More Related Content
What's hot (11)
Similar to Espanya, 1902-1939 (20)
More from Eduard Costa (20)
Recently uploaded (11)
Espanya, 1902-1939
- 2. La crisi de la Restauraci坦La crisi de la Restauraci坦 (1902-1923)(1902-1923) Atemptat contra Alfonso XIII a Par鱈s (1905). La not鱈cia va arribar a trav辿s d'un telegrama, per嘆 va tenir grans dificultats de transmissi坦 per ser un dia festiu. A la sortida del Teatre de l'Opera, un individu va llen巽ar una bomba contra el carruatge de S. M. Don Alfonso XIII i del president de Fran巽a, Monsieur Loubet, ambd坦s van resultar il揃lesos. El Rei, en escoltar la detonaci坦, es va posar denpeus i va donar visques a Fran巽a, fet pel qual va ser ovacionat.
- 3. El comen巽ament del regnat dAlfons XIII.El comen巽ament del regnat dAlfons XIII. 1902, Alfons XIII 辿s coronat rei Continuisme la pol鱈tic, amb canvi de l鱈ders C叩novas substitu誰t per Maura Sagasta substitu誰t per Canalejas Desastre del 98Desastre del 98 Per嘆 Reformes Maura (partit conservador): Reforma de la llei electoral. Intent de reforma de lAdministraci坦 local. Canalejas (partit liberal): Pol鱈tica descentralitzadora. рLey del Candado. Malgrat les reformes, ambd坦s partits van perdent for巽a Burgesies catalana i basca Classes mitjanes Lliga Regionalista i PNB Republicans i PSOE
- 4. El pa鱈s es troba en una situaci坦 dendarreriment econ嘆mic i social, amb una gran bossa de pobresa i dun injust repartiment de la riquesa Provocar una forta agitaci坦 social 2 1905 Assalt a la redacci坦 de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya 1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars) 1907 Solidaritat Catalana (vict嘆ria electoral, 41 de 42 diputats a Catalunya) 1909 La Setmana Trgica1909 La Setmana Trgica La guerra del Marroc La crida dels reservistes Vaga i revolta anticlerical provoca Repressi坦 del govern Execuci坦 de Francesc Ferrer i Gurdia (Escola Moderna i laica) provoca Campanya contra Maura, conservador (Maura no!) Ser substitu誰t per Canalejas, liberal 1917 La gran crisi parlamentria, militar i social1917 La gran crisi parlamentria, militar i social Assemblea de parlamentaris Juntes de Defensa Vaga general revolucionria Vagues de 1902, 1909, 1917, 1919, 1920... Solidaritat Obrera, 1907 CNT, 1910-1911 La Gran Guerra provoca 1905 Primera crisi pol鱈tica1905 Primera crisi pol鱈tica La crisi del sistema.La crisi del sistema. Les grans crisis 1902-1917
- 5. La fallida del sistema 1917-1923 3 Crisi pol鱈tica (tretze governs) Crisi econ嘆mica (Crisi de postguerra) Crisi social Guerra al Marroc Crisi pol鱈tica (tretze governs) Crisi econ嘆mica (Crisi de postguerra) Crisi social Guerra al Marroc La revolta de 1919 Vaga de la Canadenca Desastre dAnnual (1921) Es genera un clima de tensi坦 i viol竪ncia Pistolerisme Cop dEstat de Primo de Rivera 13 de setembre de 1923 Es consolida el fracs del torn de partits i del sistema de la Restauraci坦 Entre 1917 i 1923 sentra en una crisi permanent provoca 1920, sublevaci坦 dAbd-el-Krim....
- 6. Els diferents governs entre 1902 i 1922.
- 7. Els intents regeneracionistes tant des de dintre com des de fora del sistema.
- 8. L鱈mits entre el Marroc franc竪s i lespanyol.
- 9. Annual 1921.
- 10. Fases de locupaci坦 del Marroc.
- 11. La crisi de la Restauraci坦 (1902 1923)
- 12. La dictadura de Primo de RiveraLa dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i el final de la(1923-1930) i el final de la monarquia (1930-1931)monarquia (1930-1931)
- 13. El Directori militar.El Directori militar. 13 de setembre de 1923 Cop destat del General Miguel Primo de Rivera Supressi坦 de les Corts i la Constituci坦 CausesCauses Derrota dAnnual (malestar entre els militars). Augment dels nacionalismes basc i catal. Augment de diputats socialistes i republicans a les Corts. DIRECTORI MILITAR Reestabliment de lordre p炭blic. Supresi坦 dels partits pol鱈tics i de la llibertat de premsa. Resoluci坦 del conflicte del Marroc (desembarcament dAlhucemas, 1925). Alfons XIII no va fer res per impedir el cop destat
- 15. El Directori civil.El Directori civil. A partir de 1925 Destaca Calvo Sotelo Pol鱈tica Obres p炭bliques: hidra炭liques (embassaments), carreteres i ferrocarril. Ind炭stria: creaci坦 de monopolis estatals: CAMPSA i Telef嘆nica. Balan巽 de la dictaduraBalan巽 de la dictadura Estabilbitat social, per嘆 a partir de 1927, es va formant una forta oposici坦 1929, Alfons XIII retir el suport a Primo de Rivera
- 16. El final de la monarquia.El final de la monarquia. Nou govern: D叩maso Berenguer Restauraci坦 Constituci坦 de 1876. Oposici坦 Pacte de Sant Sebasti (1930)Pacte de Sant Sebasti (1930) Posar fi a la monarquia. Febrer de 1931, Almirall Juan Bautista Aznar Eleccions municipals (12 dabril 1931) Triomf dels partits republicans Alfons XIII abandona Espanya II捉 Rep炭blica (14 dabril de 1931)
- 18. Nombre de vagues entre 1905 i 1933
- 19. Documents
- 20. Catalunya durant el primerCatalunya durant el primer ter巽 del segle XXter巽 del segle XX Barcelona, 1910 El Paral.lel, principis del sigle XX Pla巽a de Sant Jaume; fetes de la Merc竪, principis del sigle XX La diagonal, 1932
- 21. El catalanisme pol鱈tic.El catalanisme pol鱈tic. Any 1901 Lliga RegionalistaLliga Regionalista Enric Prat de la Riba Francesc Camb坦Diari La veu de Catalunya Centre Nacionalista Republic (1906)Centre Nacionalista Republic (1906) excisi坦 Uni坦 Federal Nacionalista Republicana (1910)Uni坦 Federal Nacionalista Republicana (1910) Diari El poble catal Solidaritat CatalanaSolidaritat Catalana Episodi contra la revista del Cu-cut! (1905),
- 22. La Mancomunitat de Catalunya iLa Mancomunitat de Catalunya i la resist竪ncia a la dictadura.la resist竪ncia a la dictadura. Any 1914 Mancomunitat de Catalunya Presid竪ncia Prat de la Riba Josep Puig i Cadafalch Any 1925 Primo de Rivera suprimeix la Mancomunitat CNT (Salvador Segu鱈)CNT (Salvador Segu鱈) PistolerismePistolerisme Persecuci坦 del catalanisme i prohibici坦 de la llengua catalana, els s鱈mbols nacionals i lensenyament en catal. Francesc MaciFrancesc MaciAixecament a Prats de Moll坦 (1926)Aixecament a Prats de Moll坦 (1926)
- 23. El noucentisme.El noucentisme. Catalanisme ideol嘆gic i cultural del primer ter巽 del segle XX Obra: La nacionalitat catalana Institut dEstudis Catalans NoucentismeNoucentisme Eugeni dOrs
- 24. La Segona Rep炭blica (1931-La Segona Rep炭blica (1931- 1936)1936) Ampliaci坦
- 25. La proclamaci坦 de la SegonaLa proclamaci坦 de la Segona Rep炭blica (14 dabril de 1931).Rep炭blica (14 dabril de 1931). Context internacional Crisi econ嘆mica (la Gran Depressi坦 dels trenta) Crisi de la democrcia Ascens dels r竪gims feixistes i totalitaris Feixisme itali Nazisme alemany Estalinisme sovi竪tic Diversitat pol鱈tica a Espanya Esquerres Republicans i regionalistes Dretes PSOE UGT CNT-FAI PCE POUM Partido Radical Acci坦n Republicana ERC, Lliga , PNB.... CEDA Monrquics Carlins JONS Falange Govern provisional Niceto Alcal叩 Zamora Convocat嘆ria deleccions
- 26. El Bienni Progessista (1931-1933).El Bienni Progessista (1931-1933). Govern Coalici坦 republicanosocialista Manuel Aza単a
- 27. Constituci坦 de 1931: Sobirania popular. Sufragi Universal. Estat laic. Llibertats individuals. Diversitat de Lleng端es. Organitzaci坦 territorial descentralitzada. Reformes: Reformes socials: Protecci坦 als treballadors. Pol鱈tica educativa. Reforma agrria. Reforma religiosa: Separaci坦 Esgl辿sia-Estat. Matrimoni civil. Divorci. Reforma de lex竪rcit: Eliminaci坦 de lexc辿s doficials. Evitar la inger竪ncia militar a la pol鱈tica. Estatut dAutonomia de Catalunya. Bienni ProgessistaBienni Progessista
- 28. El Bienni Conservador (1933-1936).El Bienni Conservador (1933-1936). Cop destat fracassat del general Sanjurjo Oposici坦 al govern Al巽aments i ocupacions de finques dels anarquistes Setembre de 1933 Dimissi坦 dAza単a i convocat嘆ria deleccions
- 29. Triomf centredreta Partit Radical de Lerroux CEDA, Gil Robles Paralitzaci坦 de les reformes del govern anterior i amnistia dels colpistes de 1932 Revoluci坦 doctubre Ast炭ries Catalunya General Franco Ocupaci坦 de la conca minera Llu鱈s Companys Rep炭blica catalana Empresonament l鱈ders i dissoluci坦 de la Generalitat Crisi de govern i convocat嘆ria deleccions pel febrer de 1936
- 30. El govern del Front Popular (1936).El govern del Front Popular (1936).
- 31. Primeres mesures: Reprendre la pol鱈tica de reformes. Alliberament dels presos de la revoluci坦 doctubre. Destituci坦 com a President de la Rep炭blica dAlcal Zamora, que va ser substitu誰t per Aza単a. Agitaci坦 social al carrer: Triomf del Front Popular Onades de vagues i crema desgl辿sies. Enfrontaments armats entre falangistes i militants dorganitzacions obreres. General Mola Conspiraci坦 militar 12 de juliol de 1936 Assassinat tinent Castillo 13 de juliol de 1936 Assassinat Calvo Sotelo 17 de juliol de 1936 Al巽ament Nacional
- 32. La Guerra Civil EspanyolaLa Guerra Civil Espanyola (1936-1939)(1936-1939) Ampliaci坦
- 33. El cop destat i la divisi坦El cop destat i la divisi坦 dEspanya.dEspanya.17 de juliol de 1936 18 de juliol de 1936 Insurrecci坦 militar comandada pel general Franco a lfrica Extensi坦 per la pen鱈nsula. Espanya es va dividir en dos bndols: El bndol insurrecte (nacionals):El bndol insurrecte (nacionals): рJunta de Defensa Nacional Franco cap del govern nic partit: FET y de la JONS El bndol republic (rojos):El bndol republic (rojos): Lautoritat del govern prcticament va desapar竪ixer Revoluci坦 social Mil鱈cies populars Ex竪rcit popular
- 35. La internacionalitzaci坦 del conflicte.La internacionalitzaci坦 del conflicte. Guerra civil espanyola Forta repercusi坦 a Europa Confer竪ncia convocada per Regne Unit i Fran巽a No intervenci坦 Per嘆 els dos bndols van rebre ajut exterior La Rep炭blica URSS Brigades Internacionals Els rebels Itlia Alemanya
- 36. Lajut feixista LAlemanya de HitlerLAlemanya de Hitler Flota germnica Material militar Aviaci坦 (Legi坦 C嘆ndor) 400 milions de d嘆lars LItlia de MusoliniLItlia de Musolini Menys important t竪cnica i estrat竪gica M辿s nombrosa humanament Corpo di Truppe Volontarie Suport aeri, naval i equipament b竪l揃lic PortugalPortugal Comunicacions i subministraments 20 000 voluntaris Cal afegirCal afegir Ex竪rcit dfrica (regulars marroquins voluntaris, Legi坦 Estrangera) Lajut sovi竪tic i les Brigades Internacionals Uni坦 Sovi竪ticaUni坦 Sovi竪tica Armes i aliments (avions, tancs...) Pilots, instructors i t竪cnics Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera 500 milions de d嘆lars / Reserves dor Brigades InternacionalsBrigades Internacionals Gran valor moral 40 000 voluntaris fins el desembre de 1938 Crida de la Internacional Comunista
- 37. Levoluci坦 de la guerra.Levoluci坦 de la guerra. La Batalla de lEbre i la caiguda de Catalunya Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de Madrid La guerra al nord Lavan巽 cap a la Mediterrnia La fi de la guerra 1936 1939 Abril 1937Abril 1937 Agost 1936Agost 1936 Desembre 1937Desembre 1937 Desembre 1938Desembre 1938 Abril de 1939
- 38. Agost 1936Agost 1936 Els primers combats (guerra de columnes) i la batalla de Madrid Desembarcament ex竪rcit afric Ocupaci坦 frontera Irun (Mola) Ofensiva republicana des de Catalunya Recuperar Arag嘆 i Mallorca (fracs) Ofensiva republicana des de Catalunya Recuperar Arag嘆 i Mallorca (fracs) De Sevilla a Badajoz LAlliberament de lAlcsser (Toledo) Batalla de Madrid Mola pel nord (Somosierra) Franco pel sud Novembre 1936Novembre 1936 Intent dencerclar Madrid Jarama i Guadalajara (no saconsegueix) Junta de defensa Mil鱈cies populars Brigades Internacionals рNo passaran Junta de defensa Mil鱈cies populars Brigades Internacionals рNo passaran Febrer 1937Febrer 1937 Resposta republicana
- 40. Abril 1937Abril 1937 El front del nord Davant la resist竪ncia a Madrid Franco decideix ocupar el Nord Control dels recursos miners i siderometal揃l炭rgics Ofensiva del nord Bombardeig de Gernika Bilbao (juny 37) Santander (agost 37) Gij坦n (octubre 37) Per frenar lofensiva del nordPer frenar lofensiva del nord Ofensives Brunete (Madrid) Belchite (Arag坦) Objectiu La Rep炭blica FracassenFracassen Octubre 1937Octubre 1937
- 42. Desembre 1937Desembre 1937 Sinicia ofensiva republicana a Terol Lavan巽 cap a la Mediterrnia Ocupaci坦 de Terol (gener 38)Recuperaci坦 nacional de Terol (febrer) Avan巽 nacional cap a la Mediterrnia (mar巽) Divisi坦 del territori republic Sinicia Mar巽 1938Mar巽 1938 Saconsegueix
- 43. Juliol 1938Juliol 1938 Batalla de lEbre Gran ofensiva republicana a lEbre Novembre 1938Novembre 1938 Derrota republicana i contraofensiva nacionalista Desembre 1938Desembre 1938 Retirada de les brigades internacionals Bombardeig i ocupaci坦 de BarcelonaGener 1939Gener 1939 Madrid : Cop dEstat de Casado Es rendeix a Franco Catalunya 辿s ocupada 1 dabril 19391 dabril 1939 Comunicat de Franco Vict嘆ria
- 46. Evoluci坦 de la guerra
- 47. Simbologia (I)
- 48. Simbologia (II)
- 49. Catalunya durant la Rep炭blica i laCatalunya durant la Rep炭blica i la Guerra CivilGuerra Civil
- 50. La Generalitat republicana iLa Generalitat republicana i lEstatut dautonomia.lEstatut dautonomia. Proclamaci坦 de la Rep炭blica Generalitat Estatut dAutonomia a N炭ria Eleccions de 1932 Esquerra Republicana Francesc Maci Llu鱈s Companys Resta de formacions parlamentries Lliga Regionalista DretaDreta EsquerraEsquerraCentreCentre Acci坦 Democrtica Uni坦 Democrtica de Catalunya Uni坦 Socialista de Catalunya Federaci坦 catalana del PSOE Partit Obrer dUnificaci坦 Marxista (POUM)
- 51. El govern de la GeneralitatEl govern de la Generalitat republicana.republicana. Pol鱈tiques m辿s destacades Educaci坦 Pol鱈tica social Organitzaci坦 del territori Octubre de 1934 Llu鱈s Companys Estat catal Ex竪rcit Suspensi坦 Estatut i va empresonament del president i del seu govern.
- 52. El restabliment de la Generalitat i laEl restabliment de la Generalitat i la Guerra Civil.Guerra Civil. Eleccions de 1936: triomf del Front Popular Restabliment Generalitat Guerra Civil Neutralitzaci坦 del cop destat a Barcelona Creaci坦 del Comit辿 Central de Mil鱈cies Antifeixistes Repressi坦 incontrolada contra sectors cat嘆lics i conservadors. Col.lectivitzacions dempreses. Creaci坦 de la Comissi坦 dInd炭stries de Guerra. Maig de 1937 Enfrontaments partidaris de la revoluci坦 - partidaris de la Rep炭blica Trasllat del govern central a Barcelona Batalla de lEbre Ocupaci坦 franquista de Barcelona i exili de la Generalitat