Sense passar-se de la ratlla traça la genealogia de la normalització dels consums de drogues en el context català, des dels seus inicis a les pistes de ball de final dels vuitanta fins a l’actual assentament cultural de les substàncies. Arran de la difusió de drogues, com la MDMA, la cocaïna, l’speed i el cànnabis, entre joves crescuts a la calor de la Societat de Consum, augmentaren el nombre de consumidors però sense la generalització dels problemes i les addicions pròpies dels heroïnòmans protagonistes dels anys vuitanta. La normalització ha produït un canvi lent però constant en l’escenari dels consums perquè les drogues han passat de simbolitzar marginalitat i delinqüència a representar per alguns col•lectius un element funcional en diversos contexts i temps. Ara les drogues són utilitzades per personesprovinents dels més variats estrats socioeconòmics i culturals, i és en aquest punt, on el llibre centra l’anàlisi per copsar l’actual expressió dels consums.
A través d’un rigorós treball etnogràfic, s’analitzen les estratègies dels consumidors per drogar-se sense desenvolupar problemes severs. És a dir, la immensa majoria dominen les conseqüències negatives, eviten carreres desviades i compleixen amb les responsabilitats adquirides per continuar sent membres competents de la societat. Així doncs, aquest treball representa un desafiament a la lògica prohibicionista i s’emmarca en els nous discursos sobre les polítiques de drogues. En aquest moment històric en què diferents Estats, i molts altres s’ho miren atentament, han abandonat el quimèric prohibicionisme per implementar polítiques de drogues més pragmàtiques i sensates per regular l’accés al cànnabis, Sense passar-se de la ratlla situa la discussió en el nostre context per evidenciar el fracàs del prohibicionisme i plantejar la necessitat de noves polítiques de drogues conseqüents en els actuals usos de drogues.
Com influencia la societat actual en el consum de drogues per part dels adole...Universitat Autònoma de Barcelona.Presentació realitzada en la jornada de formació sobre el consum de drogues.
Notes classe urv 17 octubre de 2014Universitat Autònoma de Barcelona.Notes de classe.
Universitat Rovira i Virgili. Màster Antropologia Mèdica i Salut Internacional. Assignatura: Drogues i Control Social. Reducció de danys, regulació i governamentalitat. «Normalització i regulació dels usos de drogues», 17 d’octubre de 2014.
Resum sin pasarse de la rayaUniversitat Autònoma de Barcelona.L’escenari de les drogues il·legals ha canviat radicalment en els darrers 25 d’anys. S’ha passat de la centralitat dels consums injectats d’heroïna als consums de cànnabis, cocaïna i èxtasi vinculats a l’oci, la festa i el consumisme. El canvi és el resultat del procés de normalització produït en el marc d’una societat de consum. Sin pasarse de la raya analitza tant el procés històric de la normalització com l’escenari actual, on les substàncies són utilitzades per joves integrats socialment. El llibre dóna resposta a dues preguntes: «Per què les drogues s’han convertit en normals?», i «Per què hi ha gent que es droga i evitar l’addicció?». La resposta parteix de l’assentament cultural de les substàncies, és a dir, aquestes han passat a formar part de la realitat social, on la majoria dels consums es desvinculen dels problemes perquè són compatibles amb les responsabilitats de la vida quotidiana, i en conseqüència, s’entenen com normals.
Cannabla. sin pasarse de la raya Universitat Autònoma de Barcelona.El escenario de las drogas ilegales ha cambiado radicalmente en
los últimos 25 años. Se ha pasado de la centralidad de los consumos inyectados de heroína a los consumos de cannabis, cocaína y éxtasis vinculados al ocio, el placer y la fiesta. El cambio es el resultado del proceso de normalización producido en el marco de una sociedad de consumo. Bajo la lógica del consumismo, las drogas se convierten en objeto de consumo, al alcance de cualquier joven, que funcionan como herramientas válidas para construir la identidad y experimentar con el cuerpo, dentro de la más estricta normalidad social.
Defensa tesi doctoral_sense_passar-se de_la_ratlla_dpmoUniversitat Autònoma de Barcelona.Presentació utilitzada en la defensa de la tesi doctoral "Sense passar-se de la ratlla. La normalizació dels consums recreatius de drogues", dirigida per Joan Pallarés i Joel Feliu. Inscrita en el departament de Psicologia Social de l'UAB.
Clubs sociales de cannabis, normalización, neoliberalismo, oportunidades pol...Universitat Autònoma de Barcelona.Resumen:
En el Estado español, el movimiento cannábico lleva más de treinta años reclamando una revisión de las políticas prohibicionistas. El movimiento aprovechó los huecos del marco jurídico para articular la fórmula de los clubs de cannabis, con la finalidad de abastecerse colectivamente de cannabis. Los clubs, entre otros requisitos, no pueden obtener beneficios económicos. El texto analiza
la influencia de la normalización sociocultural del cannabis, el actual contexto social (crisis económica) y los discursos hegemónicos (neoliberalismo, consumismo…) como responsables de la apertura de centenares de clubs a partir
de 2011, especialmente en Barcelona. Esto comportó la aparición de modelos de gestión de clubs que no se ajustaban a la jurisprudencia. Esta situación, junto a la
innegable realidad del consumo de cannabis, ofreció al movimiento cannábico una oportunidad política para regular los clubs, que ha encontrado sinergias en Cataluña, Navarra y el País Vasco. Para finalizar, se reflexiona sobre cómo el prohibicionismo ha dificultado la actividad de los clubs a pesar de los avances sociales y jurídicos acaecidos en los últimos años.
El papel de los porros. El lugar del cannabis en la sociabilización adolescenteUniversitat Autònoma de Barcelona.El documento discute el papel del cannabis en la socialización adolescente. Explora cómo la sociedad ha normalizado el consumo de drogas y cómo el cannabis ya no representa una transgresión sino que es más aceptable. También analiza cómo los adolescentes usan el cannabis para integrarse en grupos, buscar estados de ánimo y desconectar del estrés cotidiano. Finalmente, señala que el cannabis ha perdido su peso identitario para los jóvenes y no está tan de moda en la actualidad debido a cambios en las formas de sociabilidad y a factores
Discursos i subjectivitat dels protagonistes del consum recreatiu de drogues ...Universitat Autònoma de Barcelona.Resum
En el present article exposo i discuteixo els discursos que s’elaboren entorn del fenomen del consum recreatiu de drogues il·legals i com aquests es relacionen amb l’emergència de subjectivitats en els seus protagonistes. Els discursos elaborats a partir de les experiències en el consum de drogues ens ha permès apropar-nos a la riquesa de significats que configuren el “món de les drogues”. Els usuaris ens han relatat els components subjectius del consum de drogues a partir d’elements com els efectes positius i negatius de les substàncies. La importància del context de consum i del grup d’iguals per a que es produeixi el consum de drogues, i ens han indicat estratègies per evitar problemes derivats del consum. Tot plegat, ens ha permès apropar-nos a un tema d’una certa transcendència social, com el consum de drogues en els espais de festa per part d’una part de la joventut.
Paraules clau: drogues, joves, subjectivitat, discursos.
Abstract
In this article we present and argue discourses elaborated among recreational consumption of illegal drugs and how they are linked to the emergence of subjectivities among drug users. These discourses elaborated from consumers’ experience, enabled us to get closer to the different meanings that create “drug’s underworld”. Users have told us subjective components of their consumption through different elements such as positive and negative effects of substances. The importance of consumption context as well as group relationships towards drug use, showed different strategies in order to avoid problems of drug consumption. In summary, the matters here presented enabled us to get closer to an issue with certain social transcendence such as drug consumption in recreational places among the younger generation.
Keywords: drugs, younger generation, subjectivity,
discourses.
Paradigmes, discursos
Discursos i subjectivitatsUniversitat Autònoma de Barcelona.En el present article exposo i discuteixo els discursos
que s’elaboren entorn del fenomen del consum
recreatiu de drogues il·legals i com aquests es
relacionen amb l’emergència de subjectivitats en els
seus protagonistes. Els discursos elaborats a partir de
les experiències en el consum de drogues ens ha
permès apropar-nos a la riquesa de significats que
configuren el “món de les drogues”. Els usuaris ens han
relatat els components subjectius del consum de
drogues a partir d’elements com els efectes positius i
negatius de les substàncies. La importància del context
de consum i del grup d’iguals per a que es produeixi el
consum de drogues, i ens han indicat estratègies per
evitar problemes derivats del consum. Tot plegat, ens
ha permès apropar-nos a un tema d’una certa
transcendència social, com el consum de drogues en
els espais de festa per part d’una part de la joventut.
Programa de prevenció de drogues 1CENTRE SUPORTOBJECTIUS GENERALS
- Reduir el consum de drogues legals i il•legals entre els adolescents.
- Retardar l'edat d'inici o presa de contacte amb aquestes substàncies.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Millorar i augmentar el nivell d'informació dels adolescents sobre els riscos i conseqüències del consum de drogues.
- Prendre consciència que el consum de drogues (alcohol, cànnabis ....) Tant esporàdic, com habitual pot portar al fracàs en diferents àrees de la vida.
- Aprendre de l'experiència vital, d'una persona que ha viscut les conseqüències del consum.
- Augmentar la percepció dels riscos associats al consum de drogues legals i il•legals.
- Identificar diferents formes de pressió social que condueixen al consum de drogues legals i il•legals.
- Ser crítics davant la publicitat.
- Reconèixer i analitzar diferents pensaments i emocions.
Sortim?SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersDocumental i guia didàctica. "Sortim?". Sortir de festa i consum de drogues
El vídeo està després de la diapositiva 5.
Material educatiu que consta d’un documental audiovisual i d’una guia didàctica. Ofereix propostes per fomentar la reflexió entorn dels temes relacionats amb el fet de sortir de festa i els riscos associats.
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...Universitat Autònoma de Barcelona.«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat en crisi». I Congrés Català d’infermeria i salut escolar. Organitza: Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar. Sant Feliu de Guíxols, 18 de setembre de 2015.
Sense passar de la ratlla. la gestió del risc en el consum de drogues il·legalsUniversitat Autònoma de Barcelona.“Sense passar-se de la ratlla. La gestió del risc en el consum de drogues psicoactives il·legals ”
Autor: David Pere Martínez Oró
e-mail: david@dpmo.cat
Àmbit de presentació: Risc, salut i joves.
Paraules clau: joves, normalització, risc, drogues il·legals.
Resum-Abstract
La comunicació és un capítol de la tesi inscrita en el departament de psicologia social de la UAB, titulada “Sense passar-se de la ratlla. La normalització del consum de drogues il·legals” .
El risc és una característica intrínseca del consum de drogues, tant legals com il·legals. En el present treball exposarem la gestió del risc per part dels consumidors de drogues il·legals, especialment entre les més difoses i normalitzades, com són el cannabis, la cocaïna, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, l’assumeixen i és un dels diferents atractius. (Martínez Oró, 2007).
Els joves durant el procés de socialització, han rebut un discurs abstencionista centrat en les conseqüències funestes. Conseqüències que en el moment de iniciar-se no coincideixen amb els discursos rebuts dels iguals consumidors ni de les pròpies experiències, això suposa una resignificació del risc atribuït a les drogues.
Tal com es va obtenint experiències, els joves van adquirint un coneixement que modula la percepció del risc i les pautes de consum. Les experiències negatives són importants a l’hora de significar el risc.
Presentarem els mecanismes de regulació del consum de drogues (Grund,1994) utilitzats per a preservar la salut. A més, esbossarem com la normalització del consum de drogues en certs grups i contexts influeix en la manera de significar i construir el risc.
O ells, o nosaltresFSYC - Fundación Salud y ComunidadEl Periódico de Catalunya recull l'opinió d'FSC respecte a la regularització del cànnabis. La publicació dedica a aquesta temàtica diverses informacions emmarcades en la secció "Tema del dia", tant en la seva edició en castellà com en català. El nostre company Otger Amatller, coordinador de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), afirma en l'article titulat "O ells, o nosaltres" que "regularització no significa liberalització, sinó assumir la responsabilitat de controlar la situació".
La gestió del risc en el consum de drogues psicoactives il·legals.Universitat Autònoma de Barcelona.El risc és una característica intrínseca del consum de drogues, tant legals com il·legals. En el present treball exposarem la gestió del risc per part dels consumidors de drogues il·legals, especialment entre les més difoses i normalitzades, com són el cannabis, la cocaïna, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, l’assumeixen i és un dels diferents atractius. (Martínez Oró, 2007).
Què fem amb els porros? Tu què en penses?Jordi Bernabeu FarrúsDebat al Punt Jove de Calldetenes (12 de març de 2013) conjuntament amb els Mossos d'Esquadra i en Jaime Prats (Cáñamo/Associació de Tastadors de Cànnabis del Collsacabra). Organitzat per La Pera i moderat per l'Aleix Vila.
Del tabú a la Normalització. Família, comunicació i prevenció del consum de d...Joan SabaterII Jornada Adolescències i Drogues. Reflexions i abordatges al voltant del paper de la família en el consum de drogues
Jornades filòsofiquesUniversitat Autònoma de Barcelona.Presentació de la Conferència realitzada el 20 de septembre de 2016 a l'Art Sant Mònica en el marc de les VII Jornades Filosòfiques.
Las apuestas como producto de la sociedad de consumoUniversitat Autònoma de Barcelona.Las apuestas deportivas han evolucionado de una práctica cultural a un producto de la sociedad de consumo. En la actualidad, las apuestas son accesibles las 24 horas a través de plataformas en línea y forman parte de la socialización de los nativos digitales. Las empresas han visto una oportunidad de negocio en las apuestas deportivas, lo que ha llevado a su gamificación y ha impulsado un aumento exponencial en los ingresos brutos de juego de las apuestas deportivas entre 2009 y 2020.
Drogues i mitjans de comunicacioUniversitat Autònoma de Barcelona.Presentació realitzada el 7 de maig de 2018 al Grup de Treball del Consell de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona
More Related Content
Similar to Primeres pàgines sense passar se de la ratla (20)
Discursos i subjectivitat dels protagonistes del consum recreatiu de drogues ...Universitat Autònoma de Barcelona.Resum
En el present article exposo i discuteixo els discursos que s’elaboren entorn del fenomen del consum recreatiu de drogues il·legals i com aquests es relacionen amb l’emergència de subjectivitats en els seus protagonistes. Els discursos elaborats a partir de les experiències en el consum de drogues ens ha permès apropar-nos a la riquesa de significats que configuren el “món de les drogues”. Els usuaris ens han relatat els components subjectius del consum de drogues a partir d’elements com els efectes positius i negatius de les substàncies. La importància del context de consum i del grup d’iguals per a que es produeixi el consum de drogues, i ens han indicat estratègies per evitar problemes derivats del consum. Tot plegat, ens ha permès apropar-nos a un tema d’una certa transcendència social, com el consum de drogues en els espais de festa per part d’una part de la joventut.
Paraules clau: drogues, joves, subjectivitat, discursos.
Abstract
In this article we present and argue discourses elaborated among recreational consumption of illegal drugs and how they are linked to the emergence of subjectivities among drug users. These discourses elaborated from consumers’ experience, enabled us to get closer to the different meanings that create “drug’s underworld”. Users have told us subjective components of their consumption through different elements such as positive and negative effects of substances. The importance of consumption context as well as group relationships towards drug use, showed different strategies in order to avoid problems of drug consumption. In summary, the matters here presented enabled us to get closer to an issue with certain social transcendence such as drug consumption in recreational places among the younger generation.
Keywords: drugs, younger generation, subjectivity,
discourses.
Paradigmes, discursos
Discursos i subjectivitatsUniversitat Autònoma de Barcelona.En el present article exposo i discuteixo els discursos
que s’elaboren entorn del fenomen del consum
recreatiu de drogues il·legals i com aquests es
relacionen amb l’emergència de subjectivitats en els
seus protagonistes. Els discursos elaborats a partir de
les experiències en el consum de drogues ens ha
permès apropar-nos a la riquesa de significats que
configuren el “món de les drogues”. Els usuaris ens han
relatat els components subjectius del consum de
drogues a partir d’elements com els efectes positius i
negatius de les substàncies. La importància del context
de consum i del grup d’iguals per a que es produeixi el
consum de drogues, i ens han indicat estratègies per
evitar problemes derivats del consum. Tot plegat, ens
ha permès apropar-nos a un tema d’una certa
transcendència social, com el consum de drogues en
els espais de festa per part d’una part de la joventut.
Programa de prevenció de drogues 1CENTRE SUPORTOBJECTIUS GENERALS
- Reduir el consum de drogues legals i il•legals entre els adolescents.
- Retardar l'edat d'inici o presa de contacte amb aquestes substàncies.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Millorar i augmentar el nivell d'informació dels adolescents sobre els riscos i conseqüències del consum de drogues.
- Prendre consciència que el consum de drogues (alcohol, cànnabis ....) Tant esporàdic, com habitual pot portar al fracàs en diferents àrees de la vida.
- Aprendre de l'experiència vital, d'una persona que ha viscut les conseqüències del consum.
- Augmentar la percepció dels riscos associats al consum de drogues legals i il•legals.
- Identificar diferents formes de pressió social que condueixen al consum de drogues legals i il•legals.
- Ser crítics davant la publicitat.
- Reconèixer i analitzar diferents pensaments i emocions.
Sortim?SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de GranollersDocumental i guia didàctica. "Sortim?". Sortir de festa i consum de drogues
El vídeo està després de la diapositiva 5.
Material educatiu que consta d’un documental audiovisual i d’una guia didàctica. Ofereix propostes per fomentar la reflexió entorn dels temes relacionats amb el fet de sortir de festa i els riscos associats.
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...Universitat Autònoma de Barcelona.«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat en crisi». I Congrés Català d’infermeria i salut escolar. Organitza: Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar. Sant Feliu de Guíxols, 18 de setembre de 2015.
Sense passar de la ratlla. la gestió del risc en el consum de drogues il·legalsUniversitat Autònoma de Barcelona.“Sense passar-se de la ratlla. La gestió del risc en el consum de drogues psicoactives il·legals ”
Autor: David Pere Martínez Oró
e-mail: david@dpmo.cat
Àmbit de presentació: Risc, salut i joves.
Paraules clau: joves, normalització, risc, drogues il·legals.
Resum-Abstract
La comunicació és un capítol de la tesi inscrita en el departament de psicologia social de la UAB, titulada “Sense passar-se de la ratlla. La normalització del consum de drogues il·legals” .
El risc és una característica intrínseca del consum de drogues, tant legals com il·legals. En el present treball exposarem la gestió del risc per part dels consumidors de drogues il·legals, especialment entre les més difoses i normalitzades, com són el cannabis, la cocaïna, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, l’assumeixen i és un dels diferents atractius. (Martínez Oró, 2007).
Els joves durant el procés de socialització, han rebut un discurs abstencionista centrat en les conseqüències funestes. Conseqüències que en el moment de iniciar-se no coincideixen amb els discursos rebuts dels iguals consumidors ni de les pròpies experiències, això suposa una resignificació del risc atribuït a les drogues.
Tal com es va obtenint experiències, els joves van adquirint un coneixement que modula la percepció del risc i les pautes de consum. Les experiències negatives són importants a l’hora de significar el risc.
Presentarem els mecanismes de regulació del consum de drogues (Grund,1994) utilitzats per a preservar la salut. A més, esbossarem com la normalització del consum de drogues en certs grups i contexts influeix en la manera de significar i construir el risc.
O ells, o nosaltresFSYC - Fundación Salud y ComunidadEl Periódico de Catalunya recull l'opinió d'FSC respecte a la regularització del cànnabis. La publicació dedica a aquesta temàtica diverses informacions emmarcades en la secció "Tema del dia", tant en la seva edició en castellà com en català. El nostre company Otger Amatller, coordinador de Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), afirma en l'article titulat "O ells, o nosaltres" que "regularització no significa liberalització, sinó assumir la responsabilitat de controlar la situació".
La gestió del risc en el consum de drogues psicoactives il·legals.Universitat Autònoma de Barcelona.El risc és una característica intrínseca del consum de drogues, tant legals com il·legals. En el present treball exposarem la gestió del risc per part dels consumidors de drogues il·legals, especialment entre les més difoses i normalitzades, com són el cannabis, la cocaïna, la MDMA i el speed. Aquestos joves consumidors conviuen amb els risc, l’assumeixen i és un dels diferents atractius. (Martínez Oró, 2007).
Què fem amb els porros? Tu què en penses?Jordi Bernabeu FarrúsDebat al Punt Jove de Calldetenes (12 de març de 2013) conjuntament amb els Mossos d'Esquadra i en Jaime Prats (Cáñamo/Associació de Tastadors de Cànnabis del Collsacabra). Organitzat per La Pera i moderat per l'Aleix Vila.
Del tabú a la Normalització. Família, comunicació i prevenció del consum de d...Joan SabaterII Jornada Adolescències i Drogues. Reflexions i abordatges al voltant del paper de la família en el consum de drogues
Jornades filòsofiquesUniversitat Autònoma de Barcelona.Presentació de la Conferència realitzada el 20 de septembre de 2016 a l'Art Sant Mònica en el marc de les VII Jornades Filosòfiques.
Las apuestas como producto de la sociedad de consumoUniversitat Autònoma de Barcelona.Las apuestas deportivas han evolucionado de una práctica cultural a un producto de la sociedad de consumo. En la actualidad, las apuestas son accesibles las 24 horas a través de plataformas en línea y forman parte de la socialización de los nativos digitales. Las empresas han visto una oportunidad de negocio en las apuestas deportivas, lo que ha llevado a su gamificación y ha impulsado un aumento exponencial en los ingresos brutos de juego de las apuestas deportivas entre 2009 y 2020.
Drogues i mitjans de comunicacioUniversitat Autònoma de Barcelona.Presentació realitzada el 7 de maig de 2018 al Grup de Treball del Consell de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona
Presentacion de riesgos y placeres, vitoria, 12 de diciembre de 2013Universitat Autònoma de Barcelona.La invitación anuncia una presentación del manual "Debate sobre políticas de drogas" el 12 de diciembre a las 19:00 en El Parral en Vitoria Gasteiz, con la participación de Unai Pérez de San Román de la Asociación Ai Laket!!, Martín Barriuso de Pannagh, Xabier Arana del Instituto Vasco de Criminología y Aratz Porras de la Fundación Jeiki, y será moderado por David Pere Martínez Oró de la Fundación Igenus.
VII jornada cocaonline 24 d'abril salut, joves i crisiUniversitat Autònoma de Barcelona.VII jornada cocaonline 24 d'abril salut, joves i crisi
La Cultura del cannabis.Universitat Autònoma de Barcelona.El documento habla sobre la cultura del cannabis y su influencia en varias culturas e historias. Menciona como el cannabis ha sido parte integral de las culturas de India, Jamaica y Sudáfrica, y como fue usado en Europa durante la Edad Media y moderna. También discute el exotismo literario y militar de Marruecos, la prohibición mundial, y como el cannabis ha dado lugar a contraculturas y subculturas. Finalmente, considera si realmente podemos hablar de una cultura del cannabis definida y su impacto político.
Experiencias institucionales en el ámbito internacional sobre la diversidad ...Universitat Autònoma de Barcelona.Este documento presenta una discusión sobre la regulación del cannabis, incluyendo una historia de la prohibición, modelos de regulación posibles, aspectos clave de la regulación, experiencias internacionales como los modelos neerlandés, estadounidenses y uruguayo, y posibles impactos de la legalización.
Discurso de presentación de la ley de las asociaciones de consumidores de ca...Universitat Autònoma de Barcelona.Discurso en castellano de la Presentación de la Ley de les asociaciones de consumidores de cannabis. Parlament de Catalunya, 28 de junio de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Discurs de presentació de la llei de les associacions de consumidors de càn...Universitat Autònoma de Barcelona.Discurs Presentació de la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis. Parlament de Catalunya, 28 de juny de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Transcripció intervenció parlament proposició de llei de les associacions ...Universitat Autònoma de Barcelona.Presentació de la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis. Parlament de Catalunya, 28 de juny de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Enredados. MADFAC y los CSC madrileños ante el reto de las políticas del cann...Universitat Autònoma de Barcelona.Procés participatiu pel diagnòstic de la Federació d’Associacions Cannàbiques de Madrid. 13 i 14 de Novembre de 2015.
Montañés, V. & Martínez Oró, D. P. (2016). Enredados. MADFAC y los CSC madrileños ante el reto de las políticas del cannabis. Madrid: MADFAC.
Políticas públicas y RSC en el ocio nocturno: la relación público-privadaUniversitat Autònoma de Barcelona.«Políticas públicas y RSC en el ocio nocturno: la relación público-privada». XL Congrés Sociodrogalcohol. Múrcia, 18 d’abril de 2013.
Bitter sweet. The leap towards cocaineUniversitat Autònoma de Barcelona.Martínez Oró, D, P. (2010). Bitter sweet. The leap towards cocaine. 21th Annual Conference European Society for Social Drug Research (ESSD). Book of Abstracts. 30 September - 2 October 2010; Dubrovnik, Croatia.
Entre Rayas. La mirada adolescente hacia la cocaína.Universitat Autònoma de Barcelona.Comunicació. «Entre rayas. La mirada adolescente hacia la cocaína». Fundación de Ayuda contra la Drogadicción Congrés: Hablemos de Drogas. Organitza: Fundació La Caixa i (FAD). Barcelona, 3 de juny de 2009.
“The point of view of the adolescent in front of cocaine. discourses and att...Universitat Autònoma de Barcelona.Comunicació. «The point of view of the adolescent in front of cocaine. Discourses and attitudes about cocaine consumption» Congrés. 19th annual conference. European Society for Social Research (ESSD). Budapest, 28 de setembre de 2008.
The point of view of the adolescent.Universitat Autònoma de Barcelona.Comunicació. «The point of view of the adolescent in front of cocaine. Discourses and attitudes about cocaine consumption» Congrés. 19th annual conference. European Society for Social Research (ESSD). Budapest, 28 de setembre de 2008.
Observatory for new drug consumption in the catalan youth sectorUniversitat Autònoma de Barcelona.«Observatori de Nous Consums de Drogues en l’Àmbit Juvenil. Resultats 2007». Congrés. Club Health 2008, Eivissa 23 de juny de 2008.
El consumo de drogas en los espacios de fiesta. Un dispositivo de control y r...Universitat Autònoma de Barcelona.Este documento discute cómo el consumo de drogas en espacios de fiesta actúa como un dispositivo de control y reproducción social. Aunque los jóvenes ven el consumo de drogas como una forma de liberación, en realidad sólo están reproduciendo las normas sociales permitidas por el poder. Las drogas sujetan a los consumidores a relacionarse en ciertos espacios y momentos, y su consumo no innova ni resiste al poder, sino que lo conserva.
Entre Rayas. La mirada adolescente hacia la cocaína.Universitat Autònoma de Barcelona.Este documento presenta los resultados de un estudio cualitativo sobre las perspectivas de adolescentes españoles sobre el consumo de cocaína. Se realizaron grupos de discusión con consumidores, no consumidores cercanos a consumidores, y no consumidores alejados. Los hallazgos incluyen las motivaciones para iniciar el consumo, los efectos físicos y sociales percibidos, y las opiniones sobre el consumo responsable y la educación sobre drogas desde diferentes perspectivas.
1. Índex
Pròleg, 13
Introducció, 17
1. Normalització i normalitat, 25
1.1. La normalització en l’àmbit de les drogues des de diferents discipli-
nes acadèmiques, 29 • 2.2. El concepte de normalització sociocultural
en l’àmbit acadèmic, 34
2. Metodología, 39
2.1. Objectius, 43 • 2.2. Disseny i tècniques, 45 • 2.3. Població d’es-
tudi, 48 • 2.4. Mostreig: d’opinió i teòric, 49 • 2.5. Anàlisi de la in-
formació: el discurs com a eina analítica, 50
3. Els discursos sobre els consums de drogues, 55
3.1. L’hegemonia del prohibicionisme, 55 • 3.2. El discurs normalitza-
dor de la reducció de riscs i danys, 68 • 3.3. El discurs de la normalitza-
ció i el de la regulació, 72 • 3.4. L’acceptabilitat dels consums segons
el discurs de la normalització, 82 • 3.5. Posicions dels consumi-
dors, 84 • 3.6. Iniciar-se en els consums des d’una mirada normalitza-
dora, 89 • 3.7. La negació del plaer: moral i control social, 91
4. El procés de normalització, 95
4.1. Nous consums: Disminució de l’alarma del «problema de la Dro-
ga», 99 • 4.2. L’augment de les prevalences dels consums, 102 •
4.3. Conseqüències menys problemàtiques: la invisibilitat dels consumi-
SENSE PASSAR-SE DE LA RATLLA (4g)9.indd 11SENSE PASSAR-SE DE LA RATLLA (4g)9.indd 11 16/01/15 09:0616/01/15 09:06
2. 12 Sense passar-se de la ratlla
dors, 106 • 4.4. Canvis en l’accessibilitat a les drogues, 108 • 4.5. La
desvinculació dels consums de les subcultures juvenils, 114 • 4.6. La tran-
sició a l’adultesa dels consumidors, 119 • 4.7. El procés de normalitza-
ció mitjançant les substàncies, 122
5. Controlar els consums per mantenir-se normalitzat, 137
5.1. Els temps i els contexts normalitzats per drogar-se, 138 • 5.2. La
freqüència i la intensitat dels consums des del discurs de la regula-
ció, 144 • 5.3. El discurs de la regulació en el grup d’iguals, 153 •
5.4. Els motius per obtenir efectes positius o els efectes positius que mo-
tiven a consumir, 159 • 5.5. El discurs del control en les conseqüències
negatives, 163
6. La gestió de l’estigmatització des del discurs de la normalitza-
ció, 167
7. Conclusions i idees principals, 177
Referències bibliogràfiques, 199
SENSE PASSAR-SE DE LA RATLLA (4g)9.indd 12SENSE PASSAR-SE DE LA RATLLA (4g)9.indd 12 16/01/15 09:0616/01/15 09:06
3. Pròleg
Sempre és agradable prologar el llibre d’un company. És una prova
irrefutable que confirma que, encara tenim alguna cosa a dir en
aquests mons de les drogues, i que hi ha gent que mira, escolta i refle-
xiona més enllà de les veus apassionades en favor o en contra del seu
consum.
El llibre que tens a les mans és el més valuós dels que ha escrit
fins ara l’autor, i ho és tant per la novetat del continguts com pel sen-
tit que intenta donar-los-hi. Aquí, ningú abans, ni en castellà ni en
català, havia abordat tan extensament el tema de la normalització de
les drogues com ho ha fet el David. Al Regne Unit i Austràlia, princi-
palment, altres porten temps reflexionant-hi, però solament un reduït
nombre dels nostres especialistes en el tema sabien de l’abast de les
discussions. Per això, és tan important l’aportació del David. Aquest
llibre està fet a partir de la seva tesi doctoral, però redactat de nou per
aquesta edició. Estic orgullós, com a co-director de la tesi, d’haver
pogut gaudir de discussions amb l’autor i d’haver conegut de boca
seva, textos i idees que vàrem compartir i discutir, i que ara vosaltres
també podreu gaudir.
El David és un gran coneixedor del tema i ha reflexionat molt
temps sobre el mateix. Sempre recordaré com a finals de 2004, va ar-
ribar un dia a Genus, seduït per un dels informes de l’Observatori so-
bre Nous Consums de Drogues en l’àmbit juvenil. En l’esmentat in-
forme hi va veure una fotografia prou contrastada de la realitat dels
consums i dels consumidors de Catalunya, en un moment interessant
per la diversitat de contextos, de drogues, de consumidors, de percep-
cions sobre els efectes i de funcionalitats atribuïdes als consums de
SENSE PASSAR-SE DE LA RATLLA (4g)9.indd 13SENSE PASSAR-SE DE LA RATLLA (4g)9.indd 13 16/01/15 09:0616/01/15 09:06
4. 14 Sense passar-se de la ratlla
drogues. Era un estudiant de Psicologia Social, inquiet, coneixedor de
diferents contextos de consum, que volia col·laborar i que estava dis-
posat a investigar entre la seva xarxa d’amics i coneguts consumidors.
Realment les seves aportacions foren enriquidores, i el seu nivell
de descripció d’aquella realitat era un bon element de contrast per
l’anàlisi que estàvem fent. La seva participació, tan motivada, demos-
trà que anava més enllà de la contrapartida econòmica per aquella tas-
ca de recollir informació que altres (especialistes acadèmics), allu-
nyats d’aquelles realitats o del «camp» analitzàvem al «despatx». Al
2006, el responsable dels equips de camp de l’Observatori a Catalu-
nya i a Castella La Mancha (on estàvem desenvolupant un estudi que
durà fins el 2010) va deixar la feina i el David va assumir-la. El camp
de la Psicologia no resolia totes les seves inquietuds i aquell context
d’Observatoris etnogràfics el va apropar més a l’Antropologia i li va
permetre una mirada interdisciplinària, fins i tot, gosaria afirmar que
transdisciplinària. El David, poc a poc, es va anar ocupant de totes les
tasques, esdevenint el coordinador d’aquelles atalaies tan privilegia-
des per aprofundir en la mirada etnogràfica sobre l’evolució dels con-
sums de drogues.
Aquella experiència ens va marcar a tots i conjuntament varem
donar un pas més endavant, de manera que quan, degut a la «crisi»
van deixar de finançar els Observatoris, gràcies al suport de les con-
vocatòries del Plan Nacional Sobre Drogas (PNSD), vàrem poder se-
guir fent estudis monogràfics sobre els consums de cocaïna (d’adoles-
cents i dones), d’alcohol, de cànnabis, i fins i tot, aprofundir sobre les
noves percepcions d’una generació de pares i mares que van créixer
en contextos de sociabilitat i festa, en els quals es consumien drogues
obertament. El David va passar a dirigir tots aquests treballs. Dic tot
això, perquè el llibre que tens a les mans, és fruit de totes aquelles in-
vestigacions, coordinades pel David, i d’un esforç suplementari de
llegir i contrastar amb els teòrics que en altres països, també hi esta-
ven reflexionant. Jornades, trobades internacionals, intercanvis d’ex-
periències, nits i nits de lectures, discussions apassionades amb els
col·legues «drogòlegs» de la resta del país: Aurelio Díaz, Oriol Roma-
ní, Mauricio Sepúlveda, Mila Barruti, Joan Carles Usó, Fernando
Conde, Elena Rodríguez, Eduardo Hidalgo; la gent d’Spora, d’Igia i
d’Energy Control, i tants d’altres que farien la llista massa llarga. De
tot aquest ampli ventall d’experiències en sorgeix la necessitat de re-
SENSE PASSAR-SE DE LA RATLLA (4g)9.indd 14SENSE PASSAR-SE DE LA RATLLA (4g)9.indd 14 16/01/15 09:0616/01/15 09:06
5. Pròleg 15
flexionar i d’escriure sobre la normalització dels consums recreatius
de drogues.
Aquest llibre que tens a les mans recull tota aquesta tasca silen-
ciosa i creativa. Parteix de la crítica d’un prohibicionisme, que com
diu l’autor en la seva dedicatòria, ha fet innumerables víctimes de les
funestes polítiques de drogues resultants, i arriba a l’actualitat per di-
buixar una nova realitat on sembla que la normalització es va impo-
sant. El prohibicionisme no aturà, sinó empitjorà, tot allò que deia que
volia evitar. Els danys han estat prou significatius: víctimes, recursos
manllevats, joves atesos per les drogues quan requerien d’altres dispo-
sitius socials, presons a vessar, patiments innecessaris, i no poder par-
lar críticament sobre els consums de drogues, ni comprendre com
aquestes es podrien utilitzar en un altre context sense la càrrega que ha
implicat el prohibicionisme, les polítiques i «guerres» que ha generat.
Sortosament, ara sembla que el panorama està canviant i sorgeixen
veus, que tot i que van estar implicades en aquestes polítiques, s’han
convençut del què una minoria veníem dient: la prohibició té efectes
perversos i empitjora els danys, ans que resoldre’ls o evitar-los.
El David parteix de la perspectiva segons la qual més que parlar
de consum de drogues, per entendre el què ens està passant, cal par-
lar de les drogues de consum. És on més palesa es fa la seva formació
acadèmica com a psicòleg social i la influència de tants autors, que
han descrit i criticat la societat de consum moderna i postmoderna.
Des d’aquesta mirada de les drogues de consum intenta analitzar la
situació actual, descriu com aquell món tràgic dels vuitanta i noranta,
configurat per un context sòrdid, marginal i tèrbol, dominat per les
representacions dels consumidors d’heroïna (ionquis) ha donat pas a
una nova realitat: la dels consums recreatius de drogues. Analitza tam-
bé els canvis haguts en les teories i interpretacions sobre els consums
de drogues, a més del prohibicionisme, la filosofia de la prevenció, la
reducció de danys i riscs. El nou paradigma és acceptar que en la nos-
tra societat (i en un futur) hi continuaran havent-hi drogues i consumi-
dors de les mateixes, que moguts per aconseguir varietats de plaers
s’hi aproparan amb estratègies molt diverses, informats dels possibles
riscs dels consums.
El David ens fa veure, sense complexos, que consumir drogues
implica gaudir de plaers, i amb això reconeix que els consumidors in-
tenten regular els seus consums, experimentar, gaudir d’unes substàn-
SENSE PASSAR-SE DE LA RATLLA (4g)9.indd 15SENSE PASSAR-SE DE LA RATLLA (4g)9.indd 15 16/01/15 09:0616/01/15 09:06
6. 16 Sense passar-se de la ratlla
cies, que ens ho mirem com ens ho mirem, poden complir certes ex-
pectatives i, alhora, en determinades situacions, generar riscs que són
una experiència més per a saber jugar amb ells i dominar-los. És cert,
que no tothom té les mateixes eines per aquesta tasca, i ell ho coneix
molt bé des del seu treball a la Fundació Igenus, a partir de les entre-
vistes i grups de discussió de les investigacions que ara coordina.
La normalització que pretén descriure en aquest text, i que no
podem amagar, és fruït dels canvis en els contexts de consum, i en els
consumidors que apareixen en els noranta allunyats de l’estètica i de
l’ètica dels ionquis. «Nous consums», «nous consumidors», «noves
drogues» es deia a finals dels noranta, en tot cas, persones que recer-
caven i recerquen l’estímul recreatiu de les drogues per socialitzar-se
en contexts de festa, principalment, amb els col·legues i en els darrers
temps per aixoplugar-se d’una realitat en la qual la crisi els hi ha segat
el futur promès. Però, la normalització no solament ve definida per
aquest canvi de la realitat. La normalització té a veure amb els nous
discursos que la fan possible. Pares que coneixen de primera mà el
consum de diferents drogues, perquè les han consumit o ho han vist
fer en els seus contextos immediats. Ex-dirigents que avorreixen les
polítiques que varen defensar. Joves que no es mouen en la marginali-
tat i volen perllongar la festa i els plaers. I sobretot, teòrics que han
reflexionat sobre la temàtica, molts d’ells més allà de les nostres fron-
teres, poc coneguts potser per la majoria dels lectors, però que amb
aquest llibre, el David us els anirà apropant, poc a poc, recollint el
més saborós de les seves aportacions.
Convido a la lectura d’aquest llibre ja que crec que és una molt
bona contribució per entendre tant la nostra forma de relacionar-nos
amb les drogues, com els canvis produïts entorn aquesta temàtica en
els darrers anys.
JOAN PALLARÉS GÓMEZ
Professor Titular d’Antropologia Social i Cultural
a la Universitat de Lleida i Fundació IGenus
SENSE PASSAR-SE DE LA RATLLA (4g)9.indd 16SENSE PASSAR-SE DE LA RATLLA (4g)9.indd 16 16/01/15 09:0616/01/15 09:06