Sistema immunitari i Microorganismes
Download as PPT, PDF1 like5,588 views
Conceptes bsics d'immunitat i infeccions ( 3r ESO)
More Related Content
What's hot (20)
Similar to Sistema immunitari i Microorganismes (20)
More from Anna Giro (20)
Recently uploaded (11)
Sistema immunitari i Microorganismes
- 2. Us heu sentit alguna vegada aix鱈 : mal de cap, cansament, febre, mal estar general Recordeu quina malaltia tenieu ?
- 3. hepatitis, galteres, refredat, tuberculosis, SIDA, ebola,xarampi坦, varicel揃la, salmonelosi, s鱈filis, tifus, cistitis, disenteria, gonorrea, c嘆lera, peste, malria, verola, febre groga, grip,bronquitis, sinusitis, amigdalitis,cistitis, tetan I moltes m辿s Qu竪 tenen en com炭 totes aquestes malalties ?
- 4. S坦n malalties infeccioses. Estan produ誰des per microorganismes pat嘆gens ( microbis). La seva principal caracter鱈stica 辿s que es transmeten i es poden contagiar. Els agents poden ser bacteris, virus, protozous, fongs.
- 5. Malaltia Agent Grip, Ebola Virus Pnemonia Bacteris Tuberculosis Infeccions pell ( peu datleta) Fongs Malaltia de la son Protozou Exemples de malalties
- 6. Tenim defenses per a tot aix嘆 ? i el nostre cos qu竪 fa per defensar-nos ?
- 7. Les nostres barreres LA PELL LES LLGRIMES LES MUCOSITATS DE LAP. RESPIRATORI LCID CLORHDRIC DE LESTOMAC
- 8. I m辿s Mireu-vos les mans ? Qu竪 hi observeu ? A la m, i en tot el nostre cos tamb辿 tenim m辿s defenses
- 9. I els nostres propis bacteris A la nostra m habiten unes 150 esp竪cies diferents de bacteries. El cos hum esta format aproximadament por 100 bilions de c竪l揃lules. Daquestes aproximadament 90 bilions son cel.lules bacterianas. Tots els bacteris del nostre cos fan un pes aproximat dentre 1 i 2 kg. La majoria estan a la pell i a lintest鱈 (flora bacteriana) S坦n tamb辿 les nostres defenses
- 10. Qu竪 penseu qu竪 tenen els famosos ACTIMEL ? Bacteris !!!! Aquestes s坦n les notres defenses !!!
- 11. I si un microorganisme patogen 辿s capa巽 de passar les nostres barreres ?
- 12. No patiu, entren en joc les nostres c竪l揃lules defensives , els gl嘆buls blancs o leuc嘆cits !!!
- 13. Com actuen els globuls blancs ? Uns tipus de globuls blancs anomenats macr嘆fags poden fagocitar ( menjar-se) als bacteris i part鱈cules infeccioses. Quan passa aix嘆 es produeix una INFLAMACI. Quan hi ha una inflamaci坦 es posa la pell vermella, sinfla, pot pujar la temperatura i fins i tot tenir sensaci坦 de dolor. Macr嘆fag = s un gl嘆bul blanc o leuc嘆cit
- 14. Proc辿s dinflamaci坦 : Ampliaci坦 Els macr嘆fags existents en els teixits infectats fagociten microbis. Es produeix la inflamaci坦 de la zona. Reacci坦 consistent que els capil揃lars sanguinis de la zona es dilaten per a aportar m辿s sang (el que produeix el seu envermelliment) i es fan m辿s permeables (el que permet la sortida de plasma amb la conseg端ent inflor). A m辿s, certes substncies produ誰des pels microbis irriten les terminacions nervioses i apareix dolor, altres substncies provoquen una pujada de la temperatura i els cadvers de macr嘆fags i microbis donen lloc a un l鱈quid groguenc (pus). Macr嘆fag = s un gl嘆bul blanc o leuc嘆cit
- 15. Quan ens pica un mosquit o ens fem una ferida es produiex un proc辿s inflamatori. En el cas de la picada de mosquit la causa de la inflamaci坦 辿s la saliva del mosquit. El nostre cos la reconeix com un cos estrany i reacciona contra ella.
- 16. I si els macr嘆fags no poden acabar amb la infecci坦 Aleshores interv辿 el nostre sistema immunitari
- 17. Resposta immunitria Quan ens entra un cos estrany (ANTIGEN) el nostre organisme respon fabricant unes prote誰nes espec鱈fiques per aquest antigen. Aquestes prote誰nes s坦n els ANTiCOSSOS. Estan sintetitzants per els limf嘆cits ( gl嘆buls blancs). Els anticossos eliminen els cossos estranys. Per嘆 a m辿s queden c竪l揃lules de mem嘆ria daquest proc辿s, de manera que quan torna a entrar aquest antigen la resposta ser m辿s rpida i efectiva i per tant no patirem de nom la malalatia. Per aix嘆 diem que hem quedat immunitzats.
- 18. Representaci坦 grfica de la resposta immunitria : primria ( quan entra per primera vegada un antigen) i secundria ( quan entre per segona vegada ). La segona resposta 辿s m辿s rpida i intensa, amb la qual cosa NO PATIM LA MALALTIA.
- 19. Podem ajudar al nostre sistema immunitaria en la tasca de defensar-lo ? Quins m竪todes coneixeu ?
- 21. Qu竪 辿s una vacuna ? Qu竪 passa en el nostre cos quan ens posen una vacuna ?
- 22. Qu竪 辿s una vacuna ? Les vacunes s坦n preparats que poden contenir : - microbis afeblits o morts - les seves prote誰nes - les seves t嘆xines I que quan sintrodueixen dins dun organisme provoquen la resposta del sistema immunitari. Per tant quedem immunitzats com si haguessim tingut la malaltia. s un m竪tode preventiu.
- 24. Creieu que val la pena vacunar-se ? I vacunar els nens petits ?
- 25. Eficcia de la vacuna de la poliomielitis Eficcia de la vacuna de la dift竪ria
- 26. Mort un nen de 6 anys de dift竪ria (Noticia del 26 de juny 2015) El nen de sis anys que havia contret la dift竪ria ha mort aquesta matinada a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Li havien diagnosticat la malaltia a principis d'aquest mes de juny, i no ha superat les afectacions als 嘆rgans que li va ocasionar. L'infant, d'Olot, no havia estat vacunat contra la malaltia per decisi坦 dels pares. Es tractava del primer cas de dift竪ria diagnosticat a Catalunya les 炭ltimes tres d竪cades.
- 27. I els antibi嘆tics ? Qu竪 s坦n i qu竪 fan ?
- 28. I els antibi嘆tics S坦n medicaments espec鱈fics per bacteris. Shan de prendre quan s坦n receptat pel metge i sempre seguit la dosi recomenada. Un mal 炭s del antibi嘆tics pot acabar fent que els bacteris siguin resistents i aleshores els antibi嘆tics no ens servirian.
- 29. Sabeu a qu鱈 correspon la fotografia ?
- 30. s Alexander Fleming. Va descubrir la penicil揃lina, el primer antibi嘆tic, lany 1928.
- 31. Una cosa m辿s Com poden cultivar i estudiar microorganismes al laboratori ?
- 32. Utilitzant plaques de Petri amb un medi de cultiu es possible observar col嘆nies de microorganismes. Cada rodoneta correspon a una col嘆nia de microorganismes. Cada col嘆nia prov辿 dun microorganisme que sha multiplicat molt鱈ssimes vegades.
- 33. THE END Ara farem unes activitats per veure si ho tenim clar.
- 34. Activitats 1. Raona si una vacuna 辿s un m竪tode curatiu o preventiu ? 2. La Maria 辿s una nena de 4 anys, fa 6 mesos va tenir el xarampio, cal que ara 辿s posi la vacuna per aquesta malaltia ? 3. Recorda alguna malaltia infecciosa que hagis tingut. Escriu el nom, els s鱈mptomes i el tractament que vas seguir. 4. Quan tenim la grip, es convenient prendre antibi嘆tics ? Raona la resposta. 5. Quines s坦n les nostres defenses ? Explica-ho.