More Related Content
What's hot (20)
Similar to Arquitectura òپa (20)
More from historialavilaroja (20)
Arquitectura òپa
- 1. ARQUITECTURA Òձ䴡 (SEGLES XII-XV)
- 3. Una societat canviant Canvis econòmics i socials Desenvolupament del comerç i de les ciutats a partir del s. XII gràcies a l’apertura de noves rutes comercials. Creixement de l’artesania al si de les ciutats. Apareix una nova classe social que trenca el rígid esquema feudal. El burgés , però també apareixen els artesans. Un nou element trenca la vella societat feudal: els diners . Que es concentren a les ciutats i sobretot en mans dels burgesos. Reforçament del poder monàrquic en detriment del poder feudal. La monarquia situarà la seva seu a la ciutat i cercarà el diners de la burgesia per consolidar el seu poder
- 4. Un nou pensament filosòfic i teològic Al segle XII es tradueix a Aristòtil i les seves idees que primen l’observació de la natura per sobre de la recerca de la veritat fora del món s’imposen als nous centres del saber, les Universitats, situades a les ciutats (Bolonya, 1088). Les arts plàstiques, com el pensament, tendeixen més cap al naturalisme deixant enrere l’abstracció i l’expressionisme romànic. Sant Francesc d’Assís porta una visió de l’home i la natura que trenca amb la concepció teològica de refús de la natura i del propi cos. La natura és una divina creació de Déu i és un reflex de la pròpia divinitat. Déu segons Sant Francesc deixa de ser el jutge cruel per tornar a ser el pare amorós de totes les criatures.
- 5. Nous ordres monàstics La reforma cistercenca: Fundada el 1098 per l’abat Robert a un paratge de la Borgonya (Citêaux), l’ordre va començar la seva expansió a partir de l’abadiat de Sant Bernat de Claraval 1112, qui vol reformar el benedictinisme, retornant a la vida de treball i pregaria. Sant Bernat també està en contra de la decoració ell diu “obscena” dels monestirs de Cluny i crea unes instruccions de com han de ser els monestirs del Císter, austers i de línies pures. Les noves ordres mendicants : Al segle XIII sorgeixen les ordres mendicants que tenen una filosofia completament diferent a les ordres monàstiques. No es volen retirar del món sinó que volen convertir el món i per tant viure a l’interior del món. Aquestes ordres encapçalades per franciscans i dominics, fundaran nous monestirs al bell mig de les ciutats adoptant els nous paràmetres creats pel gòtic.
- 6. CARACTERÍSTIQUES GENERALS * És un art on es combinen temes religiosos i temes profans -civils i domèstics- . * Reflexa els valors de la classe social burgesa , que ajuda i rep el suport de la Monarquia, a les ciutats. * És un art essencialment urbà . * Té una finalitat decorativa més que didàctica . * Naturalisme : S’intenta representar la realitat d’una manera proporcionada i tant realista com els fos possible als artistes. * Obres de gran tamany; de dimensions monumentals.
- 7. Arquitectura òپ Principals elements constructius : Es substitueix l’arc de mig punt del romànic per l’arc apuntat la volta d’aresta és substituïda per la volta de creueria on el pes del sostre cau sobre les nervadures i es projecta sobre els pilars o columnes alliberant el mur de la seva funció sustentant. Per reforçar el treball sustentant de les columnes o pilars es creen els contraforts i els arcbotants. El mur en deixar de tenir una funció sustentant es pot foradar fent grans finestrals que es cobriran amb vitralls per donar impressionants efectes de llum, que donaran a l’interior un aspecte irreal i reforçarà la idea d’espai sacre.
- 9. Un nou llenguatge arquitectònic Verticalitat: els arquitectes gòtics cerquen la verticalitat, de mica en mica especialment a les catedrals franceses es treuen els elements que accentuen els ritmes horitzontals com el trifori o les divisions horitzontals de les façanes per ressaltar les línies verticals arribant a altures inconcebibles con la nau central de Beauvais que arriba als 51 m. Decoració: L’abstracció geomètrica d’arrels germàniques es converteix en elements vegetals, o fins i tot desapareix la decoració les columnes s’adossen als pilars fent una mena d’arbres dels quals surten les branques en forma de nervadures de les voltes. Els capitells perden importància i queden molt reduïts amb decoració de fulles d’acant, sense decoració. La recerca d’una sensació : La catedral òپ vol que els fidels en entrar tinguin la sensació d’entrar en un espai sagrat, una antesala del cel, on es combina els jocs de llum aconseguits pels vitralls amb la verticalitat del propi edifici que reforça l’espiritualitat i transcendentalitat de l’espai. La catedral és un espai de peregrinació i redempció, s’entra per l’oest, la posta del sol, la mort i s’arriba a l’absis, el presbiteri a l’est, el naixement del sol, la resurrecció.
- 10. Un nou llenguatge arquitectònic La columna palmera. Església dels Jacobins a Toulouse Un espai de peregrinació. Catedral de York
- 11. Característiques de l’Arquitectura L’edifici principal va ser la Catedral També es van construir Esglésies i Monestirs i edificacions d’Arquitectura civil com Palaus i Cases senyorials -per a nobles i grans burgesos-, Ajuntaments -per al govern de la ciutat- i Llotges -per als mercaders-. Edificacions altes i de murs estrets. Verticalitat : la catedral òپ mostra sobretot línies verticals. Desapareix l'horitzontalitat i l'alçada arriba a extrems inconcebibles. Molt il·luminades: Els interior s'il·luminen amb llums de colors a través dels vitralls . També hi contribueixen a la lluminositat els rosetons o rossasses (finestres circulars).
- 12. La planta va continuar sent, essencialment, de creu llatina però es redueix la llargària del transsepte. En algunes construccions va aparèixer la planta de 3 naus longitudinals sense creuer. Utilització d’un nou arc, més alt i lleuger, que rep el nom d’apuntat o ogival . Ús d’un nou tipus de volta que substitueix la volta de canó. La volta de creueria : formada per la intersecció de 2 arcs apuntats. El pes del sostre cau sobre els nervis i es projecta sobre els pilars o columnes. Per contenir la força de les voltes, als murs exteriors, s’usaven un sistema d’ arcbotants i de contraforts , que repartien el pes.
- 13. Com a decoració exterior es feien servir pinacles de forma cònica o piramidal , fletxes , agulles i gàrgoles La portalada òپ tindrà els mateixos elements constructius i decoratius que la romànica. Es diferenciarà per: a)l’ús de l’arc ogival, b) l’amplitud i grandària de la porta d’entrada -apareixeran dues portalades laterals , a banda i banda de la principal, que donaran pas a les naus laterals. c)l’ús ocasional d’una rossassa amb vitralls , en lloc del timpà d)l’ús d’una superfície triangular que corona l’arquivolta i que rep el nom de gablet. Els interiors estan poc decorats (capitells senzills), hi ha tribunes superiors i arcs formerers.
- 14. Arc ogival
- 15. Estructura esquelètica formada per quatre pilars units a quatre arcs ogivals i dos arcs ogivals que es creuen en diagonal, anomenats nervis. El punt on es creuen els nervis és la clau de volta. Volta de creueria
- 16. Arc apuntat Volta de creueria
- 17. Rossasses
- 18. PLANTA D’UNA CATEDRAL Òձ䴡
- 19. Voltes de Creuer
- 20. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DEL Òձ
- 21. Els murs deixen d’ésser elements de sustentació i s’estableixen quatre nivells : l’inferior, arcades i soports ; el segueix, amb un sentit ascendent, la galeria o tribuna . Per damunt aquesta està el trifori , i finalment el claristori o vitralls Organització interna de la paret d’una catedral òپ: 1 i 2. Traceries; 3. Claristori; 4. Trifori ; 5. Arc de descàrrega; 6. Galeria o tribuna; 7 i 8. Capitells; 9. Pilastres; 10. Pilar cilíndric.
- 22. Orígens arquitectura òپ L’arquitectura òپ neix i es desenvolupa a l’île de France. Les innovacions a l’arquitectura romànica, sobretot el descobriment de la volta de creueria a diversos punts d’Europa, però sobretot a Normandia on van ser coneguts pels constructors francesos. Aquestes innovacions convergeixen en la remodelació de l’abadia de Saint Denis (panteó reial de França) remodelació dirigida per l’Abat Suger. La nova abadia va ser consagrada el 1144.
- 23. Saint Denis El primer que es reforma als anys 30 és el cos oest, la façana i el cos est (derruït al segle XIII per una nova reforma en gòtic radiant) La façana encara en estil romànic té clares reminiscències normandes La següent reforma serà del cor, fet entre el 1140 i el 1144, aquí sí que introduirà grans innovacions, com l’arc apuntat i la volta de creueria, traspassant totes les forces als nervis a i a les columnes i pilastres sustentants el que permetrà l’apertura de grans finestrals.
- 24. Abadia de Saint Denis (Paris)
- 25. Etapes arquitectura òپ a França. El òپ inicial òپ inicial : (s. XII) Es caracteritza per certes pervivències romàniques, manteniment de la galeria entre els arcs que sostenen la nau central i els finestrals, creuer poc desenvolupat, moltes vegades sobre el trifori o substituint el trifori. Volta sixpartita.La volta està sustinguda per columnes i pilars. Els principals exemples són, les catedrals de Noyon (1150), Laon i Notre Dame de París (1160) Notre Dame (París)
- 26. NOTRE DAME DE ʴÍ
- 27. NOTRE DÂME DE ʴÍ
- 28. Interior de Notre Dâme de París
- 29. Vitralls de Notre Dâme
- 30. Arcbotants de Notre Dâme de París
- 31. òپ clàssic L’època considerada clàssica del gòtic s’inicia amb la catedral de Chartres , construida a començaments del segle XIII, a Chartres desapareix la galeria superior, obrint finestrals més grans, quedant reduïda la galeria a un petit trifori. Desapareix l’alternança de columnes i pilars per pilars que formen un ram de columnetes que s’obren formant els nervis de la volta. En aquest moment les catedrals van augmentant la seva altura fins arribar a cotes fins feia poc inimaginables com els 51 metres de la catedral de Beauvais. Els exemples més importants del gòtic clàssic, són: les catedrals de Reims, Amiens i Beauvais Catedral de Chartres (ja no hi ha galeria)
- 33. Interior Catedral de Chartres
- 37. Interior de la Catedral de Beauvais
- 38. òپ radiant A partir de la segona meitat del segle XIII no hi ha gaires innovacions tècniques, deixa d’augmentar-se l’altura de les catedrals, però a la vegada s’obren cada vegada més els murs fent vitralls més grans, fins a convertir els murs en un vitrall el que dóna a l’interior de l’edifici un aspecte fantàstic de llum i color. El màxim exponent del gòtic radiant és la Saint Chapelle de París (1242-1248) construïda sota la direcció de Sant Lluís de França i que tenia com a missió guardar les relíquies de Jesús (la llança i la corona d’espines), per tant va ser concebuda com un enorme reliquiari
- 39. òپ flamíger Ja durant el segle XV, la mitificació del món dels cavallers, on aquesta classe ja havia perdut el protagonisme en favor de la burgesia, el gust de l’aristocràcia per les llargues cerimònies i l’artificiositat d’aquestes va portar a un recarregament progressiu de la decoració a les construccions gòtiques, on ja no hi ha innovacions tècniques. Ajuntament de Lovaina (1448-1463)
- 40. òپ alemany El gòtic arriba molt aviat, ja al segle XII, les catedrals alemanyes són molt compactes, el que més accentua la seva verticalitat són les agulles, que a partir del segle XIV seran calades i donaran una de les característiques principals d’aquest gòtic. Catedral de Colonia (1248-1322)
- 41. òپ anglès Partint de models francesos construïts i dels propis models normands, el gòtic anglès serà profundament original. Per una banda són catedrals on destaca la seva horitzontalitat gràcies a que són molt allargades, amb amplis finestrals, especialment al presbiteri, ja que no hi ha absis substituït per un mur pla, buidat amb un gran finestral. Acostumen a tenir un gran cimbori, que es converteix un una important entrada de llum. Els nervis de les voltes paulatinament es van complicant fins arribar al dit gòtic perpendicular on els nervis de les voltes als sostres semblen un entramat de branques
- 42. òپ perpendicular: capella del Kings College de Cambridge (1466-1515) Lady Chapelle a l’Abadia de Westminster (1502-1509)
- 43. òپ italià No va arrelar gaire, és caracteritza pel seu classicisme, arcs poc apuntats o de mig punt, no hi ha arcbotants, finestrals petits, utilització de marbres de colors fent franges horitzontals el que augmenta l’horitzontalitat de l’edifici. Poca altura dels edificis, enquadrament de les rossasses i ús de decoració geomètrica.
- 44. Duomo de Florència: Santa Maria de les flors
- 45. Església de la Santa Croce (Florència)
- 46. Plaça de la Signoria (Florència)
- 47. Duomo de Siena
- 48. Duomo de Milà
- 49. òپ castellà: segle XIII Segueix els models que venen del nord de França: ús d’arcbotants, utilització de grans finestrals i per tant grans vidrieres, planta de creu llatina, ús de tres naus i fins a cinc, com a Toledo. Així, la catedral de Lleó, relacionada amb Reims, Amiens i Beauvais, té unes de les millors vidrieres d’Europa. La catedral de Burgos segueix els models de Reims i Bourges, si bé la seva altura és menor. La catedral de Toledo, la més original, destaca per la seva escassa altura i més gran amplada, el que la fa més horitzontal que els models francesos.
- 51. Catedral de León
- 54. Les peculiars característiques polítiques, socials i econòmiques de la corona Catalanoaragonesa, faran que l’art gòtic tingui un abast diferent: Intensa activitat comercial. Orde del Císter molt arrelat. òپ Mediterrani (segle XIV)
- 55. L’arquitectura òپ de Catalunya, València i Mallorca té unes característiques originals que la fan diferent del gòtic francès i que l’emparenten amb el gòtic meridional que es va desenvolupar al Llenguadoc. Les grans obres es van fer en el moment de màxim esplendor de l’economia medieval, durant el segle XIV. Característiques: Planta de saló: planta basilical però amb les tres naus amb la mateixa altura, per tant no tenen transepte. No hi ha arcbotants,però sí contraforts que es fiquen a l’interior de l’església i formen capelles Decoració molt austera, pràcticament inexistent Poques abertures als murs, finestrals petits. Edificis foscos El material bàsic és la pedra L’exterior sembla un bloc compacta, el que contrasta amb la verticalitat interior.
- 56. Es construeixen grans espais, harmoniosos en les seves proporcions, i amb suports i cobertes adequats a la funció de cada edifici. Entre els elements propis de l’arquitectura cistercenca, que assimila la tradició òپ catalana, cal esmentar, les grans sales cobertes per armadura de fusta a dues aigües, sobre grans arcs de diafragma, solució utilitzada a la gran sala del dormitori de Santes Creus, i adaptada a altres construccions civils de Catalunya i València. Els canvis ideològics, econòmics i socials van afavorirla diversificació de les finalitats de l’art (religiosa i civil). Continua la construcció d’edificis amb funció religiosa (catedrals, monestirs i convents),però guanya importància l’arquitectura civil, drassanes, llotges, ajuntaments i palaus
- 57. Els cistercencs funden molts de monestirs. Poblet, Santes Creus, Vallbona de les Monges (paper important en repoblació de la Catalunya Nova). Aixó significa l’entrada d’un nou concepte arquitectònic, on l’austeritat impedia la decoració dels edificis, però afavoria l’avanç cap un estil nou, el gòtic. Les ogives, els arcs apuntats, i les alçades més grans de les naus van ser els primers símptomes arquitectònics importats de França.
- 58. Segles XIV i XV, hi ha un avanç d’aquest art. Comença a predominar l’horitzontalitat sobre la verticalitat. Catedrals llargues. La distribució interior és molt intel·ligent, intenta resoldre problemes pràctics, com el de la comunicació i la visibilitat entre els fidels i l’oficiant. La diferència d’alçada de les tres naus és mínima, cosa que fa innecessaris els arcbotants, però s’han de reforçar els contraforts, entre els quals es disposen les capelles laterals. La Catedral de Mallorca n’és una excepció. Des de fora no es veuen els contraforts. Paràmetres molt llisos, amb motllures petites. Gran simplicitat que dóna solemnitat als edificis. Finestres molt esveltes, però petites.
- 59. Es prescindeix de la excessiva ornamentació, i els edificis guanyen en perfecció tècnica. Poc predomini de la verticalitat en benefici de la horitzontalitat. El transsepte tendeix a desaparèixer. Preocupació: la creació d’un espai unitari, diàfan, amb el mínim de separacions visuals que compartimenten la planta de l’edifici. Arribant, així, a la planta de saló de nau única o tres naus. Tipología més comú: de una a tres naus. Poca diferència de l’altura entre naus (saló). Reducció dels arcbotants, a l’interior els suports molt estrets a les arcades de separació de les naus. Reforçament dels contraforts. Reducció, en alguns casos, del claristori. Edificis més obscurs. Els vitralls redueixen el seu tamany.
- 60. Santa Maria del Mar (1329-1383)(Façana i interior)
- 61. Església de proporcions esveltes. Planta de saló, de 3 naus d’altura similar, separades per pilars prismàtics (esvelts i octogonals). Característica més notable del gòtic mediterrani: la capacitat de construir espais unitaris, a diferència del gòtic clàssic francès i castellà, que tendeixen a la compartimentació. Es relaciuona amb l’expansió dels ordes mendicants dels franciscans i dominicans, que requerien per predicar espais amb bona acústica i sense interrupcions visuals. Tot l’espai interior està il·luminat per vidrieres. Es caracteritza per una gran austeritat espacial, sobri amb un gran efecte ascensional. Edifici lògic i científic. Harmoniós. Combina la enginyeria racional del sistema constructiu i la plàstica, cercant un espai interior ampli i unitari.
- 63. Palaus i arquitectura civil a Barcelona
- 64. Plaça del Rei i Saló del Tinell
- 65. Hospital de la Santa Creu Actual Biblioteca de Catalunya
- 66. Drassanes
- 71. Llotja de València (segle XV)
- 73. Llotja de València Interior (obra de Pere Compte)
- 74. LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494)
- 75. Catedral de Palma de Mallorca
- 76. SA L LOTJA DE P ALMA DE M ALLORCA
- 77. ARQUITECTURA Òձ䴡 CASTELLANA AL SEGLE XV: L’activitat constructiva és aclaparadora. Senzillesa constructiva i complicació ornamental: voltes estrellades, arcs conopials i mixtilínis Decoració profusa però limitada a punts molt concrets. Les inflències provenen del Països Baixos. Arc conopial Arc mixtilini Volta estrellada
- 78. Dos etapes: Abans dels RRCC: l’arquitectura es manté bastant clara de formes i amb poca decoració. * Catedral de Sevilla * Catedral de Salamanca * Catedral de Segòvia Estil Isabelí o Reis Catòlics: sobrecarregament de la decoració. Les cobertes assleixen una gran complicació, multiplicant-se els nervis, voltes estrellades, calades, etc. Abunden els arcs mixtilinis. * Agulles de la Catedral de Burgos * Església de San Juan de los Reyes (Toledo) * Capella funerària del Condestable a la Catedral de Burgos
- 81. Catedral nueva de Salamanca
- 83. Agulles i cimbori de la Catedral de Burgos
- 84. Capella funerària del Condestable a la Catedral de Burgos
- 85. Església del Monestir de San Juan de los Reyes (Toledo)
- 86. Art romànic Arc de mig punt. Volta de canó. Parets molt gruixudes. Predomini de la línia horitzontal. Decoració poc abundant i austera. Poques obertures, i petites. Interiors recollits, tancats i foscos. Art gòtic Arc apuntat. Volta apuntada amb arcs creuats. Parets més primes. Predomini de la línia vertical. Decoració més abundant i rica. Molts i grans finestrals amb vidrieres de colors. Interiors amplis i lluminosos.