狠狠撸

颁辞苍蝉迟别濒路濒补肠颈辞苍蝉 ( Abel i Joel )

飩� Una constel 路 laci贸, en astronomia, 茅s una agrupaci贸
convencional d'estrelles, la posici贸 en el cel nocturn
茅s aparentment aproximada i pobles, generalment
de civilitzacions antigues, van decidir vincular
mitjan莽ant tra莽os imaginaris, creant aix铆 siluetes
virtuals sobre l'esfera celeste. En la immensitat de
l'espai, en canvi, les estrelles d'una constel 路 laci贸 no
necess脿riament estan localment associades; i poden
trobar-se a centenars d'anys llum unes de les altres. A
m茅s, aquests grups s贸n completament arbitraris, ja
que diferents cultures han ideat constel 路 lacions
diferents, fins i tot vinculant les mateixes estrelles.

飩� Constel 路 lacions antigues
飩� A causa del temps transcorregut i a la falta de registres hist貌rics,
茅s dif铆cil con猫ixer l'origen prec铆s de les constel 路 lacions m茅s
antigues del m贸n occidental. Sembla que Leo (el lle贸), Taurus (el
toro), i Escorpi贸 (l'escorp铆), existien des d'antic en la cultura de
Mesopot脿mia, uns 4000 anys abans de l'era cristiana, encara
que no rebien aquests noms necess脿riament.
飩� Es creu que l'inter猫s d'aquests antics pobles per la disposici贸 de
les estrelles va tenir motius fonamentalment pr脿ctics, usualment
amb prop貌sits agr铆coles, de viatge i religiosos: com ajuda per a
mesurar el temps i les estacions i per servir d'orientaci贸 a
navegants i mercaders quan realitzaven travessies durant la nit,
ja fos per mar o pel desert. Aix铆, imaginant figures amb les quals
relacionar els grups d'estrelles (i creant llegendes i hist貌ries del
que representaven-veure mitologia, astrologia-) els seria m茅s
f脿cil i segur recordar les rutes a seguir.

飩� Cultura xinesa:
飩� Les constel 路 lacions xineses s贸n un dels agrupaments estel 路 lars m茅s antics
del m贸n. Aquestes s贸n molt diferents de les modernes constel 路 lacions
reconegudes per la UAI (que es basen en l'astronomia grega); aix貌 es deu
principalment a que el desenvolupament de l'astronomia xinesa va ser
independent, encara que paral 路 lel a la grega.
飩� Els astr貌noms xinesos van dividir el cel en 31 regions, anomenats 3 recintes i
28 mansions. Els tres recintes ocupen la zona propera al pol nord, de manera
que en les latituds altes es poden veure durant tot l'any, mentre les vint
mansions ocupen la zona del zod铆ac, pel que poden ser estimats com
l'equivalent a les dotze constel 路 lacions zodiacals occidentals.
Contr脿riament a l'astronomia occidental, les vint mansions no reflecteixen el
moviment (aparent) del Sol sin贸 el moviment de la Lluna en el seu recorregut
mensual al voltant de la Terra.

飩� Cultura Hind煤

飩� Les constel 路 lacions de l'astronomia hind煤 es denominen nakshatra o mansi贸
lunar, que corresponen a cadascuna de les 27 divisions del cel, identificades
per la estrella m茅s destacada dins de les mateixes, per les quals passa la
Lluna durant el seu cicle mensual. Per tant, cada un d'ells representa una
divisi贸 de l'ecl铆ptica similar a la del zod铆ac occidental (13 掳 20 'en lloc dels 30
掳 per a cada signe del zod铆ac). El per铆ode orbital de la Lluna 茅s de 27/03
dies, de manera que la Lluna triga aproximadament un dia per passar a
trav茅s de cada nakshatra.
飩� El punt de partida per a la Nakshatras 茅s el punt de l'ecl铆ptica directament
oposat a l'estrella Spica llamdo Chitr茅 (que correspondria aproximadament
al comen莽ament d'脌ries). La ecl铆ptica es divideix en cadascun dels
Nakshatras cap a l'est a partir d'aquest punt.

飩� En Astronomia, el zod铆ac o zod铆ac (del grec "zoon-diakos" que significa roda
dels animals) 茅s una banda que circumda l'esfera celeste comprenent a
l'ecl铆ptica i que 茅s prou ampla per contenir al Sol Compr猫n 13-14 constel 路
lacions.
飩� En astrologia, el zod铆ac est脿 basat en la divisi贸 en dotze parts iguals de la
banda celeste sobre la qual tracen les seves traject貌ries el Sol, la Lluna, i els
planetes, avan莽ant un sector per cada mes de l'any. Cada sector cont茅 la
constel 路 laci贸 tradicional a la qual deu el seu nom. Els babilonis i grecs van
dividir aquesta banda en dotze parts iguals, sent cadascuna d'elles un
sector del cel d'una extensi贸 de trenta graus d'arc, batejades amb el nom
de les dotze constel 路 lacions m茅s destacades que veien en cadascuna de
les subdivisions. El zod铆ac posseeix una import脿ncia fonamental en
l'astrologia occidental. Altres cultures amb tradici贸 astrol貌gica com la xinesa
atorguen tamb茅 una import脿ncia especial a aquesta regi贸 del cel, encara
que defineixen un zod铆ac diferent.

飩� 1.- Aries 8.- Scorpius

飩� 2.- Taurus 9.- Saggitarius

飩� 3.- Gemini 10.- Capricornus

飩� 4.- Cancer 11.- Aquarius

飩� 5.- Leo 12.- Piscis

飩� 6.- Virgo

飩� 7.- Libra

飩� 1.- Aries:

飩� 脡s la 1ra constel路laci貌 del Zodiac.
Arietis, coneguda com Hamal, 茅s
l'astre m茅s brillant amb magnitud
2,01. Entre les estrelles dobles cal
assenyalar a 纬 Arietis, anomenada
Mesarthim, 蔚 Arietis i 位 Arietis.

飩� 2.- Taurus:

飩� 脡s la 2na constel 路 laci貌 del
zodiac, el seu nom en llat铆 significa
toro. Destaca en el cel
hivernal, entre 脌ries a l'oest i
Bessons a l'est. Al nord es troben
Perseus i Auriga, al sud-est Ori贸, i
al sud-oest Eridanus i Cetus.

飩� 3.- G茅minis:

飩� 脡s la tercera constel 路 laci貌 del
zod铆ac, i es troba a uns trenta
graus al nord-oest d'Ori贸. William
Herschel va descobrir 鲍谤脿 prop de
畏 Geminorum en 1781, i Clyde
Tombaugh va fer el mateix amb
Plut贸 prop de 未 Geminorum.

飩� 4.- C脿ncer:
飩� 脡s la 4ta constel 路 laci貌 del
zod铆ac. En astrologia, C脿ncer
constitueix un dels dotze signes
zodiacals. La constel 路 laci贸 de
C脿ncer 茅s petita i feble. Es troba
entre les constel 路 lacions de
Bessons a l'Est, Linx al Nord i les
constel 路 lacions de Ca Menor i
Hidra al Sud.
飩� La constel 路 laci贸 tamb茅 d贸na el
seu nom al Tr貌pic de C脿ncer.

飩� 5.- Leo:

脡s la 5na constel路laci貌 del
Zodiac.Potser una de les constel 路
lacions m茅s conegudes, Leo
cont茅 moltes estrelles
brillants, destacant els sistemes
estel 路 lars R茅gulo -el cor del lle贸-i
Algieba , aix铆 com Den茅bola, que
posseeix un disc circumestelar.
Wolf 359, el tercer estel m茅s
propera al sistema solar (7,7 anys
llum), est脿 en Leo.

飩� 6.- Virgo:
飩� 脡s la 6na constel路laci貌 del Zodiac.
脡s representa sovint portant dues
garbes de blat, una d'elles
assenyalada per la brillant estrella
Espiga o Spica (伪 Virginis), 'l'espiga'
dels agricultors medievals. La
localitzaci贸 de Virgo 茅s f脿cil gr脿cies
a aquesta estrella, que es troba
seguint la corba que va des de "el
carro" (脫ssa Major) cap a Arturo (伪
Bo枚tis) i continuant aquesta corba
fins arribar a Espiga. Altres estrelles
brillants en la constel 路 laci贸 s贸n 尾
Virginis (Zavijava), Virginis (Porrima),
Virginis (Auva o Minelava) i Virginis
(Vindemiatrix).

飩� 7.-Libra:

飩� 脡s la 7na constel 路 laci貌 del zod铆ac
en el cel. Bastant discreta, no t茅
estrelles de primera magnitud,
estant situada entre Virgo a l'oest i
Escorpi贸 a l'est, notablement m茅s
cridaneres. Com s'evidencia pels
noms de les seves estrelles m茅s
brillants, va ser en algun moment
part de les pinces de l'escorp铆: aix铆,
Zubenelgenubi (伪 Librae) significa
"pin莽a del sud" i Zubeneschamali
(Librae) "pin莽a del nord". Visualment
s贸n els travessers d'equilibri de la
balan莽a, mentre que s贸n els
platerets.

飩� 8.-Scorpius

Tamb茅 anomenada Scorpio o
Escorpi贸. Antigament aquesta
constel 路 laci贸 es representava
unida a la que avui es coneix
com lliura (que no existia, es creu
que van ser els romans els qui
primer la van imaginar). Les
estrelles que avui es coneixen
com alfa i beta Librae
representaven les pinces sud i
nord de l'escorp铆.

飩� 9.-Sagittarius

脡s generalment representada
com un centaure sostenint un arc.
Sagittarius es troba entre Scorpius
a l'oest i Capricornus a l'est.

飩� 10.-Capricornus

飩� 脡s la 10na constel路laci貌 del
Zodiac. La cabra meitat
peix, anomenada comunament
Capricorn, sobretot pel que fa a
l'astrologia. Encara que de
vegades es representa com una
cabra, generalment se li afegeix
una cua de peix.

飩� 11.-Aquarius

飩� 脡s 11na la constel路laci貌 del
Zodiac. El seu s铆mbol representa el
flux de l'aigua.
飩� De tot el zod铆ac, Aquari 茅s una de
les constel 路 lacions reconeguda
amb major antiguitat. Els sumeris li
van donar aquest nom a la
constel 路 laci贸, en honor al seu
d茅u An, que vessa l'aigua de la
immortalitat sobre la Terra. Es
troba en una regi贸 comunament
anomenada el Mar o Aqua per la
seva prodifusi贸n de constel 路
lacions aqu脿tiques tals com
Cetus, Peixos, Eridanus. Algunes
vegades el riu Eridanus es
representa com el que vessa el
vas d'Aquari.

飩� 12.-Pisces

飩� 脡s la 12na constel路laci貌 del
Zodiac. L'equinocci de primavera
es troba actualment a Peixos, al
sud de 蠅 Psc, i, gr脿cies a la
precessi贸, es despla莽a poc a poc
cap a sota del peix occidental en
direcci贸 a Aquari. La constel路laci贸
sembla dos objectes redons,
cadascun dels quals 茅s lligat al
mateix punt per una llarga corda.
Peixos cont茅 una gal脿xia del
Cat脿leg Messier, en concret la
gal脿xia espiral M74

狠狠撸

颁辞苍蝉迟别濒路濒补肠颈辞苍蝉 ( Abel i Joel )

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (7)

Similar to 颁辞苍蝉迟别濒路濒补肠颈辞苍蝉 ( Abel i Joel ) (20)

More from dpujol1 (7)

颁辞苍蝉迟别濒路濒补肠颈辞苍蝉 ( Abel i Joel )