UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
5 likes8,318 views
El sistema Terra. Ci竪ncies de la Terra i el Medi Ambient 1r batxillerat
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (7)
More from M鱈riam Redondo D鱈az (Naturalsom) (15)
Recently uploaded (11)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
- 2. QU SN LES CINCIES DE LA TERRA?QU SN LES CINCIES DE LA TERRA? Aquesta mat竪ria se centra en lestudi dels sistemes terrestres del medi f鱈sic i les seves interrelacions amb lactivitat humana. Pret辿n aportar el coneixement de la dinmica daquests sistemes per tractar posteriorment els canvis que shi produeixen amb lacci坦 humana. T辿 un important enfocament interdisciplinari i de s鱈ntesi, ja que considera la Terra com un sistema global en qu竪 els components f鱈sics geosfera, hidrosfera, atmosfera interactuen amb els components biol嘆gics biosfera i, a causa del paper dominant i cada vegada m辿s decisiu de lesp竪cie humana, amb els components socioculturals. No podem obviar la problemtica ambiental que est suposant el desenvolupament de la societat actual. En les ci竪ncies de la Terra l'abordarem a fons.
- 3. QU SN LES CINCIES DE LA TERRA?QU SN LES CINCIES DE LA TERRA? Una ci竪ncia interdisciplinar..
- 4. PER QU SN NECESSRIES LES CINCIES DE LA TERRA?PER QU SN NECESSRIES LES CINCIES DE LA TERRA?
- 5. QU S EL MEDI AMBIENT?QU S EL MEDI AMBIENT? "El Medi Ambient 辿s el conjunt de components f鱈sics, qu鱈mics, biol嘆gics, socials i culturals capa巽os de causar efectes directes o indirectes en un termini curt o llarg sobre els 辿ssers vius i les activitats humanes". EFECTE DMINO! Definici坦 de la Primera confer竪ncia Mundial sobre el Medi Ambient organitzada per Nacions Unides a Estocolm. 1972
- 6. QU S EL MEDI AMBIENT?QU S EL MEDI AMBIENT?
- 7. CCOM S'ESTUDIA EL MEDI AMBIENT?OM S'ESTUDIA EL MEDI AMBIENT? Enfoc REDUCCIONISTA Qualsevol sistema o entitat complexa es pot entendre i analitzar millor si es descompon en els elements que la formen, ja que tot conjunt s'explica per les propietats dels seus components. La visi坦 reduccionista ha guiat a la ci竪ncia durant bona part del seu cam鱈 Enfoc HOLSTIC Considera que la totalitat del conjunt 辿s m辿s gran que la suma de les parts. Tracta de con竪ixer les relacions entre els components, encara que no es coneguin amb detall els mateixos. Apareixen les propietats emergents, aquelles que sorgeixen de la interacci坦 entre les parts.
- 8. LA TEORIA DE SISTEMESLA TEORIA DE SISTEMES D'entre els models te嘆rics corresponents a l'enfocament hol鱈stic, destaca la Teoria General de Sistemes desenvolupada pel bi嘆leg Ludwig von Bertalanffy (1901-1972). Visi坦 sist竪mica i hol鱈stica de la biologia, estudiant els organismes vius com a sistemes Conjunt o combinaci坦 d'elements o parts, interrelacionades entre si, que formen una unitat per complir alguna finalitat o tasca.
- 9. QU S UN SISTEMA?QU S UN SISTEMA?
- 10. Un sistema 辿s alguna cosa m辿s que la suma de les parts que el formen. QU S UN SISTEMAQU S UN SISTEMA
- 11. PROPIETATS DELS SISTEMESPROPIETATS DELS SISTEMES Estan formats per elements relacionats entre si. Cada element t辿 una funci坦 en el sistema, que pot ser imprescindible o no. Si un element no t辿 cap funci坦, no forma part del sistema. El canvi en un element afecta la resta i al funcionament global del sistema. De la interacci坦 entre els elements sorgeixen les propietats emergents. Els sistemes no estan a誰llats, els arriben mat竪ria i energia necessries per al seu funcionament, i, a m辿s, reben informaci坦 de lexterior del sistema (que pot desencadenar la seva activitat) Els sistemes tamb辿 produeixen mat竪ria i emeten energia i informaci坦 com a resultat de la informaci坦 que desenvolupen. Hi ha mecanismes autoreguladors que tendeixen a restablir l'equilibri dins uns l鱈mits. El resultat global dun sistema sol ser major que la suma dels resultats de les parts que ho integren.
- 12. DOS TIPUS DE MODELSDOS TIPUS DE MODELS Un model 辿s una representaci坦 simplificada de la realitat per facilitar el seu estudi.
- 13. TIPUS DE SISTEMESTIPUS DE SISTEMES Atenent a l'intercanvi de mat竪ria i energia, distingim:
- 14. TIPUS DE SISTEMESTIPUS DE SISTEMES
- 15. RELACIONS CAUSALSRELACIONS CAUSALS Els elements que formen els sistemes estan relacionats entre si, i funcionen de manera coordinada. Els elements del sistema que es poden mesurar i varien en funci坦 duns altres sanomenen variables. Les relacions causals s坦n les relacions causa efecte entre les variables d'un sistema. Les relacions entre els valors daquestes variables es poden representar mitjan巽ant fletxes i signes (+/-). A la representaci坦 de les variables i fletxes se l'anomena diagrama causal. El diagrama causal aporta informaci坦 quantitativa sobre el funcionament general del sistema.
- 16. DIAGRAMES CAUSALSDIAGRAMES CAUSALS Un diagrama causal 辿s la representaci坦 grfica del funcionament d'un sistema: mostra grficament les entrades, les sortides, les relacions causa-efecte entre les diverses variables i els mecanismes de regulaci坦 (retroalimentaci坦 o feedback). Les diferents relacions estan representades per fletxes entre les variables afectades per elles. Aquestes fletxes van acompanyades d'un signe (+ o -) que indica el tipus d'influ竪ncia exercida per una variable sobre l'altra. Un signe "+" vol dir que un canvi en la variable origen de la fletxa produir un canvi del mateix sentit en la variable destinaci坦. El signe "-" simbolitza que l'efecte produ誰t ser en sentit contrari.
- 17. RELACIONS CAUSALS SIMPLESRELACIONS CAUSALS SIMPLES RELACIONS CAUSALSRELACIONS CAUSALS ENCADENADESENCADENADES
- 18. RELACIONS CAUSALS COMPOSTESRELACIONS CAUSALS COMPOSTES Es donen quan dues o m辿s variables es relacionen, de manera que l炭ltima es connecta amb la primera. Es forma una cadena de relacions causals en cercle, que es coneix com bucle de retroalimentaci坦, de realimentaci坦 o feedback. Hi ha dos tipus de retroalimentaci坦: negativa i positiva.
- 19. RETROALIMENTACI POSITIVARETROALIMENTACI POSITIVA La retroalimentaci坦 positiva desequilibra el sistema en produir variacions en una sola direcci坦, amb un cercle vici坦s.
- 20. RETROALIMENTACI NEGATIVARETROALIMENTACI NEGATIVA La retroalimentaci坦 negativa tendeix a equilibrar el sistema, constituint doncs, un mecanisme d'autoregulaci坦.
- 23. DIAGRAMES CAUSALSDIAGRAMES CAUSALS Diagrama causal del term嘆stat natural terrestre
- 24. LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA El nostre planeta 辿s un sistema tancat (intercanvia energia amb l'exterior per嘆 no mat竪ria); rep un flux d'energia constant, la radiaci坦 electromagn竪tica solar, i emet a l'espai exterior energia, la radiaci坦 terrestre infraroja (calor). Aquest flux d'energia sost辿 al cicle de mat竪ria.
- 25. LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA Dins el sistema Terra podem considerar quatre subsistemes: atmosfera, hidrosfera ,geosfera i biosfera .
- 26. LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA Els quatre subsistemes estan interrelacionats. El canvi en un d'ells repercuteix en els altres.
- 27. LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA
- 28. LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA
- 29. LA TERRA COM A SISTEMALA TERRA COM A SISTEMA