More Related Content
What's hot (20)
Similar to Catedral de Burgos (20)
Catedral de Burgos
- 2. Documentaci坦 Santa Iglesia Catedral Bas鱈lica Metropolitana de Santa Mar鱈a de Burgos o Catedral de Santa Mar鱈a de Burgos Ferran III de Castella i bisbe Maurici s坦n els promotors. Fase inicial arquitecte Maestro Enrique (Fran巽a). Fase final segle XV Juan de Col嘆nia i el seu fill Sim坦 Abans romnica (Alfons VI, segle XI), 1221 , segle XV i XVI Interior de la ciutat de Burgos, Cam鱈 de Santiago, Riu Arlanz坦n. Acoplada dins el paisatge urban鱈stic, petita pendent. Pedra calcria, vidre i formig坦
- 3. Fases construcci坦 Primera: Segle XIII, semblan巽a exterior Reims, sacaba el transsepte, girola, capelles semidecagonals al voltant de la girola. Es refor巽a amb arcbotants.
- 4. Fase Final segles XV i XVI: G嘆tic Flam鱈ger germnic- agulles fa巽ana principal dalt de tot de les torres (exuberncia ornamental). Es construeix el cimbori (Juan de Col嘆nia), per嘆 el segle seg端ent 辿s modificat per Juan de Vallejo. Tamb辿 va ser constru誰da la Capella dels Condestables de Castella. .
- 5. Planta Basilical cruciforme (tres naus) Transsepte marcat, hi passa la girola (creu llatina) amb capelles semi decagonals M炭ltiples capelles dedicades a sants Orientada cap a lest Com a moltes parts dEspanya, nau central dividida en tres: altar major, creuer i cor. Pilars circulars o octogonals Papamosques (10),Capella de Santa Tecla (11), Escala Durada (13), Tomba del Cid (15) , Capella dels Condestables (22), Nrtex (32)
- 7. Interior Volta de creueria simple en trams rectangulars Volta de creueria sexpartida (amb tercelets) i estrellada a la zona del creuer Caracter鱈stica escola de Burgos: Nervi adossat a les voltes de creueria simple (influ竪ncia cap a altres edificis de Castella) Arcs formers, trifori, claristori Baix el cimbori: estructura nervada, octogonal, trompes, (enfonsat segle XVI Juan de Vallejo) decoraci坦 renaixentista
- 8. 油
- 9. 油
- 10. 油
- 11. Escala dorada Part nord, m辿s elevada, on passaven els peregrins Constru誰da lany 1519 per Diego de Silo辿. Hilario 1526 hi posa larrambador de ferro pintat a color or. Decorada amb representacions vegetals, animals fantstics, esfinxs, etc. Distribu誰ts per lescala i pels arcs. Napole坦 darrer en baixar. Nom辿s sutilitza per Setmana Santa. Influ竪ncia a lpera de Par鱈s
- 12. Capella dels Condestables Capella m辿s important i famosa de la catedral situada al mig de la girola, es considera com una de les tres capelles europees. Dedicada als poderosos Condestables de Castella Pedro Fern叩ndez de Velasco i la seva dona Menc鱈a de Mendoza. Construcci坦 lany 1487 per Sim坦 de Col嘆nia. Estil g嘆tic-renaixentisme hispnic Esttues de mrmol al mig fetes per Felipe de Vigarny amb gran realisme i detallisme Al sostre hi ha una volta estrellada octogonal feta de grans nervis que descansen damunt parets de base hexagonal
- 13. 油
- 14. Fa巽ana principal-Santa Maria Inspirada en les catedrals de Reims i Par鱈s. Les agulles de les torres arriben als 79 metres (10 m辿s que Notre Dame i 11 menys que Lle坦). Es pot dividir en quatre nivells. En el primer hi ha lentrada reconstru誰da el segle XVII (Renaixement), nom辿s quatre esttues originals amb ornamentaci坦 g嘆tica. A la segona planta hi ha un balc坦 i la rosassa. Sello de Salom坦n o Estrella de David (protecci坦 contra els mals esperits i punt mig entre el cel i la terra). Al tercer nivell es troba la Galeria de Reis de Castella (de Ferran I a Ferran III). A la darrera planta hi ha les agulles. http:// www.catedralhd.com
- 15. 油
- 16. Porta del Sarmental Feta de pedra. Els grups escult嘆rics sadapten al marc arquitect嘆nic. Les escultures connoten frontalitat cap a lespectador i jerarquia entre ells. Es situa entre el 1230 i el 1240.
- 17. Maiestas domini amb actitud de beneir (m dreta), llibres de lEvangeli (m esquerra), missatge apocal鱈ptic. Al voltant hi ha els quatre evangelistes amb els seus s鱈mbols (Tetramorf). Sant Marc (Lle坦) i Sant Lluc (toro) escriuen Nou Testament. M辿s amunt Sant Joan (guila) i Sant Mateu (ngel). Frontalitat corporal enfront al moviment dels seus caps, es comuniquen. Evangelistes m辿s petits que Jes炭s (perspectiva jerrquica) representats com escribans.
- 18. Baix del timp hi ha els 12 ap嘆stols Arquivolta primera es troben ngels i serafins. A les altres dues els 24 ancians de lApocalipsi (23 i un seraf鱈) amb instruments musicals. Brancals composts per representacions de Mois竪s, Aar坦n, Sant Pere, Sant Pau i dos personatges m辿s no identificats. En el trencallum figura del bisbe Maurici (costum francesa dincorporar personatges relacionats amb la construcci坦). B竪 misteri坦s (Apocalipsi)
- 19. -Certa frontalitat i rigidesa (romnic) per嘆 tamb辿 certa humanitzaci坦 (relaci坦 entre s鱈). -Les cares s坦n molt diferents i els vestits accent炭en les linies corbes a partir de plecs. -Dosselet fa refer竪ncia a la muralla de Deu.
- 20. Com en les catedrals franceses el m坦n celestial saproxima al terrenar per fer-se m辿s accesible pel parroqui. En aquest cas Jesucrist 辿s representat com a jove, conciliador, compassiu. M辿s accessible. Aleshores saproxima m辿s a la idea de Home-D辿u que no pas el que hi havia al romnic que era D辿u-home.
- 21. Influenci竪s de les catedrals dAmiens i Reims Influenciar a altres p嘆rtics hispnics en representar els evangelistes com a escribans. A difer竪ncia de les catedrals franceses, els ap嘆stols estan caracteritzat amb faccions populars, pentinats descuidats i vestits de llana gruixada (vers el luxe de les vestimentes de Reims).
- 22. Autors: Hi ha un autor que va fer el Maiestas i els Tetramorfs, un altre va fer el dintell i laltre les escultures de les arquivoltes. Aix鱈 mateix es pot relacionar amb el Maestro Beau-Dieu de Amiens o el Mestre de Reims. Conclusi坦: Aix鱈 doncs els models francesos van penetrar dins la Pen鱈nsula Ib竪rica de mitjans del segle XIII gracies a les relacions pol鱈tiques i culturals que la monarquia espanyola va establir amb la francesa. Aleshores es va ajuntar les t竪cniques m辿s locals i les aportacions franceses i tant a Lle坦 com a Burgos varen sorgir unes escoles darquitectura. http:// www.youtube.com / watch?v = BMJyu3izLJ0 & feature = fvsr