More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to 35. CATEDRAL DE LLEÓ (20)
More from Assumpció Granero (20)
35. CATEDRAL DE LLEÓ
- 1. Catedral de Lleó Víctor Manuel Hermoso Gelabert (Susi guapa, 2B)
- 2. ÍNDEX 1-Fitxa tècnica 2- Introducció 3- Context històric 4- Característiques 5- Descripció formal 6- Cronologia de la construcció 7- Fonts d'informació: Bibliografia i webgrafia 8- Models i influències
- 3. FITXA TÈCNICA Tipus: C atedral Arquitecte: Mestre Enrique Començament : 1258 Consagració: 1302 Localització: Lleó Estil: gòtic Materials utilitzats: pedra i formigó Sistema constructiu: arquitravat i voltat Planta: 108 x 29
- 4. INTRODUCCIÓ És una de les realitzacions més notables del gòtic espanyol. La Catedral de Lleó és coneguda popularment com la « Pulchra leonina ». Fou edificada en un indret estratègic de la ciutat. Aquest edifici gòtic molt homogeni és una de les poques catedrals d' Espanya que va adoptar el gust francès per les naus altes, allargades i àmpliament il·luminades.
- 5. CONTEXT HISTÒRIC Aquesta obra arquitectònica pertany al moviment gòtic espanyol. En la Península Ibèrica hi ha dos models arquitectònics gòtics diferents: el gòtic francès , caracteritzat per la verticalitat i l’ornamentació (en el qual es troba la catedral de Santa Maria de Lleó), i el gòtic mediterrani , en què domina la línia horitzontal i l’austeritat decorativa. Catedral de Reims (gòtic francès) Catedral Sainte-Cécile (gòtic meridional)
- 6. L'arquitectura d'estil gòtic sorgeix d'una modificació estructural important de l'arquitectura romànica. Les construccions típiques són els castells fortificats, les torres de defensa i les catedrals. Sant Climent de Taüll. Lleida. Torre de Pisa (Itàlia) Influències Castell Cartoixa de Vallparadís a Terrassa Catedral de Milà CARACTERÍSTIQUES
- 7. Aquestes innovacions, principalment, són: Les voltes són construïdes amb ne rvadur es de pedra, i totxo a les voltes (són les denominades voltes de creuer ), el que fa que siguin més lleugeres que les voltes romàniques . L'arc preferencial deixa de ser un arc de mig punt i passa a ser un arc ogival . Els contraforts , degut a les tensions inferior, es transformen en arcbotants (braços externs perpendiculars a la superfície del edifici), que sustenten, en les esglésies , la nau central.
- 8. DESCRIPCIÓ FORMAL Té tres naus , a les que creua amb un ampli transsepte . La capçalera està formada per un gran absis , amb girola i 5 capelles radials .
- 10. Les estructures més lleugeres permeten la utilització de rosasses i vitralls amb escenes religioses. Predomina la verticalitat. Les plantes són en forma de creu llatina (derivades de les de peregrinació romàniques, per exemple, Santiago), i les façanes es vesteixen d' escultures i relleus.
- 11. ARC BOTANT PILAR VOLTA DE CREUERIA
- 12. La nau principal és molt més alta que les laterals, el que permet que sobre els arcs formers s'alci un bell trifori i grans finestrals ( claristori ), decorats en gran part amb els vidres originals. Els jocs de llums dels seus vitralls, que ocupen una superfície aproximada de 1.750 m² , i la uniformitat de les seves línies la converteixen en una de les catedrals gòtiques més belles de la península .
- 13. Destaquen, especialment, els vitralls de la gran rosassa de la façana oest , els del braç nord del transsepte , els de la Capella de Sant Jaume i els de la Capella Major . El temple està ple de sepulcres de nobles i clergues, principalment romànics i gòtics . En el braç sud del transsepte trobem el sepulcre del bisbe Martín Fernández, l'impulsor de l'actual catedral. Sota una triple arcada apuntada podem veure diversos relleus , que malgrat l'erosió, encara permeten visualitzar algunes escenes de la Passió de Crist i de la vida de Sant Martí de Tours .
- 14. El sepulcre millor conservat de tota la catedral és el del bisbe Rodrigo Alvárez , situat en la capella del Carme. Situat al darrera de l'altar trobem el sepulcre del rei Ordoño II . Va ser construït en dues etapes ben diferenciades. L'estàtua jacent i les imatges del timpà, que representen la Crucifixió i el Davallament de la Creu, així com a Crist, acompanyat per àngels i profetes, van ser esculpides en el segle XIII. Posteriorment es va ampliar la decoració en el segle XV en estil flamenc.
- 15. Als peus del temple es va construir la façana occidental , un dels conjunts escultòrics més importants del gòtic peninsular. La façana està flanquejada per dues grans torres . La del costat esquerre és coneguda com la torre de les campanes es va començar a construir en el segle XIII , si bé no es va acabar fins ben entrat el segle XVIII, amb una agulla octogonal d’estil xorigueresc. En el costat dret es troba la torre del rellotge , coronada amb una agulla gòtica tardana. Agulla gòtica tardana
- 16. Entre les dues torres trobem el pòrtic , format per cinc arcs apuntats, que donen pas a un espai on s’obren tres portes , una per a cada nau. La portada principal del transsepte sud és coneguda com la Porta de la Verge Blanca , per la talla que hi ha en el mainell . El timpà i les arquivoltes representen l’escena del Judici Final .
- 17. A la portada principal de l’oest, a la llinda es representen les ànimes dels benaurats entrant al Paradís , acompanyats d’àngels i músics i les ànimes pecadores en el Infern . Al seu damunt trobem a Crist , assegut en el seu tro i fent de Jutge, envoltat per àngels que porten els elements que representen el seu martiri. Flanquegen la imatge de Crist, la Verge Maria i Sant Joan , que imploren clemència per les ànimes dels pecadors.
- 18. Les arquivoltes estan decorades amb escenes referents a la resurrecció dels morts . Sants, àngels, homes tornant a la vida i pecadors en l’Infern omplen les tres arquivoltes apuntades . En els muntants de les arquivoltes trobem sis apòstols . L’apostolat continua pels murs que comuniquen la porta central amb les laterals. La porta del costat esquerre es coneguda amb el nom de Porta de Sant Joan . En el timpà es representen diverses escenes repartides en tres nivells.
- 19. En l’ inferior es troba la Visitació , el Naixement de Jesús , el somni de Sant Josep i l' Anunciació als pastors . En el registre del mig es van representar la visita dels Mags a Herodes , l’ Epifania i la fugida a Egipte . En el tercer nivell hi ha la Matança dels Innocents .
- 20. Flanquejant la porta trobem sis figures, tres a cada banda . D'esquerra a dreta trobem a un papa, sant Joan Baptista, dos profetes i dos monarques, un d'ells representant la Justícia. La porta del costat dret rep el nom de Porta de San Francesc . En el timpà es va representar la Dormició de la Verge Maria , envoltada per àngels i els apòstols. En el registre superior trobem l'escena de la Coronació de Maria .
- 21. En els muntants de les arquivoltes es trobem situats tres profetes , Sant Joan Baptista , una reina i el Salvador . Sobre el pòrtic es visualitza part dels finestrals del trifori i la gran rosassa de la Glòria . Corona la façana la imatge del Salvador , sota de la que trobem l'escena de l' Anunciació . GABLET
- 22. En el braç sud del transsepte s'obren tres portes més. Aquest sector, va ser profundament reconstruït a finals del segle XIX . La porta central es coneguda com Porta de San Froilán , patró de la diòcesis. En el mainell trobem la imatge del sant . El flanquegen diverses escultures, que representen a un profeta, a la Verge de l'Anunciació, l'àngel de la qual està en el museu i als Tres Reis amb la Verge i el Nen.
- 23. En la llinda trobem un apostolat, que serveix de base per a un Crist en Majestat envoltat pels símbols del Tetramorf , pels Evangelistes asseguts en taules i per àngels. La porta del costat esquerre es coneix com la Porta de la Mort . Els seus arcs estan decorats amb escuts de Castella i Lleó i amb motius vegetals.
- 24. La del costat dret és la única que no va ser reformada en les restauracions de finals del segle XIX. Conserva encara algunes restes de policromia . El timpà està dividit en tres nivells. En l'inferior hi ha una processó de clergues, en el del mig un bisbe jaient entre àngels amb encensers, mentre que dos àngels més s'emporten la seva ànima cap al Cel en el registre superior. És molt probable que s'hagi representat la mort de San Froilán. En el braç nord del creuer trobem una altra portalada, que ens condueix cap al claustre . En haver quedat dins de l'edifici catedralici, ha mantingut gran part de la seva policromia, datada en el segle XV.
- 25. Presideix el timpà la imatge de Crist, dins una màndorla sostinguda per quatre àngels. L'envolten els quatre Evangelistes . En el mainell trobem una imatge de Maria, coneguda com la Verge del Déu . En els muntants trobem les imatges de Sant Pau, Sant Pere, Sant Jaume, Sant Mateu i de l'Anunciació.
- 26. El claustre es va començar a construir a finals del segle XIII i es va acabar durant el primer terç del XIV . Té planta quadrada i sis arcs ogivals en cadascuna de les seves galeries .
- 27. En el segle XV es van decorar els seus murs amb pintures al tremp fetes per Nicolás Francés . En 1540 es reforma el claustre , refent les seves voltes i afegint contraforts als pilars de les galeries, que estan coronats amb un bell pinacle.
- 28. En els murs del claustre podem veure sepulcres de diferents èpoques, principalment gòtics . Una portalada gòtica, i posteriorment reformada amb detalls renaixentistes , comunica el claustre amb el temple .
- 29. En els muntants veiem esculpides diferents escenes com la vida de Job o bé instants de la infantesa de Jesús i de la seva Passió. El claustre és un ric mostrari d'elements escultòrics gòtics i renaixentistes .
- 30. En el mur est es troba la imatge de Nostra Senyora de la Consolació , tallada en el segle XIII pel mateix mestre que va fer la Verge Blanca .
- 31. CRONOLOGIA I CONSTRUCCIÓ Època Romana Originàriament, sota l'actual ubicació de la catedral, la Legió VII Gemina havia construït termes i altres edificis públics. Recentment s'hi han descobert algunes d'aquestes restes romanes, junt a la façana sud.
- 32. La Reconquesta Amb la reconquesta cristiana, els terrenys es convertiren en palau reial. L'any 916 el rei Ordoño II, va vèncer als àrabs en la batalla de Sant Esteve de Gormaz. En agraïment a Déu per la victòria, cedí el seu palau per construir la primera catedral espanyola. L’edifici fou transformat en lloc sagrat sota el bisbat de Fruminio II . L'any 924 acull les restes del rei Ordoño II, mort a Zamora. El temple estava custodiat per monjos de l'ordre de Sant Benet, i és molt probable que l'estructura fos similar a la de tants altres esglésies existents durant l'època mossàrab lleonesa. Les cròniques ens parlen del pas d'Almanzor per aquestes terres a finals del primer mil·lenni, devastant la ciutat i destruint els seus temples. No obstant això, sembla que els danys ocasionats a la catedral degueren de ser immediatament reparats, ja que a l'any 999 hi fou coronat, el rei Alfons V. Després d'una successió de revoltes polítiques i de dures empreses bèl·liques, cap a l'any 1067 l'estat de la Catedral era de molta misèria. Això va moure al rei Ferran I de Castella, qui, després de traslladar les restes de Sant Isidor a Lleó, «es volcà en favors a la catedral». Amb aquest rei s'inicià una època pacífica, recollint grans triomfs en l'expansió del regne cristià. Era el moment del romànic d'Isidor.
- 33. Època dzàԾa Amb l'ajuda de la princesa Urraca, germana del rei, s'inicia la construcció d'una segona catedral, acord amb les aspiracions religioses d'estil romànic. Ocupava la seu episcopal Pelayo II. Encara que en el seu inici era romànica, el seu estil fou fonamentalment gòtic, construïda amb totxo i amb tres naus acabades en àbsides semicirculars, dedicat el central a Santa Maria, com en l'església anterior. Tot i que estigués feta dins de les corrents internacionals, contemplant el que ha sobreviscut, podem veure que tenia el seu caràcter autòcton, emprant encara l'arc de ferradura, al menys com a forma decorativa. L'edifici fou consagrat el 10 de novembre de l'any 1073. Aquesta catedral es mantingué dreta fins a finals del segle següent. Quant accedeix al tron l'últim rei de Lleó, Alfons IX, en la ciutat i en el regne hi ha un important canvi social, de creativitat artística i cultural.
- 34. Època Gòtica La construcció de la tercera catedral s'inicia l'any 1205 i la seva estructura principal finalitza l'any 1301, la torre sud no s'acabaria de construir fins el segle XV. Gran part del solar s'assenta sobre restes romanes del segle II, el que dificultà la bona cimentació dels pilars. La acumulació d’humitats i la filtració d'aigües provocà greus inconvenients als mestres. Per altre banda, la majoria dels fonaments de la catedral són de pedra de mala qualitat, de tipus calcari, amb poca resistència front els agents atmosfèrics. A més, la subtilitat del seu estil és un desafiament a la física; els nombrosos suports son summament fràgils, de manera que diversos arquitectes de l'època posaren en dubte que el projecte pogués mantenir-se dret. L'any 1631 s'enfonsa part de la nau central. Juan Naveda, arquitecte de Felip IV de Castella, cobrí el creuer amb una gran cúpula, trencant amb l'estil gòtic. Per Lleó foren desfilant grans arquitectes, com Giacomo de Pavía, mentre els mals seguien agreujant-se. El terratrèmol de Lisboa de l'any 1755 va fer tremolar tot l'edifici, afectant de manera especial als vitralls. L'any 1830 augmentaren els despreniments de pedres, i per salvar-lo, Sánchez Pertejo reforçà als contraforts de tota la façana.
- 35. FONTS D'INFORMACIÓ BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA www.vikipèdia.net www.slidesahre.net http://ca.wikipedia.org/wiki http://es.wikipedia.org http://www.xtec.cat http://www.uoc.es http://www.artehistoria.jcyl.es/ www.iesramonllull.net
- 36. MODELS I INFLUÈNCIES La planta del temple està clarament inspirada en la catedral de Reims , mentre que l'alçat es correspon més amb les de Beauvais Chartres i Amiens.
- 37. MODELS I INFLUÈNCIES La planta del temple està clarament inspirada en la catedral de Reims, mentre que l'alçat es correspon més amb les de Beauvais, Chartres i Amiens .
- 38. CATEDRAL DE LLEÓ VÍCTOR MANUEL HERMOSO GELABERT