ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Clima de centre

•Download as PPT, PDF•
•
Anna Arbós
Anna Arbós
1 of 11
Download to read offline
LA COMUNICACIÓ EN L’EQUIP COM A FONT DE BENESTAR CLIMA DE CENTRE
Si tots els problemes de relació, ho són de fet de comunicació, el benestar de l’equip, serà el resultat d’una bona comunicació, que permeti compartir i abordar els aspectes viscuts com a més estressants, aixiícom els objectius comuns. En primer lloc us proposem un abordatge teòric a la definició de clima de centre, per anar reflexionant sobre els aspectes en els que cal incidir.
El clima escolar es defineix com una qualitat total, relativament estable, que és viscuda pels seus ocupants o integrants a través del treball, les interaccions que mantenen entre sí, i les característiques físiques d’aquest espai. Aquesta qualitat total distingeix cada centre o aula, imprimint-li un determinat estil i condicionant els processos i resultats que s’hi desenvolupen. La millora del clima escolar implica conèixer la percepció que en tenen els seus integrants , identificar quins aspectes són més o menys valorats i establir compromisos i activitats que els facin evolucionar favorablement. RAFAELBISQUERRA I MÀRIUS MARTÍNEZ: El clima escolar als centres d’Ensenyament Secundari a Catalunya. Informes d’Avaluació1. Consell Superior d’Avaluació. Departament d’Ensenyament, 1998. DEFINICIÓ DE CLIMA DE CENTRE
DIMENSIONS QUE CONFIGUREN EL CLIMA EN UN CENTRE Relació involucració Cohesió i suport d’iguals Suport als estudiants Involucració del PAS Involucració/ relació amb les famílies Comunicació Participació dels alumnes Desenvolupament Autonomia Interès professional Moral docent Orientació cap a la tasca Desenvolupament professional Manteniment i canvi del sistema. Claredat de normes Innovació Entorn físic Control Presa de decisions participativa
ASPECTES A CONSIDERAR ASPECTES DE RELACIÓ • Afavorir la participació del professorat en l’elaboració de documents del Centre. • Articular mecanismes d’ajuda i suport pedagògic per al professorat que ho precisi. (El que implica crear un clima de confiança perquè es sol·liciti el suport). • Fomentar l’assistència de les famílies a les reunions convocades pel tutor. • Millorar la informació a l’alumnat i crear mecanismes per augmentar la participació dels alumnes en les activitats del centre. Fomentar les possibilitats de fer propostes de participació.
ASPECTES DE DESENVOLUPAMENT • Potenciar l’avaluació com instrument per fomentar i generar processos de presa de decisions per tal d’atendre a la seva finalitat formadora. • Afavorir els espais i moments de discussió i intercanvi de metodologies, estratègies i sistemes d’avaluació com a recurs per a millorar la competència docent de manera participativa i eficaç.
ASPECTES DE MANTENIMENT I CANVI • Incrementar la informació i diàleg sobre les normes i tasques perquè siguin percebudes com a clares i assumibles. • Revisar i dialogar sobre la vigència i necessitat de les normes i arribar a acords. • Establir canals per difondre les experiències innovadores desenvolupades pels docents. • Dotar del mobiliari, o adequar-lo i mantenir-lo en condicions. • La direcció ha d’afavorir la presa de decisions participativa a través dels diferents mecanismes organitzatius que ho faciliten i impulsen.
Tindrem en compte doncs: • Ser transparents i clars en les comunicacions, fent servir diferents mecanismes. • Arribar a acords i consensos per establir objectius comuns. • Crear un clima de respecte i confiança que faci possible el diàleg obert i la crítica constructiva. • Implicar-nos com a col·lectiu en la consecució dels objectius i adquirir compromisos personals per assolir- los. • Fer evident la necessitat de cadascú i valorar-ne les aportacions. COMUNICACIÓ I COMPROMÍS
INGREDIENTS QUE DETERMINEN LA BONA COMUNICACIÓ • Mirar directament als ulls obra la porta d’accés a l’empatia. L’atenció és doncs, el primer dels requisits imprescindibles. • L' ingredient següent és la sensació positiva, que es posa bàsicament de manifest a través del to de veu i l’expressió facial . • El tercer ingredient l’aporten la coordinació dels moviments corporals, el ritme i la sincronia de la conversa. Quan sentim que establim una bona comunicació, ens sentim còmodes, expressem lliurement les nostres emocions. Les nostres respostes immediates i espontànies es troben ben coordinades, és a dir, no tallem la paraula a l’altre ni ens incomoden els silencis. Goleman (1995), citant Robert Rosenthal.
ALGUNS ASPECTES FACILITADORS DE LA COMUNICACIÓ • Empatia, reconeixement de l’altre. • No fer judicis de valor. • Mirada atenta. • Assentir amb el gest, expressió facial coherent amb el missatge i l’expressió de l’altre. • Respectar les pauses i donar temps a respondre, escoltant sense interrompre. • Comprovar si ens hem entès, parafrassejar, formular preguntes obertes i aclarir els objectius Equip cuidem-nos ICE-UAB: El benestar docent. Editorial Graó, Barcelona 2011
REFLEXIONS • Captar les angoixes personals o de l’equip i/o els moments d’estrès. • Crear l’ambient de confiança que faci possible parlar-ne. • Buscar el temps i l’espai adequats per parlar-ne i compartir les percepcions (És important ser empàtic procuraran no jutjar i posar- nos al lloc de l’altre, tot i que nosaltres també podem expressar la nostra vivència). Fer-ho sempre des del respecte i la sinceritat. • Cercar solucions que minimitzin els elements o moments d’estrès i arribar a consensos. • Posar paraules als aspectes que ens fan sentir bé. Gaudir del reconeixement i de la feina ben feta sense complexes. • Parlar-ne, compartir, sentir-se reconegut i acompanyat ens ajudarà a sentir-nos millor i a gaudir de la professió. • L’equip que a més de compartir aspectes organitzatius i pedagògics, destina temps i comparteix aspectes emocionals, és un equip madur, capaç de cuidar-se i de cuidar.

More Related Content

Clima de centre

  • 1. LA COMUNICACIÓ EN L’EQUIP COM A FONT DE BENESTAR CLIMA DE CENTRE
  • 2. Si tots els problemes de relació, ho són de fet de comunicació, el benestar de l’equip, serà el resultat d’una bona comunicació, que permeti compartir i abordar els aspectes viscuts com a més estressants, aixiícom els objectius comuns. En primer lloc us proposem un abordatge teòric a la definició de clima de centre, per anar reflexionant sobre els aspectes en els que cal incidir.
  • 3. El clima escolar es defineix com una qualitat total, relativament estable, que és viscuda pels seus ocupants o integrants a través del treball, les interaccions que mantenen entre sí, i les característiques físiques d’aquest espai. Aquesta qualitat total distingeix cada centre o aula, imprimint-li un determinat estil i condicionant els processos i resultats que s’hi desenvolupen. La millora del clima escolar implica conèixer la percepció que en tenen els seus integrants , identificar quins aspectes són més o menys valorats i establir compromisos i activitats que els facin evolucionar favorablement. RAFAELBISQUERRA I MÀRIUS MARTÍNEZ: El clima escolar als centres d’Ensenyament Secundari a Catalunya. Informes d’Avaluació1. Consell Superior d’Avaluació. Departament d’Ensenyament, 1998. DEFINICIÓ DE CLIMA DE CENTRE
  • 4. DIMENSIONS QUE CONFIGUREN EL CLIMA EN UN CENTRE Relació involucració Cohesió i suport d’iguals Suport als estudiants Involucració del PAS Involucració/ relació amb les famílies Comunicació Participació dels alumnes Desenvolupament Autonomia Interès professional Moral docent Orientació cap a la tasca Desenvolupament professional Manteniment i canvi del sistema. Claredat de normes Innovació Entorn físic Control Presa de decisions participativa
  • 5. ASPECTES A CONSIDERAR ASPECTES DE RELACIÓ • Afavorir la participació del professorat en l’elaboració de documents del Centre. • Articular mecanismes d’ajuda i suport pedagògic per al professorat que ho precisi. (El que implica crear un clima de confiança perquè es sol·liciti el suport). • Fomentar l’assistència de les famílies a les reunions convocades pel tutor. • Millorar la informació a l’alumnat i crear mecanismes per augmentar la participació dels alumnes en les activitats del centre. Fomentar les possibilitats de fer propostes de participació.
  • 6. ASPECTES DE DESENVOLUPAMENT • Potenciar l’avaluació com instrument per fomentar i generar processos de presa de decisions per tal d’atendre a la seva finalitat formadora. • Afavorir els espais i moments de discussió i intercanvi de metodologies, estratègies i sistemes d’avaluació com a recurs per a millorar la competència docent de manera participativa i eficaç.
  • 7. ASPECTES DE MANTENIMENT I CANVI • Incrementar la informació i diàleg sobre les normes i tasques perquè siguin percebudes com a clares i assumibles. • Revisar i dialogar sobre la vigència i necessitat de les normes i arribar a acords. • Establir canals per difondre les experiències innovadores desenvolupades pels docents. • Dotar del mobiliari, o adequar-lo i mantenir-lo en condicions. • La direcció ha d’afavorir la presa de decisions participativa a través dels diferents mecanismes organitzatius que ho faciliten i impulsen.
  • 8. Tindrem en compte doncs: • Ser transparents i clars en les comunicacions, fent servir diferents mecanismes. • Arribar a acords i consensos per establir objectius comuns. • Crear un clima de respecte i confiança que faci possible el diàleg obert i la crítica constructiva. • Implicar-nos com a col·lectiu en la consecució dels objectius i adquirir compromisos personals per assolir- los. • Fer evident la necessitat de cadascú i valorar-ne les aportacions. COMUNICACIÓ I COMPROMÍS
  • 9. INGREDIENTS QUE DETERMINEN LA BONA COMUNICACIÓ • Mirar directament als ulls obra la porta d’accés a l’empatia. L’atenció és doncs, el primer dels requisits imprescindibles. • L' ingredient següent és la sensació positiva, que es posa bàsicament de manifest a través del to de veu i l’expressió facial . • El tercer ingredient l’aporten la coordinació dels moviments corporals, el ritme i la sincronia de la conversa. Quan sentim que establim una bona comunicació, ens sentim còmodes, expressem lliurement les nostres emocions. Les nostres respostes immediates i espontànies es troben ben coordinades, és a dir, no tallem la paraula a l’altre ni ens incomoden els silencis. Goleman (1995), citant Robert Rosenthal.
  • 10. ALGUNS ASPECTES FACILITADORS DE LA COMUNICACIÓ • Empatia, reconeixement de l’altre. • No fer judicis de valor. • Mirada atenta. • Assentir amb el gest, expressió facial coherent amb el missatge i l’expressió de l’altre. • Respectar les pauses i donar temps a respondre, escoltant sense interrompre. • Comprovar si ens hem entès, parafrassejar, formular preguntes obertes i aclarir els objectius Equip cuidem-nos ICE-UAB: El benestar docent. Editorial Graó, Barcelona 2011
  • 11. REFLEXIONS • Captar les angoixes personals o de l’equip i/o els moments d’estrès. • Crear l’ambient de confiança que faci possible parlar-ne. • Buscar el temps i l’espai adequats per parlar-ne i compartir les percepcions (És important ser empàtic procuraran no jutjar i posar- nos al lloc de l’altre, tot i que nosaltres també podem expressar la nostra vivència). Fer-ho sempre des del respecte i la sinceritat. • Cercar solucions que minimitzin els elements o moments d’estrès i arribar a consensos. • Posar paraules als aspectes que ens fan sentir bé. Gaudir del reconeixement i de la feina ben feta sense complexes. • Parlar-ne, compartir, sentir-se reconegut i acompanyat ens ajudarà a sentir-nos millor i a gaudir de la professió. • L’equip que a més de compartir aspectes organitzatius i pedagògics, destina temps i comparteix aspectes emocionals, és un equip madur, capaç de cuidar-se i de cuidar.