More Related Content
Viewers also liked (20)
Similar to Clima de centre (20)
Clima de centre
- 1. LA COMUNICACI EN LEQUIP COM A FONT DE BENESTAR CLIMA DE CENTRE
- 2. Si tots els problemes de relaci坦, ho s坦n de fet de comunicaci坦, el benestar de lequip, ser el resultat duna bona comunicaci坦, que permeti compartir i abordar els aspectes viscuts com a m辿s estressants, aixi鱈com els objectius comuns. En primer lloc us proposem un abordatge te嘆ric a la definici坦 de clima de centre, per anar reflexionant sobre els aspectes en els que cal incidir.
- 3. El clima escolar es defineix com una qualitat total, relativament estable, que 辿s viscuda pels seus ocupants o integrants a trav辿s del treball, les interaccions que mantenen entre s鱈, i les caracter鱈stiques f鱈siques daquest espai. Aquesta qualitat total distingeix cada centre o aula, imprimint-li un determinat estil i condicionant els processos i resultats que shi desenvolupen. La millora del clima escolar implica con竪ixer la percepci坦 que en tenen els seus integrants , identificar quins aspectes s坦n m辿s o menys valorats i establir compromisos i activitats que els facin evolucionar favorablement. RAFAELBISQUERRA I MRIUS MARTNEZ: El clima escolar als centres dEnsenyament Secundari a Catalunya. Informes dAvaluaci坦1. Consell Superior dAvaluaci坦. Departament dEnsenyament, 1998. DEFINICI DE CLIMA DE CENTRE
- 4. DIMENSIONS QUE CONFIGUREN EL CLIMA EN UN CENTRE Relaci坦 involucraci坦 Cohesi坦 i suport diguals Suport als estudiants Involucraci坦 del PAS Involucraci坦/ relaci坦 amb les fam鱈lies Comunicaci坦 Participaci坦 dels alumnes Desenvolupament Autonomia Inter竪s professional Moral docent Orientaci坦 cap a la tasca Desenvolupament professional Manteniment i canvi del sistema. Claredat de normes Innovaci坦 Entorn f鱈sic Control Presa de decisions participativa
- 5. ASPECTES A CONSIDERAR ASPECTES DE RELACI Afavorir la participaci坦 del professorat en lelaboraci坦 de documents del Centre. Articular mecanismes dajuda i suport pedag嘆gic per al professorat que ho precisi. (El que implica crear un clima de confian巽a perqu竪 es sol揃liciti el suport). Fomentar lassist竪ncia de les fam鱈lies a les reunions convocades pel tutor. Millorar la informaci坦 a lalumnat i crear mecanismes per augmentar la participaci坦 dels alumnes en les activitats del centre. Fomentar les possibilitats de fer propostes de participaci坦.
- 6. ASPECTES DE DESENVOLUPAMENT Potenciar lavaluaci坦 com instrument per fomentar i generar processos de presa de decisions per tal datendre a la seva finalitat formadora. Afavorir els espais i moments de discussi坦 i intercanvi de metodologies, estrat竪gies i sistemes davaluaci坦 com a recurs per a millorar la compet竪ncia docent de manera participativa i efica巽.
- 7. ASPECTES DE MANTENIMENT I CANVI Incrementar la informaci坦 i dileg sobre les normes i tasques perqu竪 siguin percebudes com a clares i assumibles. Revisar i dialogar sobre la vig竪ncia i necessitat de les normes i arribar a acords. Establir canals per difondre les experi竪ncies innovadores desenvolupades pels docents. Dotar del mobiliari, o adequar-lo i mantenir-lo en condicions. La direcci坦 ha dafavorir la presa de decisions participativa a trav辿s dels diferents mecanismes organitzatius que ho faciliten i impulsen.
- 8. Tindrem en compte doncs: Ser transparents i clars en les comunicacions, fent servir diferents mecanismes. Arribar a acords i consensos per establir objectius comuns. Crear un clima de respecte i confian巽a que faci possible el dileg obert i la cr鱈tica constructiva. Implicar-nos com a col揃lectiu en la consecuci坦 dels objectius i adquirir compromisos personals per assolir- los. Fer evident la necessitat de cadasc炭 i valorar-ne les aportacions. COMUNICACI I COMPROMS
- 9. INGREDIENTS QUE DETERMINEN LA BONA COMUNICACI Mirar directament als ulls obra la porta dacc辿s a lempatia. Latenci坦 辿s doncs, el primer dels requisits imprescindibles. L' ingredient seg端ent 辿s la sensaci坦 positiva, que es posa bsicament de manifest a trav辿s del to de veu i lexpressi坦 facial . El tercer ingredient laporten la coordinaci坦 dels moviments corporals, el ritme i la sincronia de la conversa. Quan sentim que establim una bona comunicaci坦, ens sentim c嘆modes, expressem lliurement les nostres emocions. Les nostres respostes immediates i espontnies es troben ben coordinades, 辿s a dir, no tallem la paraula a laltre ni ens incomoden els silencis. Goleman (1995), citant Robert Rosenthal.
- 10. ALGUNS ASPECTES FACILITADORS DE LA COMUNICACI Empatia, reconeixement de laltre. No fer judicis de valor. Mirada atenta. Assentir amb el gest, expressi坦 facial coherent amb el missatge i lexpressi坦 de laltre. Respectar les pauses i donar temps a respondre, escoltant sense interrompre. Comprovar si ens hem ent竪s, parafrassejar, formular preguntes obertes i aclarir els objectius Equip cuidem-nos ICE-UAB: El benestar docent. Editorial Gra坦, Barcelona 2011
- 11. REFLEXIONS Captar les angoixes personals o de lequip i/o els moments destr竪s. Crear lambient de confian巽a que faci possible parlar-ne. Buscar el temps i lespai adequats per parlar-ne i compartir les percepcions (s important ser emptic procuraran no jutjar i posar- nos al lloc de laltre, tot i que nosaltres tamb辿 podem expressar la nostra viv竪ncia). Fer-ho sempre des del respecte i la sinceritat. Cercar solucions que minimitzin els elements o moments destr竪s i arribar a consensos. Posar paraules als aspectes que ens fan sentir b辿. Gaudir del reconeixement i de la feina ben feta sense complexes. Parlar-ne, compartir, sentir-se reconegut i acompanyat ens ajudar a sentir-nos millor i a gaudir de la professi坦. Lequip que a m辿s de compartir aspectes organitzatius i pedag嘆gics, destina temps i comparteix aspectes emocionals, 辿s un equip madur, capa巽 de cuidar-se i de cuidar.