Aquesta presentaci坦 ha estat realitzada per alumnes de 6竪 de l'escola Salesiana de Matar坦 i cont辿 mapes conceptuals sobre les roques i els minerals, aix鱈 com l'etudi d'alguns dels mateixos.
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que haurs de completar dura...JosepRamonGregoriMuo
油
Benvolguts alumnes,
Us presento un dossier que haurs de completar durant les vostres vacances destiu i entregar-lo, ben fet i ben presentat, al setembre. La idea 辿s que practiqueu i no oblideu vocabulari que hem treballat durant el curs.
Us desitjo que passeu i gaudiu dunes bones vacances destiu.
Ens tornarem a veure al 8 de setembre quan comencen les classes de nou!
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que haurs de completar dura...JosepRamonGregoriMuo
油
Ad
15 minerals
1. Reconeixement de 15 minerals
Rafael Carbonell Font
@ Institut Ramon Coll i Rod辿s
1r dESO
2. 15 minerals
4 JOCS DE 2 MINERALS
1.QUARS ROSA
2.HALITA=SAL GEMMA
3.FLUORITA
4.PIRITA
5.GALENA
6.CALCITA (ESPAT DISLNDIA)
7.CINABRI
8.MAGNETITA
9.ORTOSA =FELDSPAT
10.TALC
11.ARAGONITA
12.GUIX SELENITA
A BANDA TAMB HI HA:
1.GRAFIT
2.MICA BIOTITA
3.MICA MOSCOVITA
3. Definir de cadascun lluentor (cap/v鱈tria/cristallina); transpar竪ncia (transparents, transl炭cids o opacs ), estructura (amorfa/cristal揃lina), color, si fa prismes o
lmines, ...
Altres carcters: magnetisme (magnetita); gust salat (halita); ...
Ortosa i magnetita s坦n ratllats pel vidre
* color ratlla sobre porcellana porosa blanca (cul de cresol o morter de laboratori);
# efervesc竪ncia o no
12 minerals
HCl?# Color ratlla* Ratllat ungla? Ratllat navalla? Ratlla vidre?
1 TALC No (blanca) Si! Si! No
2 GUIX No (blanca) Si! Si! No
2 HALITA No (blanca) Si/No Si! No
2 CINABRI No Vermell Si/No Si! No
3 CALCITA Si! (blanca) No Si! No
3 GALENA No gris fosc No Si! No
4 ARAGONITA Si! (blanca) No Si! No
4 FLUORITA No (blanca) No Si! No
6 MAGNETITA No gris fosc No No No
6 ORTOSA No (blanca) No No No
7 PIRITA No gris fosc No No Si!
7 QUARS No (blanca) No No Si!
5. 1
No bombolleja amb lcid
T辿 una duresa molt alta i ratlla el vidre
s el mineral m辿s abundant: la sorra est formada per cristalls de quars.
Es fa servir en la ind炭stria del vidre, de la cermica i de la rellotgeria.
QUARS (ROSA)
6. 2
Cristal揃litza en forma
rombo竪drica
Pot ser de diferents colors
FLUORITA
7. 3
De color daurat
Forma cristalls en forma de cub.
No es ratlla amb la navalla.
Fa una ratlla negra sobre rajola blanca.
Cont辿 ferro i sofre
PIRITA
8. 4
Cristal揃litza de forma c炭bica
s transparent.
T辿 sabor salat.
SAL GEMMA O HALITA
9. 5
De color gris fosc brillant.
Es ratlla amb la navalla.
Se nextrau el plom
Cristal揃litza en cubs.
GALENA
10. 6
Cont辿 molt carbonat clcic.
Bombolleja amb lcid
CALCITA
11. 7
Dell se nextreu el mercuri.
Fa ratlla vermella.
CINABRI
12. 8
T辿 propietats magn竪tiques
Cont辿 ferro
Magnetita: La magnetita 辿s de color
negre. Com que atreu el ferro,
s'utilitza com a iman.
MAGNETITA
13. 9
s molt tou, es pot ratllar amb lungla.
s transparent, amb llu誰ssor v鱈tria.
Sexfolia en escates fines i flexibles.
S'utilitza per fer les barretes per escriure a la pissarra. Tamb辿 en la
construcci坦.
GUIX
14. 10
El ratlla el vidre per嘆 no la navalla.
ORTOSA
15. 11
Pot ser blanc, verd坦s o gris坦s.
En pols es fa servir per alleujar la pell irritada
s molt tou i es ratlla amb lungla.
Untu坦s al tacte.
Llu誰ssor sedosa.
TALC
16. 12
Cristal揃litza en forma prismtica.
Fa prismes hexagonals.
Bombolleja amb lcid.
ARAGONITA
17. 13
GRAFIT
s de color negre.
Fa la ratlla gris fosc o negre i taca els dits.
Quan el toques, sembla untat amb oli.
Serveix per fer les mines de llapis.
20. Prctica al laboratori
Rentat les mans abans de comen巽ar i quan hagis acabat la prctica.
Mentre duri la prctica, no et toquis mai la cara amb les mans.
Amb lungla, una navalla i un tros de vidre, determina la duresa de cadascuna de les
mostres, segons la taula de Mohs.
Determina la brillantor de cada mostra i classifica-la segons sigui v鱈tria, metl揃lica,
sedosa o mat.
Ratlla una placa de porcellana porosa blanca amb cadascun dels minerals i
determina el color de la ratlla.
Determina la transpar竪ncia de cada mineral i classificals en transparents,
transl炭cids o opacs.
Determina lestructura amorfa o cristal揃lina de cadascun dels minerals.
Fes servir la lupa per a assegurar-te que els cristalls no s坦n massa petits per a ser vistos a ull nu, perqu竪 encara que en molts
casos no ho sembli la majoria de minerals tenen estructura cristal揃lina.
Determina lefervesc竪ncia de les mostres amb cid clorh鱈dric (HCl). Per a fer-ho,
afegeix una gota dcid a la mostra. Lcid clorh鱈dric por provocar cremades:
tingues cura que no vessi i vigila de no tocar lcid amb les mans. Despr辿s, eixuga
la mostra amb paper assecant, per嘆 no la freguis.
Determina les propietats magn竪tiques i la fragilitat de les mostres.