1. Leducaci坦
especial aplicada
al cau
Laia Card炭s Parera.
Treball de Formiga II.
Data dentrega: 20 dabril de 2010.
Agrupament Escolta i Guia Sant Sadurn鱈
2. Volem ajudar especialment als m辿s d竪bils
a que no sentin la seva debilitat,
i a obtenir esperan巽a i for巽a.
Baden Powell
3. I-SUMARI
Resum 4
Justificaci坦 del treball 5
Pla de treball 7
Conclusions
23
Bibliografia i netgrafia
24
4. II-RESUM
El present treball que teniu a continuaci坦 pret辿n esdevenir una eina per
a caps i quel揃les i per al moviment en general alhora de treballar el tema
de leducaci坦 especial.
Per fer-ho possible sha estructurat el treball en diferents apartats:
primerament, des dun punt de vista m辿s te嘆ric on sinclou, en un
primer moment, les figures i moviments pedag嘆giques dels quals sha
influenciat el cau i que s坦n vigents i palpables a lactualitat, remarcant
que tots aquests varen estar a favor de la inclusi坦 de tothom (encara
que molts dells varen viure en un context social que era impensable) i
aix嘆 refor巽a m辿s la teoria que defensa dincloure a nens amb necessitats
educatives especials a la unitat; despr辿s semmarca el de qu竪 estem
parlant quan parlem deducaci坦 especial i sobre el paper i la rellevncia
que ha tingut aquesta dins de la hist嘆ria de lescoltisme en general.
Aquest apartat t辿 la voluntat de situar al lector dins daquest m坦n, amb
quins ulls sha de mirar, quins prejudicis cal tenir en compte i sobre la
importncia que pot tenir el cau amb un nen amb qualsevol tipus de
discapacitat, minusvalia o disminuci坦.
Un segon apartat correspon a un plantejament m辿s prctic, m辿s
aplicable a nivell real: factors i passos dimportncia que cal seguir
quan ens ve un nen el cau amb necessitats espec鱈fiques, jocs adaptats i
maneres dabordar el tema a la resta de la unitat i a lagrupament en
general. Aquest sha incl嘆s per fer aplicable tot el marc te嘆ric dins el
cau, per mostrar que realment amb voluntat i ganes podem incloure
dins les nostres unitats a qualsevol persona, sigui qui sigui i tingui el
que tingui, com a membre de la nostra societat que 辿s.
El treball es finalitza amb un seguit de conclusions i amb la citaci坦 de
la bibliografia i netgrafia emprada per realitzar-lo.
5. III-JUSTIFICACI DEL TREBALL
3.1 Anlisi de les necessitats
La tria del tema sobre leducaci坦 especial aplicada al cau rau en que des
de la traject嘆ria que duc al cau a nivell danys com a nena, cap i a les
formacions, he pogut observar linter竪s i les ganes que es tenen i es
posen per pal揃liar el fet de que el cau sigui tan elitista en el sentit en
que sempre v辿nen els mateixos nens, normalment de fam鱈lies amb un
nivell socioecon嘆mic mitj-alt (aquesta 辿s una dada dopini坦 general,
caldria doncs, veure cada cau per extreuren un resultat m辿s fiable), i
no hi participen, o amb un percentatge molt baix, infants amb una
situaci坦 m辿s desafavorida o diferent que aquests, sobretot pel que es
refereix a nens immigrants, de barris m辿s marginals, etc竪tera. Per嘆 em
va sobtar molt el fet de que no 辿s contempl辿s incloure persones amb
necessitats educatives especials.
El lema del cau ha estat sempre Eduquem per la transformaci坦 social存
eduquem doncs, pel canvi daquesta societat, cap a millor, una societat
plural que inclou a persones sense discriminar don, qu竪, qui i com s坦n,
per tant, els infants amb qualsevol tipus de discapacitat tenen
exactament els mateixos drets danar i participar de lagrupament. A
m辿s, el fet de que un nen vegi que hi ha persones molt diferents a ell i
que necessiten un suport o una forma de fer determinada, encara ens
enfoca m辿s cap a aquesta transformaci坦 social que pretenem.
Per嘆 a voltes el problema no recau en els nens, on sovint hi centrem
tota latenci坦, sin坦 tamb辿 amb els caps, perqu竪 encara que no sigui
aquesta la intenci坦, el m坦n de leducaci坦 especial est carregada de
prejudicis (por a no fer-ho b辿, veure a linfant com un pobre nen,
mostrar-hi rebuig, etc.) i aquest aspecte cal tenir-lo molt en compte,
perqu竪 si els caps i quel揃les creuen en que a trav辿s dels suports i
ajustaments necessaris, linfant podr participar en les activitats com la
6. resta, esdevindr un aprenentatge i un creixement molt important per a
la unitat. En canvi, si aquests caps no creuen en el nen, el vincle entre
aquell infant i la resta o els caps, ser molt d竪bil i pot desencadenar
amb una situaci坦 negativa a molts nivells.
Per tant, aquest treball pret辿n contribuir amb el moviment a nivell de
fer prendre consci竪ncia a caps, nens i a minyons en general de la
importncia de que els nens amb necessitats educatives especials
tinguin una pres竪ncia al cau com a factor daprenentatge i creixement
col揃lectiu, per avan巽ar cap a aquest canvi en la societat.
3.2 Objectius i continguts a desenvolupar
Els objectius que pret辿n assolir el present treball s坦n els seg端ents:
Apropar el cau al m坦n de leducaci坦 especial.
Proporcionar eines als caps per tractar i propiciar el
desenvolupament del nen amb necessitats espec鱈fiques que tenen
a la unitat.
Oferir estrat竪gies i recursos als caps per treballar amb la unitat
sobre leducaci坦 especial.
Convidar a la reflexi坦 personal de cada cap sobre les necessitats
dincloure nens amb necessitats espec鱈fiques dins els
agrupaments i quina visi坦 pr嘆pia en tenen daquest fet.
3.3 Descripci坦 de les fonts i metodologies de recollida de la informaci坦
La informaci坦 recollida per realitzar el present treball surt de la revisi坦
bibliogrfica sobre molts documents que aborden el tema de leducaci坦
especial, pedagogia en general, i documents sobre la vinculaci坦 de
lescoltisme i el guiatge i el m坦n de leducaci坦 especial; tamb辿 bona part
de la informaci坦 daquest treball sextreu de lexperi竪ncia pr嘆pia tan a
dins del cau com dins leducaci坦 especial.
7. IV-PLA DE TREBALL
5.1 Planificaci坦
La planificaci坦 del treball sha fet partint de les diferents necessitats i
mancances que shan observat a trav辿s la visi坦 concreta de
lAgrupament don s坦c, dels diferents tallers de la FoCa i les FORMIGA I
i FORMIGA II i tamb辿, arran de compartir diferents opinions, situacions
i fets dels diferents caus que estaven presents en cada formaci坦 que he
fet; aix鱈 doncs, despr辿s de veure quin era lestat m辿s o menys general
sobre la vinculaci坦 de leducaci坦 especial i el cau, vaig establir la
planificaci坦 present del treball; tamb辿, aquesta sha fet arran dels
objectius marcats del treball que sorgeixen daquestes necessitats i
aspectes a millorar.
5.2 Desenvolupament
MARC TERIC
Antecedents
Lestructura de la forma de treballar dels agrupaments de cara als nens
i nenes, rep multitud dinflu竪ncies dels grans pedagogs que han marcat
la hist嘆ria de leducaci坦 tot i que aquests sempre han situat el seu punt
de mira a lescola i no tant a leducaci坦 en lleure.
Cal destacar influ竪ncies de pedagogs com Freinet que apostava pel
treball a la natura, sortir de laula per anar al camp i una pedagogia
basada en lalumne.
Un altre pedagog destacable fou Kilpatrick que donava importncia a
que els alumnes prenguessin les seves pr嘆pies decisions, aprenent a
8. actuar de forma independent per嘆 tenint en compte al grup; un
aprenentatge motivant, que parteix de les inquietuds de linfant;
fomenta lautoconfian巽a i la reflexi坦 de cada nen; els mateixos
aprenents configuren les seves situacions daprenentatge i
laprenentatge es realitza de forma integral. Kilpatrick remarca molt la
importncia del projecte educatiu a trav辿s del qual els infants poden
construir el seu propi aprenentatge i aquest projecte passa per les fases
dintenci坦, preparaci坦, execuci坦 i revisi坦 del projecte.
Charleton Washburne amb el m竪tode Winnetka defensa que el
problema rau en plantejar lactivitat duna manera determinada per a
tot el grup, sense tenir en compte la diversitat daptitud i el nivell
mental de cada individu.
Daquests pedagogs de caire internacional, l炭ltim que cal destacar 辿s
Maria Montessori que aposta per un aprenentatge a trav辿s de
lexperimentaci坦, partint de l natura com a font de coneixement; la
participaci坦 dels pares dins el proc辿s educatiu; l竪mfasi en desenvolupar
laprenentatge del nen de forma global; que cada nena aprengui a la
seva velocitat; el nen com a centre de la tasca educativa i aconseguir la
participaci坦 activa amb treball i constncia.
A Catalunya lescola nova presenta una trentena de factors on cada
escola agafa els seus i pel que fa al cau, aquest tamb辿 semmarca dins
la renovaci坦 pedag嘆gica tenint en compte aspectes rellevants com la
coeducaci坦, la importncia de les excursions i els campaments, basat
en els interessos dels nens i en lactivitat personal daquests,
lestabliment de crrecs, lobjectiu de formar futurs ciutadans
compromesos, educar per la ra坦 prctica i preparar per la vida. Aix鱈
trobem pedagogs destacats en aquest mbit que semmarquen molt dins
la l鱈nia del moviment com Pere Verg辿s amb la importncia del projecte
educatiu; el fet de no instruir, sin坦 educar; importncia de la
col揃lectivitat i linter竪s com炭; entendre el joc com a eina daprenentatge;
9. treballar els crrecs; laprenentatge a trav辿s de lexperimentaci坦;
treballar les festivitats com a element de la cultura catalana; educar la
responsabilitat en la llibertat i se centra en la cultura de lesfor巽. Tot
aix嘆 amb lobjectiu de formar ciutadans compromesos i actius amb el
seu entorn.
Tamb辿 trobem a Ferrer i Gurdia que no distingeix entre classes, sexes
ni nacionalitats; fer jocs a laire lliure; no t辿 un estil directivista per嘆
mai cap nen sest sense fer res.
Un altre dels autors 辿s Baldiri i Reixach que tamb辿 esdev辿 un precedent
pel moviment considerant que no hi ha educaci坦 sense la col揃laboraci坦
dels pares, marca doncs una importncia dels pares per avan巽ar en el
desenvolupament dels infants; la coeducaci坦; que els cstigs tinguin un
contingut social; supera la pedagogia racionalista, ja que deixa ben clar
que sha deducar tamb辿 en la moral; entendre el joc com a mitj
daprenentatge i preparar al noi per la vida.
Trobem tamb辿 el pedagog Alexandre Gal鱈 que es marca els objectius de
crear homes lliures, que siguin capa巽os dactuar de la manera 竪tica i
responsable, capa巽os de viure en societat, remarca tamb辿 la
importncia de potenciar la cultura catalana i no comparava mai els
nens entre ells, sin坦 entre ells mateixos, mostrant el propi proc辿s
perqu竪 el nen se nadoni.
Cal destacar tamb辿 a Rosa Sensat, destacant el respecte a la
personalitat dels infants com a eixos sobre els quals ha de girar la seva
educaci坦; la importncia de passar temps a la natura; considerar
linfant com el centre del sistema educatiu; formar linfant com a 辿sser
moral, formant-li el carcter, desenvolupant els sentiments socials i
patri嘆tics i finalment, mostrar una disciplina familiar on lescola (en
aquest cas el cau) sigui una imatge veritable de la vida quotidiana,
treballar el quotidi.
10. Finalment, cal parlar dArtur Martorell que estimula la reflexi坦; d坦na
molta importncia al nen i al treball en grup; potencia la creativitat i
lexpressi坦 del nen; desenvolupa lesperit diniciativa del nen i d坦na
molta importncia a les col嘆nies com a lloc de societat, col揃laboraci坦,
respecte i aprenentatge.
Tots aquests pedagogs defensen com a regles generals la coeducaci坦,
leducaci坦 per a la moral i l竪tica, potenciar la creativitat, el treball a la
natura, la importncia de les col嘆nies, preparar per a la vida i formar
persones compromeses amb lentorn. Tots aquests aspectes
semmarquen dins el cau de forma clara i contundent i leducaci坦
especial esdev辿 un factor important dins totes aquestes directrius i
formes de treballar i pensar. El fet de tenir un nen amb necessitats
educatives especials dins la unitat pot esdevenir un factor
daprenentatge important de tots els aspectes acabats desmentar tant
pel nen en q端esti坦 com per la resta de la unitat. La societat ha estat
sempre poc acostumada a lheterogene誰tat, segregant a les persones
amb qualsevol tipus de discapacitat dins descoles deducaci坦 especial,
fins i tot a aquelles que tan sols tenen algun tipus de discapacitat f鱈sica
i mentalment no tenen cap patologia. Des de laparici坦 de la
LISMIFALTA POSAR LEGISLACI.
El cau, doncs, ha de ser un reflex fidel daquesta societat que pret辿n
canviar i ha de ser pioner daquest canvi com a agent educador per a
aquesta transformaci坦 social, per a aquesta inclusi坦 de persones amb
necessitats educatives especials, veient-les com a plens ciutadans amb
els seus drets i deures com tothom.
El moviment escolta mundial i la discapacitat
Ja des de la fundaci坦 de lescoltisme, les persones amb qualsevol tipus
de discapacitat formaven part daquest i un exemple clar es troba a
11. lescrit de Baden Powell Ajuda per ser el millor scout de lany 1919 on ell
mateix diu que a trav辿s de lescoltisme, gran quantitat de joves malalts,
sordmuts i cecs aconsegueixen una millor salut i una major felicitat i
esperan巽a que mai havien assolit. La idea datorgar una oportunitat a
tot el m坦n era una preocupaci坦 constant en la ment de Baden Powell i
durant el 1920, mentre preparava el primer Jamboree que es feia a
Olimpia, escrigu辿 que a m辿s de les activitats f鱈siques del Jamboree, hem
de donar una oportunitat a aquells nens que no s坦n f鱈sicament capa巽os
de realitzar compet竪ncies extremes de resist竪ncia . Volem ajudar en
especial als m辿s d竪bils a que no sentin la seva feblesa i que obtinguin
esperan巽a i for巽a i ell consider que calia fer certes adaptacions ja que
la majoria daquests nens no poden passar les proves comunes dels
scouts, i sels proporcionaran proves especials o alternatives, vigilant
sempre devitar la sobreprotecci坦 i el paternalisme ja que el que 辿s
meravell坦s daquests nens 辿s la seva alegria i les ganes de fer tot el que
puguin per lescoltisme i per tant, tan sols es faran les adaptacions que
siguin estrictament necessries. Amb aquesta explicaci坦 queda pal竪s
lesperit inclusiu de Baden Powell, lliure de prejudicis, volent incloure a
les persones amb necessitats espec鱈fiques al moviment scout fent les
adaptacions necessries.
La constituci坦 de lOrganitzaci坦 Mundial del Moviment Scout defineix a
larticle 1 lescoltisme com un moviment voluntari, apol鱈tic i educatiu per
als joves, oberts a tots sense distinci坦 de ra巽a o creen巽a. Aquest concepte
辿s important per a escoltes amb qualsevol tipus de discapacitat ja
aposta per una educaci坦 centrada en la persona, acceptant cada jove
com un 辿sser hum 炭nic i amb la seva pr嘆pia hist嘆ria personal,
cadascuna amb diferents necessitats, capacitats i temps per anar-se
desenvolupant, buscant ajudar a cada persona a desenvolupar les seves
habilitats al mxim (donar el millor dun mateix).
La resoluci坦 n尊II adoptada per la Confer竪ncia Mundial del Scoutisme de
1990, a Paris, expressa clarament que el Moviment hauria de beneficiar
12. a una major quantitat de joves, particularment a aquells que m辿s ho
necessitin: aquells que tinguin una discapacitat o invalidesa.
Un aspecte important referent al m坦n de la discapacitat 辿s la publicaci坦
del kit Nosaltres podem publicat el 1989 pel servei de Programes
Mundial dScouts on el seu objectiu principal fou ajudar als l鱈ders de les
associacions nacions perqu竪 es fes un millor escoltisme per cada cop
m辿s joves, sense importar si tenien alguna discapacitat. El pack aporta
una actitud positiva, de superar moltes barreres que encara existeixen
actualment i que malauradament, tamb辿 s坦n presents en algun cop en
agrupaments escolta. El seu missatge pot resumir-se aix鱈:
NOSALTRES PODEM !
- Podem fer que lescoltisme sigui accessible a tothom.
- Podem adaptar els nostres programes per adequar-nos a les
necessitats especials.
- Podem trobar el suport necessari per aconseguir un escoltisme de
qualitat i varietat.
- Podem assegurar-nos que aquells que participen de lescoltisme i
que tenen algun tipus de discapacitat tinguin el suport que
necessitin.
Aquest t辿 sis seccions diferents on les tres primeres d坦nen un resum de
lescoltisme relacionat amb persones amb discapacitat, destacant la
importncia de la inclusi坦 dins el marc general dels programes Scout.
La cinquena i sisena parts se centren en les persones que interactuen
amb la persona amb necessitats espec鱈fiques: les seves actituds,
maneres de suport, comunicaci坦, recursos, etc. Per interactuar amb la
persona amb discapacitat.
Aquest pack, pot resumir-se amb els seg端ents aspectes:
1) Projecci坦 d'una imatge positiva de les persones amb discapacitats,
posant l'竪mfasi en el que poden fer i no en les seves discapacitats. El
retrat de les persones amb discapacitats en materials escrits, fotografies
13. i il揃lustracions ha d'infondre un sentit de la interdepend竪ncia i de la
solidaritat, i no de la depend竪ncia i la llstima.
2) Sensibilitzaci坦 de les persones no discapacitades envers el problema
de les persones amb discapacitats.
3) Unit a l'instant n尊 2 anterior est la importncia de proporcionar-los
tant als nens i als joves discapacitats com als no discapacitats un millor
enteniment de les necessitats de cadascun, i aix鱈 contribuir amb la
integraci坦 de les persones discapacitades amb uns altres en la societat.
4) La integraci坦 conceptual i prctica de la prevenci坦 i la rehabilitaci坦 de
la discapacitat, en el camp de la salut, en particular en el camp de la
Cura Primria de la Salut.
5) mfasis en la necessitat de tenir una persona clau ?o millor encara,
un equip- responsable de lescoltisme amb els discapacitats i d'obtenir
el suport de tots els l鱈ders d'una Associaci坦 Nacional, ajudant a aquests
l鱈ders a passar d'una actitud receptiva a l'acci坦 en pro de la integraci坦.
Un cop feta aquest rpid reps sobre les relacions entre lescoltisme i la
discapacitat, el que queda ben clar 辿s la voluntat dinclusi坦 que
lescoltisme mundial sempre ha tingut respecte les persones amb
necessitats educatives especials. Per tant, aquest factor esdev辿 molt
important per mostrar la importncia que els caps i quel揃les actuals
tenen per poder incloure dins les seves unitats i agrupaments a aquests
nens, propiciant un clima daprenentatge entre tots.
Definici坦 de discapacitat, minusvalia i disminuci坦
14. 5.3 Agents implicats i aspectes a tenir en compte alhora de tenir un nen
amb necessitats educatives especials dins el cau
Un cop definides les paraules discapacitat, minusvalia i disminuci坦, el
que queda pal竪s 辿s que si tenim una persona que presenta algun tipus
despecificitat relativa a les paraules esmentades, es veu clarament que
hi ha una manca de, que segurament aquesta persona no podr fer un
seguit de coses que una altra podria amb tota normalitat, que tindr
vetats formes dexpressar-se, de moures, de desenvolupar-se en
general. A ull nu potser podem pensar que tota aquesta llarga llista de
no esdevindr clau per la seva vida i li marcar el futur i el seu
desenvolupament al cau i a la resta de llocs i entorns. Per嘆 actualment
cal anar m辿s enll, cal parlar no de mancances sin坦 de potencialitats,
cal preguntar-nos qu竪 辿s capa巽 aquest nen que tenim al cau de fer si li
proporcionem un suport del tipus que sigui, i a les definicions aquest
fet queda ben remarcat, ja que la discapacitat, la minusvalia o la
disminuci坦 no es regeixen tan sols per la malaltia o limitacions de la
persona sin坦 que parlen de lentorn. Un entorn, que amb els mitjans
adequats i necessaris, pot proferir-li un desenvolupament tant normal
com el dun altre. Actualment, es parla del triangle de suports:
PERSONA ENTORN
SUPORTS
Aquesta 辿s la vertadera situaci坦 amb els vertaders factors de que
compta una persona amb necessitats educatives especials: no tan sols
15. 辿s la persona i la seva malaltia, sin坦 que tamb辿 cal tenir en compte
totes les capacitats que t辿 i com potenciar-les a trav辿s de suports i
tamb辿 comptar amb aquest entorns (fam鱈lia, metges, psic嘆leg, escola,
fisioterapeuta, logopeda, mestre de suport, i un llarg etc竪tera); en
aquest apartat on justament cada cop se li est donant m辿s
importncia, hi entra de manera clara el cau. Lagrupament com a lloc
per linfant daprendre i desenvolupar-se, com a lloc per millorar la seva
autoestima veient que 辿s m辿s capa巽 de que potser es creu o es creuen;
辿s un lloc on pot con竪ixer nous amics, diferents espais, fer excursions,
establir contacte amb la natura i un llarg etc竪tera de coses que potser
no est massa acostumat a fer. Aquest darrer aspecte cal tenir-lo molt
en compte, ja que la introducci坦 al cau haur de fer-se potser poc a poc,
amb tranquil揃litat, perqu竪 no satabali el primer dia (depenent de cada
nen i dels suports i especificitats que necessiti). El cau, doncs, ha de ser
un entorn agradable per ell, de confian巽a, que lanimi a fer, a deixar-se
anar i a viure. El cau 辿s important en aquests aspectes perqu竪 potser
aquest nen al llarg de la seva vida sanir trobant amb persones,
classes, tutors i especialistes que el faran sentir diferent i ell 辿s un m辿s,
i aix嘆 els caps cal que ho tinguin molt clar.
El fet de que un nen tingui unes necessitats espec鱈fics o especials, no
significa que el nen sigui especial, diferent a la resta; cal no oblidar mai
aquest aspecte i no caure en els prejudicis ja que sovint, per raons
socials, del nostre passat, de linconscient, etc. tendim a entendre la
persona amb algun tipus de discapacitat com una persona desgraciada
i aqu鱈 sorgeixen els grans prejudicis: primerament trobem els negatius,
dels quals en formen part el rebuig, el fastig, lang炭nia, el veure el nen
com un pesat que no ent辿n res, etc. i aquests s坦n, cada cop m辿s,
socialment castigats; per嘆 per altra banda, trobem els prejudicis
relacionats amb veure el nen amb llstima i pena, en voler-li fer de
salvador i no deixa que ell sol lluiti amb les seves dificultats. El cap ha
dinterioritzar, entendre que el nen amb necessitats educatives especials
辿s un m辿s de la unitat, i com a membre que 辿s, t辿 els seus drets i els
16. seus deures i si cal renyar-lo, sel renya i sel felicita, motiva, etc. com a
un m辿s.
5.4 Aplicabilitat: Possibles aplicacions del treball i qu竪 cal fer quan
tenim un nen amb necessitats educatives especials a la unitat
Quan ens arriba un nen a la unitat que presenta algun tipus de
discapacitat, minusvalia, o disminuci坦, el primer que 辿s necessari, 辿s
haver-ho sabut amb relativa antelaci坦. Sembla una tonteria, per嘆
segurament hi haur pares que no accepten que el seu fill sigui
diferent als altres, i usen el mecanisme de defensa dintentar dur una
vida normal amb ell sense oferir-li cap ajuda necessria. Per tant, 辿s
possible topar-nos amb nens que ben b辿, no acaben de comportar-se
com els altres, mostren alteracions al llenguatge, motricitat, a lescriure,
pintar o relacionar-se amb la resta. El cap ha de ser viu i est pendent,
observar molt qu竪 辿s el que sembla que estigui passant i intentar-se
assabentar si aquest nen potser t辿 alguna malaltia o retard.
En el cas que els pares es mostrin col揃laboratius i informin preco巽ment
sobre el tipus de discapacitat que t辿 i quines s坦n les seves potencialitats
i limitacions, caldr, si sescau, fer una reuni坦 amb els pares per parlar
de forma m辿s exhaustiva sobre com 辿s el seu fill, quina personalitat t辿,
qu竪 li agrada fer, com es relaciona ambla resta, com es mou per lespai,
qu竪 辿s el que lestimula, satabala rpidament, si t辿 reaccions
agressives, si va a una escola ordinria, especial, etc竪tera. A partir
daqu鱈, caldr fer les modificacions necessries de lespai destinat a la
unitat referents a la ubicaci坦 dels mobles, cadires, tamany de les lletres,
colors, llum, etc. i mirar si el nen necessita un cop per ell sol, com sho
rotaran els caps, qu竪 shaur de tenir en compte si un cap el tutela, etc.
(que un cap tuteli a un nen de forma m辿s espec鱈fica, no significa que li
hagi de fer tot i destar-li a sobre tota lestona, ser fruct鱈fer si el cap
est amb tota la unitat de forma global juntament amb el nen per嘆 que
17. latengui en el cas que ho necessiti, el vigili si tendeix a escapar-se, a
agafar materials que puguin fer mal, etc竪tera).
Un altre aspecte molt important 辿s lexplicaci坦 que fem a la resta de la
unitat. Una cosa que no podem obviar 辿s que el nen amb necessitats
educatives especials necessita uns suports espec鱈fics per a ell i aix嘆 els
altres ho veuran clarament i de seguida es preguntaran qu竪 passa. s
important explicar-ho des de bon principi, argumentant que tothom 辿s
diferents i que cadasc炭 necessita les seves coses i el seu temps
(depenent de la unitat es pot especificar molt m辿s, o no), per tant, que
aquell nen t辿 un tipus de malaltia, retard, discapacitat, etc竪tera per嘆
que per aix嘆 ell no 辿s diferent, sin坦 que ha de ser tractat com la resta i
per tant, ells lhauran de tractar com un igual que 辿s. Un aspecte que
cal vigilar al llarg del curs 辿s que per voler evitar que els nens el
rebutgin, sarribi a una sobreprotecci坦 (i aix嘆, com hem esmentat
abans, tamb辿 辿s un prejudici). Caldr com a caps i com agrupament,
treballar cada dissabte sobre com el grup va rebent i relacionant-se
amb el nen i com el nen es desenvolupa en aquest, si tothom est
aprenent, qu竪 辿s positiu, qu竪 millorable, etc.
Caldr tamb辿 tenir en compte la resta de pares de la unitat. Potser en
algun dissabte hi ha algun incident i aqu鱈 ser important que ja, a la
reuni坦 inicial de pares, sinformi de que hi ha un nen amb necessitats
educatives especials (millor si es fa per part dels propis).
Altres aspectes a destacar s坦n, per exemple, lelaboraci坦 de cada
dissabte i de les sortides on caldr tenir en compte aspectes de
mobilitat, adaptaci坦 de materials, intentar que el nen participi, entengui
els jocs i les activitats, etc竪tera. Limportant 辿s que el nen esdevingui un
m辿s, potser no podr fer del tot un activitat concreta, per嘆 aix嘆 辿s el de
menys, el que 辿s bo per a ell i per la resta 辿s que estigui present en tot
com a membre del grup que 辿s.
18. El treball 辿s fcilment aplicable a qualsevol agrupament, demarcaci坦 i al
moviment en general ja que parla de leducaci坦 especial i la vinculaci坦
que aquesta t辿 amb el cau des dun punt de vista global, 辿s a dir,
raonant sobre la necessitat en general i despr辿s d坦na eines espec鱈fiques
per a cada unitat i cada tipus de discapacitat a trav辿s de ladaptaci坦 de
materials, passos a seguir, manera dabordar-ho a la unitat, etc竪tera.
Jocs adaptats a persones amb necessitats educatives especials
A continuaci坦n es mostren un seguit de jocs ben tradicionals adaptats
segons les necessitats de cada nen amb lobjectiu de ser un punt de
partida alhora dadaptar qualsevol activitat dins el cau.
Joc del mocador
Adaptaci坦 motriu :No es correr i guanyar qui agafi el mocador a uns
30 cms. de aquell que l'aguanta. Es pot anar d'esquenes o a peu coix
excepte el jugador discapacitat.
Adaptaci坦 visual: Es col.locar un picarol en el mocador, o una corda
guia. Pot anar amb un acompanyant o que tots els jugadors portin els
ulls tapats.
Adaptaci坦 Ps鱈quica: Hi haur un jugador que l'avisar. Es pot fer que
tots els jugadors vagin a peu coix. I se li donar un n炭mero molt baix:
1, 2 o 3.
Adaptaci坦 auditiva: Els n炭meros estaran escrits amb cartellets o amb
els dits.
19. 1, 2, 3 Picaparet
Adaptaci坦 motriu: Canviar el pas, fer pas de formiga, a peu coix, etc. Si
ell/a para, no sortir darrera dels altres jugadors, sin坦 que podr fer
servir una pilota per tocar-los. Fer el joc asseguts o a quatre grapes.
Adaptaci坦 visual: Jugar acompanyat. Si ell/a para, tots els altres
portaran alguna cosa que faci soroll o picaran de peus o b辿 l'ajudant l'
indicar qui s'ha mogut.
Adaptaci坦 ps鱈quica: Canviar els passos pels de formiga o d'esquenes
(quan ell/a pari). Pot tenir un acompanyant perqu竪 l'indiqui. No fer
variacions amb el joc i tenir paci竪ncia.
Adaptaci坦 auditiva:Avisar aixecant un senyal amb la m (mocador,
cartolina, etc.) per poder avan巽ar i si 辿s ell/a qui para no hi haur
variacions. Si t辿 dificultats per parlar, utilitza una pilota o la m per
assenyalar.
Joc de Matar
Adaptaci坦 motriu: Els jugadors no es poden moure del seu lloc. La
pilota ser gran i adaptada.
Adaptaci坦 ps鱈quica: El camp ha de ser petit. La pilota ha de c坦rrer per
terra i els jugadors poden quedar-se quiets com bitlles.
Adaptaci坦 visual: Jugar amb una pilota sonora i es pot fer rodar per
terra. Els jugadors queden quiets i pot haver-hi un acompanyant
perqu竪 el dirigeixi.
Adaptaci坦 auditiva: En aquest cas, no es necessita cap adaptaci坦 en
especial. Naturalment, segons el desenvolupament del joc es poden
afegir materials visuals per ajudar al jugador/a sord/a.
20. Joc de cartes (braille)
Material per treballar leducaci坦 especial amb la unitat
A continuaci坦 es presenten una s竪rie deines per abordar el fet de tenir
un company amb necessitats educatives especials a trav辿s de jocs,
textos, etc竪tera. Cal tenir en compte amb quina unitat estem treballant
i quin tipus de discapacitat t辿 la persona i com ho est acceptant el
grup.
Joc: Tots som diferents
Joc que pot fer-se a totes les unitats on es dibuixa una l鱈nia que tingui
m辿s o menys forma dS en tots els folis, es d坦na un foli a cada nen i es
demana, que sense mirar a la resta, cadasc炭 dibuixi un dibuix que li
vingui al cap partint de la ratlla al full. Un cop tothom ha acabat
sensenyen els dibuixos i tothom explica qu竪 辿s el que li ha vingut al
cap. Aleshores ens nadonem que tothom ha fet un dibuix diferent
partint del mateix. Els caps aqu鱈 se nhauran dencarregar que els nens
21. o nois reflexionin sobre que cadasc炭 veu les coses de manera distinta a
la resta i que, per tant, som diferents i tenim cadasc炭 les nostres coses.
Conte: El regne de la princesa qu竪 qu竪 del llibre Miram: contes de
vides especials
Aquest llibre consta de petits contes explicats a trav辿s de personatges
rellevants de la nostra societat com Merc竪 Foradada o Mrius Serra que
tenen fills amb necessitats educatives especials. Cal destacar el conte
de Merc竪 Foradada titulat El regne de la princesa qu竪 que. Falta posar
conte
Curtmetatge: El circo de la Mariposa
Protagonitzat per Eduardo Verasategui, El circo de la mariposa narra
com cada persona 辿s 炭nica i meravellosa, i com tothom pot arribar all
on es proposi (fins i tot, sense mans ni peus!).
El v鱈deo pot veures subtitulat en castell a:
http://www.youtube.com/watch?
v=9582NStUdqU.
pat a cegues
Per conscienciar a la unitat sobre qu竪 suposa tenir discapacitat visual,
els caps poden organitzar un berenar a cegues i tot el que facin ho
hauran de fer sense veure res, aleshores cal incidir en aspectes sobre
22. com aconsegueixen el menjar, com eviten no trencar res, la forma de
moures per lespai i el fet dintentar no xocar, etc竪tera.
Gimcana
Petita gimcana en la qual en cada prova els nens podran viure ells
mateixos qu竪 significa tenir una discapacitat i quines s坦n les estrat竪gies
que poden trobar: circuit amb els ulls tapats i utilitzant un pal de cec,
circuit amb cadira de rodes, prova tapant les orelles llegint els llavis,
llegir en Braille, etc竪tera.
V-CONCLUSIONS
Un cop finalitzat el treball, es conclou que els objectius marcats al
principi daquest shan complert perqu竪 sha procurat en tot moment
23. tenir-los en compte alhora de planificar i explicar els apartats. Es creu
que realment pot esdevenir una eina 嘆ptima i fruct鱈fera a nivell dequip
de caps, agrupament, demarcaci坦 o moviment.
Despr辿s dhaver acabat el treball, crec que el present mha servit per
adonar-me jo tamb辿 de la importncia de la vinculaci坦 leducaci坦
especial i el cau com a element daprenentatge tant a nivell del nen amb
algun tipus de discapacitat ja que el fet dassistir a un espai que no es
gaire (en un primer moment) conegut pe ells, realitzar activitats a la
natura, fer treballs mol manuals i no tan te嘆rics, jugar molt i
interactuar amb nens i caps amb els quals sovint no mant辿 relaci坦,
propicia un desenvolupament molt bo per a ell des del punt de vista
social, ling端鱈stic i maduratiu. Tamb辿 en concloc, encara amb m辿s
竪mfasi, que el fet de tenir un nens amb necessitats educatives especials
dins la unitat o lagrupament, propicia que la resta de nens i nens (i
tamb辿 caps i pares) entenguin com 辿s aquest m坦n en realitat, vegin que
una persona amb necessitats educatives especials, no tan sols 辿s un
discapacitat, sin坦 tamb辿 una persona amb molt鱈ssimes capacitats i del
qual sen pot aprendre molt i que surtin dall tenint un punt de vista
m辿s obert, sent m辿s cr鱈tics a la societat, arribant a lobjectiu fonamental
de lescoltisme que 辿s educar per aquesta transformaci坦 social tan
necessria.
VI- BIBLIOGRAFIA I NETGRAFIA
