More Related Content
What's hot (18)
Viewers also liked (20)
Similar to Dafo (20)
More from Maialen_07 (12)
Dafo
- 1. ELABORACI DUN DAFO Un dafo de centre 辿s lanlisi dun centre educatiu que es fonamenta en la identificaci坦, duna banda, de les debilitats (D) i les fortaleses (F) que posseeix i, de laltra, de les amenaces (A) i les oportunitats (O) que pot plantejar lentorn. T辿 com a objectiu ajudar en la tria de les estrat竪gies i les tasques m辿s adequades per elaborar un pla de millora. Ens 辿s 炭til per extreure els avantatges i desavantatges dalgun problema o dilema. DAFO DE CENTRE Fortaleses Oportunitats El centre estableix una gran sensibilitzaci坦 Aprofitar el que ens aporta la realitat i la vida multicultural i pluriling端鱈stica, amb les fam鱈lies que ho quotidiana com a moment educatiu. Partint de la idea formen, tenint en compte que el context del centre fa que lEscoleta t辿 ra坦 de ser per educar als infants amb que la diversitat de les aules sigui visible i que per tant all嘆 que necessitaran desenvolupa per arribar a ser el centre shagi dadaptar a elles, en quant a llengua i a persones aut嘆nomes, lEscoleta d坦na molta les seves necessitats i demandes. importncia al moment de berenar, canviar el bolquer, dormir, socialitzar-se... que s坦n aspectes que no Implicaci坦 de tot el personal en totes les activitats formarien part de lescola si no fos perqu竪 s坦n que es realitzen al centre. Un aspecte positiu daquest moments que formen part de la vida diria (fora de centre es que degut a la seva petita dimensi坦 del lescola) que necessiten potenciar. centre, tots els membres participen i simpliquen en totes les activitats proposades, tant dun cicle com dun Cercar estrat竪gies pel reciclatge dels materials de altre. lentorn. Agafant consci竪ncia de la realitat ecol嘆gica del m坦n que ens envolta, lescola vol aprofitar els materials - Molta comunicaci坦 entre els diferents cicles i reciclats com a via per a la creaci坦 de jocs per a persones del centre, bona comunicaci坦, intercanvis laprenentatge. dinformaci坦 i coordinaci坦. La bona comunicaci坦 implica el treball en equip del Espais exteriors i passad鱈s. Tenint en compte que professorat aix鱈 com la garantia de portar a terme una larquitectura 辿s un aspecte que ve donat per agents prctica educativa coherent en funci坦 a les normes i externs a lescola, considerem que els espais exteriors principis acordats pel centre. (patis i altres) aix鱈 com el passad鱈s esdevenen contextos educatius de gran rellevncia pel significat i la funci坦 A les tutories i reunions de cicle 辿s important destacar que els hi proporciona lescola: espais de relaci坦, el intercanvi de punts de vista, dinformacions i comunicaci坦, intercanvi, aprenentatge entre igual i no destrat竪gies per a solucionar un problema que potser a iguals... una mestra li angoixa molt i no sap com resoldrel sola. Tot el personal est en constant formaci坦. El centre Diversitat cultural. Actualment dins lescola sintegren comunica els cursos existents i, encara que no hi infants de diferents situacions culturals, econ嘆miques, assisteixi tothom, despr辿s hi ha trasps dinformaci坦. ling端鱈stiques...que aporten un enriquiment social i
- 2. cultural a lescola i al seu ensenyament. En ser un centre 0-3, tot i tenir una planificaci坦 que El fet de trobar-se al costat duna escola de primria relaciona els objectius, continguts i criteris davaluaci坦, que inclou el cicle 3-6 afavoreix positivament el les activitats que es realitzen al centre s坦n molt moment de canvi de cicle. Que estiguin juntes permet obertes, de tal manera que abracen les necessitats de no nom辿s facilita la comunicaci坦 entre les mestres tots els infant i permet que tots participin delles. dambdues escoles sin坦 que tamb辿 permet als petits Daltra banda, si hi ha infants que necessiten algun anar a fer una visita pr竪via a les seves aules. tipus de suport especial per tal de refor巽ar alguna mancan巽a, tamb辿 sels hi proporciona. Bona comunicaci坦 als pares de tot all嘆 relacionat amb leducaci坦 dels seus fills. A lentrada a lescola es disposa dun espai destinat a les fam鱈lies on es pengen informacions importants a tenir en compte sobre el canvis en educaci坦 aix鱈 com altres informacions destinades a aquest agent. Gesti坦 dels serveis i esdeveniments de lescola. Tant el menjador com moments que no pertanyen al dia a dia de lescola (berenar solidari, sortides, etc) estan molt ben organitzats, planificats i desenvolupats. Interrelaci坦 entre els diferents grups dalumnes que composen lescola. El fet de considerar tota lescola i tots els seus espais com a mbits educatius afavoreix les relacions entre els diferents alumnes que hi participen, fomentant la relaci坦 entre nens de diferents edats, cultures, capacitats, etc
- 3. DAFO DAULA Fortaleses Oportunitats He pogut observar que existeix una forta En aquest centre, totes les activitats que es connexi坦 dels continguts amb la realitat, ja plantegen amb els infants, compten amb una que durant tot el curs es lliguen els gran col揃laboraci坦 de les fam鱈lies, ajuden en continguts i totes aquelles activitats que es tota la preparaci坦 daquestes, en el duen a terme dins laula i en el centre amb la desenvolupament, etc. Per exemple, l竪poca realitat produint-se una estreta relaci坦. Aix嘆 del carnaval, les fam鱈lies venen un capvespre tamb辿 vol dir que hi ha una bona relaci坦 i un a confeccionar les disfresses, despr竪s ens bon equip entre les altres mestres del centre acompanyen el dia de la sortida, etc. i, concretament, les del mateix cicle. Un altre exemple, que queda m辿s proper, 辿s la setmana dels avis, on durant una setmana Els infants arriben a assolir un alt grau estan convidats tots els avis i avies dels dautonomia amb totes les seves accions i infants per compartir qualsevol tipus aprenentatges. Aix嘆 saconsegueix amb la daprenentatge amb els infants (preparar un fixaci坦 dunes rutines i en fomentar la past鱈s, cantar, contar un conte, etc). Amb tot participaci坦 dels infants, donant-los prioritat aix嘆, es potencia la participaci坦 de les en les seves accions, de donar-los fam鱈lies i pels infants 辿s una gran experi竪ncia. loportunitat que tots els aprenentatges ho descobreixin de manera constructivista. Tot lequip del centre, est en continu proc辿s de formaci坦, 辿s un aspecte imprescindible en El grau dautonomia en els infants es veu aquest tipus de feina. Una persona no acaba reflectit en els resultats daprenentatge de formar-se quan finalitza els seus estudis assolits, potenciant lautonomia dels infants principals, sin坦 que sha danar formant via tamb辿 aconsegueixen que tots els cursos, confer竪ncies, seminaris per tal aprenentatges que es proposen, sassoleixen doferir als infants la millor qualitat possible. de manera satisfact嘆ria. Els infants prenen m辿s consci竪ncia de les seves accions, ja que Una altre oportunitat que ofereix el centre i, s坦n aprenents actius. directament, fa millorar els aprenentatges dels alumnes, 辿s la creaci坦 de lespai de Quan apareix un conflicte, entre daltres, es lhort. Amb aquest espai, els infants s坦n els convenient potenciar el raonament, 辿s responsables de tot el que es sembra, important amb els infants que aprenguin a sencarreguen danar-ho a regar per, despr竪s, raonar sobre les seves accions perqu竪, aix鱈 veure la recompensa. Aquesta activitat es prenguin consci竪ncia del que fan i perqu竪 ho realitza en petit grup per oferir una atenci坦 han fet. m辿s individualitzada.