Unitat6 granguerra-2014-15-141113004935-conversion-gate01Vicent Puig i Gasc坦
油
Primera Guerra Mundial
Impresiones y Expresiones. La guerra civil espa単olaformespa
油
El documento habla repetidamente sobre fotograf鱈a y arte e ilustraci坦n, sugiriendo que estas son formas importantes de expresi坦n art鱈stica. Tambi辿n menciona literatura brevemente.
Este documento presenta la lista de candidatos al gobierno provincial de Cajamarca para el periodo 2011-2014 del partido pol鱈tico Tierra y Libertad. La lista incluye un candidato a alcalde y 13 candidatos a regidores con sus respectivos nombres, cargos y breves descripciones de su profesi坦n u ocupaci坦n actual.
TIERRA Y LIBERTAD - Ideario, Programa, estatuto I Congreso NacionalVictor Huaranga
油
Este documento contiene informaci坦n sobre los principios y documentos de un partido pol鱈tico llamado Tierra y Libertad. Incluye su ideario, programa, estatutos y lista de dirigentes. El ideario define su visi坦n como un partido de izquierda ecologista, intercultural, feminista y socialista. Buscan mayor democracia, justicia social y respeto por los derechos humanos y del medio ambiente. Su primer congreso revis坦 y mejor坦 estos documentos luego de 5 a単os de funcionamiento.
Unitat6 granguerra-2014-15-141113004935-conversion-gate01Vicent Puig i Gasc坦
油
Viewers also liked (8)
Impresiones y Expresiones. La guerra civil espa単olaformespa
油
El documento habla repetidamente sobre fotograf鱈a y arte e ilustraci坦n, sugiriendo que estas son formas importantes de expresi坦n art鱈stica. Tambi辿n menciona literatura brevemente.
Este documento presenta la lista de candidatos al gobierno provincial de Cajamarca para el periodo 2011-2014 del partido pol鱈tico Tierra y Libertad. La lista incluye un candidato a alcalde y 13 candidatos a regidores con sus respectivos nombres, cargos y breves descripciones de su profesi坦n u ocupaci坦n actual.
TIERRA Y LIBERTAD - Ideario, Programa, estatuto I Congreso NacionalVictor Huaranga
油
Este documento contiene informaci坦n sobre los principios y documentos de un partido pol鱈tico llamado Tierra y Libertad. Incluye su ideario, programa, estatutos y lista de dirigentes. El ideario define su visi坦n como un partido de izquierda ecologista, intercultural, feminista y socialista. Buscan mayor democracia, justicia social y respeto por los derechos humanos y del medio ambiente. Su primer congreso revis坦 y mejor坦 estos documentos luego de 5 a単os de funcionamiento.
La pel鱈cula narra la historia de David Carr, un ingl辿s comunista que decide ir a Espa単a en 1936 para luchar junto a la Rep炭blica contra el fascismo durante la guerra civil. David se une a las Brigadas Internacionales y la milicia del POUM, enamor叩ndose de una camarada. La pel鱈cula muestra la divisi坦n entre facciones de izquierda y el contexto hist坦rico de la guerra civil espa単ola.
La guerra civil espa単ola se desarroll坦 en 4 etapas entre 1936 y 1939, comenzando con la sublevaci坦n militar contra el gobierno republicano electo. La guerra se internacionaliz坦 con apoyo de la URSS y brigadas internacionales para la Rep炭blica, y de otros pa鱈ses para los sublevados. La Rep炭blica sufri坦 derrotas iniciales pero resisti坦 en Madrid. Hubo una revoluci坦n social liderada por anarquistas que el gobierno posterior trat坦 de controlar. Tras varias batallas, los sublevados tomaron el control de casi todo el
El documento resume las principales etapas de la Guerra Civil Espa単ola entre 1936 y 1939. Comenz坦 con un golpe de estado militar liderado por el general Franco que dio paso a una cruenta guerra civil de tres a単os. La guerra tuvo un car叩cter internacional debido al apoyo de potencias fascistas a Franco y de la Uni坦n Sovi辿tica a la Rep炭blica. Tras varias batallas clave, como la defensa de Madrid y la toma del norte de Espa単a, Franco fue conquistando m叩s territorio hasta tomar Barcelona en 1939, lo que marc坦 el fin de la guerra
Revista d'activitats extraescolars del curs 2025 - 2026 | Col揃legi Singuerl鱈nmediasinguerlin
油
Descobreix totes les activitats extraescolars que oferim per al curs 2025-2026! Al Col揃legi Singuerl鱈n entenem les extraescolars com una part essencial de leducaci坦 integral del nostre alumnat. Oferim propostes variades que afavoreixen el creixement personal i acad竪mic, amb la possibilitat dobtenir titulacions oficials en llengua anglesa i m炭sica.
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que haurs de completar dura...JosepRamonGregoriMuo
油
Benvolguts alumnes,
Us presento un dossier que haurs de completar durant les vostres vacances destiu i entregar-lo, ben fet i ben presentat, al setembre. La idea 辿s que practiqueu i no oblideu vocabulari que hem treballat durant el curs.
Us desitjo que passeu i gaudiu dunes bones vacances destiu.
Ens tornarem a veure al 8 de setembre quan comencen les classes de nou!
2. Sumari
Del cop dEstat a la Guerra Civil
El desenvolupament de la guerra
La creaci坦 dun poder dictatorial a la zona
insurrecta
La dinmica revolucionria
Viure en guerra
Hist嘆ria 2
3. 1. Del cop dEstat a la Guerra Civil
El 17 de juliol de 1936, el general Franco des del
Nord dfrica.
Lendem shavia destendre a la Pen鱈nsula amb el
suport de les forces feixistes i de dreta.
Els generals Mola, Queipo de Llano i Cabanellas li
donaven suport.
El plantejament inicial era de cop destat curt en el
temps.
El govern de la Rep炭blica ho coneixia, per嘆 ho va
menysvalorar.
La resist竪ncia popular, alguns cossos policials i part
de lex竪rcit es van resistir al cop i aix嘆 va allargar el
conflicte.
Els revoltats van rebre suport fonamentalment en
les zones agrries conservadores.
Hist嘆ria 3
6. 1. Del cop dEstat a la Guerra Civil
A Catalunya els sublevats van tenir poc suport
El general Goded fou lencarregat de la campanya
catalana en nom dels nacionals.
Nom辿s algun pol鱈tic a t鱈tol individual va donar
suport p炭blic al cop
Per aix嘆, la rebel揃li坦 va quedar sufocada durant els
primers moments a Catalunya.
Lactuaci坦 de les forces policials, i loposici坦 dels
partits pol鱈tics i sindicats va sufocar la revolta.
Hist嘆ria 6
7. 1. Del cop dEstat a la Guerra Civil
A nivell internacional sen va parlar molt de la
guerra espanyola
En el fons era una guerra de democrcia contra
feixisme
Prova daix嘆 辿s larribada de brigadistes
internacionals per defensar la democrcia i rebutjar
el feixisme.
Tamb辿 els sublevats van rebre el suport
internacional dels anti comunistes
Londres i Paris van proclamar la seva neutralitat.
Nom辿s la URSS va donar suport a la Rep炭blica
En canvi Portugal, Itlia i Alemanya van donar
suport de tot tipus a Franco.
Hist嘆ria 7
8. Sumari
Del cop dEstat a la Guerra Civil
El desenvolupament de la guerra
La creaci坦 dun poder dictatorial a la zona
insurrecta
La dinmica revolucionria
Viure en guerra
Hist嘆ria 8
9. 2. El desenvolupament de la guerra
De 1936 a 1939 la guerra va marcar levoluci坦
dEspanya.
3 episodis s坦n claus en el conflicte:
1. Batalla de Madrid
2. Batalla del Nord
3. Batalla de Catalunya
Hist嘆ria 9
11. 1. Del cop dEstat a la Guerra Civil
Batalla de Madrid:
Davant leixecament militar es van organitzar
mil鱈cies populars, davant labs竪ncia dex竪rcit
regular.
A Catalunya els partits i sindicats van
organitzar columnes de voluntaris.
Aquestes columnes no aconsegueixen
reconquerir ni les capitals aragoneses ni
Mallorca
Els nacionals des de lAfrica ocupen el Sud
sota comandament del general Yag端e.
Des del Nord el general Mola tamb辿 ocupa
territoris en direcci坦 Sud
Hist嘆ria 11
12. 1. Del cop dEstat a la Guerra Civil
Batalla de Madrid:
Franco va ocupar Toledo i amena巽a Madrid.
Des de finals doctubre els madrilenys
suporten bombardejos de la Legi坦 C坦ndor
alemanya.
El govern de la Rep炭blica es trasllada a
Val竪ncia.
A Madrid hi arriben brigadistes internacionals
i la columna Durruti, la qual cosa provoca
que Franco renunci誰 a entrar a Madrid.
La seva tctica consistir en a誰llar Madrid de
la resta de la Rep炭blica.
Les batalles del Jarama i Guadalajara van
frenar els nacionals.
Hist嘆ria 12
13. 1. Del cop dEstat a la Guerra Civil
Batalla del Nord:
Franco veient que Madrid resistia, mira cap al
Nord i ordena locupaci坦 de Biscaia
El 26 dabril Gernika 辿s arrasada per laviaci坦
nazi. Bilbo cau al juny de 1937.
Els republicans ataquen Brunete i Belchite i
els nacionals ocupen Santander i Ast炭ries.
A finals de 1937 el nord miner i industrial
estava sota control franquista.
Moltes persones del Nord es van refugiar a
Catalunya
Hist嘆ria 13
14. 1. Del cop dEstat a la Guerra Civil
Hist嘆ria 14
15. 1. Del cop dEstat a la Guerra Civil
Batalla del Nord:
Es van disoldre les mil鱈cies i es formar
lEx竪rcit Popular per a defensar la Rep炭blica.
El comandament es va assignar a oficials
procedents de les mil鱈cies.
El general Vicente Rojo va assumir el
comandament republic.
El seu primer 竪xit fou la Batalla de Terol,
per嘆 finament va haver de retrocedir.
Els anarquistes i el POUM no van compartir la
idea de lEx竪rcit Popular.
Hist嘆ria 15
16. 1. Del cop dEstat a la Guerra Civil
Batalla de Catalunya:
El mar巽 de 1938 lex竪rcit nacional inicia la
campanya dArag坦.
El 3 dabril ocupen Lleida
Continua lofensiva cap al Sud, despr辿s de
controlar les centrals hidroelectriques del
Pirineu i arribar a la Mediterrnia per Vinaros.
Al juliol els republicans inicien la batalla de
lEbre per aturar els nacionals. Al novembre
els nacionals guanyaven les posicions
republicanes.
Hist嘆ria 16
17. 1. Del cop dEstat a la Guerra Civil
Batalla de Catalunya:
Aquesta desfeta era el preludi de la derrota
republicana.
El 23 de desembre Franco ordena locupaci坦
de Catalunya.
Barcelona 辿s ocupada el 26 de gener de 1939
El 11 de febrer arribava a la frontera amb
Fran巽a
450.000 persones shavien ja exiliat.
Al mar巽 lex竪rcit franquista ocupava Madrid,
Val竪ncia i Alacant.
El 1 dabril Franco signava el darrer parte de
guerra.
Hist嘆ria 17
18. Sumari
Del cop dEstat a la Guerra Civil
El desenvolupament de la guerra
La creaci坦 dun poder dictatorial a la zona
insurrecta
La dinmica revolucionria
Viure en guerra
Hist嘆ria 18
19. 3. La creaci坦 dun poder dictatorial
Els sublevats no tenien projecte pol鱈tic.
Nom辿s els movia loposici坦 a la Rep炭blica.
Per aix嘆, la figura del dictador militar fou clau
El 24 de juliol es crea a Burgos la Junta de Defensa
Nacional, integrada per Cabanellas, Mola, Franco i
Queipo de Llano.
La Junta havia de governar en la zona ocupada
Franco va aprofitar el seu prestigi en lex竪rcit i el
seu paper com a interlocutor amb Hitler i Mussolini
per a liderar el Alzamiento.
Hist嘆ria 19
20. 3. La creaci坦 dun poder dictatorial
El 1 doctubre de 1936 foy anomenat Cap dEstat i
Generalisimo de los Ej辿rcitos Espa単oles.
Es va establir un Cuartel General del General鱈simo a
Salamanca
De mica en mica Franco aconseguir controlar totes
les forces militars que li donaven suport
A m辿s a m辿s al 1937 es afusellat pels republicans
Jose A. Primo de Rivera, la qual cosa enforteix el
lideratge de Franco
Al 1937 es crea un partit 炭nic: Falange Espa単oa
Tradicionalista y de las JONS. Franco tamb辿 el va
liderar.
Hist嘆ria 20
21. 3. La creaci坦 dun poder dictatorial
S鱈mbols del nou partit:
Camisa blava de Falange
Boina vermella dels carlins
Salutaci坦 feixista com a Itlia.
A partir de 1938 Franco presideix el primer govern
a Burgos.
Des daleshores fou anomenat Caudillo (F端hrer,
Duce)
Al 1938 aprovava el Fuero del Trabajo (sindicat
vertical, prohibici坦 de vagues)
Tamb辿 al 1938 deroga lEstatut de Catalunya
Lesgl辿sia comen巽ava a liderar el nacional
catolicisme
Hist嘆ria 21
23. 3. La creaci坦 dun poder dictatorial
El nou r竪gim naixia amb una viol竪ncia extrema
contra el seus opositors.
De mica en mica aquesta viol竪ncia fou sistemtica,
planificada i global.
Tamb辿 escamots falangistes van extendre el terror
Els Consells de Guerra es van ocupar doficialitzar la
repressi坦.
Siniciava tamb辿 un exili cap a Sudam竪rica i Fran巽a
(camps dextermini nazi)
Hist嘆ria 23
24. 3. La creaci坦 dun poder dictatorial
A Catalunya, tamb辿 va haver-hi divisi坦.
Industrials, cat嘆lics, conservadors i tamb辿
nacionalistes de dretes (Lliga) van passar al
franquisme.
Camb坦 n辿s el cas m辿s representatiu.
Camb坦 des de Paris va donar suport a la causa
nacional.
Tot i aix鱈, des del bndol feixista, mai van gaudir de
protagonisme pel caracter radicalment anticatal
del Movimiento.
Hist嘆ria 24
25. Sumari
Del cop dEstat a la Guerra Civil
El desenvolupament de la guerra
La creaci坦 dun poder dictatorial a la zona
insurrecta
La dinmica revolucionria
Viure en guerra
Hist嘆ria 25
26. 4. La dinmica revolucionria
A Catalunya:
El moviment feixista va provocar una profunda
crisi social.
La resposta popular contra el feixisme fou
contundent i desmesurada: esgl辿sia, burgesia,
propietaris i cat嘆lics foren perseguits.
Els sindicats i partits desquerra van organitzar
la resist竪ncia.
A iniciativa de la CNT-FAI es va organitzar el
Comit竪 de Mil鱈cies Antifeixistes. Foren
lalternativa catalana al desgovern daquells
moments.
Hist嘆ria 26
27. 4. La dinmica revolucionria
A la resta de territori republic (Ast炭ries, Arag坦,
Val竪ncia i Madrid):
Van emergir molts organismes revolucionaris:
consells, comit竪s i juntes.
Laven巽 feixista va posar en q端esti坦 aquests
organismes.
Tampoc foren eficients a lhora dorganitzar la
producci坦 i frenar la viol竪ncia social.
Hist嘆ria 27
28. 4. La dinmica revolucionria
Al setembre de 1936 les forces antifeixistes
intenten formar govern unitari.
Largo Caballero forma govern amb republicans,
socialistes, comunistes i anarquistes (Garcia Oliver,
Peir坦 i Montseny).
El govern republic es trasllada a Val竪ncia per
lofensiva feixista sobre Madrid
Largo Caballero pretenia reorganitzar lEstat i crear
un Ex竪rcit Popular.
Hist嘆ria 28
30. 4. La dinmica revolucionria
A Catalunya:
Josep Tarradellas forma tamb辿 un govern unitari
(ERC, Acci坦 Catalana Republicana, POUM, PSUC i
CNT)
Els ajuntaments tornen a controlar el poder i
desapareix el Comit竪 de Mil鱈cies Antifeixistes
Sintenta reorganitzar la producci坦 a les
empreses
Tamb辿 es creen instruments de just鱈cia per
frenar la viol竪ncia desmesurada.
Hist嘆ria 30
31. 4. La dinmica revolucionria
Per a combatre el feixisme van conviure dues
visions diferents:
1. Refor巽ament de vincles amb classes
mitjanes defensada per ERC, PSUC, UGT,
PSOE i PCE)
2. Transformaci坦 revolucionria obrera
defensada per CNT-FAI i POUM.
Hist嘆ria 31
32. 4. La dinmica revolucionria
Pel que fa a la reorganitzaci坦 de leconomia:
La fugida o abandonament dempreses per
part dempresaris va afavorir la
col揃lectivitzaci坦.
Sobretot la CNT i UGT en foren els impulsors
Calia orientar la producci坦 cap a la ind炭stria de
Guerra. La Comissi坦 dInd炭stries de Guerra en
fou limpulsora.
A Catalunya es va promulgar el Decret de
Col揃lectivitzacions de la Generalitat (oct 36)
que preveia la col揃lectivitzaci坦 de grans
empreses i mantenia la propietat privada
fiscalitzada de les petites
Hist嘆ria 32
34. 4. La dinmica revolucionria
Pel que fa a la reorganitzaci坦 de leconomia:
Bancs i Caixes tamb辿 els va intervenir la
Generalitat
Al camp no es produ誰ren col揃lectivitzacions a
Catalunya, al rev辿s que a la resta de territori
republic.
En resum leconomia es va organitar en base
a:
Expropiacions dempreses a facciosos
Control de la banca
Creaci坦 dentitats de cr竪dit p炭blic
Control de salaris
Municipalitzaci坦 del s嘆l urb
Hist嘆ria 34
35. 4. La dinmica revolucionria
La guerra va permetre tamb辿 aprofundir en la
democratitzaci坦 de la societat.
Les dificultats afavoreix la vida social i col揃lectiva
Sapr竪n a resoldre els problemes amb daltres
persones
Sexten el teixit associatiu
La Generalitat es va abocar a preservar el
patrimoni art鱈stic i arquitect嘆nic.
Va continuar limpuls duna certa activitat cultural
El Comissariat de Propaganda fou el responsable
de la difusi坦 cultural
Va continuar limpuls de lescola p炭blica.
Hist嘆ria 35
36. 4. La dinmica revolucionria
Es va incrementar el s嘆l p炭blic per la
municipalitzaci坦.
Tamb辿 es va organitzar latenci坦 als ferits en els
hospitals.
Fins i tot es va aprovar una llei dinterrupci坦 de
lembars.
El rol social de la dona va emergir.
Assumiren funcions productives, culturals i
assistencials.
Hist嘆ria 36
38. 4. La dinmica revolucionria
Fets de maig del 37:
Escenari: Barcelona
El govern de la Generalitat ordena desallotjar
ledifici de Telefonica a la Pl. Catalunya ocupats
pels anarquistes.
Aix嘆 provoca un enfrontament als carrers entre
CNT-POUM i PSUC-ERC-UGT.
Es van formar barricades
El govern republic envia 5000 gurdies sassalt
per acabar amb la viol竪ncia.
Hist嘆ria 38
39. 4. La dinmica revolucionria
Fets de maig del 37:
Aquests fets van demostrar que:
Es mantenien les dues estrat竪gies
davant lofensiva feixista (revoluci坦
obrera i pacte amb burgesia)
Hi havia difer竪ncies entre el govern de la
Rep炭blica i de la Generalitat. Des de
Val竪ncia no es confiava amb la capacitat
de control de la situaci坦 per part de la
Generalitat.
Hist嘆ria 39
40. 4. La dinmica revolucionria
Fets de maig del 37:
Conseq端竪ncies:
Suspensi坦 per part del govern republic
de les compet竪ncies dordre p炭blic de la
Generalitat.
Inici del declivi de la CNT-FAI
Dissoluci坦 del POUM despr辿s de
lassassinat dAndreu Nin, el seu l鱈der en
mans del serveis secrets estalinistes
Increment de la influ竪ncia del PSUC i del
PCE, afavorit per lajut de lURSS a la
Rep炭blica.
Hist嘆ria 40
41. 4. La dinmica revolucionria
Largo Caballero dimiteix despr辿s dels fets de
maig i puja Juan Negr鱈n (Comunista).
Negr鱈n posa laccent en el centralisme
Es forma un nou consell executiu a la Generalit
presidit per Companys amb el suport del PSUC.
Aix嘆 no acosta posicions amb Negrin
Al mateix temps al front dArag嘆 es substitueixen
les mil鱈cies (CNT-POUM) per Ex竪rcit Popular. Tot i
aix鱈, derrotes de Belchite i Brunete.
Hist嘆ria 41
42. 4. La dinmica revolucionria
Al novembre del 37, Negrin decideix traslladar el
govern de Val竪ncia a Barcelona per substituir el
govern de la Generalitat.
Fou una clara invasi坦 de compet竪ncies
auton嘆miques.
Al 1938, despr辿s de la derrota de Terol, Negrin
redacta el Tretze Punts proposant la fi del
conflicte i la continu誰tat de la Rep炭blica. Franco
no accepta.
Lajut itali i alemany fou clau en laven巽 de les
tropes feixistes.
Hist嘆ria 42
43. 4. La dinmica revolucionria
Al 1939, Anglaterra i Fran巽a reconeix el govern
de Franco i Aza単a dimiteix.
El 28 de mar巽 de 1939, Franco arriba a Madrid
que sense resist竪ncia 辿s ocupat.
Hist嘆ria 43
44. Sumari
Del cop dEstat a la Guerra Civil
El desenvolupament de la guerra
La creaci坦 dun poder dictatorial a la zona
insurrecta
La dinmica revolucionria
Viure en guerra
Hist嘆ria 44
45. 5. Viure en guerra
La guerra va provocar dificultats de superviv竪ncia
i fam.
Va provocar larribada a Catalunya de refugiats
(un mili坦) i lexili posterior cap a lestranger
La poblaci坦 civil fou durament bombardejada
Amb lescassetat de productes i la fam, va
apar竪ixer el mercat negre i la pesseta es va
depreciar fortament.
Tamb辿 va enfortir la solidaritat
Hist嘆ria 45
47. 5. Viure en guerra
Els bombardeigs foren dur鱈ssims.
Madrid fou la primera ciutat bombardejada per
laviaci坦.
Despr辿s Roses ho es des del mar (oct 1936)
Lobjectiu era atemorir a la poblaci坦
El de Gernika fou terrible
Barcelona pateix quasi 400 bombardeigs, la qual
cosa fa que es construeixin m辿s de 1000 refugis
subterranis.
Els ports de Tarragona i Barcelona van quedar
destru誰ts.
Al final m辿s de 5000 morts i m辿s de 6000 edificis
afectats a tot Catalunya.
Hist嘆ria 47
49. 5. Viure en guerra
Fou tamb辿 important la tasca de lespionatge
feixista (quintacolumnistes) a la reraguarda.
Tamb辿 el Servicio de Inteligencia Militar (SIM)
actuava sense aturador i de manera
indiscriminada (terrorisme dEstat).
Es va crear el Tribunal de Alta Traici坦n y
Espionaje que fa afusellar quasi 200 persones a
Montjuic sospitoses de ser espies feixistes.
Hist嘆ria 49
50. 5. Viure en guerra
Al 1938 es criden a lleves les persones de 35 i 17
anys (lleva del biber坦).
La causa en foren les derrotes de Terol i Ebre.
Els emboscats foren joves que desertaven i
samagaven en masos. Es muntaren batudes per
a trobar-los.
Tot aix嘆 tamb辿 va minar la moral republicana.
Hist嘆ria 50
