l¡¯¨²ltim canvi va ser el 23 d¡¯agost de 2010 en que es van fer millores en la edici¨® de Mascares i Clips, en la de nodos, en la de text i en la d¡¯importanci¨® i exportaci¨®. Juntament amb millores del color (ICC i CMYK), de l¡¯interficie de l¡¯usari i es van corregir errors. Des de 2005 Inkscape est¨¤ inclos en el projecte Google of Summer, un programa anual que es va donar per primera vegada a l¡¯estiu de 2005 i que s¡¯anat repetin a partir d¡¯aquell any. L¡¯empresa Google va remunerar als estudiants que van completar un projecte de programaci¨®n lliure durant aquest periode. 2.2. Caracter¨ªstiques Com ja he dit Inkscape ¨¦s un editor de gr¨¤fics vectorials de codi obert destinat al dibuix, per tant amb capacitats molt semblants a Illustrator, Freehand, CorelDraw o Xara X. tots aquest programes traballen amb el format d¡¯arxiu Scalable Vector Graphics (SVG). El programa est¨¤ tradu?t al castell¨¤, la qual cosa ¨¦s una adventatge ja que ens facilita el seu ¨²s. Un altra cosa positiva ¨¦s que ¨¦s molt facil de descarregar, per fer-ho des de Mac ens l¡¯ haurem de baixar en .dmg, des de Windows en .exe i
- 6. en Linux acostuma a estar instalat. El fet de que sigui de gr¨¤fiques vectorials, defineix la imatge matem¨¤ticament, ens beneficia ja que tindra millor ressoluci¨® i podrem ampliar la imatge sense perdre qualitat. Les caracteristiques inclouen: formes, tra?, text, marcadors, clons, barrejes de Canals alfa, transformacions, gradients, patrons i agrupaments. Inkscape tamb¨¦ soporta meta-dades Creative Commons, edici¨®n de nodos, capes, operacions complexes amb tra?, vectoritzaci¨® d¡¯arxius gr¨¤fics, text en tra?, aliniaci¨® de text, edici¨®n de XML directe i moltes coses m¨¦s. Poden importar-se formats com PostScript, EPS, JPEG, PNG i TIFF, i molts formats basats en vectors. L¡¯objectiu principal d¡¯Inkscape ¨¦s crear una eina de dibuix potente i comoda, totalment compatible amb els estandars XML, SVG i CSS. Tamb¨¦ pretenen que el seu ¨²s vagi en augment el que els motiva a que sigui f¨¢cil d¡¯apendre, d¡¯utilitzar i de millorar. L¡¯interficie: L¡¯interficie es divideix en els elements seg¨¹ents segons l¡¯imatge anterior:
- 7. 1. La primera barra horitzontal (Command Bar): cont¨¦ eines per modificar objectes, aix¨ª com eines referents a l¡¯arxiu, accesibles directament. Es situa jus a sota de la barra horitzontal superior (Men¨²), que ofereix totes les eines en forma de men¨² desplegable. 2. la segona barra horitzontal (Tool Control): serveix per configurar segons les postres necessitats l¡¯eina escollida, per aix¨® canvia cada vegada que canviem d¡¯eina. 3. La barra vertical de l¡¯esquerra (Tool Box): cont¨¦ les eines per crear nous objectes. 4. Els matges: en els que es troba un regle per estimar el tamny de l¡¯area actual. 5. La barra de sel¡¤lecci¨® de color. 6. La barra inferior (Status Bar): on es pot llegir la informaci¨®n com la posici¨®n del cursor (Pointer Position), l¡¯augment de l¡¯imatge (Zoom), operacions fetes o alternatives segons la tecla polsada i inclos es pot sel¡¤leccionar la capa (Layer) en la que estem treballant. 7. L¡¯area de treball actual. Com podem veure l¡¯interficie t¨¦ una aparen?a raonablement neta. Es per aquest motiu pel que s¡¯oculten les eines que estem treballant en el moment. 2.3. Diferencies entre Inkscape i Illustrator L¡¯Illustrator ¨¦s un programa mes antic ja que va n¨¦ixer al 1985 amb la tecnol¨®gia d¡¯Apple i la seva impresora LaserWriter, molt cara en el seu temps, que utilitzaba el nou format PostScript (format d¡¯arxiu gr¨¤fic). Aquesta va ser la primera limitaci¨®n ja que nom¨¦s es podia imprimir en aquesta impresora. A diferencia Inkscape va neixer al 2003. Una altra diferencia principal ¨¦s que Illustrator ¨¦s privat i Inkscape gratu?t. L¡¯Illustrator t¨¦ un sistema operatiu exclusivamente compatible amb Windows i Mac OS X i l¡¯Inkscape el t¨¦ multiplataforma. El primer ens permet treballar de
- 8. forma total amb els gr¨¤fics vectorials crean imatges a partir de poligons, angles, l¨ªnies i tot tipus de formes gr¨¤fiques, permeten¡¯t-nos als usuaris una increible portabilitat entre els diferents programes i formats, aix¨ª podem crear imatges, dissenys 3D, integrar-les en videos i animacions,etc., Inkscape ¨¦s un programa molt complet per¨® tindria algunes mancances. L¡¯Illustrator pot importar arxius SWF, JPEG, PSD, PNG i TIFF i l ¡®Inkscape PostScript, EPS, JPEG, PNG i TIFF. Veiem que comparteixen alguns formats. El principal problema de l¡¯Illustrator ¨¦s que t¨¦ coma competidor el Freehand. Diferencies de les interficies: Illustrator Inkscape
- 9. 3.Conclusi¨®: Despr¨¦s d¡¯haver fet aquest treball crec que s¡¯hauria de conneixer m¨¦s els programes d¡¯Open Source ja que s¨®n una molt bona alternativa als privats, tot i que probablemente deuen tindre m¨¦s desventatges i pel m¨®n laboral no s¨®n tant utils. Com hem vist no hi ha gaires diferencies amb Illustrator per¨° pel fet de ser m¨¦s antic ¨¦s mes conegut i per tant, m¨¦s utilitzat. 4.Bibliografia: - http://inkscape.org/doc/index.php - The Book of Inkscape: The Definitive Guide to the Free Graphics Editor. Dimitre Kirsanov - Inkscape: Guide to a vector drawing program. Third Edition. Tavmjong Bah