Teoria
- 4. EL COMPOSTATGE En lagricultura ecol嘆gica hi ha diferents m竪todes que es poden fer servir per augmentar la fertilitat del s嘆l. La paraula COMPOST prov辿 del llat鱈 i significa posar junts, ja que es el resultat de barrejar diferents elements per obtenir un 炭nic producte. Es tracta dimitar i daccelerar els processos que tenen lloc en els ecosistemes a la superf鱈cie del s嘆l, on les restes vegetals i animals s坦n degradades per lacci坦 dels microorganismes i altres entitats biol嘆giques. Caracter鱈stiques de les t竪cniques de compostatge: - Hi ha dhaver una barreja equilibrada de mat竪ries riques en carboni i unes altres de riques en nitrogen - El carboni laporten les restes vegetals lignificades, com ara les fulles seques, la palla o les branques triturades - El nitrogen pot procedir tant de restes vegetals com animals - La fermentaci坦 de les restes sha de produir en pres竪ncia doxigen. Si en falta, els materials es podreixen i no es forma el compost - Cal un cert grau dhumitat per permetre lactivitat dels microorganismes - Es necessita un volum de material m鱈nim dun metre c炭bic perqu竪 es produeixi el proc辿s de compostatge
- 5. ROTACI DE CONREUS. Fam鱈lies botniques Temporada TARDOR - HIVERN Temporada PRIMAVERA - ESTIU Lleguminoses i Lleguminoses i Solancies Solancies cruc鱈feres cruc鱈feres Mongeta (berona, P竪sols Tomquets fina) Faves Pebrots Raves Naps Alberg鱈nies Cols Br嘆quils Compostes, Umbel揃l鱈feres i lilicies Compostes, Umbel揃l鱈feres i lilicies quenopodicies quenopodicies Enciam Alls Enciam Pastanagues Escarola Cebes Cogombres Julivert Espinacs Carabassons Julivert Porros Bledes Melons Api Remolatxa S鱈ndries Pastanagues
- 7. CLASSIFICACI DE LES PLANTES SEGONS LA PART QUE ENS MENGEM Les hortalisses Definici坦: tota aquella planta herbcia que pot ser utilitzada com aliment de lhome rep en general el nom dhortalissa, mentre que el terme llegum queda reservat m辿s espec鱈ficament a aquelles que pertanyen a la fam鱈lia de les lleguminoses, tant de les que es mengen les llavors (fesols, p竪sols, faves, llenties i cigrons), com daquelles en les que es menja el fruit sencer, el qual es denomina tavella o beina (mongetes tendres, bajoca). Segons la part que ens mengem de lhortalissa tenim la seg端ent classificaci坦. Hortalisses Hortalisses de Hortalisses de Hortalisses de Hortalisses de darrel tija fruit fulla llavor