�ݺ�ߣ

VIATGE PER
L’ARQUITECTURA
GÒTICA
CATALANA I LA
SEVA GENUÏNITAT,
s. XII-XVIII

Habitacions del Reial monestir de Santes Creus, Aiguamúrcia, finals s.XII i principis del s. XIII

Pavelló alemany per a l’exposició de 1929
a Barcelona, Mies van der Rohe
“El menys és més”

Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya, segle XVI

S’origina a l’Illa de França i el nou
estil es difon per tota l’Europa
occidental
Baixa Edat Mitjana: des de mitjans s.XII
fins al s.XV, i tardanament fins al XVI
ÀMBIT GEOGRÀFIC I
CRONOLÒGIC DEL GÒTIC

ÀMBIT GEOGRÀFIC I
CRONOLÒGIC DEL GÒTIC

CONTEXT HISTÒRIC POLÍTICO-ECONÒMIC
I RELIGIÓS DEL GÒTIC:
Pugna entre la supremacia del poder espiritual sobre el temporal.
Gran poder de l’Església en totes les facetes de l’home.
Afirmació del poder reial sobre els senyors feudals.
Gran èxit de la reforma del Císter i fundació de molts monestirs que
col·laboren amb els reis en la nova colonització.
Fundació dels nous ordes religiosos mendicants: franciscà (1209) i
dominicà (1216).

CONTEXT HISTÒRIC POLÍTICO-ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL DEL GÒTIC:
Naixement i impuls del burgès, gran aliat del rei
Origen de les primeres universitats
Aparició de la cultura laica: vers l’ Humanisme
1348 la Pesta Negra va delmar 1/3 de la población europea
Gran activitat comercial a les ciutats

CONTEXT HISTÒRIC DE LA CORONA
D’ARAGÓ
La Corona d’Aragó es va formar el segle XII, amb la unió del regne d’Aragó i
els comtats catalans.
Durant els segles XIII i XIV es va produir l’expansió territorial catalano-
aragonesa per la Mediterrània . Consolats de Mar.
L’organització política funcionava mitjançant un pactisme entre la
monarquia i les institucions de cada estat. Neix la Diputació del General o
Generalitat de Catalunya.
Al segle XIV es va iniciar una crisi econòmica, demogràfica, política i social
La mort de Martí l’Humà sense descendència i la instauració d’una dinastia
castellana, els Trastàmara, va provocar una guerra civil

CONTEXT HISTÒRIC DE LA CORONA
D’ARAGÓ

CONTEXT CULTURAL I ARTÍSTIC
DE LA CORONA D’ARAGÓ
Una llengua per al dret i el comerç: Al s.XIII, en català, els Usatges
de Barcelona, els Furs de València, el llibre Costums de Tortosa i el Llibre
del Consolat de Mar publicat entre 1320 i 1330
L'aparició de la prosa literària. Ramon Llull (Mallorca 1232-1315): el Llibre
de contemplació en Déu, El Blanquerna, el Llibre d'Amic e Amat, el Llibre de l'orde
de cavalleria.
La historiografia. Les quatre grans cròniques, des de mitjans s.XII fins a s.
XIV: la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere el
Cerimoniós. Maduresa definitiva de la prosa catalana. Sentiment patriòtic
i nacionalista desconegut en la literatura anterior.
La llengua de la poesia amb Ausias March, al s.XV
La Cancelleria Reial. Havia estat creada al s.XIII i la seva tasca era
redactar els documents oficials, que aviat foren considerats models de bon
escriure.

-L’arc ogival reparteix més eficaçment les forces
-La volta de creueria
- El mur perd la seva funció de suport i queda substituïda pel contrafort i l’arcbotant
o botarell
Ala sud Catedral de Chartes, França, s. XIII-XVI
CARACTERÍSTIQUES DE
L’ARQUITECTURA
GÒTICA

Tall esquemàtic de la nau principal
de Notre-Dame de París amb les
seves dues naus laterals d'igual
altura i les seves tribunes tal es
representava el 1220-1230.
Arcbotants d’un abast de fins a 15m

Vidrieres del zodiac de la catedral de Chartres,
França, s. XIII
Vidriera de 38, 5 cm de la catedral de Girona,
Primera meitat s.XIV

-Un nou concepte de l’espai basat en la verticalitat i lleugeresa de les
seves estructures i en un nou simbolisme de la llum
Catedral de Salisbury, Anglaterra , s.XIII i XIV

- Capçalera molt desenvolupada a l’entorn d’un deambulatori
Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa,
s.XIV
Catedral de Bourges, s.XIII-XVI

- Proliferació d’elements decoratius i elements acabats en fletxa als exterios

Duomo de Milà, Itàlia, finals s.XIV-XVI

Duomo de Milà, Itàlia,
finals s.XIV-XVI

- Espectaculars programes iconogràfics als peus de l’església amb tres portes, les
portalades reials
Catedral
d’Amiens,
França, s.
XIII-XVI

Catedral de Colònia, Alemanya, des
de 1248 fins al 1880

Catedral Saint-Pierre
de Beauvais, França, s.XIII- XVI
No s’acabà degut a l’ambició
d’arribar el més alt possible i
només posseeix l’absis, el cor,
de 48 m d’alçada, i el transsepte

Catedral Saint-Pierre de Beauvais, França, s.XIII- XVI

- Auge de les construccions civils: ajuntaments i edificis de govern, palaus, llotges
i consolats de Mar, hospitals, drassanes , universitats …
Palau comunal de Siena, s. XIV

- L’humanisme en les arts plàstiques
Plató. Giovanni Pisano. Façana de la catedral de Siena. Finals
segle XIII.
Ekkehard y Uta. Escultures del cor de la catedral de Naumburg
(Alemanya). c. 1250

Lamentació sobre Crist mort, Giotto de Bondone,
1303-1306 , Capella Scrovegni, Pàdua
Verge del canceller Rolin, Jan van
Eyck, 1435, M. del Louvre, París

EL sant sopar,
Jaume Huguet,
1463-1475,
MNAC, Barcelona

L’ARQUITECTURA
GÒTICA
CATALANA
1. El tret principal és la simplicitat
decorativa, tant a l’exterior com a
l’interior
Portalada de l’església de Santa Maria del
Mar, per Ramon Despuig i Berenguer de
Montagut, Barcelona, s.XIV

Interior de l’església de Santa Maria del Mar, Barcelona, s.XIV

Planta de l’església de Santa Maria del Mar, Barcelona, s.XIV

ESPAI INTERIOR
2. Amplitud i diafanitat de l'espai clos per la coberta i els murs, la qual cosa en
resulta un espai unitari
Església de
Santa Maria de
Castelló
d'Empúries, c.
1310/1320-
finals segle
XIV

Com s’aconsegueix aquest espai diafan i unitari?
2.1. Quan els pilars hi són, no s'hi veuen gaire, perquè n'hi ha el mínim possible,
tenen un diàmetre reduïdíssim, i, sovint són simples cilindres o prismes
Sala
capitular
Monestir
de Poblet,
1243-1250

Sala capitular del convent de Sant Domènec, per l'arquitecte mallorquí
Guillem Sagrera , València, c. 1321

2.2. Quan la divisió que fan aquests suports es ben poc aparent ja que també el
nombre de pilars és el menor possible i ben separats recíprocament, i en resulta
l’espai interior de les naus ben poc autònom.
Interior Seu Palma de Mallorca, s.XIII-XVI

2.3. Quan hi ha la tendència a donar a la nau central una altura no gaire
superior a la de les laterals reforçant la sensació de planta de saló o espai
únic.
Interior planta de saló de l’església
de Santa Maria del Mar, per
Ramon Despuig i Berenguer de
Montagut Barcelona, s.XIV

Nau lateral i dibuixos de
seccions transversals de
l’església de Santa Maria del
Mar, Barcelona, s.XIV

2.4. Quan hi trobem la planta de nau única ja sigui en un edifici petit o de
grans dimensions
Capella reial de Santa Àgata ,Barcelona, 1302
Església Sant Just i Sant Pastor, Barcelona, s.XIV

Interior de la gran nau única de la catedral de Girona, per Antoni Canet, 1417-1604.
La nau ogival més ampla de tot el gòtic religiós del món medieval.

3. La franquesa d'uns murs nus i l’ 'ús parsimoniós de les obertures
que ajuda a donar el consegüent aspecte de fortalesa dels edificis
Interior de la gran nau única de la catedral de Girona,
per Antoni Canet, 1417-1604

Volta estrellada a la Sala dei Baroni al Castell Nou a Nàpols, per l'arquitecte
mallorquí Guillem Sagrera, entre el 1453 i el 1457, pel rei Alfons el Magnànim

4. Quan les dimensions de l'edifici permet prescindir dels pilars podem
trobar la genial solució arquitectònica del sistema de coberta d'embigat
sobre arcs diafragma que fa servir a cada tram.
Saló del Tinell,
al Palau Reial
Major de
Barcelona
1359-1370

Dormitori del monestir de Poblet, Vimbodí i Poblet, segona meitat del segle XIII

ESPAI EXTERIOR
5. Portal únic a la façana
principal del temples, fins i
tot en el de tres naus.
Façana principal de
la catedral de
Tarragona, des de
1170 fins a s.XVIII
A l’espai interior únic li
correspon un volum
únic perfectament
delimitat, retallat i
compacte

6. No s’empra arcbotant perquè li és innecessari. L’espai únic no implica
reforçar les empentes d’una nau central que no és més alta que les laterals.
Absis de la
catedral de
Barcelona,corres
ponent al període
del mestratge de
Jaume Fabre,
1298-1339

Basílica de Santa Maria del Pi, de Jaume Fabre, 1321-1391, Barcelona

7. Els exteriors dels edificis gòtics catalans són encara més austers que els
interiors, i la lògica constructiva permet comprendre la correspondència total
entre l'exterior i l'interior.
Ajuntament de Barcelona, per Arnau
Bargués, segle XV
Ajuntament de Bruges , segle XIV

Lateral exterior de
l'església del monestir de
Santa Maria de Pedralbes,
Barcelona, 1326-1327

8. Tampoc no es dóna a Catalunya la torre gòtica pomposa i autoritària, sigui en
versió civil o en la religiosa. I quant als campanars catalans aquesta manca
d'imposició també els marca donant absoluta llibertat i irregularitat de col·locació
en relació amb l'edifici del temple.
Seu Vella
de LLeida,
campanar
de finals
segle XIV i
principis
XV

El Miquelet, torre campanar gòtic de la seu de
València, per Andreu Julià 1381-1429
Campanar de la capella reial de Santa Àgata,
Barcelona, 1302

Santa Maria de Balaguer, 1351-1558

LA PERTINENÇA DEL GÒTIC CATALÀ A UN GÒTIC MERIDIONAL
- Gascunya
- Llenguadoc
- Rosselló
- Part de la Provença
(a l’entorn d’Avinyó)
El parentiu dels seus edificis gòtics amb els de Catalunya és clar: estructures,
formes i tècniques de construcció

Convent dels
Augustinians de Tolosa
de Llenguadoc, 1309-1486

Porta de l'església de Saint-Vincent
de Carcassonne
.

Cathédrale Saint-Michel de Carcassonne, iniciada el 1247

Catedral Sainte-Cécile d’Albi, iniciada el 1282

Catedral Sainte-
Cécile d’Albi,
iniciada el 1282

Convent dels Jacobins de Tolosa de
Llenguadoc, 1275 -1292 i 1325-1335
Hi reposen les restes de Sant Tomàs
d’Aquino

INFLUÈNCIES DE L’ARQUITECTURA GÒTICA CATALANA
- Cellers , naus industrials o hospitals del segle XIX
Celler del Pinell del Brai , Terra Alta, César Martinell, 1917

Caves Codorniu, per Josep Puig i Cadafalch, 1902-1915, Sant Sadurní d’Anoia

Interior d’un pavelló de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau , Lluís
Domènech i Muntaner, 1902-1913, Barcelona

- Inspiració per al Modernisme
Casa Martí i Els Quatre Gats, per
Josep Puig i Cadafalch, 1896, Barcelona

Làmpada i finestrals Palau de la Música, per Lluís Domènech i Muntaner,
Barcelona, 1905-1908

Només la genialitat de Gaudí perfeccionà el gòtic català, eliminant els
contraforts i traslladant les forces de les voltes a través d’ elements enguerxits
derivats de la paràbola i la hipèrbola cap al voltam i als suports fins a
l'ancoratge natural de l'obra arquitectònica, el sòl.
Cripta de la
Colònia Güell
a Santa
Coloma de
Cervelló, per
Antoni Gaudí,
1898-1917

Cripta de la Colònia Güell segons el projecte
original d’ Antoni Gaudí

Temple expiatori de la Sagrada
Família, per Antoni Gaudí, Barcelona,
iniciat el 1885

Temple expiatori de la Sagrada Família,
per Antoni Gaudí, Barcelona, iniciat el
1885

EPÍLEG
El conjunt d'aquestes característiques de l’arquitectura gòtica són de caire
nacional perquè, en essència, fora de la Corona d'Aragó, i llevat
d'Occitània, no tenen eco, sinó en les terres d'una manera o altra influïdes
per la cultura catalana i de les maneres d'ésser i de fer autòctones: fruit
d'un racionalisme funcional i constructivista que
obté el màxim amb els mínims.

BIBLIOGRAFIA
- BOFILL, Rafael M. L'arquitectura nacional de Catalunya. La menystinguda
personalitat de l'arquitectura catalana gòtica. Edicions de la Magrana,
Barcelona, 1998
- A.A.V.V. El gòtic català. Avui diumenge, Barcelona, 1994
-DALMASES, Núria de. PITARCH, Antoni José. Història de l'Art Català.
Volum III. L'art gòtic s.XIV-XV. Edicions 62, Barcelona, 1984
- A.A.V.V. Pere III, el Cerimoniós (1319-1387). Fundació Jaume I, Barcelona,
1987
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia
- http://www.slideshare.net/histgeo345/catalunya-dins-la-corona-darag-
11852865
- http://www.mpv-ccss.blogspot.com.es/2012/08/larquitectura-gotica-
catalana-i-la-seva.html

�ݺ�ߣ

Arquitectura gòtica catalana

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (17)

Similar to Arquitectura gòtica catalana (20)

More from montsepascual (6)

Arquitectura gòtica catalana