�ݺ�ߣ

TREBALL SOBRE L’ALUMINI Tecnologia Industrial Mauro Vime Professor: Carles Planuch

L’alumini, és l’element metàl·lic amb més presencia a l’escorça terrestre (8%). El científic Danès Hans Christian Oersted va ser la primera persona capaç de aïllar alumini a través d’un procés químic molt complicat i costós on hi intervenien el potassi (K + ) i el clorur d’alumini (Al + Cl - ). Entre l’any 1827 y 1845, el químic alemany Friedrich Wöhler va millorar la tècnica de Oersted fent servir potassi metàl·lic i clorur de alumini (Al + Cl - ), el mateix Wöhler va ser la primera persona en mesurar la densitat de l’alumini i va aconseguir demostrar la seva lleugeresa. L’any 1854, Deville va extreure el material a França a través de la reducció de clorur de alumini (Al + Cl - ) amb sodi (Na + ). Posteriorment amb l’ajut econòmic de la monarquia Francesa va poder exposar l’alumini pur a la exposició de París de l’any 1855. L'any 1886 Charles Martin Hall i Paul L.T. van aconseguir obtenir alumini a un preu més econòmic, ja que fins el moment la extracció de l’alumini era molt costosa. HISTÒRIA

El procés per obtenir alumini a través de l’alumini va ser inventat l’any 1886 pel científic Francès Héroult i el Nord-americà Hall. Això juntament amb el procés de Bayern, sorgit un any després amb el qual s’extreu alumini a través de la bauxita, va abaratir el preu de l’alumini. Actualment la obtenció es basa en aquests descobriments i consta de dues parts: Primer s’obté la alúmina amb el procés de Bayer procedent de la bauxita. Després es fa l’electròlisi de l’òxid per obtenir, finalment, l’alumini. �� En aquest moment tenim l’alumini primari, però es necessita obtenir el anomenat alumini secundari per tal de que sigui aprofitable com a un material. Obtenció de l’alumini secundari: N’hi ha dos tipus(depenent del forn utilitzat, rotatiu o d’altres): �� La diferència entre els dos tipus es troba en la utilització o no sals per la fusió de les ferralles. A través de la utilització de sals s’aconsegueix un grau més alt de recuperació de l’alumini, ja que es disminueix el grau d’oxidació durant la fusió. OBTENCIÓ

Químiques: No s’oxida, ja que amb el contacte amb l’aire es crea una fina capa de òxid d’alumini que és impermeable i adherent. Diem que l’alumini té unes característiques anfóteras, ja que pot ser dissolt tant en àcida com en bases fortes. L a capa d’òxid d’alumini que es forma pot ser dissolta amb àcid cítric formant citrat d’alumini. Només té valència III. L’alumini reacciona fàcilment amb el clorur d’hidrogen (H + Cl - ), l’àcid perclòric,...,però és molt resistent a la corrosió. Físiques: Punt de fusió: 660 ºC (933 K). És lleuger (densitat=2700 kg/m 3 ;2’7 vegades més que la densitat de l’aigua). Pes atòmic: 26,9815 u. Té un color blanc brillant, unes molt bones propietats òptiques i un alt poder de reflexió de les radiacions tèrmiques i lluminoses. Conductivitat elèctrica: entre 34 y 38 m/(Ω mm 2 ) Conductivitat tèrmica: des de 80 fins a 230 W/(m·K). La seva producció metal·lúrgica requereix molta energia. És molt fàcil i molt poc costós de reciclar. És molt mal·leable i dúctil. PROPIETATS

L’alumini té una quantitat de aplicacions incalculable com per exemple, xassís de cotxes, finestres,… Però el més important i conegut és la seva utilització per fabricar llaunes de refrescos. La causa per la qual s’utilitza l’alumini com a material és que és impermeable, no deixa passar l’aire, tampoc d’eixa entrar el llum, és un material lleuger i fàcil de “decorar”i pintar. Cada any a Europa es consumeixen al voltant de 22.000 milions d’envasos i el 55% estan fets d’alumini. Però l’alumini no és limita només a això, ja que també es fabriquen altres objectes, com per exemple, el “paper de plata”, ja que és molt flexible i mal·leable. Un altre cas són els aerosols que només a Europa representa el 41% del mercat. L’alumini, no només es fa servir en la seva variant metàl·lica, si no que també es poden fer servir els productes gasos obtinguts de l’alumini a través de diferents processos com per exemple la alúmina present a la bauxita,... APLICACIONS

Avantatges: En quant a les avantatges les més destacables són: La seva abundància. La seva lleugeresa. Coses que faciliten la seva utilització per produir cotxes, llaunes,... Inconvenients: L’inconvenient més important és: Que si la obtenció es fa amb l’ajut de sals al forn, s’augmenta la producció d’escòries salines. AVANTATGES I INCONVENIENTS

�ݺ�ߣ

Treball Sobre L’Alumini

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (20)

Similar to Treball Sobre L’Alumini (20)

More from Carles Planuch (19)

Treball Sobre L’Alumini