More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Pontons Alt Foix Pla D Matania (20)
Pontons Alt Foix Pla D Matania
- 1. RESENYES DE L'ALT FOIX. Cap¨ªtols de la nostra hist¨°ria, per Agust¨ª Salv¨¤ HABITAT DEL TERME. MEDIEVALISME RECERCA I INVESTIGACI?. Vocabulari inicial dels mots: Pla de Matania, Valldossera, El Montmell. Actuals termes de Pontons, Querol i la Juncosa del Montmell respectivament. Pla de ¡°Matania¡± > indret o lloc dels que foren morts (en un camp o coma de Batalla). Indret on es desenvolupar una matan?a d'homes (soldats) d¡¯ambd¨®s b¨¤ndols. Lloc on succeir una topada entre dos b¨¤ndols (dos o varis ex¨¨rcits) sense premeditar-ne les condicions., etc. Valldossera > indret habitat en una ¨¨poca ancestral per l'home o esp¨¨cie animal (¨¨poques secund¨¤ria i prim¨¤ria). Lloc localitzat per la quantitat d'ossos i altres restes, que deriven, de la corresponent descomposici¨® i consolidaci¨® cal¨ªcea durant anys. Significat utilitzat per al dip¨°sit ¨C deixalleria d'un cementiri., etc. El Montmell > Serra del... aix¨ª es com es coneix dita serra de 4 km de llargada aprox.; el cim del Montmell es de 963 m sobre nivell del mar. Montmell que ve a dir? Macelli...es un nom d'home. D'altres afirmen que ve de Montmall...muntanya en forma de mall o martell. D'altres creuen que pro- b¨¦ de macellus i ajuntant Mons Macellus voldria dir...muntanya de la carnisse- ria¡±¡± perqu¨¨ hi hauria hagut a d¡¯indret una sagnant batalla, amb gran mortan- dat... *buscar a EL MONTMELL sostre del Baix Pened¨¨s. Per Benjam¨ª Catal¨¤ i Benach. Des de les repoblacions efectuades en els segles X al XIV, dels sectors anomenats fins a l'actualitat, en aquests indrets no ha desllu?t la import¨¤ncia topon¨ªmica, a causa de la riquesa dels mots i el trasp¨¤s generatiu dels seus habitants. El que si ha capgirat per complert la funci¨® que hi tenien. A l'hora d'analitzar la situaci¨® i topon¨ªmia d'aquests indrets, jo englobaria el lloc on succeir la sagnant batalla i el lloc on deixaren els ferits mutilats i els seus morts, si es que varen tenir temps de fer-ho. El terme Valldossera es la clau per ubicar i enlla?ar un concepte b¨¨l¡¤lic de gran import¨¤ncia. En concret a la probable confrontaci¨® entre repobladors, senyorius i comtats de la Catalunya Vella, enfront de les ¨²ltimes incursions almor¨¤vits. Del b¨¤ndol sarra¨ª consta que la desbandada de guerrers atemorits i desorientats, emprengueren el cam¨ª en totes direccions. Ara descriurem aquell cap¨ªtol de la hist¨°ria. Ens ubiquem a l'any 1110, des dels ¨²ltims cent anys el desmembrament dels regnes de Taifes hispans, es fa molt mes que evident. No per aix¨° els clans tribals berbers que habiten en aquestes contrades, estan confrontats amb els cristians repobladors. En aquests moments les comunitats musulmanes, tenen que fer front a fortes imposicions econ¨°miques. Es per aix¨° i l'oferiment de m¨¤ d'obra (als cristians) que s'aixequen punts de guaita defensius cristians. Les comunitats musulmanes del voltant del Montagut ja es consideraven ¡°nadiues¡±. Consta que el teixit de marges i paraments d'aquestes contrades, ja varen aixecar-se sota supervisi¨® musulmana. D'altres historiadors descriuen que durant el baix imperi rom¨¤ i sota fustigacions dels Alans i Gots, la poblaci¨® ¡°Romanitzada¡± emprengu¨¦ el cam¨ª cap a les muntanyes, per no caure com a moneda de c¨¤mbic. Aix¨ª nasqu¨¦ un tipus de poblador clarament pre-catal¨¤, instru?t i hereter de les t¨¨cniques Romanes. El ¡°nadiu¡± islamitzat... Les quantitats de diners o esp¨¨cies que el resident nadiu, te que pagar al repoblador (cristi¨¤ expressant-se en nom de Deu), arriba a ser tant asfixiant, que ell mateix inverteix la situaci¨®, alineant-se amb el repoblador per a lluitar en contra de la seva comunitat ve?na. Tant fos aquesta Isl¨¤mica pura, berbers mahometans, musulmans fidels, xi?tes, sunnites, tant s'hi valia. Era doncs un de tants cap¨ªtols per tornar a reconquerir; Per¨° com d'altres vegades,
- 2. ja havia anat malament reconquerir sense tenir en compte, la log¨ªstica d'un enemic que coneix ¡°casa seva¡±. Aquests ¡°residents nadius¡± oprimits i pressionats, en les ¨¨poques que van del 1050 al 1118, (Pened¨¨s, Anoia, Alt Camp i Conca de Barber¨¤), veuen amena?at el seu modus Vivendi irreversiblement. En ¨¨poca d'expansi¨® Almohade (1010 ¨C 1100) les incursions berbers-andalusines varen ser de les mes sagnants i despietades, que varen existir a les acaballes del Baix Imperi Rom¨¤. Per¨° en terres de ¡°Marca Hisp¨¤nica¡± les hostilitats encara sobrepassaven en successos d'espasa en m¨¤. Es interessant q¨¹estionar que: -o les comunitats berber-andalusines instal¡¤lades de per vida, estarien d'acord en ser ¡°auxiliades¡± pels ¡°amigables¡±, repobladors i invertint la situaci¨® quan ho deman¨¦s... -o el ¡°Reiet¨® de Ta?fa¡± berber imposa esp¨¨cies a canvi d'un ¡°perm¨ªs de resid¨¨ncia ¡° al germ¨¤ musulm¨¤, en terres de frontera. Doncs ens replantegen una data propera que va del 1113 al 1119. Any aquest ¨²ltim de la Reconquesta de la ciutat de Tarrakuna (Tarragona). Ens ubiquem en el sector del Pla de Matania. Aquest indret enlla?a amb el coll de la Torreta, sector sud, enlla?aria amb la comunitat berber de Selma (Xalma o Xa-ilm?, nom de noia...o probable filla del cap de comunitat) que es al sector sud-est. Es a la vista el ¡°Pinar de la costa¡±, sector oest i cota 900 d'al?ada; junt amb el coll de la Rimbalda. Per arrodonir la ubicaci¨®, nombrar¨ªem el coster est de la Serra de La Llacuna. Sembla ser que l¡¯h¨¤bitat d'aquestes comunitats nadiues ja mai foren islamitzades. De fet varen combregar amb els primers repobladors transpirinencs. Constant-hi que fos entre el 895 i el 920 del s.X. D'aqu¨ª en derivar¨ªem la fusi¨® del ¡°nadiu Hispano musulm¨¤¡± i del repoblador ¡°carolingi¡±. Havia d'arribar el moment d¡¯exhaurir el ¡°perm¨ªs de resid¨¨ncia¡± del sarra¨ª, que ja duia instal¡¤lat per generacions, des del 730 aproximadament. Aquest i en el seu moment va instaurar aires colonitzadors i noves pautes per al nadiu ¡°Hispano rom¨¤¡±. Que fins aleshores era el verdader poblador d'aquestes contrades. Consta que a la Tardor del 1114 es produeix una topada b¨¨l¡¤lica, a Martorell (Al Burt), entre les tropes Almor¨¤vits i comtals de Barcelona, Besal¨², Urgell i Pallars. Els sarra?ns van ser frenats per sort, gr¨¤cies a les not¨ªcies que arribaven de Saragossa. Les reposicions dels Bal¨ªs musulmans quasi anuals, a causa de conspiracions i ajustes de contes, arribaven com a not¨ªcia confidencial. Fets aquets que estimulaven als reietons sarra?ns a encoratjar-se enfront dels adversaris a combatre, reprimint-se dels ¡°pagus¡± estipulats als comptats de frontera. El contingent musulm¨¤ fou rebutjat no sense poques vides. Aquesta fou a mes l'¨²ltima topada Hispano musulmana al Baix Llobregat. Sense estendre's mes del que ens demana ens centrem en la l¨ªnea del Gai¨¤. Aquesta frontera es troba quasi caducada de fets estructurals, el descrivim com a vial de sortida al mar. Les seves posicions fortificades ja van caient i tant sols s'aguanten per els acords econ¨°mics de jurament i fidelitat als Comtats de Marca. El succ¨¦s del Pla de Matania a criteri del succe?t aquelles dates a Martorell, enlla?a amb la possible recomposici¨®, de les tropes Almor¨¤vits que s¡¯anaren a protegir, en punts estrat¨¨gics de frontera. Des de localitats mar¨ªtimes de Tortosa (Turt-uixa), Salou (Al Ou?), Tarragona (Tarrakuna) i de l'interior com Cervera (Gir vira) i Lleida (Al Larida); els musulmans dirigits pels seus caps de tropa, emprengueren cam¨ª de trobada. De ben segur que en un lloc proper al Montagut hagueren de replantejar el front b¨¨l¡¤lic. Els comtats catalans deurien emprendre negociacions, que forcessin a l'infidel musulm¨¤, a replantejar la pres¨¨ncia a la serra del Montagut. Si es que varen negociar, per que ja al 1119 reconquistaven la ciutat de Tarragona fins a la ve?na Cambrils (Kambril-la). Els dos ex¨¨rcits ubicats en el camp de batalla, confeccionen armats, els passos a seguir, per enviar cap al front les ordres d'atac. Suposem que la ubicaci¨® de les tropes comtals es deurien ubicar en el front nord i Oest. Les tropes musulmanes es deurien ubicar en el front est i sud. Es tant sols un suposar aquest replanteig, ja que podr¨ªem definir la topada en el Pla de Matania, com una persecuci¨® a les tropes de cavalleria i infanteria musulmanes, que ja venien a la desbandada. Per¨° no consta que l'¨²ltima i ¡°mare de totes del batalles¡± s'hagu¨¦s concertat en qualsevol altre lloc proper. Tampoc que un error d'ordres desbanqu¨¦s la sort als combatents comtals. En primer lloc q¨¹estionarem si els sicaris musulmans, emprenen la hostilitat amb el mateix car¨¤cter enforatat, que venien demostren els ¨²ltims anys. Doncs ja no era aix¨ª, si entre les comunitats berbers ja es transparenta la incapacitat mental de determinaci¨® a la lluita, es de
- 3. suposar que les comunitats indisciplinades, prepotents, sense visi¨® global d'atac, que es com seria la descripci¨® del combatent almor¨¤vit, no pot resoldre una topada de l'abast estipulat. Analitzant el nombre d'efectius per a una batalla com la descrita, en una superf¨ªcie tancada com ho ¨¦s el pla de matania, no es possible que el b¨¤ndol almor¨¤vit aport¨¦s un gran nombre de combatents. El c¨¤lcul aportat en homes armats, no deuria de sobre passar la quantitat dels cinc mil efectius musulmans; les aportacions cristianes estimem la xifra entre els cinc i sis mil efectius. Per¨° s'hi jugaven factors positius a favor del b¨¤ndol cristi¨¤, que no tenien els musulmans. En primer lloc el general al front del contingent musulm¨¤ es deuria haver previngut de definir el possible cam¨ª de tornada, guanyant o perdent. A baix al pla de Tarragona de ben segur que l¡¯aguaitaven tropes de darrera guarda; els suficients i mes arribats a ell; el control del litoral catal¨¤ el custodiaven els berbers almor¨¤vits. Doncs com no, tenien l'esquena coberta. (A la Primavera del 1114 un contingent aliat, entre Catalans i Pisans, emprenen l'empresa d¡¯envair l'illa de Mallorca des del port de Barcelona). El intent es repel¡¤lit per les forces navals del bal¨ª de la Taifa de Medina May?rka, que va fer entornar a la comitiva Catalano-Pisana no sense poques vides. Consta que els berbers anomenaren aquesta an¨¨cdota com ¡°el fet dels Ifranj de Barshiluna¡±. Deduint el intent bel¡¤lic¨®s dels cristians, d'envair l'illa pel nord. Cosa que no fes mes que refor?ar i blindar in extremis, els punts mes estrat¨¨gics de la badia d¡¯Alc¨²dia (Al Kudi?). Tornant a Matania... Si descrivim que l'¨²nica sortida neta, en el cas de retirar-se premeditadament del camp de batalla, aquesta seria la que desgua?a en direcci¨® sud; cap a Valldossera. En un moment donat que els efectius de cavalleria son minsos i els de infanteria es troben mancats, per a ben just aguantar la topada de les tropes comtals, el sector de Valldossera seria el seg¨¹ent cap¨ªtol que enlla?aria el perqu¨¨ de la seva descripci¨®. En un moment donat que la batalla es decanta pel b¨¤ndol cristi¨¤, deixant entreveure que el camp s'omple de cad¨¤vers d¡¯ambd¨®s b¨¤ndols, cossos mutilats, agonitzants i ferits infidels que emprenen la retirada per propi peu. Com en tots els camps de batalla, les decisions del b¨¤ndol guanyador a efectes, empr¨¨n la persecuci¨® i aniquilament de tantes vides puguin reduir. Dedu?m que el terme topon¨ªmic Valldossera, acull a totes aquelles vides que no pogueren sortir, de l'embut mortal que deuria representar, la repressi¨® de les tropes comtals. Aquestes es varen cr¨¦ixer escur?ant a tall d'espasa la tornada dels combatents atemorits i desenforitats. En el cas suposat que els residents hispano musulmans, no foren conversionats al cristianisme, tant s¨ª com no, de ben segur que hagueren d'agafar fanga i aixada per comen?ar a enterrar les desenes d'homes morts; aquests exposats dia i nit a les arpies dels depredadors mes temuts, all¨¤ on s'olor¨¦s sang humana, les comunitats de llops, si fa o no afamats. No deurien de cobrir els cossos amb molta terra, aix¨ª com tampoc deurien aprofundir molt. Anys despr¨¦s al pas successiu de les cent¨²ries, no fou estrany que les terres lliurades al conreu, s'hi efectuessin les troballes ¨°ssies. Del que no valia la pena deduir a quin b¨¤ndol varen pert¨¤nyer. En aquest indret hi ha aixecada l'ermita barroca de Valldossera, hi ha qui descriu aquesta ubicaci¨®, com a retribuci¨® a la magnitud de la batalla que per sempre es recordaria. La ubicaci¨® de Valldossera obre pas cap a les cingleres i entre balmes, en direcci¨® a l'est. O sigui cap al Pla de Manlleu i enlla?ar cap a Aiguaviva, per decantar-se cap a Coll d'Arca; seguidament voltejant la Serra del Montmell. Es aqu¨ª on analitzem aquest darrer cap¨ªtol de guerra. Suposem sense ser cautelosos una fi de l¡¯escomesa Almor¨¤vit bastant tr¨¤gica. De ben segur que des de terres de frontera, se'n devia parlar per sempre m¨¦s. Tamb¨¦ el c¨¤lcul de contingent en vida no podia sobrepassar els mil o poc mes efectius. Empentats en arribar a quelcom que altre fortalesa, molts d'ells no pogueren reduir els talls mortals, que el metall els hi hagu¨¦s deixat en qualsevol part del cos, per sempre mes. Els que pogueren traspassar el Montmell per baixar i considerar en terra fidel, deurien ser poc m¨¦s de cinc o sis-centes ¨¤nimes. Doncs els que anaren queden pel cam¨ª serien els combatents ferits de mort, repel¡¤lits i redu?ts pel b¨¤ndol comtal. Els animals depredadors d'aquestes contrades haurien de ser diversos. Per¨° gaudien de plena autonomia les comunitats de llops i d'altres depredadors. En l'¨¤mbit aeri un au determinant; el volto o el trenca l¡¯¨®s observarien que els cossos ja moribunds, quedessin fixes. Aquests se'n deurien cuidar de espeda?ar els cossos ferits de mort. Consta que el top¨°nim Montmell (Mont Macellum) que podria significar Mont de la carnisseria, a causa de la mortaldat succe?da per ¡°una sagnant batalla¡±. Enlla?aria possiblement amb l'¨²ltima repres¨¤lia i ca?a del ¡°soldat perdut¡±, des del b¨¤ndol cristi¨¤. Evitant la fugida i regeneraci¨® dels musulmans desbandats. Consta que la repoblaci¨® dels indrets anomenats anar progressant i en determinades fases, fins a
- 4. la reconquesta el 1148 de Balaguer i 1149 de Lleida, es van repoblar aquests indrets per a blindar la propera i gran empresa de conquerir l'¨²ltim baluard sarra¨ª de Siurana (Xibr-ana) el 1153.