�ݺ�ߣ

LA CONSPIRACIÓ
MILITAR
GENERAL
SANJURJO
GENERAL MOLA GENERAL
FRANCO

Quan va començar una part de l’exèrcit els preparatius
per donar un colp d’Estat?
● La mateixa nit del 16 de febrer, el Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit,
Francisco Franco, va pressionar al govern de Portela Valladares per
a que declarara l’Estat de Guerra i nul el resultat electoral.
● El mateix van fer polítics, banquers i grans empresaris.
● Aquestes pressions no van donar resultats.
● No obstant, la determinació de part de l’exèrcit i de la oligarquia
tradicional a donar un colp d’Estat, era definitiva.

Com va intentar el govern del Front Popular evitar un
alçament militar?
● Va situar a militars fidels a la República com a Caps de l’Exèrcit i
Capitans Generals de les principals Regions Militars.
● En canvi, va traslladar als militars sospitosos a destins allunyats, on
podien tindre dificultats per organitzar un colp d’Estat. Per exemple:
– Francisco Franco, va ser traslladat a les Illes Canàries.
– Emilio Mola, que havia dirigit l’exèrcit colonial del Marroc va ser
traslladat a Navarra.
● Aquesta última decisió va ser una errada, ja que Navarra, era
una zona de majoria carlina. Des de Navarra, Mola serà el
principal impulsor de la conspiració militar.

Quin seria l’objectiu del Colp d’Estat?
● Fer-se amb el control de la major part de les unitats militars i
desplegar-les en les principals ciutats, sobretot Madrid, per detindre i
arrestar a totes les autoritats republicanes.
● Segons Mola, «l’acció tindria que ser en extrem violenta», de tal
forma, que l’acció implicaria la detenció i eliminació física, de tot
aquell que oposara resistència.
● La data fixada per desencadenar el Colp es situava entre el 10 i el 20
de juliol de 1936.
● Els conspiradors, pensaven, nomenar cap del sublevats, al General
Sanjurjo, que estava exiliat en Portugal.

Què fet precipita definitivament el Colp?
● L’assassinat del líder del Bloque
Nacional, José Calvo Sotelo, per part de
membres de les Juventuts Socialistes.
● Aquest fet s’havia produït com a
represalia per l’assassinat previ del
Guàrdia de Assalt, José del Castillo, afí
al socialisme.
● El colp d’Estat s’inicia el 17 de juliol en
el protectorat marroquí, i el 18 en la
resta d’Espanya.

EL FRACÀS DEL COLP
D’ESTAT I L’INICI DE LA
GUERRA CIVIL

Per què va fracassar el colp d’Estat?
● El colp d’Estat no va triomfar bàsicament perquè:
– Encara que el govern no era partidari de donar armes a les
organitzacions obreres: socialistes, comunistes i anarquistes,
aquestes per pròpia iniciativa, eixiren als carrers i bloquejaren
l’actuació de les unitats militars que intentaven materialitzar el
Colp d’Estat.
– Al mateix temps, la tropa de moltes unitats militars, no va seguir
les ordres dels seus caps i oficials, ja que eren treballadors
(obrers o jornalers) que estaven fent el servei militar obligatori.
Per tant, van impedir el colp.

Exemple: En Madrid, grups d’obrers rodejaren el Cuartel de la
Montaña i van apoderar-se del arsenal.

Què zones dominaren els militars sublevats?
● El colp D’Estat van triomfar en
– el PROTECTORAT ESPANYOL, en el Marroc:
– El arxipèlag canari, des de on Franco, es va traslladar, al Marroc.
– A les Illes Balears, excepte Menorca.
– En Castella i Lleó.
– Galícia i la ciutat d’Oviedo en Astúries.
– En tota Andalusia, excepte Màlaga i Almeria.
– En les ciutats de Saragossa i Terol en Aragó
– En Navarra, on el General Mola, va comptar amb el suport dels carlins
i de les seues milícies, els requetes.

Què zones van quedar en mans del govern republicà?
● Els republicans van vèncer i van controlar el territori en:
– MADRID
– CATALUNYA.
– PAÍS BASC, CANTÀBRIA, ASTÚRIES
– VALÈNCIA.
– CASTELLA-LA MANXA.
– EXTREMADURA.
● En conseqüència dominaven les zones més desenvolupades i industrialitzades.
Aquesta indústria es podia reconvertir per produir armament.
● A més en l’exèrcit va comptar amb la lleialtat de:
– El cos d’Aviació.
– La Marina
● També comptava amb les reserves d’or del Banc d’Espanya.

Què conseqüència va tindre el triomf del Colp d’Estat
solament en una part del Territori?
● L’esclat d’una guerra civil que duraria des del 18 de juliol de 1936 fin
l’u d’abril de 1939.
●

Què va suposar que ni els republicans ni el sublevats
pugessin controlar el país?
● Què se’n donara una Guerra Civil de tres anys en Espanya, entre el 18 de juliol de
1936 i l’u d’abril de 1939, entre el sector de l’exèrcit lleial a la República i el Bàndol
sublevat, que s’autodenominaria Bàndol Nacional.
● El desencadenament de la violència política i la repressió en les zones controlades,
per ambdues bàndols contra l’ «enemic» polític:
– En la zona republicana: Els Comités d’obrers van començar un procés
revolucionari, que va incloure la detenció i l’assassinat d’un nombre molt
important de membres de les classes dominants tradicionals:
● Empresaris i terratinents.
● Membres del Clergat.
● Polítics de Dretes. ( Ex. José Antonio Primo de Rivera)
– En la zona nacional: Les autoritats militars i els falangistes, van usar de la
mateixa manera la violència i l’assassinat contra:
● Polítics i dirigents sindicals, intel·lectuals (Garcia Lorca), i inclús molts
mestres republicans, un dels col·lectius, que amb més força va patir la
repressió.

Per què, si el Govern de la República comptava amb les
zones més riques i poblades, no va controlar el Colp d’Estat
ràpidament?
● Per què el govern de la República :
– NO VA PODER COORDINAR LES ACCIONS MILITARS:
● Per aturar el colp d’Estat va repartir armes entre les organitzacions obreres;
també als anarquistes.
● Els anarquistes formaren els seus propis grups de milicians que no
acceptaren sotmetre’s a una disciplina militar, ni rebre ordres del govern, ni
coordinar les seues accions militars amb el govern.
– El govern de la República no rebria ajuda, ni suport militar d’altres països
democràtics. Gran Bretanya i França van ser partidàries d’una POLÍTICA DE
NO INTERVENCIÓ.
– En canvi, rebria ajuda massiva de la URSS, de Stalin.
● En canvi, els sublevats, és a dir, el BÀNDOL NACIONAL:
– Van crear un commandament únic, que va centralitzar les decisions militars i
polítiques.
– Rebria ajuda immediatament de les potències feixistes: ITÀLIA I ALEMANYA.

Per que l’exèrcit del Bàndol Republicà no va reaccionar
de manera coordinada i eficient contra els sublevats?
● L’exèrcit lleial a la República va perdre molts oficials, que es passaren a
les files dels nacionalistes.
● Tanmateix el problema fonamental va ser la descoordinació i el pes que
les MILÍCIES, formades per anarquistes tindrien en les accions militars:
– Els anarquistes intentarien fer LA GUERRA i al mateix temps LA
REVOLUCIÓ , sobretot en Catalunya i en Aragó, on es donaren
col·lectivitzacions de fàbriques, terres, mines, intentat estendre el
COMUNISME LIBERTARI,
– En canvi, socialistes i comunistes van ser més disciplinats i van
seguir la consigna de PRIMER GUANYAR LA GUERRA I DESPRÉS
FER LA REVOLUCIÓ.

Per què les democràcies occidentals no van ajudar a la
República?
● GRAN BRETANYA, va impulsar una POLÍTICA DE NO INTERVENCIÓ, que va ser recolzada
per França, on també havia un Govern de Front Popular.
● LA POLÍTICA DE NO INTERVENCIÓ, pretenia que cap dels dos bàndols enfrontats rebera
armes i ajuda militar de cap potència estrangera. En Agost de 1936 es va formar en Londres
un COMITÉ DE NO INTERVENCIÓ
● La política de no intervenció impulsada per Gran Bretanya s’explica, perquè:
– El govern britànic i el francés intentaven desenvolupar una política de
«apaciaguamiento» , davant les exigències de Hitler. Si intervenien en Espanya podria
iniciar-se una nova Guerra Mundial.
– A més Gran Bretanya, recelava de la influència que la URSS d’Stalin, podria obtindre en
Espanya. Tot apuntava a que si guanyaven la Guerra els Republicans podria establir-se
en Espanya un Règim Comunista.

Va ser respectada la política de no intervenció per les
potències feixistes?
● Les potències feixistes (la Itàlia de Benito Mussolini i l’Alemanya
d’Adolf Hitler), no van respectar la política de no intervenció i
ajudarien massivament al bàndol Nacional, dirigit molt prompte per
Francisco Franco:
– Ajudarien a Franco a creuar les tropes colonials del Marroc a
Espanya, creant un pont aeri.
– Els italians enviaren un contingent de fins a 100.000 homes que
lluitarien al costat de Franco.
– Els alemanys, enviarien un cos d’aviació, LA LEGIÓ CONDOR,
un esquadró de bombarders, que durant la guerra s’entrenarien
en noves formes de guerra, com el bombardeig de ciutats.
● També, Portugal, que era una dictadura va ajudar a Franco.

Va respectar la Unió Soviètica d’Stalin la política de no
intervenció?
● La URSS tampoc va respectar la política de no intervenció.
● Stalin va enviar ajuda militar de forma massiva a la República
(avions, tancs, canons, etc)
● Va enviar un nombre molt alt de consellers militars, que va ser en
gran mesura els que van reorganitzar l’exèrcit republicà, seguint el
model de l’exèrcit soviètic o exèrcit roig.
● EN CONSEQÜÈNCIA, els COMUNISTES, que havien sigut un
PARTIT MINORITARI I INSIGNIFICANT, durant tota la segona
República, va adquirir cada vegada més importancia, no només en
les unitats militars de l’exèrcit, sinó també en el Govern de la
República.
● A més, per iniciativa, d’Stalin i la Tercera Internacional, es van crear
les BRIGADES INTERNACIONALS, grups de voluntaris comunistes,
de diverses nacionalitats, que van vindre a Espanya a lluitar contra
l’extensió del feixisme.

Què va passar en el bàndol nacional en quant a la
direcció política i militar?
● Els primers dies de l’alçament es va constituir en la ciutat de Burgos una JUNTA
DE DEFENSA.
● Els militars colpistes devien decidir qui seria el Cap dels sublevats. Hi existien
tres possibilitats: Sanjurjo, Mola o Franco.
● La mort de Sanjurjo en accident aeri va facilitar la concentració del poder militar
i polític en mans de Franco: (1 d’Octubre de 1936)
– Va ser nomenat Generalísimo de los Ejèrcitos.
– Va ser nomenat Cap de l’Estat i Cap del Govern.
– Rebria el títol de Caudillo, per enfatizar, que la Guerra Civil era una Croada, o
Cruzada, contra aquellos que atacaven el cristianisme.
● Un altre factor, que va contribuir a la concentració total del poder en mans de
Franco, va ser l’afusellament de José Antonio Primo de Rivera, en novembre de
1936 i la mort en accident aeri de Mola en 1937.
● FRANCO, IMPULSARA LA FORMACIÓ D’UN ÚNIC PARTIT POLÍTIC EN EL
QUE OBLIGATORIAMENT S’INTEGRARIEN FALANGISTES I CARLISTES:
FALANGE TRADICIONALISTA DE LAS JONS.

Què fet decisiu va permetre a Franco prendre la iniciativa
de les operacions militars?
● Com que la flota havia quedat en mans republicanes, les tropes colonials del
Marroc no podien passar l’Estret de Gibraltar. Aquestes tropes eren decisives
perquè estaven formades per soldats professionals, veterans i amb experiència
de combat integrades per:
● LEGIONARIS
● REGULARS (marroquins)
● No obstant Franco va demanar ajuda a Mussolini i Hitler. En avions italians i
alemanys es va establir un pont aeri, que va traslladar-les fins Cadis i Sevilla.
(finals de juliol de 1936)
● Des de Sevilla, aquestes tropes començaren un avanç cap a Madrid,
organitzades en tres columnes.
● Per la seua banda, el General Mola, des de Navarra, va conquerir Guipúscoa,
impossibilitant el contacte de la zona nord republicana, a la frontera francesa.
● Tropes nacionals també van arribar a la vessant nord de la Serra de Madrid.

Com van reaccionar els Republicans, davant l’abans de
les tropes franquistes?
● Estava clar que els exèrcits nacionals que avançaven des de el Nord i des de el
Sud atacarien Madrid. Si la capital era conquerida, la Guerra estava perduda.
● Per tant, es va decidir formar un govern representatiu de totes les forces
republicanes i representatives del moviment obrer.
● El 4 de Setembre es forma el nou govern republicà:
– Largo Caballero, (PSOE) es nomenat cap del Govern.
– Indalecio Prieto (PSOE) es nometat ministre de la Guerra.
– Juan Negrin (PSOE) es nomenat Ministre d’Hisenda.
– En el govern s’integren comunistes i un nacionalista basc.
– A principis de novembre entren en el govern quatre ministres anarquistes
(entre ells una dona, Federica Montseny). La gravetat de la situació, davant un
possible triomf dels feixisme, fa que els anarquistes donen aquest pas
inversemblant.

MANUEL AZAÑA
PRESIDENT DE LA
REPÚBLICA.
LARGO CABALLERO
PRESIDENT DEL
GOVERN

Què mesures prendria aquest govern de Largo
Caballero?
● POLÍTIQUES:
– Aprovació de l’Estatut d’Autonomia del País Basc i tramitació del
de Galícia.
● EN RELACIÓ A LA GUERRA I LA DEFENSA DE MADRID.
– Reorganització de l’exèrcit, amb l’ajuda d’assessors russos, seguint
el model de l’exèrcit roig soviètic i intent de disciplinar l’actuació
dels anarquistes.
– Trasllat de la seu del Govern a València.
– Trasllat de les reserves d’or del Banc d’Espanya a Moscou, per
poder fer front al pagament dels subministraments militars
soviètics.

Què decisió de Franco, va retardar un mes l’arribada de
les seus tropes a Madrid?
● Franco no va avançar tan ràpid com haguera pogut sobre Madrid,
perquè va prendre una decisió controvertida:
– Desviar part de les seus tropes per alliberar l’Alcazar de Toledo,
on un grup de militars del bàndol nacional, resistien a les tropes
republicanes.

Què va passar mentres Franco detenia les seues tropes
per alliberar l’Alcazar?
● El govern i l’exercit republicà van preparar les defenses de Madrid. La
direcció de les tropes va ser confiada a dos militars professionals molt
competents: El General Miaja i El Coronel Rojo.
●
Va donar temps a que arribara armament soviètic (tancs, avions, artilleria)
● Els membres de les BRIGADES INTERNACIONALS van arribar a Madrid.
● La columna anarquista liderada per Buenaventura Durruti, es va traslladar
a Madrid.
●
Davant l’ajuda internacional i la consciència que anaven a lliurar una
batalla decisiva, la moral de les tropes republicanes era alta. Es va
difondre el lema: NO PASARAN!

Com va transcórrer la batalla de Madrid?
●
LA BATALLA DE MADRID té lloc en novembre de 1936.
●
Les tropes de Franco iniciaren l’atac per l’Est (Zona de la Casa de Campo i
Ciutat Universitària)
● La resistència de les tropes republicanes es molt dura. Es fa necessari una lluita
carrer per carrer i casa per casa.
●
Franco té tropes millor entrenades, però no massa nombroses, uns 50000
homes. Madrid que ja comptava en l’època amb un milió d’habitants, pot
subministrar al bàndol republicà moltes més tropes.
●
Per això, Franco, després d’un mes d’atac sense poder assolir el seu objectiu,
opta per la prudència.
●
Paralitza l’ofensiva. Decideix preparar el seu exèrcit per una guerra més llarga,
mobilitzar més tropes, i prepar-se per una guerra de desgast amb l’objectiu
d’aniquilar completament l’enemic.
●
De moment, els REPUBLICANS, han vençut en LA BATALLA DE MADRID.

Quina va ser l’evolució política en el bàndol republicà en
1937?
● El govern de Largo Caballero va dirigir la resistència contra els
franquistes, però també va trobar dificultats internes:
– Els Republicans, el PSOE, el PCE, i en Catalunya Esquerra
Republicana, volien unir forces, guanyar la Guerra i després tal
vegada fer una Revolució. Això exigia, centralització i coordinació
de les decisions i disciplina.
– En canvi la CNT-FAI i el POUM, volien fer també la Revolució,
mantenint una política de col·lectivitzacions. A més es negaven a
que les seues unitats militars s’integraren en l’exèrcit.

Què conflicte va provocar la destitució de Largo
Caballero com a cap del Govern?
● Un enfrontament armat que es va donar en Catalunya en Maig de 1937 entre:
– Socialistes i comunistes catalans que s’havien fusionat formant el PSUC, (Partit
Socialista Unificat de Catalunya), recolzat per Esquerra Republicana.
– La CNT-FAI i el POUM (trotskistes), que mantenien l’estratègia de actuar
lliurement i no respectar cap unitat d’acció.
● L’enfrontament va donar lloc a una mena de guerra civil dins de la guerra civil. En
aquest conflicte, el PCE, i els assessors militars soviètics van centrar la seua
actuació contra els membres del POUM.
● Per retornar a un govern de concentració de totes les forces antifeixistes inclosos,
els anarquistes, LARGO CABALLERO va ser substituit en la CAPORALIA DEL
GOVERN, per JUAN NEGRIN. Tanmateix els anarquistes abandonaren el govern.

Quines van ser les batalles més importants de 1937?
● La entrada en Málaga de les tropes nacionals, en una ofensiva en la que
solament participaren tropes italianes.
● Noves batalles per tractar de conquerir Madrid.
– Febrer.- La batalla del Jarama. Tenia com a objectiu, tallar les
comunicacions entre Madrid i València, però va fracassar.
– Març.- La batalla de Guadalajara. Des de el Nord-est. Van ser lliurada en
solitari per 40000 soldats italians, que van ser completament derrotats.
– Juliol- Batalla de Brunete. Contraofensiva republicana en la zona de la
Serra de Madrid. El seu objectiu era crear dificultats als franquistes que
estaven conquerint la zona nord republicana.
● L’avanç nacionalista per la façana cantàbrica amb la conquesta de Biscaia,
Cantàbria i Astúries.
● Batalles en Aragó
– Batalla de Belchite.- Ofensiva en Aragó dels Republicans per tractar de
recuperar Saragossa.

Com es va desenvolupar la conquesta de la zona Nord
Republicana?
● CONQUESTA DE BISCAIA ( Abril a juny de 1937)
– La resistència corre a càrrec del govern basc del PNV (Partit Nacionalista Basc).
– Els bascos havien construït una serie de fortificacions, en un territori muntanyós,
l’anomenat cinturó de ferro de Bilbao.
– La ofensiva la dirigeix el General Mola, que després de bombardejar les posicions de
l’enemic amb artilleria, manava a les seues tropes a l’assalt.
– En aquesta tàctica compta amb l’ajuda de la LEGION CONDOR ALEMANYA.
– El 26 d’Abril, la LEGION CONDOR, bombardeja i destrueix la ciutat basca de Guernica.
La ciutat no tenia gran importància estratègica, però si simbòlica, ja que durant segles els
Reis i els seus representants havien jurat la defensa de les llibertats i dels Furs Bascos
en Guernica.
– Les tropes del bàndol nacional entren en Bilbao en juny de 1937.
● CONQUESTA DE CANTÀBRIA I ASTÚRIES. Encara, que la resistència, del miners asturians
va ser de nou acarnissada, la seua rendició té lloc en Octubre de 1937.

● En 1938 anaven a destacar dos batalles.
– La batalla de Teruel.
– La batalla de l’Ebre.

Per què va tindre lloc una batalla en Teruel?
● LA BATALLA DE TERUEL. (desembre 1937-febrer de 1938)
– Es va produir com a conseqüència de una ofensiva del
Republicans des de Catalunya i València, amb l’objectiu de:
● Conquerir la ciutat en mans del bàndol nacional i intentar de
nou un atac sobre Saragossa.
● Evitar una nova ofensiva de Franco sobre Madrid.
– Els republicans van conquerir la ciutat, però la contraofensiva de
les tropes nacionals va fer que la recuperaren.
● CONSEQÜÈNCIA:
– Els nacionals van avançar cap el Mediterrani, pel nord de
Castelló, conquerint la ciutat de Vinaroz.
– LA ZONA REPUBLICANA VA QUEDAR DIVIDIDA EN DOS:
CATALUNYA, VA PERDRE LA COMUNICACIÓ AMB VALÈNCIA I
MADRID

Què conseqüències polítiques va tindre la derrota de
Teruel i l’arribada de les tropes franquistes al
Mediterrani?
● Després de la derrota en Teruel i l’arribada de les tropes de
Franco al Mediterrani el Ministre de Defensa, INDALECIO
PRIETO, era partidari d’una negociació amb Franco, per
arribar a un acord de pau.
● Però Franco, no estava disposat a negociar la PAU. Exigia una
rendició incondicional
● Tampoc, el president del Govern, JUAN NEGRIN era partidari de resistir,
cada vegada, més influenciat pels comunistes.
● Per tant, Indalecio Prieto va dimitir i JUAN NEGRIN, assumia els càrrecs
de President del Govern i el Ministeri de Defensa.
● D’aquesta manera s’anava a lliurar la Batalla més decisiva de tota la
Guerra Civil: LA BATALLA DE L’EBRE.

Per què van tindre lloc la Batalla de l’Ebre?
● LA BATALLA DE L’EBRE (JULIOL-DESEMBRE DE 1938). VA SER LA BATALLA
MÉS IMPORTANT DE LA GUERRA CIVIL.
● Va ser el resultat d’una ofensiva Republicana des de Catalunya amb els
següents objectius:
– Tornar la comunicació entre Catalunya i la resta de la zona republicana.
– La ofensiva va ser dirigida pel General Vicente Rojo.
– Els republicans van creuar l’Ebre per diferents punts.
– Va ser possible, perquè temporalment, els republicans van rebre suport
armamentístic des de França.
– Tanmateix la ofensiva republicana va ser detinguda pels nacionals.
– En els quasi sis mesos de batalla van morir al voltant de 100.000 homes.
● CONSEQÜÈNCIA:
– LA VICTÒRIA FINAL SERÀ PER FRANCO.
– FRANCO VA ORDENAR, ALESHORES UNA OFENSIVA SOBRE
CATALUNYA.

Què conseqüència va tindre la Caiguda de Catalunya?
● Van fugir cap l’exili, milers de simpatitzants de la República,
nacionalistes, i membres de Partits i Organitzacions Obreres, per tal
de no patir les represàlies dels vencedors.

Era la victòria de Franco en la Batalla de l’Ebre i la
conquesta de Catalunya el final de la República?
● El president de la República i sobretot Juan Negrin i els comunistes pensaven que
encara es podia resistir:
– La República encara dominava un territori que s’extenia des de Madrid a València,
Múrcia i Almeria, que tenia 10.000.000 d’habitants. L’exèrcit republicà encara
comptava amb 500.000 homes.
– En aquestes condicions, Negrin va fer una nova oferta de Pau a Franco, sempre
que s’acceptaren tres punts:
● La no ingerència en Espanya de potències estrangeres.
● L’absència de represalies contra els republicans.
● Decidir el futur sistema polític d’Espanya en un referèndum
– Franco de nou, no va acceptar cap negociació.
● Una altra raó, per la qual els republicans encara tenien esperances, era pel fet que en
1939, les relacions internacionals s’havien fet tan tenses, per la política agressiva de
Hitler, que era probable l’esclat d’una guerra mundial. Si això passava els republicans
rebrien ajuda de les potències occidentals.

Què fets polítics indicaren que les possibilitats de
resistència de la República eren mínimes?
● INTERNACIONALS:
– A finals de febrer de 1939, els governs francés i britànic, van
reconèixer a Franco, i el bàndol nacional, com nou govern legítim
d’Espanya.
● INTERNES:
– Azaña, President de la República s’havia refugiat en França, a
començaments de febrer de 1939. Al conèixer, que França i Gran
Bretanya, havien reconegut el Règim Franquista, Azaña, va
presentar la seua dimissió com a President de la República.

Què fets militars van precipitar el fracàs final de la
República i la victòria de Franco?
● La divisió de l’Exèrcit que defenia Madrid,( JUNTA DE DEFENSA DE
MADRID) en en dos grups:
● Els que defenien la postura de Negrin de resistir.
– La part de l’exèrcit que defenia aquesta postura eren les unitats
militars de tendència comunista.
● La dels militars de tendència socialista i anarquista, partidaris de
negociar les condicions d’una rendició davant de l’avanç de l’Exèrcit
Nacional.
– Aquesta actitud traduïa el malestar de socialistes i anarquistes,
pel fet que els Comunistes, controlaven totalment les decisions
del govern de Negrin i obeïen als interessos de Stalin i la URSS.

Què conseqüència va tindre aquesta divisió interna dins de la
Junta de Defensa de Madrid?
● LA CONJURA DE CASADO. ( principis de març ) Aquest coronel va
encapçalar una sublevació, recolzada per les unitats militars de
tendència socialista i anarquista, contra les comunistes.
– Es van produir enfrontaments i combats contra les unitats militars
comunistes.
– Casado, es va fer amb el control de Madrid i va fer saber a
Franco que estava disposat a negociar una rendició de la capital.
– Quasi al mateix temps, la flota republicana, abandonava la
Guerra. Els mariners republicans van marxar a Tunis, colònia
francesa. Les autoritats franceses, entregaren després els
vaixells de Guerra a l’Exèrcit franquista.

Va tindre Casado oportunitat de traure alguna concessió
de Franco a canvi de la rendició?
● Casado va fer ofertes a Franco, ofertes per una rendició de Madrid, per tal
de no causar més baixes i morts en l’enfrontament civil, a canvi que no es
prengueren represàlies contra els membres de les seues unitats militars i els
defensors de Madrid.
● Franco va exigir una rendició incondicional.
● En febrer de 1939, Franco, va publicar l’anomenada «Llei de
Responsabilitats Polítiques», que establia les condemnes que s’aplicarien a
aquells que havien lluitat a favor de la República durant la Guerra.
● Finalment Casado, va acceptar la RENDICIÓ INCONDICIONAL.
– El 28 de març l’exèrcit de Franco entrava en Madrid.
– El 1 d’Abril de 1939 Franco emetia el seu últim part de Guerra.

Què deia aquest últim part de Guerra?
«En el dia de hoy, cautivo i
desarmado el ejército Rojo, han
alcanzado las tropas nacionales sus
últimos objetivos militares. La guerra
ha terminado.
El generalísimo Franco.
Burgos a 1 de Abril de 1939»

CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES
● Instauració en Espanya d’una DICTADURA, que va suposar la
pèrdua de les llibertats democràtiques, durant un període de quasi
quaranta anys, fins 1975.
● La repressió que es va desencadenar contra el bàndol vençut en la
Guerra Civil espanyola.
– Va ser una violència institucionalitzada, es a dir, controlada i
dirigida, que va assolir gran violència fins 1943, traduïda en
nombroses condemnes a mort i penes de presó.
● La marxa cap l'Exili, de nombrosos espanyols, entre ells, molts
intel·lectuals.
– Es calcula que el nombre d’exiliats podria arribar a 300.000
persones.
– Els exiliats s’instal·laren a França, Mèxic, i alguns a la Unió
Soviètica.

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
● No es pot calcular una xifra exacta de morts, però molts autors
assenyalen que les víctimes de la Guerra s’aproparien a 600000, en un
país que tenia al voltant de 26.000.000 d’habitants.
● Entre les víctimes estarien:
– Els morts en les accions de guerra, bàsicament homes en edat
militar.
– Els morts per accions de guerra com bombardejos, que afectaren a
la població civil.
– Els opositors polítics que van ser víctimes de la repressió en la zona
republicana i en la zona nacional, durant el desenvolupament de la
Guerra.
– Les víctimes causades, al final de la Guerra, per la repressió duta a
terme, pel bàndol vencedor, sobre els vençuts.

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES
● La guerra va provocar una destrucció pràcticament total de
l’economia espanyola. Va quedar arruïnada:
– La agricultura, la industria,etc.
– Les infraestructures ( carreteres, ferrocarrils, ports, etc) i gran part
de les ciutats completament devastades.
● El resultat va ser la difusió de la fam i un gran patiment per a tota la
població, sobretot per la gent més desafavorida.
● El fet que en setembre de 1939 esclatara la II Guerra Mundial, va
impedir que altres països subministraren aliments i ajuda a Espanya.
● Acabada la Segona Guerra Mundial la dictadura franquista, va
quedar aïllada internacionalment. Per tant, la fam es va prolongar
durant molt de temps.

CONSEQÜÈNCIES CULTURALS.
● La majora part dels intel·lectuals, científics, i escriptors espanyols van
emigrar: Antonio Machado, Juan Ramón Jiménez, Maria Zambrano i
molts altres.
● El capital humà que Espanya va perdre, seria un lastre per a la cultura i
el desenvolupament científic i tècnic del país.
● Tanmateix, va haver intel·lectuals, sostenidors de la República, que
davant els excessos revolucionaris, van acceptar el franquisme com un
mal menor, esperant que la dictadura fora un període curt, que donara
pas a un restabliment de la democràcia Entre aquest intel·lectuals,
podrien citar a Ortega i Gasset, Marañon, Unamuno o pintors com
Salvador Dalí.
● Entre els gran escriptors de la Generació del 27 víctimes del conflicte,
podem desatacar a Garcia Lorca, afusellat en Granada en 1936 i Miguel
Hernández, mort en la presó d’Alacant en 1942.

CONSEQÜÈNCIES PSICOLÒGIQUES.
●
La guerra civil va crear un trauma en la societat espanyola, perquè s’havien enfrontat uns
espanyols contra altres, en molts casos veïns contra veïns.
●
Totes les famílies espanyoles van patir directa o indirectament els efectes de la guerra amb la
mort de fills, germans, pares, etc.
●
Les víctimes del bàndol nacional van rebre un reconeixement per part del vencedors. Se’ls va
donar un soterrament digne quan va ser possible i se’ls va recordar de forma pública.
●
En canvi, ara, inclús, 80 anys després no s’ha dignificat en molts casos a les víctimes del bàndol
republicà, ni a les que van patir la repressió franquista.
●
Malgrat la reconciliació dels espanyols , que es va donar després de la mort de Franco i el
procés de Transició a la Democràcia, per tal de permetre aquesta reconciliació, no es va fer res
per tractar de dignificar a les víctimes del franquisme.
●
Tindrien que passar quasi 25 anys, després d’aprovada la Constitució de 1978, per a que es
donara el pas d’aprovar una LLEI DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA.

�ݺ�ߣ

2la guerra civil espanyola

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Similar to 2la guerra civil espanyola (20)

More from benienge (20)

2la guerra civil espanyola