ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo
TECNOLOGIA
Ivet Plademunt
2n A
?NDEX
Xerrac
Serra de marqueteria
Serra de costella
Serra de vogir el¨¨ctrica
Alicates de pelar fils
Tenalles
Xerrac
?s una eina d'¨²s semblant a la serra, consisteix en una fulla d'acer r¨ªgida amb
una vora dentada, i un m¨¤nec de fusta o de pl¨¤stic.
El xerrac d'exsecallar ha de tenir les dents girades; una a un costat, una a
l'altre, i aix¨ª successivament fins al final de la fulla. El fet de qu¨¨ les dents
estiguin una girada a un costat i l'altra a l'altre costat fa que talli m¨¦s i m¨¦s
f¨¤cilment. El xerrac d'exsecallar sol acabar en
punta, la qual cosa facilita la penetraci¨® per dins
les branques dels arbres, i tamb¨¦ algunes
operacions, mentre que el xerrac dels fusters sol
acabar formant un angle recte entre el final de
l'eina i la part de la fulla que no talla, essent, de
totes maneres, la fulla m¨¦s curta per la part m¨¦s
enfora del m¨¤nec que per la part del m¨¤nec.
Serra de marqueteria
Una serra de marqueteria ¨¦s una eina que s'usa per a tallar o serrar,
principalment fusta o contraxapat, encara que tamb¨¦ s'usa per tallar l¨¤mines de
metall o fins i tot motllures de guix no gaire gruixudes.
La serra de marqueteria est¨¤ composta principalment de dos elements
diferenciats. Un element ¨¦s la fulla de serra que proporciona el tall i l'altra
element ¨¦s l'arc o suport on es fixa mitjan?ant cargols tensors la fulla de serra.
Per a serrar s'utilitza una acci¨® tallant alternativa de la fulla amb un moviment
perpendicular al pla de la pe?a que es vol tallar, la qual es munta normalment
en un cargol de banc.
Normes de seguretat
? Subjectar b¨¦ la pe?a a tallar
? No posar els dits en la traject¨°ria de tall.
? Tenir cura quan els fulls de la serra es trenquen.
Serra de costella
Una serra ¨¦s una eina manual usada per tallar materials relativament tous
mitjan?ant una fulla dentada d'un material m¨¦s dur suportada per un bastidor.
L'acci¨® de serrar suposa un moviment de vaiv¨¦ de la serra contra el material,
aplicant una certa for?a perpendicular al moviment de la fulla.
Hi ha diversos tipus de serres en funci¨® dels materials que hem de tallar. Les
principals s¨®n les serres per a la fusta i les serres per a metalls. Per a tallar
materials cer¨¤mics (pedra, marbre, formig¨®...) hi ha serres sense dents, amb un
cable, filferro o perfil met¨¤l¡¤lic amb part¨ªcules abrasives incrustades.
Serra de vogir el¨¨ctrica
Una Serra de vogir ¨¦s una eina utilitzada per tallar arbitr¨¤riament corbes, i
dissenys amb formes especials en peces de fusta o materials similars. Pot ser
manual o el¨¨ctrica.
Fa la mateixa funci¨® que la manual, per¨° amb l'ajuda d'un motor el¨¨ctric. ?s,
per tant, una m¨¤quina eina. S'utilitza b¨¤sicament per tallar fusta, tot i que tamb¨¦
pot tallar planxes de molt poc gruix de metalls tous, com ara l'alumini. Per aix¨°
hi diferents models de fulla de tall, segons el material que cal tallar. En general,
si el material es prim o dur, farem servir fulles de tall de dents petites.
Contr¨¤riament, en materials tous i d'un cert gruix, les dents han de ser m¨¦s
grosses. Si el tall ¨¦s gaire llarg, cal fer-lo en diverses etapes, per deixar refredar
la fulla, perqu¨¨, si la fulla s'escalfa massa, perd les seves propietats. Perqu¨¨ el
tall surti b¨¦, cal recolzar totalment el pat¨ª sobre el material que s'ha de tallar i,
quan es vulgui desviar la direcci¨® del tall, cal inclinar horitzontalment la part
posterior de la m¨¤quina.
Alicates de pelar fils
Alicates de tall, la boca del qual est¨¤ formada per dues dents afilades d'acer
temperat. Els m¨¦s comuns s'utilitzen per al tall de filferro i petites peces
met¨¤l¡¤liques i hi ha uns altres de forma especial la dist¨¤ncia de la qual entre les
dues dents es gradua amb un caragol. Uns altres per tallar tubs de plom i per
tallar filferro de acer .
Normes d¡¯¨²s:
- Segons els material que hem de tallar, usarem un determinat tipus
de tisores.
- Les m¨¦s usuals s¨®n:
- D¡¯electricista.
- De planxa.
- En cas de tallar planxa ¨¦s necessari marcar el cam¨ª de tall.
- En cas de pelar un fil conductor hem d¡¯evitar malmetre el tall.
- No s¡¯han de tallar mai materials m¨¦s durs que el material del que esta fet la
tisora utilitzada.
Tenalles
Les tenalles o estenalles s¨®n una eina utilitzada per tal d'aguantar elements o
per tallar filferro. Se solen utilitzar tamb¨¦ per aguantar elements molt calents.
No s'han de confondre amb les alicates. Les tenalles despr¨¦s del punt d'uni¨®
tenen forma rodona i el punt de tall ¨¦s a l'ample, mentre que en les alicates ¨¦s
al llarg. Una de les principals funcions de les tenalles o estenalles es
arrabassar claus d'una fusta. Consisteix en dos bra?os i unes puntes
arrodonides i afilades.
Aplicacions: Aquestes eines resulten molt importants en determinades
professions. Aix¨ª, per exemple, els paletes, els fusters, els ferrers, els
mec¨¤nics, etc., fan servir aquestes eines en la vida di¨¤ria.

More Related Content

What's hot (20)

Modelovanje masina i uredjaja u gradjevinarstvu,poljoprivredi
Modelovanje masina i uredjaja u gradjevinarstvu,poljoprivrediModelovanje masina i uredjaja u gradjevinarstvu,poljoprivredi
Modelovanje masina i uredjaja u gradjevinarstvu,poljoprivredi
Ana Todorovic
?
Abrasi¨® o fricci¨®
Abrasi¨® o fricci¨®Abrasi¨® o fricci¨®
Abrasi¨® o fricci¨®
Ruben77777
?
QU? ?S I COM FER LA MEM?RIA D'UN PROC?S TECNOL?GIC
QU? ?S I COM FER LA MEM?RIA D'UN PROC?S TECNOL?GICQU? ?S I COM FER LA MEM?RIA D'UN PROC?S TECNOL?GIC
QU? ?S I COM FER LA MEM?RIA D'UN PROC?S TECNOL?GIC
Jordi Riba
?
Parts d'una mem¨°ria t¨¨cnica
Parts d'una mem¨°ria t¨¨cnicaParts d'una mem¨°ria t¨¨cnica
Parts d'una mem¨°ria t¨¨cnica
arualgarciag
?
Eines de cargolar
Eines de cargolar Eines de cargolar
Eines de cargolar
reeciiooo
?
Eines de tall
Eines de tallEines de tall
Eines de tall
juliatorregrossa
?
Eines
EinesEines
Eines
llorenpou
?
FUSTES - TIPUS I CLASIFICACI?
FUSTES - TIPUS I CLASIFICACI?FUSTES - TIPUS I CLASIFICACI?
FUSTES - TIPUS I CLASIFICACI?
Jordi Riba
?
Treball de les eines 1r ESO
Treball de les eines 1r ESOTreball de les eines 1r ESO
Treball de les eines 1r ESO
juditdepaz
?
Di¨¨dric. Vistes d'un objectes (al?at. planta i perfil)
Di¨¨dric. Vistes d'un objectes (al?at. planta i perfil)Di¨¨dric. Vistes d'un objectes (al?at. planta i perfil)
Di¨¨dric. Vistes d'un objectes (al?at. planta i perfil)
llu¨ªs nater
?
Eines de percussi¨®
Eines de percussi¨®Eines de percussi¨®
Eines de percussi¨®
samuellol
?
Treball de les Eines: 1r. ESO.
Treball de les Eines: 1r. ESO.Treball de les Eines: 1r. ESO.
Treball de les Eines: 1r. ESO.
giselle_araujo
?
Tema 4. materials d'¨²s t¨¨cnic, papers i fustes
Tema 4. materials d'¨²s t¨¨cnic, papers i fustesTema 4. materials d'¨²s t¨¨cnic, papers i fustes
Tema 4. materials d'¨²s t¨¨cnic, papers i fustes
Ricard
?
Eines de desbastar, ajustar i polir
Eines de desbastar, ajustar i polirEines de desbastar, ajustar i polir
Eines de desbastar, ajustar i polir
mequ2000
?
Eines
EinesEines
Eines
jribalt1
?
Les fam¨ªlies d¡¯eines
Les fam¨ªlies d¡¯einesLes fam¨ªlies d¡¯eines
Les fam¨ªlies d¡¯eines
Arnau Roca
?
ÏÖ´ú¥²©`¥àÑо¿¤Î¼ûÈ¡¤ê‡í
ÏÖ´ú¥²©`¥àÑо¿¤Î¼ûÈ¡¤ê‡íÏÖ´ú¥²©`¥àÑо¿¤Î¼ûÈ¡¤ê‡í
ÏÖ´ú¥²©`¥àÑо¿¤Î¼ûÈ¡¤ê‡í
zmzizm
?
Modelovanje masina i uredjaja u gradjevinarstvu,poljoprivredi
Modelovanje masina i uredjaja u gradjevinarstvu,poljoprivrediModelovanje masina i uredjaja u gradjevinarstvu,poljoprivredi
Modelovanje masina i uredjaja u gradjevinarstvu,poljoprivredi
Ana Todorovic
?
Abrasi¨® o fricci¨®
Abrasi¨® o fricci¨®Abrasi¨® o fricci¨®
Abrasi¨® o fricci¨®
Ruben77777
?
QU? ?S I COM FER LA MEM?RIA D'UN PROC?S TECNOL?GIC
QU? ?S I COM FER LA MEM?RIA D'UN PROC?S TECNOL?GICQU? ?S I COM FER LA MEM?RIA D'UN PROC?S TECNOL?GIC
QU? ?S I COM FER LA MEM?RIA D'UN PROC?S TECNOL?GIC
Jordi Riba
?
Parts d'una mem¨°ria t¨¨cnica
Parts d'una mem¨°ria t¨¨cnicaParts d'una mem¨°ria t¨¨cnica
Parts d'una mem¨°ria t¨¨cnica
arualgarciag
?
Eines de cargolar
Eines de cargolar Eines de cargolar
Eines de cargolar
reeciiooo
?
FUSTES - TIPUS I CLASIFICACI?
FUSTES - TIPUS I CLASIFICACI?FUSTES - TIPUS I CLASIFICACI?
FUSTES - TIPUS I CLASIFICACI?
Jordi Riba
?
Treball de les eines 1r ESO
Treball de les eines 1r ESOTreball de les eines 1r ESO
Treball de les eines 1r ESO
juditdepaz
?
Di¨¨dric. Vistes d'un objectes (al?at. planta i perfil)
Di¨¨dric. Vistes d'un objectes (al?at. planta i perfil)Di¨¨dric. Vistes d'un objectes (al?at. planta i perfil)
Di¨¨dric. Vistes d'un objectes (al?at. planta i perfil)
llu¨ªs nater
?
Eines de percussi¨®
Eines de percussi¨®Eines de percussi¨®
Eines de percussi¨®
samuellol
?
Treball de les Eines: 1r. ESO.
Treball de les Eines: 1r. ESO.Treball de les Eines: 1r. ESO.
Treball de les Eines: 1r. ESO.
giselle_araujo
?
Tema 4. materials d'¨²s t¨¨cnic, papers i fustes
Tema 4. materials d'¨²s t¨¨cnic, papers i fustesTema 4. materials d'¨²s t¨¨cnic, papers i fustes
Tema 4. materials d'¨²s t¨¨cnic, papers i fustes
Ricard
?
Eines de desbastar, ajustar i polir
Eines de desbastar, ajustar i polirEines de desbastar, ajustar i polir
Eines de desbastar, ajustar i polir
mequ2000
?
Les fam¨ªlies d¡¯eines
Les fam¨ªlies d¡¯einesLes fam¨ªlies d¡¯eines
Les fam¨ªlies d¡¯eines
Arnau Roca
?
ÏÖ´ú¥²©`¥àÑо¿¤Î¼ûÈ¡¤ê‡í
ÏÖ´ú¥²©`¥àÑо¿¤Î¼ûÈ¡¤ê‡íÏÖ´ú¥²©`¥àÑо¿¤Î¼ûÈ¡¤ê‡í
ÏÖ´ú¥²©`¥àÑо¿¤Î¼ûÈ¡¤ê‡í
zmzizm
?

Similar to Tecnologia eines de tall (20)

pr¨¤ctica hipertext
pr¨¤ctica hipertextpr¨¤ctica hipertext
pr¨¤ctica hipertext
annanielsen
?
Les eines
Les eines Les eines
Les eines
Juan Garcia-Nieto Arroyo
?
les eines tecnologia
 les eines tecnologia les eines tecnologia
les eines tecnologia
ogutierrez69
?
Eines de muntar i desmuntar
Eines de muntar i desmuntarEines de muntar i desmuntar
Eines de muntar i desmuntar
mireia_jp
?
Processos industrials
Processos industrialsProcessos industrials
Processos industrials
annagise
?
Ferramentes taller ecoret
Ferramentes taller ecoretFerramentes taller ecoret
Ferramentes taller ecoret
Encarna Coret
?
Ferramentes taller ecoret
Ferramentes taller ecoretFerramentes taller ecoret
Ferramentes taller ecoret
Encarna Coret
?
POWER POINT (TALL)
POWER POINT (TALL)POWER POINT (TALL)
POWER POINT (TALL)
EnnaAngeleta222
?
Eines de percussi¨®
Eines de percussi¨®Eines de percussi¨®
Eines de percussi¨®
Pablo Matamoros
?

More from iplademunt (8)

Producci¨® i consum d'energia final
Producci¨® i consum d'energia finalProducci¨® i consum d'energia final
Producci¨® i consum d'energia final
iplademunt
?
Derecho al abortoDerecho al aborto
Derecho al aborto
iplademunt
?
Canet de mar power
Canet  de mar powerCanet  de mar power
Canet de mar power
iplademunt
?
Canet de mar power
Canet  de mar powerCanet  de mar power
Canet de mar power
iplademunt
?
La vida als monestirs power
La vida als monestirs powerLa vida als monestirs power
La vida als monestirs power
iplademunt
?
Qui s¨®c jo power point
Qui s¨®c jo power pointQui s¨®c jo power point
Qui s¨®c jo power point
iplademunt
?
Producci¨® i consum d'energia final
Producci¨® i consum d'energia finalProducci¨® i consum d'energia final
Producci¨® i consum d'energia final
iplademunt
?
Derecho al abortoDerecho al aborto
Derecho al aborto
iplademunt
?
Canet de mar power
Canet  de mar powerCanet  de mar power
Canet de mar power
iplademunt
?
Canet de mar power
Canet  de mar powerCanet  de mar power
Canet de mar power
iplademunt
?
La vida als monestirs power
La vida als monestirs powerLa vida als monestirs power
La vida als monestirs power
iplademunt
?
Qui s¨®c jo power point
Qui s¨®c jo power pointQui s¨®c jo power point
Qui s¨®c jo power point
iplademunt
?

Tecnologia eines de tall

  • 2. ?NDEX Xerrac Serra de marqueteria Serra de costella Serra de vogir el¨¨ctrica Alicates de pelar fils Tenalles
  • 3. Xerrac ?s una eina d'¨²s semblant a la serra, consisteix en una fulla d'acer r¨ªgida amb una vora dentada, i un m¨¤nec de fusta o de pl¨¤stic. El xerrac d'exsecallar ha de tenir les dents girades; una a un costat, una a l'altre, i aix¨ª successivament fins al final de la fulla. El fet de qu¨¨ les dents estiguin una girada a un costat i l'altra a l'altre costat fa que talli m¨¦s i m¨¦s f¨¤cilment. El xerrac d'exsecallar sol acabar en punta, la qual cosa facilita la penetraci¨® per dins les branques dels arbres, i tamb¨¦ algunes operacions, mentre que el xerrac dels fusters sol acabar formant un angle recte entre el final de l'eina i la part de la fulla que no talla, essent, de totes maneres, la fulla m¨¦s curta per la part m¨¦s enfora del m¨¤nec que per la part del m¨¤nec.
  • 4. Serra de marqueteria Una serra de marqueteria ¨¦s una eina que s'usa per a tallar o serrar, principalment fusta o contraxapat, encara que tamb¨¦ s'usa per tallar l¨¤mines de metall o fins i tot motllures de guix no gaire gruixudes. La serra de marqueteria est¨¤ composta principalment de dos elements diferenciats. Un element ¨¦s la fulla de serra que proporciona el tall i l'altra element ¨¦s l'arc o suport on es fixa mitjan?ant cargols tensors la fulla de serra. Per a serrar s'utilitza una acci¨® tallant alternativa de la fulla amb un moviment perpendicular al pla de la pe?a que es vol tallar, la qual es munta normalment en un cargol de banc. Normes de seguretat ? Subjectar b¨¦ la pe?a a tallar ? No posar els dits en la traject¨°ria de tall. ? Tenir cura quan els fulls de la serra es trenquen.
  • 5. Serra de costella Una serra ¨¦s una eina manual usada per tallar materials relativament tous mitjan?ant una fulla dentada d'un material m¨¦s dur suportada per un bastidor. L'acci¨® de serrar suposa un moviment de vaiv¨¦ de la serra contra el material, aplicant una certa for?a perpendicular al moviment de la fulla. Hi ha diversos tipus de serres en funci¨® dels materials que hem de tallar. Les principals s¨®n les serres per a la fusta i les serres per a metalls. Per a tallar materials cer¨¤mics (pedra, marbre, formig¨®...) hi ha serres sense dents, amb un cable, filferro o perfil met¨¤l¡¤lic amb part¨ªcules abrasives incrustades.
  • 6. Serra de vogir el¨¨ctrica Una Serra de vogir ¨¦s una eina utilitzada per tallar arbitr¨¤riament corbes, i dissenys amb formes especials en peces de fusta o materials similars. Pot ser manual o el¨¨ctrica. Fa la mateixa funci¨® que la manual, per¨° amb l'ajuda d'un motor el¨¨ctric. ?s, per tant, una m¨¤quina eina. S'utilitza b¨¤sicament per tallar fusta, tot i que tamb¨¦ pot tallar planxes de molt poc gruix de metalls tous, com ara l'alumini. Per aix¨° hi diferents models de fulla de tall, segons el material que cal tallar. En general, si el material es prim o dur, farem servir fulles de tall de dents petites. Contr¨¤riament, en materials tous i d'un cert gruix, les dents han de ser m¨¦s grosses. Si el tall ¨¦s gaire llarg, cal fer-lo en diverses etapes, per deixar refredar la fulla, perqu¨¨, si la fulla s'escalfa massa, perd les seves propietats. Perqu¨¨ el tall surti b¨¦, cal recolzar totalment el pat¨ª sobre el material que s'ha de tallar i, quan es vulgui desviar la direcci¨® del tall, cal inclinar horitzontalment la part posterior de la m¨¤quina.
  • 7. Alicates de pelar fils Alicates de tall, la boca del qual est¨¤ formada per dues dents afilades d'acer temperat. Els m¨¦s comuns s'utilitzen per al tall de filferro i petites peces met¨¤l¡¤liques i hi ha uns altres de forma especial la dist¨¤ncia de la qual entre les dues dents es gradua amb un caragol. Uns altres per tallar tubs de plom i per tallar filferro de acer . Normes d¡¯¨²s: - Segons els material que hem de tallar, usarem un determinat tipus de tisores. - Les m¨¦s usuals s¨®n: - D¡¯electricista. - De planxa. - En cas de tallar planxa ¨¦s necessari marcar el cam¨ª de tall. - En cas de pelar un fil conductor hem d¡¯evitar malmetre el tall. - No s¡¯han de tallar mai materials m¨¦s durs que el material del que esta fet la tisora utilitzada.
  • 8. Tenalles Les tenalles o estenalles s¨®n una eina utilitzada per tal d'aguantar elements o per tallar filferro. Se solen utilitzar tamb¨¦ per aguantar elements molt calents. No s'han de confondre amb les alicates. Les tenalles despr¨¦s del punt d'uni¨® tenen forma rodona i el punt de tall ¨¦s a l'ample, mentre que en les alicates ¨¦s al llarg. Una de les principals funcions de les tenalles o estenalles es arrabassar claus d'una fusta. Consisteix en dos bra?os i unes puntes arrodonides i afilades. Aplicacions: Aquestes eines resulten molt importants en determinades professions. Aix¨ª, per exemple, els paletes, els fusters, els ferrers, els mec¨¤nics, etc., fan servir aquestes eines en la vida di¨¤ria.