�ݺ�ߣ

Creixement de la producció agrícola  economia de mercat urbana. Revitalització de les ciutats  ciutadans burguesos. Gremis: fixaven els preus i no permetien que un artesà treballés sense estar inscrit en el gremi corresponent. Comerç internacional: dues àrees Mediterrània: beneficiada per les croades i la psoterior expansió del món cristià  espècies, sedes i perfums procedents d’Orient. La mar del Nord i la mar Bàltica  Hansa (Lübeck, Hamburg, Bruges, Gant): lliga per a defensar els seus objectius econòmics. Primeres activitats financeres pròpies d’una economia precapitalista.

Àmbit social: societat camperola Noblesa i clergat  estament privilegiat Burguesia  independent del senyor, la iniciativa personal possibilitat l’ascens social. Esglèsia  crea ordes més apropiats a les ciutats: Sant Domènec de Guzmán y Sant Francesc d’ Assís. Ámbit polític: Europa en fase de construcció dels Estats moderns. Els monarques, amb el suport de la burguesia, van augmentar el seu poder, dominant la noblesa. Les ciutats burgueses: govern autònom. Organitzats amb ajuntaments i consells municipals. Ámbit cultural: fundació de les universitats  cultura de creixent carácter laic i cosmopolita, allunayada dels monestirs.

“ La ciudad de Venecia es muy populosa y de gran extensión en círculo, y casas muy apretadas […]. En esta ciudad hay muchas iglesias y monasterios muy ricos. […]. El principal y mayor es la iglesia de San Marcos. […] Y enfrente hay una gran plaza […], y en torno, todas las casas encaramadas y porticadas, y allí cada jueves se hace mercado. […] En un lado hay una torre, […] y allí están las campanas ya conocidas que tañen tal a misa, tal a la oración de la noche, tal al concejo de plegaria, que dicen por ayuntamiento, y cuando quieren armar la flota. […] Entre estas columnas y la iglesia de San Marcos está el gran palacio de la Señoría”. TAFUR, Pero: “Andangas e viajes por diversas partes del mundo ávidos”, en VIVES, José: Andanzas y viajes de un hidalgo español (Pero Tafur, 1436-1439) , Barcelona.

Reforma cistercenca: Senzillesa arquitectònica i ornamental. Arquitectura protogòtica bàsicament monacal. Capçalera rectilínea i absis de planta quadrangular  equilibri de les formes. Manté elemants romànics (arc de mig punt i voltes de canó) però introdueixen l’arc ogival i la volta de creueria. Amb el temps l’ordre cistercenc va acumular una important riquesa i va acabar constuint esglésies tan monumentals com les que abans havia criticat.

“ Deixo de banda les inmenses alçàries de les esglèsies, les desmesurades llargàries, les amplàries innecessàries, les sumptuoses decoracions, les curioses pintures, que fan girar les mirades dels fidels i que n’impedeixen la devoció […] Quin fruit […] exigim d’aquestes coses: l’admiracio dels babaus i la satisfacció dels simples? […], i més s’admira la bellesa que no pas es venera la santedat”. Bernat de Claravall, Apologia de Guillem de Saint Thierry .

Les construccions del Císter es van estendre per tot Europa, especialment per França, on va tenir origen.

Ubicació de les principals catedrals gòtiques

Elevació i lluminositat El mur perd la seva funció de suport  creació de grans obertures. Dos elements fonamentals: l’arc ogival i la volta de creueria. ARC OGIVAL: càrregues laterals menors que el de mig punt, alhora que resulta més lleguger i dinàmic. Evolucionen en la seva forma fins a derivar en els anomanats ARCS CONOPIALS i CARPANELLS.

VOLTA DE CREUERIA: encreuament de dos arcs ogivals, transmet la càrrega de la volta a quatre punts. La volta de creueria está formada per dos elements: l’ esquelet i la plementeria. ESQUELET : el conformen arcs creuats diagonalment juntament ambs els formers i els faixons PLEMENTERIA : Panys que tanquen els espais entre els nervis. La més sezilla  quadripartida S’afegixen nervis i sorgeixen la sexpartida, la de tercelets i l’estrellada.

Volta de tercelets Volta estrellada

Pilars  arregleguen els nervis de les noves voltes. Bossellets  fines columnes adossades als pilars. Si els projectem cap a l’exterior trobem els contraforts. Contraforts  suporten la càrrega de la volta. Es separen del mur mitjançant els arcbotants. Arcbotants  transmeten les càrregues laterals cap a ells i alhora permeten la canalització de l’aigua de la teulada. Pinacle  Remata el contrafort i contraresta l’empenyiment oblic que hi exerceixen els arcbotants. Vitralls  substitució dels murs per grans vitralls decorats que donen claredat als espais interiors.

CONTRAFORTS, PINACLES I VITRALLS

ARCBOTANTS, CONTRAFORTS, PINACLES I VITRALLS

Es perfeccionen els castells però és en els palaus urbans, residències dels nobles i de l’altra burguesia, on es produeixen les majors innovacions. Creix l’interés per la construcció d’hospitals, d’ajuntaments i de llotges. Palau Ducal de Venècia (1309-1442)

Palau de la Senyoria de Florència (1299-1314) Llotja de Ypres (segles XIII-XIV), Bélgica

Catedral com a màxim exponent. Planta longitudinal, amb tres o cinc naus. Incorpora creuer, que es pot allunyar de la capçalera fins a arribar a situar-se en el centre de l’esglèsia. Capçalera poligonal on se situen el presbiteri, el deambulatori i les capelles exteriors. Nau central més alta que les laterals.

Apareix el TRIFORI  estreta galeria oberta sobre la qual es disposa una filera de finistres anomenada CLARISTORI. La decoració s’estén amb generositat a les façanes. CUCULLA  la façana principal acostuma a estar flanquejada per torres cobertes amb terrasses o amb un cos apitamidat anomenat cuculla. GABLETS  Motllures anguloses que es col·loquen sobre els arcs de les portalades. ROSASSES  obertures circulars calades i tancades amb vitralls de gran espectacularitat.

“ La belleza de las iglesias no se debe solo al magnífico partido que los constructores sacaron de su arquitectura para responder a las aspiraciones religiosas de las muchedumbres, sino también a la atmósfera cálida, coloreada, irreal que dan al interior las espléndidas vidrieras que guarnecen las ventanas. Los fieles se sienten allí al abrigo, lejos de los males de la Tierra, en la paz que preludia los gozos del Paraíso. Los altos vanos abiertos para dejar pasar una luz abundante, luz de esencia divina, respondían también al amor de nuestros antepasados por la vidriera, donde hallaban en el azul del cielo los grandes temas del Antiguo y Nuevo Testamento, y las historias de los santos que habían admirado en época romántica, pintadas sobre los grandes muros desnudos”. HUYGHE, B.: El arte y el hombre . Madrid, Planeta, 1996

“ Lancemos una mirada sobre una catedral gótica. Veremos, por decirlo, un movimiento vertical petrificado, el cual la ley de la gravedad parece anulada. Veremos un movimiento de inaudita fuerza, dirigido hacia arriba, opuesto a la natural dirección de la gravedad pétrea. No hay muros; no hay masas que nos den la impresión de realidad firme y material. En vano, buscamos una indicación que aluda a la relación entre carga y fuerza. Dijérase que aquí ni hay carga. Solo percibimos fuerzas, fuerzas libres, irreprimidas, fuerzas que se lanzan a lo alto con indecible aliento. Es bien claro que aquí la piedra ha quedado despojada de su peso material, que aquí la piedra sustenta una expresión insensible, incorpórea, que aquí la piedra está como desmaterializada ”. WORRINGER, W.: La esencia del estilo gótico . Buenos Aires, Nueva Visión, 1973

L’ARQUITECTURA EUROPEA França: el gran difusor

A l’Illa de França, prop de París. Primera meitat de lsegle XII Doble girola i capelles radials Capçalera oberta, lleugera i lluminosa

ABSIS Vista des del costat sud

FAÇANA OCCIDENTAL I LÍNIES BÀSIQUES D’EQUILIBRI EN LA SEUA ORGANITZACIÓ

NAU CENTRAL Detall de la nau central, absis i creuer

Época clàssica de l’arquitectura gòtica francesa  segle XIII Diferència d’alçaria entre la nau central i les laterals. Ubicació del creuer gairebé en el centre. Supressió de la tribuna. Protagonisme dels vitralls Presència de dues torres flanquejant l’entrada principal. Amplitud de la capçalera

Volta de la nau centrall y vitralls del presbiteri

Detall d’arbotants Detalls de contraforts

INTERIOR CAP A L’ENTRADA DETALL DEL TRIFORI

ALÇAT DE LA NAU CENTRAL VOLTA DEL CREUER I DE LA NAU I DEL TRANSEPTE

Segona meitat del segle XIII. Increment de la decoració. Es guaya esveltesa i lluminositat. Els murs han desaparegut substituïts per inmensos vitralls que arrenquen gairebé del terra.

VISTA DEL PIS INFERIOR VISTA DEL PIS SUPERIOR

DETALL DEL PIS SUPERIOR AMB ELS SEUS VITRALLS VOLTES DEL PIS SUPERIOR

Segle XV – Gòtic flamíger Decoració exuberant

L’arquitectura gòtica anglesa Evolució en tres fases succesives: Gòtic primitiu Gòtic decoratiu o ornamental Gòtic perpendicular

Gòtic primitiu Importació d’elements francesos que es juxtaposen a caràcters locals (segle XIII): Desenvolupament longitudinal Capçaleres planes Doble creuer Sensació d’horitzontalitat. Destaquen les catedral de Lincoln, Salisbury i Canterbury Les façanes, concebudes a manera de gran teló, no es corresponen amb l’espai interior. S’accedeix per unes reduïdes portes.

El gòtic decoratiu o ornamental Propi del segle XIV Presència de guarniments corbs i ondulats Les voltes multipliquen els nervis A les finestres hi abunden les traceries Són propies d’aquest període: Ely, Gloucester, Wells i Exeter.

Gòtic perpendicular Fi del segle XIV Predomina la línea vertical sobre la corba. El mur es substitueix per grans finestrals. Es generalitzen l’arc tudor (molt rebaixat) i la volta de ventall o palmada. Obres més significatives: A les universitats d’Oxford i Cambridge A la capella de Saint Goorges del castell de Windsor. A la capella d’Enric VII de l’abadia de Westminster.

KING COLLEGE, CAMBRIDGE Volta de ventall de la capella del King’s College

L’arquitectura gòtica a Alemanya Molta influència francesa per la seva proximitat. Gran alçària delsedificis. Agulles o fletxes de rica traceria calada per a rematar les torres. Es generalitza la volta estrellada i la volta reticular (els nervis tracen una xarxa romboidal).

VOLTA RETICULAR – MONASTERI DE MAULBRONN

Primeres construccions  S. XIII (arrelament del romànic). Construccions més importants: L’ església de Santa Isabel de Marburg Iniciada el 1235. Tres naus de la mateixa alçària. Cateral de Colònia La més francesa de totes. Iniciada el 1248 i acabada en el segle XIX en un estil neogòtic. Va respectar els plans originals. Catedral d’Estrasburg Actualment en territori francès.

�䰿��Ò��

ESTRASBURG Portalada central i rosassa – 1932-1399 Gran agulla de pedra calada i arquets i bossellets.

Segle XIV: Planta de saló: naus de la mateixa alçària i gran espaiositat Torre de gran envergadura Exemples: Catedral de Sant Esteve de Viena i catedral d’Ulm. ULM

Les peculiaritats del gòtic italià El retard amb què el gòtic va arribar a Itàlia i la seva escasa difusió van afavorir que en el segle XV s’iniciés la nova estérica renaixentista.

CARACTERÍSTIQUES Persistència del classicisme. Ús de l’ arc de mig punt o lleugerament ogival. Absència d’ arcbotants. Importància del gablet. Finestres petites i escasses. Tendència a l’horizontalitat. Ús de marbres policroms. Predomini de les cobertes de fusta

L’ arquitectura italiana se centra en les construccions civils. Dues variants: La manera toscana: El palau toscà sembla una fortalesa. Poques i petites finestres. Merlets i una elevadíssima torre de planta quadrada. Exemples més significatius: la Signoria de Florència i l’Ajuntament de Siena. La manera veneciana: Més calada i transparent. Destaquen els elements ornamentals. Exemples més significatius: palau dels Duxs i Cà d’Oro. Construccions religioses: Catedral de Florència i de Siena.

Signoria de Florència Ajuntament de Siena

L’arquitectura gòtica a Espanya Segle XII-XIII  Inicis del gòtic a Castella i Aragó. Segle XIV  El gòtic mediterrani, sobretot Catalunya. Segle XV  plenitud del gòtic

CATEDRAL DE BURGOS Iniciada el 1221 Consta de tres naus, profund presbiteri, girola i capelles absidials. Respecte de les franceses presenta menys alçària.

Façana occidental Vista desde l’absis i cimbori

Voltes de la nau central Volta del creuer Transepte

Iniciada al 1226, sota el regnat de Ferran III de Castella. Les seves cinc naus s’estructuren de manera original en trams quadrats i rectangulars. Elements molt típics del gòtic peninsular com: El presbiteri menys profund (perquè el cor passa a la nau central). Increment de capelles a la capçalera. Torres adossades a les naus (no al seu damunt). Ús d’arcs lobulats i creuats en el trifori. CATEDRAL DE TOLEDO

Conjunt façana occidental Detall façana occidental

Nau central Detall de l’ interior

CATEDRAL DE LLEÓ Iniciada a mitjan segle XIII La més francesa de les catedrals peninsulars Incorpora grans finestrals tancats amb vitralls que atorguen a l’ interior una lluminositat radiant de colors verds, ocres i grocs.

Lateral sud i absis Detall de l’absis

Nau central en direcció a l’ absis Vista desde el transepte

Detall dels vitralls de la nau central Voltes de la nau central

GÒTIC MEDITERRANI L’ Impuls constructiu es trasllada, sobretot, a Catalunya. Tendència a l’ horitzontalitat. Gust per l’ austeritat. Exemples: Catedral de Barcelona Catedral de Girona – una única nau. Catedrals de Tortosa i de Palma de Mallorca. Temple de Santa María del Mar, a Barcelona. Arquitectura civil: llotges o mercats de València i Palma de Mallorca  important gràcies a l’apogeu económic pel comerç marítim

BARCELONA Iniciada a la fi del segle XIII. Tres naus. La central més ampla i les laterals de la mateixa alçària.

GIRONA “ Pere ça Coma, picapedrero de Girona y maestro de la fábrica de dicha iglesia […], sostiene que la obra es estable, firme y sin peligro si es hecha y continuada con una sola nave, tal como ahora se sigue y se continúa, y puede permanecer y sostenerse sin peligro; el que expone no acepta de ninguna manera que la obra sea cambiada, sino por el contrario que sea hecha y continuada con una sola nave”. TERES, R.: La renovació de l’ escultura gòtica a Barcelona a l’entorn de 1400 , en YARZA, Joaquín: Fuentes de la Historia del Arte I . Madrid, Historia 16, 1997.

Pilars, voltes, capelles entre contraforts i vitralls

PLENITUD DEL GÒTIC Segle XV  maduresa del gòtic. Primera meitat: formes clares i poc decoratives. Exemples: Catedrals de Múrcia, Oviedo i Pamplona. Amb els Reis Catòlics: febre decorativa, utilització de voltes estrellades i arcs conopials  estil isabelí o flamíger.

Alçat de la nau central Volta del creuer Arcbotants i contraforts

1. Trets de l’ escultura gòtica Naturalitat i realisme vs carácter simbòlic, hieratisme i goemetrització del romànic. Temática: continúa essent religiosa però amb més carácter naratiu. El cos de Jesús a la creu mostra el dolor i el patiment i inspira compassió. María amb aspecte més maternal o amb dolor quan rep el cos mort del seu Fill. Nous espais: no se centra en portalades. Torres, pinacles i cimborris. També en sepulcres, retaules i carreus.

FRANÇA: Temes: Judici Final  El sever Pantocràtor dóna pas a un Déu bondadós. Escenes de la vida de la Mare de Déu. Al segle XIV els artistes se centren en els sepulcres i en la decoració de capelles i altars. L’ escultura s’ allibera de l’ arquitectura. Les figures s’ allarguen i es relacionen més entre elles tot buscant una major naturalitat. El millor exponent d’ aquest estil realista  CLAUS SLUTER.

CHARTRES Portalada occidental: portalada reial

Estautes-columnes: conjunt i detalls

Muntants de la portalada central i detalls

Verge del mainell o trancallums Portalada del Judici Final

CLAUS SLUTER El Pou de Moisés Apareixen diverses figures de profetes Portalada de la Cartoixa de Champmol

Tomba de Felip l’ Ardit Presenta el duc jacent envoltat de ploraneres i encaputxats.

ALEMANYA: Peculiar expressionisme pel qual no es dubta a sacrificar la bellesa formal. Hi predomina la talla de fusta policroma. Temes: La Pietat i el Crucificat  terrible dramamtisme. La Mare de Déu amb el Nen és tractada amb una gran dolçor. ANGLATERRA: No es concentra a les portalades. Cobreix les façanes amb estàtues dretes i sedents. Art funerari  a més de pedra, s’ utilitza el bronze. En el segle XIII el difunt apareixia jacent, però en el segle XIV es mostra agenollat. Creació de la figura del plorant.

Estatues de la portalada de la catedral de Estrasbug (Major expressivitat que en Reims). Muntants de la portalada central de Reims

ITALIA: Pervivència de les formes clàsiques  escassetat d’ exemples importants. Pisa i Siena: NICOLA PISANO Trones del baptisteri de Pisa i de la catedral de Siena Florència: ANDREA PISANO Primeres portes del Baptisteri: 28 relleus bíblics de composició senzilla, realitzats sobre bronze. Decoració del Campanile de la catedral amb relleus dissnyats per Giotto. Pisano. El Baptisme e Crist. 1330. Portes del Baptisteri, Florència.

3. L’ escultura gòtica peninsular BURGOS PORTALADA DEL SACRAMENTAL - Portalada més antiga de les catedrals castellanes. Hi destaca la incorporació de l’estàtua-columna en el mainell

Portalada nort del transepte o del Judici Final

Detall timpà – Crist Jutge envoltat per la Verge, Sant Joan i àngels. Detall timpà: elegits, porta del cèl, passatge d’ ànimes i condemnats

LLEÓ Portalada del Judici Final

1. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES Reducció dels murs  disminució de la pintura mural. Nous suports  Plans que conformaven els retaules. Desenvolupament de la miniatura. Temática majoritariament religiosa però també temes profans. Figures més expressives i naturals Fons neutres i daurats

2. ESTIL ITALOGÒTIC Figures amb més vitalitat i dinamisme Volum i perspectiva A Itàlia es va mantenir la pintura mural sobre altres tècniques, encara que també es va cultivar la pintura sobre taula i miniatura A començament del Trecento són dues les principals escoles italianes: la de Florència (Giotto) la de Siena (Duccio Buoninsegna [ Il Duccio ] i Simone Martini).

L’ escola de Florència: Giotto A Florència destaca Giotto de Bondone (1266-1337) Va aconseguir captar la PERSPECTIVA: representació d'un espai tridimensional en el pla, encara que no del tot correcte. Va estudiar l' ANATOMIA , sempre en funció de l'expressió. Va utilitzar la LLUM com a element determinant per a la tonalitat cromàtica. S'inspirava en la naturalesa, obtenint una pintura NATURALISTA , allunyada de l'aparença dels fons plans dels estils anteriors. Va pintar sobretot FRESCOS , com: els de la esglèsia de l'Arena o capella Scrovegni, a Pàdua. els de les capelles de l'església de la Santa Croce, a Florència els de la Basílica superior de Sant Francesc, a Assís

Capella Scrovegni (1304-1306) Vista general cap a la capçalera Vista general cap a l’ entrada

Detall de la organització en quadres

Lamentacions sobre el cos de Crist mort

Basílica superior de Sant Francesc, a Assís

L’èxtasi de Sant Francesc (1297-1300)

La predicació a les aus (1297-1300)

La mort de Sant Francesc (1300)

Escola més important del segle XV. Es vincula a una societat burguesa enriquida gràcies al comerç i a la indústria tèxtil a les principals ciutats de Flandes: Bruges i Gant. Els iniciadors de l’ estil foren els germans VAN EYCK, Jan i Hubert.  Políptic de l’ Anyell Místic a l’ esglèsia de Sant Bavon de Gant (1426-1432). Jan VAN EYCK  El matrimoni Arnolfini, 1434. Oli sobre taula. Galeria Nacional, Londres: La pintura flamenca es reconeix pel seu realisme, el gust pel detall, l’ interés pel paissatge i el retrat i les escenes quotidianes. 3. ESCOLA FLAMENCA

Políptic de Gant o de l’Anyell Místic, tancat (1425-1432)

Detall dels donants, Joos Vyd i la seua esposa Isabelle Borluut

Políptic de Gant o de l’Anyell Místic, obert (1425-1432)

Detall de Déu Pare i de la corona situada als seus peus

Detall dels àngels cantors i dels àngels músics

Taula central inferior amb "L'Adoración de l’ Anyell"

Detalls del paisatge del fons de la zona inferior

ROGER VAN DER WEYDEN Temes patètics: les figures s'agiten dolorides, amb els rostres enrogits i les mans crispades, centrant-se en ells l'interés. Per esta raó desapareixen ben sovint els fons dels paisatges, que solen ser sustituits per fons d'or llisos . Obra més significativa: el Devallament del Museu del Prado: Distinció entre la pal·lidessa "mortal" de Crist i la pal·lidesa "esvaïda" de la Mare de Déu. Les diferents actituds de dolor dels personatges profund estudi psicològic Enrogiment del rostre de Maria Magdalena produït pel plor.

Fins a 1516, data de la seua mort, va realitzar les més estranyes composicions, on mesclava la realitat i la fantasia . Patent simbolisme que ha donat lloc a moltes interpretacions. La pintura com: A crítica social de la seua época. Lecció moralitzant Reflex d’un món oníric Plasmació de la doctrina adamítica (secta que practicava el nudisme, defensava la unió lliure i negava el pecat carnal). Obres més importants: El carro de fenc El jardí de les delícies Hieronymus van Aken, El Bosch

TRÍPTIC EL CARRO DE FENC (1500-1502). Museu del Prado. Tancat representa la visió del Camí de la Vida Es poden veure al·legories moralitzadores i crítica social, sobretot quan la seua temàtica va estar inspirada en el text d'Isaïes que proclamava que "tota la carn és com el fenc i tota glòria és com l'herba dels prats" .

Obert representa "L'origen del pecat, la seua prolongació en este món i el castic després de la mort”

Representació del proverbi "El món és un carro de fenc, del qual cadascú pren el que pot"

El Paradís Terrenal amb l'origen del pecat L'infern, amb el castic després de la mort

A través de les seues tres taules (la Creació , el món i l'infern ) podem observar simbolismes no tan clarament moralitzadors ni crítics, com: els múltiples grups nus d'ambdós sexes (idea de llibertat sexual). les nombroses representacions de maduixes i mores (tradicionals al·legories dels delícies terrenals). els hòmens nus cavalcant sobre animals i monstres (simbolisme del ser humà portat pels seues passions carnals). TRÍPTIC EL JARDÍ DE LAS DELÍCIES (1503-1504). Museu del Prado Tancat representa "La creació del món"

Obert representa: "El Paradís terrenal", "El Jardí de les Delícies" i "L'infern musical"

Panell central amb "El Jardí de les Delícies"

Detall de la Font dels Quatre Rius del Paradís Terrenal

Detall de la Cavalcada del Desig entorn a la Font de la Joventut

Detall d'una bola transparent que evoca la fugacitat del plaer

Hòmens i dones amb cireres i maduixes símbols del desig carnal

El Paradís Terrenal L'infern musical

�ݺ�ߣ

Art gòtic

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (11)

Similar to Art gòtic (20)

More from Ana María Martínez Navarrete (6)

Art gòtic