2. Sumari
La consolidaci坦 de la dictadura franquista
El franquisme a Catalunya
Autarquia, mis竪ria i racionament
Oposici坦 pol鱈tica i conflictivitat obrera
Els primers intents dobertura (1951-1956)
Hist嘆ria 2
3. 1. La consolidaci坦 de la dictadura franquista
Es crea un nou Estat inspirat en el feixisme
europeu.
Es va fonamentar en la repressi坦 planificada, la
centralitzaci坦 de lEstat i la concentraci坦 de poders
en mans de Franco.
El Fuero del Trabajo de 1938 havia prohibit els
drets sindicals
La Ley de Unidad Sindical (1940) va enquadrar a
empresaris i productors en sindicats verticals.
De nou empresaris, terratinents, financers,
especuladors, ... salineaven amb el r竪gim.
La fiscalitat es fonamentava en impostos indirectes
(beneficiava a les classes poderoses)
Hist嘆ria 3
5. 1. La consolidaci坦 de la dictadura franquista
Al 1942 es creen unes Corts consultives (no
legislatives)
Els representants eren procuradores designats pel
poder (FET-JONS, ministres, rectors duniversitat,
militars, crrecs eclesistics, alcaldes, ...)
La just鱈cia tamb辿 va quedar subordinada a
lexecutiu
La propaganda del r竪gim va subratllar:
Lantiliberalisme i el rebuig al comunisme
El catolicisme
Lexhaltaci坦 de les pr嘆pies obres
El nacionalisme espanyol agressiu
Hist嘆ria 5
7. 1. La consolidaci坦 de la dictadura franquista
Ex竪rcit i esgl辿sia foren dos pilars del r竪gim.
Ex竪rcit:
Controlava el 40% del Pressupost de lEstat
Es van produir depuracions
Servei militar obligatori de 2 anys
Les Capitanies Generals controlaven les
prov鱈ncies sota repressi坦 afavorida per
jurisdicci坦 militar.
M辿s del 30% de Ministres eren militars
Esgl辿sia:
Va considerar el Movimiento com una cruzada
Va rebre finan巽ament de lEstat i Espanya es va
considerar cat嘆lica.
Va controlar la vida p炭blica
Hist嘆ria 7
9. 1. La consolidaci坦 de la dictadura franquista
Davant la 2a. GM, Espanya va declarar la seva
neutralitat, tot i que mantenia contactes amb lEix
Al 1940 a Hendaia Franco es troba amb Hitler i al
1941 a Bordighera amb Mussolini.
Hitler va refusar lajut de Franco per les
contrapartides que li demanava (pres竪ncia a Africa,
interessos a Europa, Gibraltar, ...). A m辿s a m辿s no
confiava en lex竪rcit espanyol.
Nom辿s va enviar la Divisi坦n Azul al front sovi竪tic al
1941.
La fi de la guerra va generar esperances de canvi a
Espanya, per嘆 foren frustrades.
Hist嘆ria 9
11. 1. La consolidaci坦 de la dictadura franquista
El franquisme fa una campanya de maquillatge:
democrcia orgnica.
Es van aprovar Lleis que responien a aquest
maquillatge:
Fuero de los Espa単oles (1945): Drets
impossibles dels espanyols
Ley de Refer辿ndum Nacional (1945): Consulta
sobre grans decisions pol鱈tiques
Ley de Sucesi坦n (1947): Espanya seria un
regne, Franco cap destat vitalici i amb dret a
nomenar successor.
Hist嘆ria 11
12. 1. La consolidaci坦 de la dictadura franquista
La dictadura va quedar a誰llada internacionalment
(retirada dembaixadors al 45 i 46)
La guerra freda va acceptar Espanya com aliada pel
seu carcter anticomunista.
Tot i aix鱈, inicialment Espanya va quedar fora de
lOTAN i del Pla Marshall.
Hist嘆ria 12
13. 1. La consolidaci坦 de la dictadura franquista
La repressi坦 es va institucionalitzar.
Es pretenia acabar amb qualsevol persona o
situaci坦 que pogu辿s generar oposici坦 al r竪gim
Es van organitzar camps de concentraci坦
La brigada social (policia pol鱈tica) va torturar
sistemticament als opositors al r竪gim
La jurisdicci坦 militar va sistematitzar els consells de
guerra.
Es van admetre les den炭ncies an嘆nimes
1939: M辿s de 1000 afusellaments al Camp de la
Bota.
Hist嘆ria 13
15. 1. La consolidaci坦 de la dictadura franquista
La Ley de Responsabilidades Pol鱈ticas (1939-1945)
castigava amb multes a les persones per la seva
actitud pol鱈tica des de 1934 i per la seva ideologia.
Va suposar un expoli dels ven巽uts
Es va produir una depuraci坦 en el funcionariat,
especialment a lensenyament.
Es van establir unes restrictives normes de
conducta, fonamentades en lesgl辿sia.
Es van establir una r鱈gida censura
Hist嘆ria 15
16. 1. La consolidaci坦 de la dictadura franquista
El nacionalcatolicisme va estendre la seva influ竪ncia
a lensenyament.
La fam鱈lia va esdevenir el nucli social bsic
Es retorna a un rol femen鱈 tradicional (mestressa de
casa)
La Secci坦n Femenina vinculada a la OSE
(Organitzaci坦 Sindical Espanyola), va promoure
aquests ideals.
Tot i aix鱈, tamb辿 sextenia la prostituci坦 (signe de
doble moralitat)
Hist嘆ria 16
18. Sumari
La consolidaci坦 de la dictadura franquista
El franquisme a Catalunya
Autarquia, mis竪ria i racionament
Oposici坦 pol鱈tica i conflictivitat obrera
Els primers intents dobertura (1951-1956)
Hist嘆ria 18
19. 2. El franquisme a Catalunya
Es va exercit una pol鱈tica anticatalana
Tot i aix鱈, el franquisme tamb辿 fa trobar persones
fidels a Catalunya
M辿s de 75000 morts al a guerra i m辿s de 60000
exiliats.
La majoria foren homes joves. Es va perdre un 8%
de la poblaci坦 laboral.
La poblaci坦 es va envellir
Al llarg dels 40 arriben m辿s de 250.000 immigrants
Es van concentrar en lrea metropolitana de
Barcelona
Hist嘆ria 19
20. 2. El franquisme a Catalunya
Es deroga lEstatut de Catalunya del 38
Consideraven Catalunya com a territori conquerit
Genocidi cultural
Es van prohibir s鱈mbols catalans (himne,
senyera, ...)
El catal va quedar tancat a lmbit familiar.
Els principals activitats catalans estaven exiliats, la
qual cosa va dificultar encara m辿s el maneniment
de la cultura catalana.
Hist嘆ria 20
21. 2. El franquisme a Catalunya
El governador civil i el capit general foren els dos
representants del r竪gim al territori.
Els governadors civils havien de controlar la
prov鱈ncia i els ajuntaments. Tamb辿 eren els caps
del Movimiento Nacional a la prov鱈ncia.
A Catalunya, Falange no va tenir una forta
implantaci坦. Tot i aix鱈 hi hagu辿 repreentaci坦 del
Frente de Juventudes i de la Secci坦n Femenina.
Els franquistes catalans es van reclutar del m坦n
patronal, financer, comerciants, professional, ...
Els treballadors van mantenir una actitud passiva
davant el franquisme, especialment per por a la
repressi坦.
Hist嘆ria 21
22. Sumari
La consolidaci坦 de la dictadura franquista
El franquisme a Catalunya
Autarquia, mis竪ria i racionament
Oposici坦 pol鱈tica i conflictivitat obrera
Els primers intents dobertura (1951-1956)
Hist嘆ria 22
23. 3. Autarquia, mis竪ria i racionament
La guerra va venir seguida de fam i mis竪ria.
El progr辿s econ嘆mic va consolidar la corrupci坦 i les
influ竪ncies.
Objectius de la pol鱈tica econ嘆mica franquista:
Autosufici竪ncia econ嘆mica (autarquia)
Intervencionisme econ嘆mic
Conseq端竪ncies daquesta pol鱈tica:
Bloqueig econ嘆mic
Reducci坦 de la competitivitat
Desaprofitament de la cojuntura internacional
favorable
Retard en el desenvolupament econ嘆mic
Hist嘆ria 23
25. 3. Autarquia, mis竪ria i racionament
Eixos de lautarquia:
Reglamentaci坦 de les exportacions i
importacions (calia autoritzaci坦)
Diferents canvis de la pesseta en funci坦 del
producte (encariment de les importacions i
escassetat de productes bsics)
Foment de la ind炭stria: Objectiu assegurar la
independ竪ncia militar i pol鱈tica de lEstat
Ajut oficial la qual cosa va provocar
increment de la despesa p炭blica
Creaci坦 del INI per a crear i controlar les
empreses p炭bliques (Renfe, Iberia, Endesa,
Seat, ..)
Hist嘆ria 25
26. 3. Autarquia, mis竪ria i racionament
Lintervencionisme estatal va provocar una lenta
recuperaci坦 econ嘆mica
Calia demanar autoritzaci坦 per a iniciar una
activitat ec嘆n嘆mica.
Lestat fixava els preus de molts productes
Els productors venien a lEstat i lEstat venia als
consumidors un nombre elevats de productes
Va apar竪ixer el mercat negre. Els preus eren molt
m辿s cars
Es va haver de mantenir el racionament fins el
1951
Tamb辿 hi va haver-hi escassetat energ竪tica (carb坦,
petroli, electricitat)
Hist嘆ria 26
28. 3. Autarquia, mis竪ria i racionament
Era dif鱈cil sobreviure sense el mercat negre
La repressi坦 sindical va provocar que els salaris no
creixessin
La qual cosa va provocar disminuci坦 de demanda i
fam
Sectors com el t竪xtil catal sen va veure
especialment afectat.
Hist嘆ria 28
29. Sumari
La consolidaci坦 de la dictadura franquista
El franquisme a Catalunya
Autarquia, mis竪ria i racionament
Oposici坦 pol鱈tica i conflictivitat obrera
Els primers intents dobertura (1951-1956)
Hist嘆ria 29
30. 4. Oposici坦 pol鱈tica i conflictivitat obrera
La desarticulaci坦 de les organitzacions pol鱈tiques i
sindicals fou total.
Nom辿s a lexili loposici坦 intentava organitzar-se
A linterior les condicions eren molt adverses per la
persecuci坦 i repressi坦.
Molts exiliats que van passar per Fran巽a van acabar
a Mauthausen o Auschwitz.
Aza単a, Machado o Largo Caballero van morir a
Fran巽a
A M竪jic, grcies a lacolliment del president shi van
instal揃lar tamb辿 personalitats pol鱈tiques i
intel揃lectuals.
Es confiava que la vict嘆ria aliada a judaria al
restabliment de les llibertats a Espanya.
Hist嘆ria 30
32. 4. Oposici坦 pol鱈tica i conflictivitat obrera
A linterior dEspanya els intents dactuacions
antifeixistes foren espordiques per la dura
repressi坦.
1944: Invasi坦 de la Vall dAran pels maquis
(guerrilla comunista i anarquista). Pretenien tenir
suport aliat.. Per嘆 fou un fracs
Els maquis foren presents al Pirineu fins al 50
La major part de les organitzacions pol鱈tiques o van
desapar竪ixer o es van diluir en divisions internes.
Algunes, com els comunistes, van intentar infiltrar-
se en els sindicats verticals per aconseguir millores
obreres.
Hist嘆ria 32
34. 4. Oposici坦 pol鱈tica i conflictivitat obrera
Entre 1945 i 1947 es van produir algunes revoltes
obreres que reflectien el malestar dels treballadors.
El motiu bsic eren les dur鱈ssimes condicions de
vida
Vagues a Manresa, Ast炭ries i P. Basc.
L1 de Maig de 1947 es produeix una vaga general
promoguda des del govern basc a lexili (seguida
per m辿s de 20000 persones)
Despr辿s daquests incidents el govern permet la
representaci坦 t鱈mida de representats de
treballadors als sindicats verticals (enlla巽os
sindicals)
Hist嘆ria 34
35. Sumari
La consolidaci坦 de la dictadura franquista
El franquisme a Catalunya
Autarquia, mis竪ria i racionament
Oposici坦 pol鱈tica i conflictivitat obrera
Els primers intents dobertura (1951-1956)
Hist嘆ria 35
36. 5. Els primers intents dobertura
Als anys 50 es fa evident lasf鱈xia econ嘆mica de
lautarquia.
El nou context internacional (guerra freda) i la crisi
autrquica va provocar lleus canvis en la pol鱈tica
econ嘆mica.
Lobjectiu dautosufici竪ncia no es va assolir mai.
Malestar per caresties i escassetat
La moneda es va devaluar en els mercats
internacionals i es van encarir les importacions.
El govern va haver de comprar divises per a pagar
les importacions (ex. Carn dArgentina).
Hist嘆ria 36
37. 5. Els primers intents dobertura
Al 1953 el franquisme aconseguir dos 竪xits:
Signatura del Concordat amb lesgl辿sia cat嘆lica
Signatura dun acord amb EUA pel qual a canvi
de bases militats aconseguia diners i suport
militat.
Mes endavant Espanya entra a la FAO i UNESCO
A Catalunya es produeixen algunes revoltes i
vagues (vaga dels tramvies de 1951)
Franco fa entrar en el govern persones m辿s
moderades (Ruiz Jimenez a Educaci坦)
Tamb辿 hi havia persones menys moderades, com
ara Giron a Treball i Carrero Blanco (possible
successor de Franco)
Hist嘆ria 37
39. 5. Els primers intents dobertura
Entre 1956 i 1958 hi ha noves revoltes obreres en
nuclis industrials.
Tamb辿 hi ha les primeres revoltes destudiants a
Madrid i Barcelona
A partir de 1957, Franco crea un govern tecn嘆crata,
amb persones vinculades a lOpus Dei. Calia
dissenyar noves propostes econ嘆miques.
Hist嘆ria 39
