Cuestiones legalesAMPap Asociación Madrileña de Pediatría de Atención PrimariaEste documento presenta soluciones legales a situaciones de conflicto que pueden surgir en la asistencia sanitaria a menores. Revisa conceptos como la patria potestad, la confidencialidad y la autonomía del menor. Analiza dos casos: 1) Un desacuerdo entre padres divorciados sobre la vacunación de su hijo. 2) Una adolescente que solicita anticoncepción sin el conocimiento de sus padres. En ambos casos, ofrece soluciones basadas en los derechos del menor y la legislación aplicable.
Maltractament i Abús Sexual Infantil (ASI) Presentació de l'EFEPediatriadeponentRepàs als punts clau sobre el maltractament i abús sexual infantil. Funcionament de l'EFE: Equip Funcional d'Expertesa.
Experiències de respecte cap a la dignitat humana. Fundació Pere TarrésFundació Pere TarrésEl testament vital. Experiències de respecte cap a la dignitat humana. A càrrec de Ma. Dolors Navarro
Maltractament a infants i adolescents de Catalunya. Protocol marc d'actuacions.PediatriadeponentActualització del Protocol marc d'actuacions contra el maltractament a infants i adolescents de Catalunya.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.Jordi Bernabeu FarrúsSessió compartida amb Àurea Autet el 15 de març de 2022.
Els dimarts en línia del CIFE. UVIC.
Gestió xarxes socials a la infància i adolescència per a pares i maresCafeiSocialMediaConferència realitzada el dia 20 de novembre de 2014 a la Biblioteca Pere Calders de Viladecavalls.
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...Universitat Autònoma de Barcelona.«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat en crisi». I Congrés Català d’infermeria i salut escolar. Organitza: Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar. Sant Feliu de Guíxols, 18 de setembre de 2015.
Conferència Marc Antoni BroggiFundacio Pere TarresPonència de la jornada "Dret a decidir: el testament vital" organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
17 de març de 2010
Què fem amb els porros? Tu què en penses?Jordi Bernabeu FarrúsDebat al Punt Jove de Calldetenes (12 de març de 2013) conjuntament amb els Mossos d'Esquadra i en Jaime Prats (Cáñamo/Associació de Tastadors de Cànnabis del Collsacabra). Organitzat per La Pera i moderat per l'Aleix Vila.
EFE i Barnahus Lleida 2025. Ruta assistencial.PediatriadeponentOrganització de l'EFE Lleida i Barnahus Lleida. Maltractament i ASI. Rutes assistencials.
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...FSYC - Fundación Salud y ComunidadParticipació del Servei Tutelar de la Fundació Salut i Comunitat a les jornades INNOVACIÓ SOCIAL per la inclusió a la ciutat de Barcelona
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersAvui la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adreçats a adolescents (menors d'edat).
Deixem la presentació de la sessió que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisió del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.
Cures pal·liatives pediàtriques i pacient pediàtric crònic complex.pdfPediatriadeponentRepàs als conceptes de cures pal·liatives pediàtriques, pacient pediàtric crònic complex (PCC) i MACA. Cures pal·liatives, esforç terapèutic i final de vida a l'edat pediàtrica.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.Jordi Bernabeu FarrúsSessió compartida amb Àurea Autet el 15 de març de 2022.
Els dimarts en línia del CIFE. UVIC.
Gestió xarxes socials a la infància i adolescència per a pares i maresCafeiSocialMediaConferència realitzada el dia 20 de novembre de 2014 a la Biblioteca Pere Calders de Viladecavalls.
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...Universitat Autònoma de Barcelona.«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat en crisi». I Congrés Català d’infermeria i salut escolar. Organitza: Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar. Sant Feliu de Guíxols, 18 de setembre de 2015.
Conferència Marc Antoni BroggiFundacio Pere TarresPonència de la jornada "Dret a decidir: el testament vital" organitzada per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Agrupació Mútua.
17 de març de 2010
Què fem amb els porros? Tu què en penses?Jordi Bernabeu FarrúsDebat al Punt Jove de Calldetenes (12 de març de 2013) conjuntament amb els Mossos d'Esquadra i en Jaime Prats (Cáñamo/Associació de Tastadors de Cànnabis del Collsacabra). Organitzat per La Pera i moderat per l'Aleix Vila.
EFE i Barnahus Lleida 2025. Ruta assistencial.PediatriadeponentOrganització de l'EFE Lleida i Barnahus Lleida. Maltractament i ASI. Rutes assistencials.
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...FSYC - Fundación Salud y ComunidadParticipació del Servei Tutelar de la Fundació Salut i Comunitat a les jornades INNOVACIÓ SOCIAL per la inclusió a la ciutat de Barcelona
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersAvui la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adreçats a adolescents (menors d'edat).
Deixem la presentació de la sessió que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisió del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.
Cures pal·liatives pediàtriques i pacient pediàtric crònic complex.pdfPediatriadeponentRepàs als conceptes de cures pal·liatives pediàtriques, pacient pediàtric crònic complex (PCC) i MACA. Cures pal·liatives, esforç terapèutic i final de vida a l'edat pediàtrica.
Estudi i Maneig del Nen Nouvingut i_o VFR 2025PediatriadeponentRepàs a la patologia infecciosa i no infecciosa que pot patir la població pediàtrica migrada, a Catalunya.
Alergia pediátrica: principales motivos de consulta en AP y criterios de deri...PediatriadeponentRepàs a la patologia al·lèrgica més prevalent a l'edat pediàtrica. Estudi a l'atenció primària i criteris de derivació a la consulta d'al·lergologia pediàtrica.
Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) el paper del pediatre (2024)PediatriadeponentOrientació diagnòstica del TEA. Cribratge. Comorbiditats. Suport familiar.
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...PediatriadeponentGenètica clínica. Indicacions d'estudis, interpretació i consell genètic.
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Pediatriadeponent1) La autoinflamación es un mecanismo de enfermedad que causa inflamación sin una causa infecciosa identificada. 2) Existen diferentes patrones clínicos de enfermedades autoinflamatorias como episodios recurrentes o inflamación persistente. 3) El hemograma juega un papel importante en el diagnóstico al mostrar anormalidades como trombopenia.
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfPediatriadeponentRinitis al·lèrgica a l'edat pediàtrica. És la malaltia crònica més freqüent a l'edat pediàtrica. Prevalença, factors de risc, etiologia, diagnòstic i tractament.
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPediatriadeponentQuè és la salut mental? Com es cuida la salut mental? Com es cuiden les relacions? Què vol dir fer contenció a l'Atenció Primària de Pediatria?
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024PediatriadeponentRepàs a les diverses eines per a valorar l'anquiloglòssia en el context de la dificultat per l'alletament matern. Tractament quirúrgic. Anquiloglòssia, parla i malposició dental.
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?PediatriadeponentDefinició de malaltia rara/minoritària. Recursos per a professionals, famílies. Centres de recerca.
https://pedretina.org/ i https://stargardtgo.blogspot.com/
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdfPediatriadeponentConcepte de salut mediambiental i salut planetària. Què podem fer des de les consultes de pediatria?
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPediatriadeponentActualització del protocol de tractament de la bronquiolitis aguda a planta d'hospitalització i al servei d'urgències de pediatria.
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCAPediatriadeponentEl documento presenta información sobre la detección y abordaje inicial de los trastornos de la conducta alimentaria (TCA) en la consulta de atención primaria. La presentación discute la diferencia entre los trastornos de la ingesta alimentaria y los TCA, describe los principales TCA (anorexia nerviosa, bulimia nerviosa y trastorno por atracón), e indica cómo detectar posibles casos de TCA en la consulta primaria y los primeros pasos para abordarlos.
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaPediatriadeponentBases de la dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria. Lesions melanocítiques, angiomes, infeccions, infestacions i altres lesions cutànies.
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPediatriadeponentFormació a nivell de les escoles i instituts de la demarcació de Lleida per a la prevenció de la violència sexual. Equip Funcional d'Expertesa.
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023PediatriadeponentFisiopatologia de la hiperbilirubinèmia en el període neonatal. Icterícia. Risc d'encefalopatia bilirubínica i kernicterus. Mesura de la bilirubina. Noves indicacions de tractament segons edat gestacional i dies de vida.
Nou paradigma d'atenció al nen prematurPediatriadeponentIntroducció al concepte de Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família (CCDF) en l'atenció al nadó prematur. Estrés i desenvolupament neurosensorial, el paper de la família com a cuidadora del nadó.
NIDCAP: cura del nadó d'una manera més individualitzada i a través de l'observació. Teoria Sinactiva.
1. "No sabem tot el que valem fins que no podem
ser, al costat dels altres, tot el que som"
3. VALORACIÓ DEL MENOR MADUR:
Es pot fer, en poca estona,
a la consulta?
Eva Miquel
Metgessa de família. ABS Balaguer
Doctora en Medicina per la UdL
Francesc Domingo
Pediatre. ABS Balaguer
8. Llei d’Infància 14/2010
Situacions del dia a dia
Infant 0-12 anys
Adolescent 12-18 anys
Pediatria 0-15 anys
Medicina de família > 15 anys.
Edat d’emancipació 16 anys
Majoria d’edat 18 anys
9. Valoració de la maduresa del menor
APTITUDS
Preparats per...
ACTITUDS
Disposats a...
16. VALORACIÓ DEL MENOR MADUR:
Es pot fer, en poca estona,
a la consulta?
Eva Miquel
Metgessa de família. ABS Balaguer
Doctora en Medicina per la UdL
Francesc Domingo
Pediatre. ABS Balaguer
18. Situacions del dia a dia
Noia de 14 anys que ve a Urgències, un
cap de setmana, acompanyada de la seva
parella, un noi de 16 anys, per demanar la
píndola postcoital.
La metgessa de guàrdia es planteja,
atesa l’acumulació de casos que s’esperen:
Lliurar-li i anotar-ho a la HC, amb el consell
de visitar el seu pediatre, per a qui dóna hora.
Aturar el temps i apofitar la situació per
dedicar una atenció prioritària a la noia.
19. QÜESTIONS A PLANTEJAR-SE… - 1
Aquesta noia, menor d’edat, vol i pot
participar activament en la decisió a
prendre? Afavorim aquesta participació?
És “competent” per decidir?
Quins factors cal tenir en compte per
avaluar la competència d’un menor?
Qui i quan cal valorar-ho?
20. QÜESTIONS A PLANTEJAR-SE… - 2
El nivell de competència exigit, és el mateix
per qualsevol decisió?
És possible mesurar objectivament la
competència en menors?
És bo que el menor participi? I els pares? I
la confidencialitat? I el seguiment?
21. ESQUEMA
LA RELACIÓ ASSISTENCIAL
CONTEXT I DEFINICIÓ CONCEPTE “MENOR
MADUR”
-Teoria “menor madur”
MARC LEGAL
-Consentiment informat
-Dret a la intimitat-Deure de confidencialitat
VALORACIÓ DE LA “COMPETÈNCIA” DEL
MENOR PER PRENDRE DECISIONS
MÈDIQUES
22. LA RELACIÓ ASSISTENCIAL: Model deliberatiu
Presa de decisions:
fruit d’una deliberació compartida entre
pacient (AUTONOMIA)
i professional (BENEFICIÈNCIA)
dins un marc social que defineix
el que perjudica (NO MALEFICIÈNCIA)
i el que és injust (JUSTÍCIA)
CONSENTIMENT INFORMAT:
Procès/Voluntarietat/Informació/Competència
23. CONTEXT I DEFINICIÓ CONCEPTE “MENOR MADUR”
Estudis psicologia evolutiva del s.XX (Piaget,
Kohlberg…): el menor arriba a la seva
maduresa moral cap als 12-15 anys.
“Menor madur”, aquell amb certa capacitat
intelectual i emocional que el fa competent
per participar en el procés de presa de
decisió.
24. TEORIA DEL MENOR MADUR
Els drets de la personalitat* i altres drets civils
poden ser exercitats per l’individu des del mateix
moment en què és capaç de gaudir-ne.
Doctrina dels drets del menor, que estableix en 12
anys, l’edat a partir de la qual, un “menor madur”
pot gaudir dels seus propis drets.
*dret a la salut, entre altres.
25. MARC LEGAL. CONSENTIMENT INFORMAT - 1
Codi Civil (CC), posa límits a la representació legal dels pares sobre els fills:
“1. Els actes relatius als drets de la personalitat o altres que el fill,
d’acord amb les lleis i amb les seves condicions de maduresa, pugui
realitzar per sí mateix. 2. Aquells en que existeixi conflicte
d’interesos entre pares i fills”
Llei Orgànica (LO) de Protecció Jurídica del menor 1/1996
“…reconeixement de la titularitat dels drets en els menor d’edat i d’una
capacitat progresiva per exercir-los…La millor forma de garantir
social i jurídicament la protecció de la infància és promoure la seva
autonomia com a subjectes”
El Conveni de Bioètica d’Oviedo, 1997
“La opinió del menor serà tinguda en consideració com un factor que serà
tan més determinant en funció de la seva edat i del seu grau de
maduresa”
…//…
26. MARC LEGAL. CONSENTIMENT INFORMAT - 2
Llei catalana 21/2000
“En el cas de menors, si aquests no són competents, ni intelectual ni
emocionalment, per comprendre la dimensió de la intervencio sobre la
seva salut, el consentiment l’haurà de donar el representant del
menor, després d’haver escoltat, en tot cas, la seva opinió si és major
de 12 anys. En els altres casos, i especialment en casos de menors
emancipats i adolescents de més de 16 anys, el menor ha de
donar el seu consentiment”
Excepcions: interrupció voluntària de l’embaràs, assajos clínics,
pràctica de tècniques de reproducció assistida. És necessari tenir
18 anys o normativa espec.
Llei estatal 41/2002. …//…
27. MARC LEGAL. CONSENTIMENT INFORMAT - 3
La legislació espanyola* vigent tendeix a valorar la
competència d’un menor en funció de la seva
maduresa.
Criteris maduresa menor per atorgar consentiment:
• 16 anys
• Emancipació
• Valorar cas a cas en menors de 16 anys
• Valorar gravetat del risc en majors de 16 anys per part
del facultatiu
*Codi Civil, LO de protecció jurídica del menor 1/1996, Conveni de Bioètica
d’Oviedo de 1997, Llei catalana 21/200, Llei estatal 41/2002
28. MARC LEGAL. DRET A LA INTIMITAT-
DEURE DE CONFIDENCIALITAT -1
Llei 21/2000:
“Tota persona té dret a que es respecti la
confidencialitat de les dades referents a la seva
salut”
Conflicte:
dret a la intimitat del menor ↔ dret dels pares a exercir
la pàtria potestat
29. MARC LEGAL. DRET A LA INTIMITAT-
DEURE DE CONFIDENCIALITAT- 2
…//…
Respectar opinió menor si (K.Matinez):
• La intervenció del pares pot fer que el menor
rebutgi el tractament
• El tractament estigui clínicament indicat
• La manca de tractament sigui perjudicial pel menor
• El tractament sigui lliure i conscientment sol.licitat
pel menor
• El metge consideri el menor suficientment madur
per intervenir en la presa de decisions
30. MARC LEGAL. DRET A LA INTIMITAT-
DEURE DE CONFIDENCIALITAT- 3
….//…
Preval el dret a la confidencialitat del menor si es considera
prou madur (Comité de Bioètica de Catalunya).
• Excepcions: risc per 3ers, risc per la vida, víctima, salut pública.
“Confidencialitat responsable”
31. VALORACIÓ DE LA COMPETÈNCIA D’UN MENOR
Aptitud per comprendre la situació a la
qual s’enfronta, els valors que entren en
joc i els diferents cursos d’acció
possibles amb les seves conseqüències
previsibles, i posteriorment, prendre,
expressar i defensar una decisió que
sigui coherent amb la seva escala de
valors
32. VALORACIÓ DE LA COMPETÈNCIA D’UN MENOR
QUI? QUAN? COM?
• FACULTATIU • Implicat en decisió • CRITERIS
• El metge ha de sobre pròpia salut D’AVALUACIÓ
determinar aquesta • Per què? • psquiatria
capacitat i deixar • RESPECTE • Psicologia
constància del • AJUST
mètode emprat. (Llei EXPECTATIVES • TIPUS DE DECISIÓ
protecció del menor • DISMINUCIÓ (Drane)
1/1996)
ANSIETAT
• AUGMENT • CONTEXT
CONFIANÇA • Del menor
• AUTONOMIA • De la família
• COMUNICACIÓ • De la situació
• ACOMPLIMENT I
SATISFACCIÓ
33. VALORACIÓ DE LA COMPETÈNCIA D’UN MENOR PER
PRENDRE UNA DECISIÓ SOBRE LA PRÒPIA SALUT
34. CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSIQUIÀTRICA
CAPACITATS APLICADES - 1
Understanding
Appreciation
Reasoning
Expressing a choice
Criteris de Appelbaum i Roth. Arc Gen
Psychiatry 1982
35. CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSIQUIÀTRICA
CAPACITATS APLICADES - 2
• Weithorn
• Guia canadenca*
• Explicació legislació actual
• Valoració basada en criteris d’Appelbaum
• Exploració del context (relació amb pares)
• Dóna informació sobre el CI en menors
• *Clinical Pediatrics 2010, 49(9);834-839
36. CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSIQUIÀTRICA
CAPACITATS APLICADES - 3
• British Medical Society (1995)
• Habilitat per comprendre la decisió, les
conseqüències
• Desig i habilitat per prendre una decisió
• Comprensió de la naturalesa, dels riscs, de les
alternatives
• Llibertat enfront possibles pressions
37. CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSICOLÒGICA
MADURESA - 1
No està centrada en la decisió, sinó en la fase de raonament
moral, funció del desenvolupament de la persona.
38. CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSICOLÒGICA
MADURESA - 2
…//…
No és fàcil saber quan una persona és moralment i
jurídicament responsable dels seus actes. Cal cultivar
la presa de decisions des de la infància!.
PIAGET
Moral Convencional heterònoma/ pre-operacional (2-7 anys)-
obediència-
Intermèdia/ operacions concretes (8-12 anys)
Moral racional Autònoma/ operacions formals (12-24 anys)-igualtat-
39. CRITERIS D’AVALUACIÓ: PERSPECTIVA PSICOLÒGICA
MADURESA - 3
…//…
KOHLBERG (“capacitat de judici moral”: capacitat de
prendre decisions i de fer judicis basats en principis interns
i d’actuar segons aquests principis) (Moral Judgment
Interview-MJI-)
Estadis de desenvolupament moral
Preconvencional (<12a)(estadi I-II): perspectiva individualista
concreta, autocentrada. Norma externa.
Convencional (>12-adult)(estadi III-IV): perspectiva membre de
societat. Identificació individu-norma.
Postconvencional (pocs)(estadi V-VI): raonament moral de
principis. Distingeix entre norma-propis valors.
40. MADUR-TEST - UdL Fonaments 1
És un test creat i validat, de raonament sobre conflictes
morals, per inferir la maduresa moral dels adolescents,
que diferencia entre pensament convencional i pre-
convencional segons el paradigma de Kohlberg, aplicable
a la presa de decisions en context sanitari.
Existeix una elevada correlació estadísticament
significativa entre el test a validar i el gold-standard
(Coef: 0,74), amb un coeficient de confiabilitat moderat
(0,45).
41. MADUR-TEST - UdL Fonaments 2
En el test s’estableixen tres estadis de maduresa, en
concordança amb els estadis de judici moral que proposa
Kohlberg.
Es tracta d’una prova útil, objectiva, ràpida de realitzar,
fiable, fàcil d’autocomplimentar i de corregir que pot
ajudar el facultatiu a valorar la maduresa dels
adolescents mitjançant la reflexió sobre conflictes
ètics.
42. MADUR-TEST - UdL Fonaments 3
Aquest mètode estimula el desenvolupament del
raonament moral, que capacita per decidir.
La valoració de la maduresa esdevé necessària per la
valoració de la competència d’un menor que ha de
decidir sobre la pròpia salut.
43. MADUR-TEST - UdL Fonaments 4
S’estimula la reflexió dels professionals sanitaris
sobre la participació del pacient menor en la presa de
decisions i, més enllà, sobre la capacitació d’aquests,
per decidir.
Amb aquesta participació activa, millora la satisfacció,
la cooperació, augmenta la sensació de control amb
disminució d’ansietat, i s’afavoreix el desenvolupament
de les capacitats del nen.
44. MADUR-TEST – Preguntes de valoració
Acabas de comprar un ordenador por Internet. Cuando lo hiciste,
clicaste en la opción “enviar el dinero por correo”, pero al final, te
olvidaste de pagar. Cuando recibes el ordenador, lleva la etiqueta
de ”PAGADO”. ¿Qué haces?
• Aviso de que aún no he pagado, y lo pago, pues no está bien
estafar.
• Los llamo y pago, porque podrían descubrir el error, y luego
hacérmelo pagar más caro.
• No digo nada, y si me avisan, ya me haré el despistado.
• No aviso, pues el error cometido está fuera de mi alcance.
45. MADUR-TEST – Preguntes de valoració
María es una madre soltera con dos hijos pequeños a su cargo.
Tiene un vecino que tiene SIDA; son muy amigos. Un día Maria
oye gritos y va a la casa de al lado, donde se encuentra a su
vecino desangrándose por una herida profunda. María llama a
una ambulancia la cual le dice que estará allí en 15 minutos y
que mientras tanto tapone la herida. María no tiene guantes a
mano y sabe que el virus de la SIDA es contagioso.
• Debería ayudarle pues sino su amigo se morirá.
• No debería ayudarle pues tiene SIDA.
• Debería ayudarle pues si lo deja morir ella tendría muchos
problemas.
• No debería ayudarle pues nadie está obligado a ayudar ante un
riesgo grande.
46. DECISIÓ A PRENDRE:
Escala mòbil de la competència (Drane)
Tipus de Fàcil Mitjana Difícil
decisió
Competència Baixa Mitjana Alta
necessària
Per consentir Tractament Benefici/risc Tractament
eficaç, alt mitjà d'alt risc
benefici/baix Tractament
risc incert,
d'eficàcia
desconeguda
Per rebutjar Tractament Benefici/risc Tractament
incert mitjà efectiu d'alt
Tractament de benefici/baix
baix risc
benefici/alt risc
Drane J.F. Grappling with patient competency. De: Clinical biethics:Theory and
practice in medical-ethical decision-making. Kansas City: Sheed i Ward; 1994. p.150-
157.
47. CONTEXT
Del menor De la família i De la situació
cultura
•Presència de dolor, •Afectivitat dins la família •Context d'urgències
malestar, us de medicació
que altera el nivell de
consciència
•Pressió externa del grup
Pressió •Suport familiar
Suport •Relació esporàdica o de
Relació
•o de la família confiança
•Estat emocional: estrès, •“Rol” del menor dins la •Pressió assistencial
por, depressió cultura a la qual pertany
•Malaltia crònica
•Pensament màgic
adolescent
•Nivell cognitiu
•Desenvolupament social
48. VALORACIÓ DE LA COMPETÈNCIA D’UN MENOR PER
PRENDRE UNA DECISIÓ SOBRE LA PRÒPIA SALUT
50. Cal ensenyar, els adolescents, a prendre les seves
pròpies decisions!
“Per què el cultiu de l’autonomia, els farà pujar
l’autoestima: la seva confiança en la pròpia capacitat
per pensar i fer front als desafiaments de la vida,
però també confiança en el dret de ser feliç, de
sentir-se digne i respectable, amb dret a afirmar
els propis drets i necessitats, i dret de gaudir del
fruit del propi esforç”.
Seligman M.E.P.
51. Què va passar amb la noia de 14 anys…?
L’entrevista clínic fou llarga...
• Avaluació de les capacitats aplicades per
aquella situació en concret (comprensió,
apreciació, raonament i elecció)
• Avaluació de la maduresa (Madur-test)
• Tipus de decisió (prendre la PPC, dir-ho als
pares)
• Context (situació-Atenció continuada al CAP-,
noia, família)
I després…què?
• SEGUIMENT amb el seu pediatre
52. Què va passar amb la noia de 14 anys…?
L’entrevista clínic fou llarga...
• Avaluació de les capacitats aplicades per
aquella situació en concret (comprensió,
apreciació, raonament i elecció)
• Avaluació de la maduresa (Madur-test)
• Tipus de decisió (prendre la PPC, dir-ho als
pares)
• Context (situació-Atenció continuada al CAP-,
noia, família)
I després…què?
• SEGUIMENT amb el seu pediatre
53. Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Què hi ha a la HC? - Dia 0
1a relació sexual amb la seva 1a
parella de 16 anys d'edat. No
relacions sexuals anteriorment.
Desconeix quan té més risc de quedar
embarassada. Parlem amb ella
sobre riscs-conseqüències
…//…
54. Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 0
19:55-inicia test maduresa menor que
acaba a les 20: 07h (12’ de durada)
…//…
Respecte a prendre PPC: Decisió de alt
benefici/baix perjudici: risc baix
Madurtest: 7/9 respostes madures
…//…
55. Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 0
Compren riscs, beneficis, i assumeix la
decisió de prendre PPC.
No vol informar al pare, tutor legal,
amb el qual conviu (té mare, però
mala relació) per por a càstigs...
potser en uns dies...
…//…
56. Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 0
Es reflexiona amb la pacient i la
parella (de 16 anys) sobre el que
suposa tenir relacions sexuals.
De moment, es recomana:
- cita llevadora…
- es concerta ja cita amb pediatra el
proper dimecres…
- i avui no s'informa el pare.
57. Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 5
Entrevista conjunta de 30' amb ella,
la metgessa de guàrdia i el pediatre:
després de diferents reflexions i
escoltades les seves perspectives
acordem que ella i el seu company
parlaran amb el pare d'ella =
compromís d’abans de 10 dies
Demanarem anàlisis i citem als 10 dies
58. Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 16
Ja comentat amb el pare fa dos dies
Arriben la noia i el seu pare. El pare
ho ha entomat bé i valoro la
maduresa de la noia davant d'ell.
Demano les anàlisis
59. Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 30
Ve amb la companya actual del pare
que la sermoneja i diu que no ha
estat la primera vegada que ha hagut
de prendre PPC
La primera vegada se n’encarrega ella
de comprar-la, donar-la-hi i controlar
que arribés la regla a la setmana, diu
la companya paterna .
…//…
60. Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 30
Parlo de la confiança que em mereix la
noia després d'haver actuat amb
responsabilitat.
Lliuro còpia de les anàlisis, normals.
61. Què va passar amb la noia de 14 anys…?
Dia 120
Nova consulta per mètodes anticonceptius
Cito a llevadora (donen per a un mes!)
Llibretó informatiu – sessions de les llevadores
(maig i juny 2013 de Open Meetings)
Què faries ara, després del que has viscut?
63. Valoració de la maduresa del menor
Pediatria Catalana 2012; 72: 105-109
Esquerda M, Pifarré J, Miquel E, Viñas J.
Poden els infants i adolescents prendre
decisions sanitàris? Com es pot valorar?
Pediatria Catalana 2012; 72: 105-109
64. FEBRER
“Els núvols són més blancs, el cel més pur.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l'atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
- sempre el somni que precedeix la força! -
Les branques d'ametller senten, sota l'escorça,
un moviment suau i obscur.
...//...
65. FEBRER
El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera.
Els torrents se'n nodreixen poc a poc.
Tot és tebi i frisós, com davançant el foc
de la pròxima primavera.
...//...
66. FEBRER
Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,
sota la terra batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
guardaven el vi de Falern”
Màrius Torres (febrer 1937)