More Related Content
What's hot (20)
Similar to Tema 1b. crisi restauració (20)
More from David Busquets (20)
Recently uploaded (11)
Tema 1b. crisi restauració
- 1. Unitat 8 La crisi de la Restauració (1898-1930). DBC
- 2. Crisi colonial1898 El desastre de Cuba 1895. José Martí inicia la revolta armada de les guerrilles contra l’administració espanyola. Exèrcit espanyol (Valeriano Weyler) reprimeix brutalment la revolta. Les epidèmies són la principal causa de baixes de l’exèrcit. Estats Units intervé a Cuba amb l’excusa de l’explosió del Maine. Desembarcament de tropes nord-americanes a Guantánamo. Estats Units aniquila, també, la flota de l’Atlàntic a Santiago de Cuba i desembarca a Puerto Rico. Filipines. 1896. José Rizal inicia la revolta i és afusellat. La insurrecció és controlada pel general Polavieja i es negocia la rendició. Estats Units intervé en el conflicte pactant amb els rebels. Destrucció de la flota espanyola del Pacífic a Cavite. DBC
- 3. Conseqüències del conflicte. Tractat de París. Desembre de 1898. Puerto Rico, Filipines i Guam són cedits als Estats Units. Cuba es converteix en una república independent sota el protectorat dels EUA (amb frustració dels líders independentistes). Pèrdues econòmiques. Condicionament de les finances públiques i protestes dels sectors humils de la població (encariment, lleves...). Crisi política. Comença la desintegració del règim. El sistema del segle XIX havia perdut tot l’Imperi espanyol i també el prestigi internacional i davant l’opinió pública. Irrupció dels nacionalismes a l’escena política.. Crisi cultural: el regeneracionisme. DBC
- 4. Regeneracionisme S’inicia un corrent intel·lectual pessimista que pren una consciència crítica i la reflecteix en la Generació del 98: (Unamuno, Azorín, Baroja, Machado...). Es refugien en una idea nostàlgica de Castella. Aquest corrent no va veure ni els problemes econòmics i socials d’Espanya, ni la manca d’una estructura moderna d’estat. Joaquín Costa comença el moviment regeneracionista que pretén la creació d’un Estat modern a partir de la fi del caciquisme i la corrupció. Fomentava l’ensenyament per a millorar el nivell cultural dels espanyols com a camí per a la democratització de la societat. També pretenia la modernització de l’economia i el repartiment igualitari de la terra. DBC
- 5. Alfons XIII Manca de líders carismàtics després de la desaparició de Cánovas (1897) i Sagasta (1903). Governs regeneracionistes conservadors. El govern de Silvela (junt amb Polavieja) inicia descentralització de l’Estat. El govern llarg d’Antonio Maura (1907/09) intenta fer la “revolució des de dalt”. Destitució de Maura després de la repressió de la Setmana Tràgica. Governs regeneracionistes liberals. Reformes en l’ámbit religiós per limitar la influència de l’Església en la societat espanyola. Els militars agafen pes a la societat degut a la inestabilitat política i la guerra del Marroc. 1910. Govern Canalejas: projecte de Mancomunitats provincials. Democratització del servei militar en fer-lo obligatori i eliminar les redempcions en metàl·lic. 1912. Canalejas mor en atemptat anarquista. Es qüestiona el sistema de torn pacífic. DBC
- 6. Alfons XIII Entre 1912 i el 1923 hi va haver 18 governs, amb una mitjana de duració de cinc mesos. (García Prieto · Torres Mendieta · Dato · Torres Mendieta · García Prieto · Dato · García Prieto · Maura · García Prieto · Torres Mendieta · Maura · Sánchez de Toca Calvo · Allendesalazar · Dato · Allendesalazar · Maura · Sánchez Guerra · García Prieto ). La Primera Guerra Mundial va acabar de complicar més la situació. DBC
- 7. La guerra del Marroc (1906-1925) Conferència d’Algesires ( 1906)pacta el repartiment del Marroc entre França i Espanya. Resistència marroquina. Abd el-Krim és el líder dels marroquins que derroten les tropes espanyoles a Annual 1921. Desembarcament d’Alhucemas (1925) significa la rendició d’Abd el-Krim i l’ocupació territorial del Rif (1927) DBC
- 8. Setmana tràgica 1909 Problemes a la Guerra del Marroc: barranco del lobo. El govern Maura tramet tres quintes de reservistes per sufocar una rebel·lió prop de Melilla per defensar interessos econòmics. Soldats de reserva: treballadors i pares de família. 26 de juliol: protestes al port de Barcelona contra la injustícia del reclutament. Repressió militar per dispersar familiars i protestants. 27 de juliol: apareixen barricades de protesta i la protesta pren un to antimilitar i anticlerical. La Repressió indiscriminada provoca el desprestigi nacional i internacional mitjançant la campanya Maura, No! El monarca destitueix el President. DBC
- 9. Mancomunitat 1914-1925 1911. Enric Prat de la Riba presideix la Diputació de Barcelona i redacta un avantprojecte de Mancomunitat que presenten al govern liberal de Canalejas. 18 de desembre de 1913, s’aprova el Decret de Mancomunitats Provincials. 6 d’abril de 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya (l’única que es constitueix a tot l’Estat). Enric Prat de la Riba (1914-1917) i Josep Puig i Cadafalch (1917-1924) van ser-ne els dos presidents. 12 de març de 1925. Queda suprimida definitivament. DBC
- 10. Mancomunitat 1914-1925 Organització: Presidència, Consell Permanent i Assemblea General. No dóna autogovern, però permet gestionar conjuntament les atribucions de les Diputacions. Sistema de finançament insuficient. Tasca: Construcció d’infraestructures. Assistència social. Reforma de l’administració local. Obra cultural: IEC, Biblioteca de Catalunya... Reforma educativa: fer davallar els nivells d’analfabetisme i dignificar l’escola, per tal de construir un país modern. DBC
- 11. Crisi general del 1917 Antecedents: L’impacte de la Primera Guerra Mundial. Neutralitat però amb l’opinió pública dividida entre aliadòfils i germanòfils. Auge econòmic degut a la gran demanda de productes agrícoles i industrials. Conflictes socials degut a l’alça dels preus i la manca d’alguns productes. Triomf de la revolució bolxevic. La crisi del sistema de torn. Època de governs dèbils. DBC
- 12. Crisi general del 1917 Antecedents: La crisi militar. Poder bàsic per la monarquia. Perd confiança en el sistema i comença a intervenir en la vida política (Mola, Goded, Franco... Es presenten com a salvadors de la pàtria.) Baixos salaris militars. Carrera d’ascens per mèrits (beneficiós pels africanistes). La crisi política. Govern Dato decreta censura de premsa i suspèn les garanties constitucionals. Intents d’escissió política DBC
- 13. Crisi general del 1917 Crisi social. Creació d’un comitè conjunt CNT-UGT. Convocatòria d’una vaga general revolucionària (13 d’agost) per reivindicar un canvi polític. Mobilització a Catalunya, Astúries, el País Basc i Madrid. Seguiment tant important que sembla l’inici de la revolució. El govern clausura el Congrés dels Diputats. A Barcelona es reclama una nova constitució, la desaparició del caciquisme i l’autonomia per a Catalunya. La Guàrdia Civil i l’exèrcit controlen els vaguistes. Repressió: 70 morts, 220 ferits i 2000 detinguts. DBC
- 14. La fallida del sistema Intent de trencar el bipartidisme amb el governs de concentració. Fragilitat política del sistema. Militars forcen canvis polítics gràcies a Alfons XIII que veu en l’exèrcit el mitjà de mantenir la monarquia. De 1918 a 1923 són anys de pistolerisme, una autèntica guerra social entre patrons i obrers. Darrer intent en el govern de concentració de García Prieto (1922). L’exèrcit posa final al sistema de la Restauració mitjançant un cop militar. DBC
- 15. El desastre d’Annual documental 1920. Ofensiva espanyola al Marroc per controlar la zona del Rif. Sublevació d’Abd el-Krim. 1921. Derrota de les tropes espanyoles a Annual (12000 morts). Malestar en l’opinió pública i crítiques als militars i al rei. Provoca l’enfrontament entre el poder civil i el militar. DBC
- 16. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) 13 de setembre de 1923. Cop d’Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera. Justificació: govern transitori per solucionar la violència social, el separatisme i el descrèdit d’Espanya. Cop d’Estat aprovat per Alfons XIII i s’estableix el directori militar.
- 17. El directori militar (1923-1925) Primo de Rivera assumeix tots els poders. Ordre polític: Dissolució de les Corts, prohibició dels partits polítics i censura de premsa. Dissolució de les Diputacions, governs civils en mans de militars i alcaldes fidels al govern. Ordre social: repressió contra els obrers i els catalanistes (prohibició de l’ús públic del català). S’inicia la solució del problema marroquí: desembarcament d’Alhucemas (1925) que provoca la rendició d’Abd el-Krim. Potencia el sector africanista de l’exèrcit, on destaca F. Franco. DBC
- 18. El directori civil (1925-1930) Intent d’institucionalitzar la dictadura. Format per militars i membres d’Unión Patriótica. Nova imatge de modernitat aprofitant la favorable situació econòmica. Política econòmica: Foment de les obres públiques (Metro de Barcelona). Creació de monopolis estatals: Campsa, Telefónica. Millora de xarxes de comunicacions. Creació de confederacions hidrogràfiques. No es fan reformes en l’agricultura. Política social: Repressió dels sindicats més radicals. Reformisme paternalista: millores concretes dels treballadors. Primo de Rivera (documental) DBC
- 19. Oposició a la dictadura. Crítiques dels intel·lectuals i universitaris. Alguns socialistes s’oposaven a col·laborar amb el règim per a obtenir millores laborals. L’anarquisme constitueix les FAI, grup partidari de la violència. Radicalització del catalanisme (Macià 1926 Complot de Prats de Molló): Estat Català. El republicans esdevenen una opció renovadora al sistema. DBC
- 20. Fi de la dictadura i inici de la dictablanda. Crisi econòmica de 1928. El rei retira el suport a Primo de Rivera. 28 de gener de 1930. Dimissió del dictador. Substituït per Dámaso Berenguer. Intent de retorn a 1876 convocant eleccions. L’Almirall Aznar substitueix Dámaso Berenguer i legalitza els partits polítics i els sindicats. Es convoquen eleccions democràtiques pel 12 d’abril de 1931. DBC