Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
1 like1,333 views
Avui la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adreçats a adolescents (menors d'edat). Deixem la presentació de la sessió que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisió del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.
![L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/manresadrogues-190317212243-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
Viewers also liked (8)
Similar to Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem? (20)
More from SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers (20)
Treball educatius amb joves sancionats per consum de cànnabis. Com ho fem?
- 1. Treball amb joves des de la sanció. Com ho fem? Jordi Bernabeu Farrús @jordibernabeu @sobredrogues @granollers #Salut_Pública jbernabeu@ajuntament.granollers.cat Departament de Salut. Jornada ASA. 19 de març de2013. www.slideshare.net/sobredrogues/cannabiseducatiu Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials
- 2. La justificació tècnica: perquè intervenim? La finalitat d’aquests programes és poder oferir una intervenció d’atenció, seguiment i prevenció als adolescents que han estat denunciats per una infracció administrativa relacionada amb consum o tinença de drogues, que es basa en una resposta educativa alternativa a la sanció administrativa, a canvi de la suspensió de la sanció econòmica (sempre i quan la mesura alternativa es compleixi satisfactòriament). Aquesta resposta ha de poder ser una intervenció integral – des de diferents serveis municipals- amb la finalitat de disminuir els riscos associats al consum de drogues. El programa també es pot considerar com una estratègia de detecció precoç (per evitar o disminuir riscos associats al consum). " GRAM 2009 SobreDrogues.net/alternativa
- 3. Intervenir en un context confús... Quan el protagonista no viu la seva situació com a problema la motivació és escassa. Quan professionalment ens costa donar un discurs sensat al voltant del cànnabis (i de les adolescències). Quan tot sembla ‘arreglar-se’ a partir de normes i regulacions. Quan socialment existeixen diferents discursos al voltant de la qüestió.
- 7. L’atenció, prevenció i informació no poden tenir l’abstinència com a eix central i únic de treball. La reducció de riscos com a element transversal de tota la intervenció preventiva. Centrem-nos més en els usos que en les pròpies substàncies Alguns usos son més greus que altres: quins usos són els que realment donen problemes? L’adicció no ha de ser el problema més important ("i finalitzador del procés problemàtic”) No utilitzem la regulació legal de les drogues com a excusa per abstenir-se
- 8. Quan prevenir no només és fomentar l’abstinència Potenciar la responsabilitat Fomentar l’autonomia Evitar-se problemes #Acompanyament
- 9. Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducativa" (adaptació de Funes, 2010) #Acompanyament 1. Ajustar l’enfocament de la mirada. #Referència 2. Apendre a veure, a observar, a conèixer els #Comunitat significats i els sentits de les seves vides, a saber #Utilitat preguntar sobre el que viuen." #Responsabilitat 3. Tenir conflictes no és tenir problemes." 4. L’adolescència potser també també un temps de malestars." 5. L’escola (o els centres de formació) com un important territori per intervenir." 6. Construir espais d’influència educativa al seu voltant." 7. Suprimir la distància, construir la proximitat. Acceptar convertir-se en adults propers. #Referents_virtuals_d_adolescents_digitals" 8. Acompanyar (que no derivar)." 9. Controlar l’angoixa que ens provoquen els seus riscos. Garantitzar que no s’estan fent mal." 10. Deixar de considerar-los menors i tractar-los com a subjectes responsables. Que es construeixin els seus propis límits.
- 11. I si ens arriba al nostre servei, -la família sencera, els pares sols, el/la jove…- què treballem? 1. Escoltar calmant possibles angoixes 2. Detectar relacions problemàtiques 3. Focalitzar el problema 4. Pla d’acció
- 12. Escoltar calmant posssibles angoixes 1. Com descriuen els problemes els diferents “implicats” de la família? 2. Què s’ha intentat fins el moment 3. Interaccions familiars 4. Trencar la “relació problemàtica/ problematitzadora”
- 13. Com descriuen els problemes els implicats? El problema són els amics… #Les_famílies És molt influenciable… La culpa la té el PQPI/UEC… El pare no m’ajuda. Em sento sola… No el puc controlar… Estic desesperat… Què vagi a un centre… Els serveis públics no s’hi posen…
- 14. Com descriuen els problemes els implicats? #Elles Fumo perquè m’agrada… #Ells No hi ha per tant… Ho sé portar… A mi no m’afecta… No deixaré de fumar… Deixa’m fumar a casa… La policía va a per nosaltres…
- 15. Interaccions familiars. I com ho viuen els fills... Exigència “Rígid”" “Agobiant”" “Dictador” “Pesat” “Desapego” “Apego” “Passota”" “Hiperprotector”" “Passa…” “Protector” Permissivitat
- 16. La relació problemàtica Ens arriba la consulta/demanda Apareix la conducta problema: “fuma” Els pares es volen “eliminar” la En la família… conducta problemàtica En el fill… Perd èmfasi la relació familiar " S’incrementa pressió" El fill es veu com a problema Importància del consum La relació es deteriora El fill no sent comprensió La conducta “problema” s’intensifica
- 17. Pla d’acció 1. Guanyar-nos la confiança" Establir-nos com a referents 2. Definir estratègies" Pensar el missatge" Establir pactes 3. Revisar-les" Repensar-les, si cal Avaluar-les #Estructurat #Temporalment_acotat #Referència
- 18. Promoure el diàleg " Escoltar no significa “estar d’acord” No calen respostes immediates “Controlar” impulsivitat Ser estratègicament hàbil Explicar el perquè de les preocupacions Posar de manifest altres conflictes Desalentar el control
- 19. Conèixer quin consum té? " De menor risc Destinat a aquelles persones amb un estil de vida normalitzat i amb un consum relativament baix. Això és: amb un recorregut personal propi de la seva franja d’edat i del seu cicle educatiu (cursant estudis, en procés d’inserció professional), bona relació familiar, amb certa construcció de projecte de vida, amb un consum vinculat a pràctiques d’oci i temps lliure (sense interferir amb obligacions). De major risc Bàsicament dirigit a aquelles persones que presenten tot un conjunt de factors de risc que determinen problematicitat. Som especialment sensibles amb adolescent i joves desocupats (pel que fa a estudis o treball) o bé a aquells menors de 15 anys. Recollim determinats factors de risc que poden tenir relació amb la presència d’un consum de drogues en l’adolescència, i sobretot, un consum de caràcter problemàtic. Aquest signes descrits són indicadors que cal tenir en compte sempre en el seu conjunt i no de forma aïllada. A més, són de caràcter orientatiu. Poden ser indicadors que no tenen a veure amb consum.
- 20. FACTORS DE RISC" Adaptat de Hawkins i altres (1992), Petersona i altres (1992), Moncada (1997). Asociats a nivell individual * Consum prematur (edat) * Problemes de salut mental, físic o emocional * Actituds personals vers el consum * Característiques personals relacionades con els nivells d’autoestima i conductes favorables al risc, alienació rebeldia, etc. * Evidències tipus: ulls vermells, pupil.les dilatades, cansament, somnolència, excessiu nerviosisme, gestió dels diners injustificada, etc.) Associats a nivell familiar * Consum de drogues per part dels pares * Actituts favorables al consum per part de la família * Problemes familiars * Històries familiars de consum problemàtic de drogues * Dificultats de relació/conflicte familiar * Models familiars: sobreprotecció, abandonament familiar, etc. * Estatus socioeconòmic familiar Associats a nivell grupal o d’amics * Amics consumidors * Canvis sospitosos pel que fa a amics i relacions * Actituts favorables al consum * Conductes il.legals o delictives * Dificultats de relació amb el grup d’iguales Associats a nivell de context social * Abandonament dels estudis * Fracàs escolar * Canvis en el rendiment acadèmic i actitud a l’escola * Desocupació laboral * Dificultats socials i econòmiques * Alta disponibilitat i accessibilitat a drogues * “Transicions i desplaçaments vitals”
- 21. Estimular el “canvi unilateral” Construir nous discursos Separar trobades
- 22. Determinar eixos de treball 1. Ocupacional Estudis/Inserció laboral" Motivacions" Resultats acadèmics" Dificultats en l’itinerari formatiu 2. Familiar Estils familiars" Estils educatius" Dinàmiques (horaris, normes, tasques, diners)
- 23. 3. Alternives/Temps lliure/Relacions Aficions" Gestió temps lliure" Relacions d’amics" #Estils_de_vida Estils d’oci" #Suport_social Factors de risc 4. Consum De diferents substàncies" Problemàtic/No problemàtic" Tipus" Estadi de consum" Factors de risc" Abstinència pactada
- 24. Quins estadis del consum podem trobar-nos davant demanda d'informació i/o tractament?" (adaptació del model de Proshaska i Di Clemente, 1982) 1. El consum no es viu com a problemàtic (precontemplació)" * Alertar/Apel·lar a la prudència" * Proporcionar informació sobre possibles riscos * Ajudar-lo a confiar en les seves capactiats (“sabràs què quan no et senti bé haurem de pendre'ns un descans”) * Confrontar “amistosament” 2. Sap què hi ha un problema; i considera la possibilitat d'haver d'aplicar canvis, però té dubtes per dur-los a terme (contemplació)" * Balanç decisional: pros i contres del consum“què guanyo i què perdo?” (curt-mig-llarg termini)" * Proporcionar eines per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern) 3. Vol canviar la conducta (preparació)" * Establir pautes per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern, diners, etc.) * Reconèixer possibles problemes 4. Es dóna el canvi en el consum (acció i manteniment)" * Seguiment de les pautes per al canvi (començar a parlar dels estils, rutines, contextos, pautes de control extern, diners, etc.) I si recau/rellisca? * Avaluar guanys (al principi és difícil reconèixer-los) * Treballar les raons de la relliscada * Reconèxier problemes; i possibles situacions de risc: afrontament * Reforçar positivament la voluntat * Acompanyament novament per canviar * Alertar del risc de l'encadenament de 5. Mantenir-lo i no relliscar (prevenció de recaigudes)" “fracassos” * Reconèixer i afrontar situacions de risc * Reavaluar el pla d'acció / i reformular- lo, si cal * Avaluar procés * “Suport incondicional”
- 25. 5. Aspectes psicològics Característiques personals" Estabilitat emocional" Trets de personalitat" Impulsivitat" #16APQ Afrontament" #MACI Animació" Autoimatge" Confiança" Habilitats personals" …" Grau d’alteració psíquica
- 26. “En definitiva, donar-li una visió educativa al model ‘Tant fas, tant pagues’ que si d’alguna cosa peca, és essencialment, de visió educadora... 1. Les mesures educatives alternatives són una oportunitat per poder treballar aspectes educatius i preventius des de la perspectiva de detecció precoç, de gestió de riscos i prevenció selectiva. 2. Esdevenen un mecanisme útil per apropar-nos a determinats col·lectius. I establir-nos com a referents. 3. Ens permeten treballar globalment i de forma coordinada amb altres agents comunitaris (els quals també escolten “nous” discursos sobre la reparació). 4. Per posar-les en marxa cal comptar amb el recolzament i implicació de polítics i tècncics de totes les institucions que intervenen en el projecte. 5. El projecte ha d’ésser emmarcat en una estratègia més àmplia (a nivell municipal o supramunicipal) de prevenció de drogues.
- 27. 6. Ja que es tracta d’una estratègia de prevenció selectiva, cal dotar de contingut teòric i metodològic al projecte per fomentar una idea de la prevenció que vagi molt “més enllà” del paradigma clàssic de l’abstinència. 7. L’abordatge és essencialment educatiu, considerant cada cas de forma individual i creant un pla de treball personal. 8. Abans d’iniciar qualsevol acció d’implementació, es recomana realitzar un anàlisi de la situació de la població i dimensionar la realitat i el possible treball a realitzar. 9. Cal partir de professionals especialitzats (o coneixedors) en matèria de consum de drogues i intervenció amb joves i adolescents. 10. Aquests projectes són l’excusa perfecte per revisar comunitàriament què significar tot això d’educar… (i no reparar). ...que sense portar-nos a pensar que les drogues són “bones”, sí mirar-les “positivament”: reflexionar a partir de pensaments i idees positives , sense anticipar problemes ni prejudicis.”
- 28. “Vaig venir aquí per una multa i " he acabat sortint amb feina” Guillem, 17 anys “Això no m’ha servit de res” Adriana, 15 anys “M’ha ajudat a relacionar-me millor amb els meus pares” Ruben, 15 anys “M’he endut una sorpresa respecte com tracteu el tema de les drogues. M’ha servit més a mi que a ell…” Jordi, 46 anys (pare del Guillem)
- 29. “El friqui ese del Ayuntamiento me ha llevao a raya un huevo pero me he pegado unas risas y se lo ha currao” Félix, 16 anys
- 30. Ұà
- 31. è徱ٲ
- 32. Aquestes reflexions i idees exposades han estat inspirades a partir de la lectura, escolta i reflexió de les fonts següents: 9 ideas para educar en la adolescencia" Jaume Funes. Editorial Graó. " I qualssevol dels seus textos, conferències, conversesi intervencions. Energy Control – ABD" www.energycontrol.org – Recomanem la guia “Educar sobre drogues, educar sobre la vida” I la seva intervenció. Los hijos de la desregulación" Fernando Conde. Editorial Crefat. I qualssevol dels seus articles. Enquesta escolar sobre consum de drogues 2010" Departament de Salut (Gencat) i PNSD (Ministerio de Salud) El adolescente en la terapia familiar." J. Micucci. Ed. Amorrortu. Treballant com a educadora o educador social " Carles Sedó. Edicions Pleniluni. I qualssevol de les seves xerrades. Les imatges han estat agafades de Granollers_Acció municipal en el consum de drogues" www.gettyimages.es www.sobredrogues.net – www.parlemdedrogues.cat De moltes conferències d’en Domingo Comas. Jordi Bernabeu Farrús" Granollers_Acció municipal en el consum de drogues I de la pràctica sorgida d’aquesta i d’altres feines… jbernabeu@ajuntament.granollers.cat "