![Trastorn obssessiu compulsiu[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/trastornobssessiucompulsiu1-121203100321-phpapp02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
Featured (20)
Treball La Taronja MecàNica, Judit Monsalve Fuentes
- 1. LA TARON JA ME C À N ICA
- 2. Jud i t Mo n s a l v e Fue n t e s 1r BA T X D 1.- Descriu com reacciona el protagonista davant la violència en els següents moments: • Abans d'ingressar a la presó i durant la seva estada. Alex, juntament amb els seus drugs, és conduit per l’allò de manera instintiva. Davant la violència, actua amb agressivitat i odi, i li provoca un sentiment de plaer absolut, que a la mateixa vegada, el fa creure en el seu poder infinit sobre els altres. Durant l’estada a la presó, Alex es sent indefens en alguns moments, una mica cansat i en un ambient carregat. D’alguna manera, es refugia en la religió, és a dir, en el ‘’bé’’ i aquesta, li proporciona plaer mitjançant el sadisme en escenes de la Bíblia. Per tant, Alex encara no rebutja la violència, únicament no pot expressar-la degut a les circumstàncies de nul·la llibertat en la que es troba. • Mentre està sent sotmès al tractament a l'Institut Ludovico.
- 3. El mètode Ludovico al que es sotmès Alex voluntàriament, consisteix en projectar-li pel·lícules d’ultra violència i violacions, que al principi li agraden però al final, les acaba odiant. Els científics descobreixen que si li posen la novena simfonia de Beethoven, la cançó preferida d’Alex, aquest encara sent més rebuig. Per tant, durant el tractament, Alex actua davant la violència amb autèntic rebuig, fàstic i dolor físic. • Immediatament després d'haver estat sotmès al tractament: durant l'exhibició davant el capellà i l'oficial cap de la presó, en la seva casa, durant la seva “reclusió” a casa de l'escriptor. La violència provoca al protagonista; dolor, fàstic i angustia. La seva reacció davant d’actes violents o davant de dones, que anteriorment violaria, és de rebuig. Alex s’ha convertit en una persona manipulable i dèbil. No té poder per res i sobre res. Ha passat de ser el líder a una víctima de la societat i del sistema. • Després de recobrar la consciència a l'hospital. Després del seu intent de suïcidi, envers el rebuig de la novena simfonia de Beethoven, Alex deix de ser un marginat de la societat. Els periodistes, el Ministeri i el Govern, fan de la seva preocupació i interès en la persona del protagonista, la font de poder i plaer que torna a Alex. L’experiment no ha servit per a res. La violència sempre residirà en ell. 2.- Quin tipus de condicionament se li aplica?, per què? Des del meu punt de vista, se li aplica el condicionament de Pavlov. E.I(estímul incondicionat)Droga projectada durant el tractament R.I (resposta incondicionada)Fàstic, rebuig i ganes de morir E.N (estímul neutre)Pel·lícules de sexe i violència E.C (estímul condicionatganes de violència R.C (resposta condicionada)Ganes de morir (suïcidi)
- 4. 3.- Analitza el comportament del protagonista abans, durant i després de sotmetre's al tractament, en termes conductistes: dóna nom als diferents estímuls i respostes i explica com les segones són resultat dels primers.
- 5. Abans del tractament (mètode de Ludovico) Estímul Resposta Reacció violenta Odi i agressivitat Sexe Sadisme i Violació Poder Control Durant el tractament (mètode de Ludovico) Després el tractament (mètode de Ludovico) Estímul Resposta Estímul Resposta Droga Violència Paràlisis de por Permet la humiliació Escenes ultra violentes (Sexe i violència) Sexe Debilitat Nàusees, fàstic, dolor Música de Beethoven Suïcidi Novena simfonia de Beethoven Por i ganes de morir
- 6. Abans del tractament (mètode de Ludovico) Per a Alex, l’odi i l’agressivitat són les respostes davant la violència. El sàdic i violent comportament, ho són envers el sexe, que es tradueix en la violació. El poder sobre les persones i les coses, es manifesta a partir del sentiment del poder. Les seves accions i actuacions són conduïdes per el seu instint, i no hi ha res que ho freni: Fa el que vol, quan vol i amb qui vol. Durant el tractament (mètode de Ludovico) En el moment en el que està veient pel·lícules de violència extrema (camps de concentració nazi, violacions...), sent plaer. La seva vida es projecta en aquets fets, però la droga injectada, li provoca un sentiment de por. La qual cosa, promou el fàstic i el dolor envers les escenes. En el moment en el que sona la música de la novena simfonia de Beethoven, aquest fàstic i dolor, es barreja amb el bé, amb un dels seus plaers. La barreja entre el bé i el mal, entre el plaer i el dolor, provoca al protagonista l’augment de la seva por i les ganes de la mort davant el sofriment que se li presenta. Després el tractament (mètode de Ludovico) Al finalitzar el tractament, Alex s’ha tornat una víctima i un marginat per a la societat. La seva reacció davant la violència és extrema. Ara, no tan sols mostra rebuig i dolor, si no que respon amb humiliació a la provocació. La debilitat, és el sentiment que més sent el protagonista. Al veure el cos semi nu a la noia, sent desig, però aquest li és arravatat. Darrerament, Alex associa la novena simfonia de Beethoven, amb la ultra violència que tan detesta, per tant, el sentiment és el mateix. No obstant, ell adora la cançó i adora a Beethoven, però el rebuig i la repulsió es superior i això provocarà al protagonista, el suïcidi.
- 7. 4.- Quines crítiques rep aquest mètode de “rehabilitació social” per part de l'escriptor i del capellà?. Suposem que l’individu té, una part bona i una altre de dolenta. Segons l’escriptor i el capellà, el mètode de Ludovico, consisteix en assolir el bé de l’individu, és a dir, la part bona. El camí, fins aquesta bondat, no és didàctic, si no que és forçat. Alex, s’exposa voluntàriament al tractament, però la seva malesa, és el mal que esta dins seu i el mètode, el que fa no és educar la malesa per assolir el bé, si no que mitjançant l’estimulació i la resposta, obliga aquest mal a convertir-se en bé. El capellà i l’escriptor critiquen aquest mètode perquè no consideren que assolir la bondat obligatòriament, sigui millor que la naturalesa de l’individu, encara que es basi en el mal.
- 8. Conclusions Personalment, crec que la visió de Kubrik sobre la violència i sobre l’impacte que té aquesta societat, fa de la Taronja Mecànica, una obra mestra del cinema de denúncia. Alex i els seus amics representen la joventut apartada del món dels adults. Davant d’ aquest rebuig, es refugien en una actitud ofensiva i defensiva, agafant el control de la vida que els mira de forma estranya. El seu afany per a fer-se un lloc dins aquesta societat, fa que intentin netejar les seves vides i la seva existència. La Taronja Mecànica, analitza la llibertat de l’home, i ens obre el debat sobre si es pot escollir entre ser moral o immoral. Al finalitzar la pel·lícula, tens la sensació d’ haver descobert i haver sentit el món de la violència, la traïció, la legalitat i la relació del bé i el mal.