El documento define el aborto como la interrupci¨®n del embarazo ya sea de forma natural o voluntaria, clasific¨¢ndolo en aborto voluntario/provocado y espont¨¢neo/natural. Expone argumentos a favor como proteger la salud de la madre o en caso de violaci¨®n, y en contra como que la vida comienza en la concepci¨®n y el aborto es similar al asesinato.
3. Xerrac
?s una eina d'¨²s semblant a la serra, consisteix en una fulla d'acer r¨ªgida amb
una vora dentada, i un m¨¤nec de fusta o de pl¨¤stic.
El xerrac d'exsecallar ha de tenir les dents girades; una a un costat, una a
l'altre, i aix¨ª successivament fins al final de la fulla. El fet de qu¨¨ les dents
estiguin una girada a un costat i l'altra a l'altre costat fa que talli m¨¦s i m¨¦s
f¨¤cilment. El xerrac d'exsecallar sol acabar en
punta, la qual cosa facilita la penetraci¨® per dins
les branques dels arbres, i tamb¨¦ algunes
operacions, mentre que el xerrac dels fusters sol
acabar formant un angle recte entre el final de
l'eina i la part de la fulla que no talla, essent, de
totes maneres, la fulla m¨¦s curta per la part m¨¦s
enfora del m¨¤nec que per la part del m¨¤nec.
4. Serra de marqueteria
Una serra de marqueteria ¨¦s una eina que s'usa per a tallar o serrar,
principalment fusta o contraxapat, encara que tamb¨¦ s'usa per tallar l¨¤mines de
metall o fins i tot motllures de guix no gaire gruixudes.
La serra de marqueteria est¨¤ composta principalment de dos elements
diferenciats. Un element ¨¦s la fulla de serra que proporciona el tall i l'altra
element ¨¦s l'arc o suport on es fixa mitjan?ant cargols tensors la fulla de serra.
Per a serrar s'utilitza una acci¨® tallant alternativa de la fulla amb un moviment
perpendicular al pla de la pe?a que es vol tallar, la qual es munta normalment
en un cargol de banc.
Normes de seguretat
? Subjectar b¨¦ la pe?a a tallar
? No posar els dits en la traject¨°ria de tall.
? Tenir cura quan els fulls de la serra es trenquen.
5. Serra de costella
Una serra ¨¦s una eina manual usada per tallar materials relativament tous
mitjan?ant una fulla dentada d'un material m¨¦s dur suportada per un bastidor.
L'acci¨® de serrar suposa un moviment de vaiv¨¦ de la serra contra el material,
aplicant una certa for?a perpendicular al moviment de la fulla.
Hi ha diversos tipus de serres en funci¨® dels materials que hem de tallar. Les
principals s¨®n les serres per a la fusta i les serres per a metalls. Per a tallar
materials cer¨¤mics (pedra, marbre, formig¨®...) hi ha serres sense dents, amb un
cable, filferro o perfil met¨¤l¡¤lic amb part¨ªcules abrasives incrustades.
6. Serra de vogir el¨¨ctrica
Una Serra de vogir ¨¦s una eina utilitzada per tallar arbitr¨¤riament corbes, i
dissenys amb formes especials en peces de fusta o materials similars. Pot ser
manual o el¨¨ctrica.
Fa la mateixa funci¨® que la manual, per¨° amb l'ajuda d'un motor el¨¨ctric. ?s,
per tant, una m¨¤quina eina. S'utilitza b¨¤sicament per tallar fusta, tot i que tamb¨¦
pot tallar planxes de molt poc gruix de metalls tous, com ara l'alumini. Per aix¨°
hi diferents models de fulla de tall, segons el material que cal tallar. En general,
si el material es prim o dur, farem servir fulles de tall de dents petites.
Contr¨¤riament, en materials tous i d'un cert gruix, les dents han de ser m¨¦s
grosses. Si el tall ¨¦s gaire llarg, cal fer-lo en diverses etapes, per deixar refredar
la fulla, perqu¨¨, si la fulla s'escalfa massa, perd les seves propietats. Perqu¨¨ el
tall surti b¨¦, cal recolzar totalment el pat¨ª sobre el material que s'ha de tallar i,
quan es vulgui desviar la direcci¨® del tall, cal inclinar horitzontalment la part
posterior de la m¨¤quina.
7. Alicates de pelar fils
Alicates de tall, la boca del qual est¨¤ formada per dues dents afilades d'acer
temperat. Els m¨¦s comuns s'utilitzen per al tall de filferro i petites peces
met¨¤l¡¤liques i hi ha uns altres de forma especial la dist¨¤ncia de la qual entre les
dues dents es gradua amb un caragol. Uns altres per tallar tubs de plom i per
tallar filferro de acer .
Normes d¡¯¨²s:
- Segons els material que hem de tallar, usarem un determinat tipus
de tisores.
- Les m¨¦s usuals s¨®n:
- D¡¯electricista.
- De planxa.
- En cas de tallar planxa ¨¦s necessari marcar el cam¨ª de tall.
- En cas de pelar un fil conductor hem d¡¯evitar malmetre el tall.
- No s¡¯han de tallar mai materials m¨¦s durs que el material del que esta fet la
tisora utilitzada.
8. Tenalles
Les tenalles o estenalles s¨®n una eina utilitzada per tal d'aguantar elements o
per tallar filferro. Se solen utilitzar tamb¨¦ per aguantar elements molt calents.
No s'han de confondre amb les alicates. Les tenalles despr¨¦s del punt d'uni¨®
tenen forma rodona i el punt de tall ¨¦s a l'ample, mentre que en les alicates ¨¦s
al llarg. Una de les principals funcions de les tenalles o estenalles es
arrabassar claus d'una fusta. Consisteix en dos bra?os i unes puntes
arrodonides i afilades.
Aplicacions: Aquestes eines resulten molt importants en determinades
professions. Aix¨ª, per exemple, els paletes, els fusters, els ferrers, els
mec¨¤nics, etc., fan servir aquestes eines en la vida di¨¤ria.