![Web 3[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/web31-100607134708-phpapp01-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
What's hot (18)
Viewers also liked (20)
![Encuestachickensroll[2]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/encuestachickensroll2-12913154081092-phpapp02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Similar to Web 1 (20)
Web 1
- 1. Web 1.0 1. Or鱈gens: Qu竪 辿s la web 1.0? Posa exemples. La web 1.0 va comen巽a als anys 60 amb la forma m辿s bsica que existeix, amb navegadors de sol text bsicament rpids . La web 1.0 es una lectura, el usuari no pot interactuar amb el contingut de la pagina. s un tipus de web esttica amb documents que mai sactualitzaven i els continguts dirigits a la navegaci坦 (HTML i GIF). Ex: http://www.complexify.com/buttons/ 2. Evoluci坦: Qu竪 辿s la web 2.0? Quines difer竪ncies hi ha entre aquesta i la web 1.0? Posa exemple La web 2.0 es la representaci坦 de la evoluci坦 de les aplicacions tradicionals fins a aplicacions web enfocades al usuari final. La web 2.0 es la transmissi坦 que sha donat de les aplicacions tradicionals fins a aplicacions que funcionen a traves de la web enfocades al usuari final. Es tracta de les aplicacions que generen col揃laboraci坦 i serveis que reemplacen les aplicacions dels escriptoris. s una etapa que ha definit nous projectes en Internet i est preocupant-se per brindar milions de solucions per lusuari final. s una evoluci坦 de Web 1.0. Es un ecosistema de la informaci坦: Google, Wikipedia, Ebay, Youtube. 3. Futur: Qu竪 ser la web 3.0? Quines caracter鱈stiques es diu que tindr? La Web 3.0 辿s un neologisme que sutilitza per a descriure levoluci坦 de l炭s i la interacci坦 en la xarxa a trav辿s de diferents camins. Aix嘆 inclou, la transformaci坦 de la xarxa en una base de dades, un moviment per a fer els continguts accessibles per m炭ltiples aplicacions non-browser, el impuls de les tecnologies de intel揃lig竪ncia artificial, la web semntica, la web Geoespacial, o la web 3D. Freq端entment 辿s utilitzat pel mercat per a promocionar les millores respecte a la Web 2.0. El terme Web 3.0 va apareixer per primera vegada en 2006 en un article de Jeffrey Zeldman, cr鱈tic de la Web 2.0 y associat a tecnologia com AJAX. Actualment existeix un debat considerable en torn a lo que significa Web 3.0, y quina 辿s la definici坦 encertada. Les caracter鱈stiques que tindria la web 3.0 consistirien a afegir informaci坦 addicional amb una estructura per a que pogu辿s ser entesa pels ordenadors, els quals per mitjans de t竪cniques dintel揃lig竪ncia artificial serien capaces de cercar i millorar lobtenci坦 de coneixements fins al moment reservat a les persones. s a dir, donar-li un significat a les pgines web. 4. Qu竪 son els podcast i els videocast? Posa alguns exemples. Son programes de radio distribu誰ts en formato mp3, com les can巽ons, son una cosa m辿s dif鱈cil de crear que un webblog, per嘆 segueixen sent senzills y molt barats de produir per a qualsevol, la incorporaci坦 de les caracter鱈stiques del podcast en la versi坦 4.9 the intions the apple, va produir, un augment de productors i consumidors daquesta tecnologia. Un arxiu de podcast igual que una can巽坦 pot
- 2. descarregar-se fcilment en un reproductor mp3 porttil y escoltar-se posteriorment, el que significa rdio en temps deferit. Videocast: Son arxius de v鱈deo distribu誰ts en format mpg4. Apple tamb辿 a contribu誰t en aquesta tecnologia, llan巽ant el ipod v鱈deo y un suport per a v鱈deo en el seu softwear the itunes. Estan popularitzant-se els videocasts fets a casa per usuaris de la xarxa, per嘆 apple tamb辿 distribueix programes de televisi坦. Ex. Podcast: http://www.laaradio.com/ 5. Qu竪 辿s un wiki? I un blog? Quines difer竪ncies bsiques tenen? En quins casos utilitzo un o un altre. Un wiki 辿s un tipus de lloc web que permet la cooperaci坦 oberta al p炭blic, deixant que la gent editi o corregeixi lliurement tot el seu contingut. El lloc Wiki m辿s conegut per tots en el m坦n es Wikipedia.com (una enciclop竪dia on-line que permet a tots els usuaris millorar els articles. Un bloc s坦n pgines web estimadament fcils de crear y actualitzar per qualsevol. S坦n estructurats per articles ordenats per data, amb el m辿s recent en la part superior de la pgina. Els blogs ofereixen la possibilitat que els lectors, deixin comentaris sobre els articles, afavorint el dileg. La difer竪ncia 辿s que la wiki la pot modificar qualsevol persona que entri a la web i el blog tamb辿 辿s p炭blic per嘆 nom辿s la pot modificar cada un dels registrats des del propi blog. 6. Qu竪 sent辿n per xarxa social? Quins avantatges i quins inconvenients creus que t辿? Posa Exemples. s una estructura social on es creen relacions entre els membres duna comunitat. Aquesta estructura es representa mitjan巽ant una grfica formada per uns nodes, les persones o grup de persones, i uns nexes duni坦, que simbolitzen la relaci坦 establerta entre els diferents individus. Les xarxes socials s坦n formes dinteracci坦 col揃lectiva, on les persones intercanvien informaci坦 sobre idees, gustos i prefer竪ncies mitjan巽ant textos, imatges i v鱈deos. Un dels seus avantatges es poder retrobar-se amb antics amics o companys amb els quals es va deixar de tenir contacte. Controlar des dun lloc totes les nostres connexions a xarxes socials. I els inconvenients s坦n que si safegeix noves funcionalitats es canvia el funcionament dalguna, ens podem trobar desactualitzats i sense poder fer servir temporalment algunes funcions que ens interessin. Un dels altres inconvenients 辿s que molts cops, es bastant perill坦s publicar dep竪n de quines coses i agregar a dep竪n de quina gent. La privacitat es gaireb辿 nul揃la. Exemples de xarxes socials: Facebook, Twitter. 7. Qu竪 辿s Twitter? I Facebook? I Youtube? Twitter 辿s un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text nom辿s, amb una longitud mxima de 140 carcters mitjan巽ant SMS, missatgeria instantnia o b辿 directament des del lloc web de Twitter o aplicacions ad hoc com TweetDeck, Twitterrific o Twitux i GTwitter (a GNU/Linux). Aquestes actualitzacions es mostren en la pgina de perfil de l'usuari, i s坦n tamb辿 enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opci坦 de rebre-les. L'usuari original pot restringir el seguiment d'aquests missatges nom辿s per part dels membres del seu cercle d'amics, o permetre el seu acc辿s a tots els usuaris, que 辿s l'opci坦 per defecte. Facebook 辿s un lloc web de xarxes socials, basat en l'intercanvi de fotografies, i ara tamb辿 de v鱈deos, entre usuaris registrats. El web es va crear originalment per
- 3. als estudiants universitaris dels Estats Units, inicialment per a Harvard. Actualment est obert a qualsevol persona que disposi d'adre巽a de correu electr嘆nic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unir-se a xarxes concretes en relaci坦 a la seva situaci坦 acad竪mica o zona geogrfica. YouTube 辿s un lloc web que permet als usuaris de carregar, mirar i compartir v鱈deos. Va ser fundat el febrer del 2005 per tres antics empleats de PayPal: Chad Hurley, Steve Chen, Jawed Karim. YouTube utilitza un format Adobe Flash per a oferir el seu contingut. s popular, de la mateixa manera que ho 辿s Google Video, grcies a la possibilitat d'allotjar els v鱈deos de qualsevol persona. YouTube t辿 una varietat de clips de films i programes de televisi坦, v鱈deos musicals i v鱈deos casolans (encara que la regla de YouTube prohibeix carregar v鱈deos amb copyright, aquest material s'hi troba en abundncia). Els enlla巽os a v鱈deos de YouTube poden ser tamb辿 allotjats en blogs i llocs web personals utilitzant APIs. 8. Tecnologia feed: RSS. Qu竪 辿s? Per a que serveix? Quins avantatges ofereix 束Arxiu RSS損 o 束Feed RSS損 (o 束XML損) 辿s un arxiu generat per alguns llocs web (i per molts weblogs) que contenen una versi坦 espec鱈fica de la informaci坦 publicada en aquella web. Cada element de informaci坦 contingut dintre de un arxiu RSS es diu "鱈tem". Cada 鱈tem consta normalment dun t鱈tol, un resumen y un enlla巽 o URL a la pgina web dorigen o que cont辿 el text complet. A dem辿s pot contenir informaci坦 addicional amb la data de publicaci坦 o el nom de lautor del text. Larxiu RSS es reescriu automticament quan es produeix alguna actualitzaci坦 en els continguts del lloc web. Accedint a larxiu RSS 辿s possible saber si shan actualitzat els continguts y amb quines noticies o textos, per嘆 sense necessitat daccedir al lloc web excepte per a llegir la versi坦 expandida. Sutilitza per a difondre informaci坦 actualitzada freq端entment a usuaris que shan subscrit a la font de continguts. El format permet distribuir continguts sense necessitat dun navegador, utilitzant un software dissenyat per a llegir aquests continguts RSS (agregat). Avantatges: A trav辿s de RSS podrs assabentar-te de les 炭ltimes not鱈cies; La decisi坦 est del costat de lusuari ja que ell 辿s qui elegeix a quines pgines web subscriures i quan donar-se de baixa daquestes pgines web; El RSS suposa un important estalvi en el temps de navegaci坦 y recerca de informaci坦. En el lector RSS, el usuari tindr un resum dels articles per a poder decidir quina informaci坦 vol llegir; El RSS est lliure dSPAM, perqu竪 no tens que donar el teu correu electr嘆nic. Aix嘆 no passa amb subscripcions per correu electr嘆nic, en les que a m辿s a m辿s de rebre noticies, podries rebre tamb辿 SPAM o altra informaci坦 no desitjada. Quan ests subscrit a les fonts RSS duna pgina web, no rebrs altra informaci坦 que la que es publique en les pgines web que son del teu inter竪s; La cancel揃laci坦 de la subscripci坦 a la pgina web ser rpida y senzilla. En les subscripcions via correu electr嘆nic, sovint el subscriptor t辿 que especificar les raons per les que vol donar-se de baixa i despres ha de
- 4. confirmar la seva petici坦. En canvi, amb lRSS nom辿s sha deliminar la pgina web del lector dRSS. Es aix鱈 de senzill; Rebre les fonts o Canals RSS de les teves pgines web preferides 辿s totalment gratu誰t. Tant els continguts com la majoria dels programes (lectores RSS) que permetem llegir les noticies RSS s坦n totalment gratu誰ts; 9. Qu竪 indica el logo (Creative Commons)? s una organitzaci坦 sense nim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Aquesta organitzaci坦 ofereix diferents llic竪ncies que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini p炭blic. L'objectiu de Creative Commons 辿s donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant aix鱈 a reduir les barreres legals de la creativitat mitjan巽ant la nova legislaci坦 i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats". 10. Canvis en la publicitat. De la publicitat convencional a la contextual. Qu竪 s坦n cadascuna delles? Quines difer竪ncies hi ha entre les dues? Contextual: Es aquella publicitat que esta relacionada amb el context temtic amb el que es troba el receptor daquesta. La idea fonamental de la publicitat contextual es oferir al p炭blic informaci坦 publicitria relacionada amb lactivitat que estigui relacionada en aquell moment. La publicitat convencional 辿s la publicitat tradicional, la dels mitjans de comunicaci坦 La publicitat contextual no requereix una gran inversi坦 inicial, mentre que la publicitat convencional requereix una gran inversi坦 per duu a terme una campanya. A m辿s a m辿s es pot comprar un espai en els programes de major audi竪ncia. La publicitat contextual nom辿s transmet missatges daquells productes en els que el consumidor est interessat. Mentre que la publicitat convencional transmetrien anuncis que potser no interessen al client. La publicitat contextual 辿s m辿s efectiva donada la seva major economicitat i rendibilitat 11. Revisions 竪tiques: autoria, privacitat, societat, etc. En la web 2.0. Opina al respecte. Creiem que en quan a privacitat, si no sutilitzen correctament les xarxes socials etc., pot ser realment perill坦s. La web 2.0 ha canviat la manera de comunicar-se i en definitiva la societat, a vegades en molts casos lautoritat est controlada per la mateixa xarxa social. Alba Cardona, Sara Pi単ol, Thais del Fresno i Maria Gisbert.