More Related Content
What's hot (20)
Similar to 5 regnes (20)
5 regnes
- 1. LA VIDA EN UNA GOTA D’AIGUA (microscòpics) 6.1 DESCRIPCIÓ DELS CINC REGNES 1. REGNE DELS MÃ’NERES Formen part d'aquest grup els cianobacteris, anomenats també algues cianofÃcies, i els bacteris. Són els éssers vius més simples i més antics. Són organismes microscòpics, unicel·lulars o colonials, amb estrucutra cel·lular procariota. La cèl·lula procariota té una organització molt senzilla, no té un nucli diferenciat. 1.1 Bacteris. Dins d’aquest grup hi ha una gran varietat de formes de vida. Podem trobar bacteris a qualsevol lloc: a l'aire, al sòl, al gel, a l'aparell digestiu dels animals, a la nostra pell ... Exerceixen un paper fonamental en els ecosistemes perquè presenten una gran diversitat de metabolismes. N'hi ha que són autòtrofs, uns fotosintetitzadors i d'altres que obtenen l'energia a partir de la descomposició de sals minerals. Molts són heteròtrofs i, dins d'aquests, n'hi ha de simbiòtics, de comensals, de parà sits i de sapròfits. Aquests darrers són molt importants, car descomponen la matèria orgà nica morta. N'hi ha que necessiten oxigen per viure, són aerobis, però també n'hi ha que no necessiten oxigen, són anaerobis, com ara els que poden instal·lar-se a ferides fondes i brutes i causar el tètanus. Alguns bacteris poden viure a temperatures de 80 o C en aigües termals, o per sota els 0 o C als pols, o en condicions d'alta salinitat o acidesa, que cap altre organisme no suportaria. És caracterÃstica d'aquest grup la rapidesa de reproducció: algunes espècies es divideixen en vint minuts, és a dir, cada vint minuts hi ha el doble d'individus. 1.2 Cianobacteris Tots són fotosintetitzadors. A les primeres etapes de la història de la vida ells eren els éssers fotosintetitzadors dominants i la seva activitat va enriquir progressivament la Terra d'oxigen. Viuen tant en aigua salada com en aigua dolça. Oscillatoria Microcystis (microscòpics) Camp d’Aprenentatge del Bages
- 2. LA VIDA EN UNA GOTA D’AIGUA 6.1 DESCRIPCIÓ DELS CINC REGNES (continuació) 2. REGNE DELS PROTOCTISTS Aquest grup inclou bà sicament les algues i els protozous. Són organismes unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cèl·lules eucariotes (tenen nucli diferenciat i una organització més complexa que les procariotes). Els organismes pluricel·lulars, tot i que poden arribar a tenir grans dimensions, com en el cas de les algues, mai formen teixits diferenciats. És a dir, malgrat que externament semblin un individu, en realitat són un conjunt d'individus independents: no hi ha especialització, cada cèl·lula fa totes les funcions vitals. És un grup heterogeni en el qual hi trobem organismes autòtrofs i altres heteròtrofs. Tots ells són aerobis. 2.1 Algues Viuen en el medi aquà tic o en ambients molt humits, tant d'aigua dolça com salada. Són totes fotosintetitzadores (autòtrofes). Són la base dels ecosistemes aquà tics, els productors primaris, i la principal font actual d'oxigen de la Terra. Les algues es classifiquen segons els pigments que contenen a més de la clorofil·la, aixà hi ha les algues verdes, brunes, vermelles ... Segons la seva organització morfològica n'hi ha d'unicel·lulars i de pluricel·lulars, de fixes i de lliures. Les lliures poden ser immòbils, són arrossegades pels corrents de l'aigua, o bé n'hi ha que es desplacen mitjançant cilis o flagels. Les algues unicel·lulars constitueixen el fitoplà ncton. Alga pluricel·lular fixa Alga unicel·lular lliure (microscòpica) Camp d’Aprenentatge del Bages
- 3. LA VIDA EN UNA GOTA D’AIGUA 6.1 DESCRIPCIÓ DELS CINC REGNES (continuació) 2. REGNE DELS PROTOCTISTS (continuació) 2.2 Protozous Són organismes unicel·lulars, alguns colonials, i generalment microscòpics. Són tots heteròtrofs i solen estar dotats de gran mobilitat. Viuen en medis aquà tics o molt humits. Les seves formes de vida són molt variades: n'hi ha de depredadors, de parà sits, de simbionts i de sapròfits (la majoria tenen aquest tipus d'alimentació). Es divideixen en diversos grups. Els més importants són: • Rizòpodes: Es desplacen i capturen les seves preses per mitjà de pseudopodis. Poden ser d'aigua dolça o salada. • Ciliats: Es desplacen grà cies als nombrosos cilis que recobreixen tota la cèl·lula. El seu moviment és molt rà pid. • Flagel·lats: Es desplacen per mitjà d'un o de pocs flagels. Alguns són parà sits humans. • Esporozous: Són tots parà sits. Són immòbils. Es reprodueixen per espores. Rizòpode Ciliat Flagel·lat (microscòpics) Camp d’Aprenentatge del Bages
- 4. LA VIDA EN UNA GOTA D’AIGUA 6.1 DESCRIPCIÓ DELS CINC REGNES (continuació) 3. REGNE DELS FONGS En aquest grup hi trobem els llevats, les floridures i els bolets. Són organismes eucariotes amb cèl·lules que presenten una paret cel·lular de quitina que els dóna rigidesa. Poden ser unicel·lulars, com els llevats, o pluricel·lulars però mai formen teixits. Gairebé tots són terrestres. No realitzen la fotosÃntesi, tots són heteròtrofs. La majoria són sapròfits (com els descomponedors del bosc o d'aliments emmagatzemats), altres són simbionts (com el cas dels lÃquens) i altres són parà sits (per exemple de les plantes o de la pell de les persones). Es reprodueixen per espores. En germinar, les espores formen uns filaments anomenats hifes, que s'ajunten i entrellacen formant el cos del fong anomenat miceli. El miceli és per on s'alimenta el fong i dóna lloc als òrgans reproductors. Normalment el miceli és dins del sòl, i del fong només veiem l'òrgan reproductor, que en un fong superior és el que coneixem com a bolet. Floridura (molt augmentada) Bolet Els lÃquens són uns organismes resultants de la simbiosi entre una alga i un fong. L'alga fa la fotosÃntesi, és a dir, fabrica l'aliment, i el fong serveix per fixar-se al substrat i per absorvir l'aigua i les sals minerals. Junt amb les molses (del regne vegetal), els lÃquens són colonitzadors de les roques nues, on contribueixen a formar la primera capa de sòl. Dos tipus de lÃquens Camp d’Aprenentatge del Bages
- 5. LA VIDA EN UNA GOTA D’AIGUA Molsa (augmentada) 6.1 DESCRIPCIÓ DELS CINC REGNES (continuació) 4. REGNE VEGETAL Són organismes eucariotes, pluricel·lulars, amb teixits diferenciats. Són autòtrofs, ja que grà cies a tenir clorofil·la poden realitzar la fotosÃntesi. Les cèl·lules tenen una paret cel·lular de cel·lulosa. Mai no es desplacen activament. El regne vegetal es divideix en dos grans grups: les plantes amb flors i les plantes sense flors. 4.1 Plantes sense flors 4.1.1 Briòfits Són els vegetals més simples. Dins aquest grup els més corrents i coneguts són les molses. Absorbeixen aigua per tota la superfÃcie de la planta i no tenen vasos conductors. La diferenciació de teixits és molt primitiva. La seva reproducció alterna una fase asexual per espores, amb una fase sexual, amb gà metes. Necessiten aigua per la fecundació i per això viuen en ambients humits i força ombrÃvols. 4.1.2 Pteridòfits Els més coneguts són les falgueres. Ja tenen una estructura d'absorció d'aigua, les arrels, i també tenen vasos conductors. Tenen teixits ben diferenciats. Estan formats per arrels, tiges i fulles, amb unes funcions ben diferenciades. La seva reproducció també és alternant, amb una fase asexual per espores i una fase sexual. Encara depenen de l'aigua per la fecundació. Per això també es troben en ambients humits i ombrÃvols. Fa uns 300 milions d'anys van ser els vegetals dominants a la Terra i van formar boscos amb diferents formes arbòries. Falguera Camp d’Aprenentatge del Bages
- 6. LA VIDA EN UNA GOTA D’AIGUA allargassades i amb els nervis paral·lels, 6.1 DESCRIPCIÓ DELS CINC REGNES (continuació) 4. REGNE VEGETAL (continuació) 4.2 Plantes amb flors Totes es reprodueixen sexualment a partir d'uns òrgans especialitzats, les flors, que esdevindran llavors. Ja no els cal l'aigua per la fecundació, fet que els permet viure gairebé a tot arreu. Tenen arrels, tiges i fulles amb vasos conductors. La diferenciació en teixits és mà xima. 4.2.1 Gimnospermes Pi pinyer Gairebé totes són arbres, que fan pinyes o cons; per això es diuen també conÃferes. Els cons porten flors molt reduïdes, i les llavors queden protegides per les esquames de les pinyes, però no estan tancades dins un fruit. Les fulles sovint tenen forma d'agulla, com ara els pins, avets, cedres. La majoria són de fulla perenne. 4.2.2 Angiospermes Són les plantes més abundants, evolucionades i diversificades. Les flors tenen ovari i la llavor queda envoltada per un fruit complex. N'hi ha de fulla perenne i de fulla caduca. Es subdivideixen en dos subgrups: - monocotiledònies: són plantes gairebé totes herbà cies (les palmeres, que són arbres, en són l'excepció). Tenen les fulles com per exemple els cereals, la canya o el canyÃs. - dicotiledònies: són plantes herbà cies o bé llenyoses. Les fulles tenen formes molt diverses, amb els nervis ramificats. Monocotiliedònia (canya) Dicotiledònia (roser) Camp d’Aprenentatge del Bages
- 7. LA VIDA EN UNA GOTA D’AIGUA 6.1 DESCRIPCIÓ DELS CINC REGNES (continuació) 5 REGNE ANIMAL Són organismes eucariotes, pluricel·lulars, amb teixits diferenciats. Heteròtrofs, necessiten consumir matèria orgà nica. Excepte alguns que viuen fixats, la majoria es desplacen per buscar el seu aliment. Aquest grup es subdivideix en 3 grans grups: invertebrats no artròpodes, invertebrats artròpodes i vertebrats. 5.1 Invertebrats no artròpodes Formen part d'aquest grup els animals que no tenen una columna vertebral ni tampoc tenen el cos recobert per una capa impermeable de quitina. Al no estar impermeabilitzats estan lligats a viure en medis aquà tics o humits. 5.1.1 PorÃfers Són les esponges. Són els animals més simples. Viuen fixes sobre fons aquà tics. Tenen el cos en forma de sac, amb nombrosos porus per on entra l'aigua amb l'aliment i l'oxigen. Esponja 5.1.2 Cnidaris Pertanyen a aquest grup les hidres, els coralls i les meduses. Són aquà tics i la majoria marins. Tenen el cos en forma de sac amb tentacles al voltant de la boca. Tenen cèl·lules urticants. Poden estar fixats en un lloc (pòlips) o desplaçar-se per l'aigua (meduses). Hidra (molt augmentada) Corall Medusa Camp d’Aprenentatge del Bages
- 8. LA VIDA EN UNA GOTA D’AIGUA 6.1 DESCRIPCIÓ DELS CINC REGNES (continuació) 5 REGNE ANIMAL (continuació) 5.1 Invertebrats no artròpodes (continuació) 5.1.3 Platihelmints En aquest grup hi trobem, entre altres, les tènies i les planà ries. Tenen forma de cuc, amb el cos allargat, tou i aplanat. Viuen a l'aigua dolça o al mar i també n'hi ha de parà sits. Planà ria (augmentada) 5.1.4 Anèl·lids Hi trobem els cucs de terra, les sangoneres, els cucs marins...Tenen el cos allargat, dividit en anells. No tenen potes ni un cap diferenciat de la resta del cos. N'hi ha que viuen al sòl o a l'aigua dolça, altres són marins i també n’hi ha de parà sits. Cuc de terra Nemà tode (augmentat) 5.1.5 Nemà todes Tenen el cos allargat, cilÃndric i sense segmentar, semblant a un fil. Tenen un moviment bastant frenètic. N'hi ha al sòl, a l'aigua dolça, al mar i de parà sits. 5.1.6 RotÃfers Són animals molt petits, generalment només visibles al microscopi. Presenten un aspecte variat. A l'extrem anterior tenen un o dos cercles de cilis que, en moure's, estableixen un corrent d'aigua amb el qual atreuen aliment cap a la boca i també els serveix per nedar. La majoria són animals lliures i formen part del plà ncton, tant d'aigües dolces com salades. RotÃfers (microscòpics) Camp d’Aprenentatge del Bages
- 9. LA VIDA EN UNA GOTA D’AIGUA 6.1 DESCRIPCIÓ DELS CINC REGNES (continuació) 5 REGNE ANIMAL (continuació) 5.1 Invertebrats no artròpodes (continuació) 5.1.7 Equinoderms Els més representatius d'aquest grup són els eriçons i les estrelles de mar. La majoria són animals amb simetria radial, sovint pentarradial. Tenen el cos recobert de plaques calcà ries. Són animals marins. Eriçó de mar Estrella de mar 5.1.8 Mol·luscs Són animals de cos tou i no segmentat, dividit en cap, peu i massa visceral. La majoria tenen una closca, tot i que algunes espècies la tenen reduïda o ja no en tenen. • Gasteròpodes: Tenen la closca d'una sola peça, normalment en espiral. L'animal es desplaça reptant lentament sobre el peu. N'hi ha de marins, d'aigua dolça i de terrestres. Com a exemple tenim els cargols, les pegellides i els llimacs. • Bivalves: Tenen la closca amb dues valves. Peu en forma de destral excavadora. La majoria són marines però n'hi algunes espècies d'aigua dolça. Exemples: musclos, ostres, cloïsses. • Cefalòpodes: És la classe més evolucionada dels mol·luscs. Peu transformat en una corona de 8 o 10 tentacles amb ventoses. Closca interna o inexistent. Ulls molt desenvolupats. Són tots marins. Exemples: sÃpies, calamars, pops. Gasteròpode Bivalve Cefalòpode Camp d’Aprenentatge del Bages
- 10. LA VIDA EN UNA GOTA D’AIGUA 6.1 DESCRIPCIÓ DELS CINC REGNES (continuació) 5 REGNE ANIMAL (continuació) 5.2 Invertebrats artròpodes Formen part d'aquest grup els animals que no tenen una columna vertebral però tenen el cos recobert per una capa impermeable de quitina, anomenada cutÃcula. Aquesta cutÃcula els permet viure al medi terrestre, en llocs secs. És una capa rÃgida (esquelet extern o exoesquelet) i per permetre el moviment està articulada. Tenen el cos segmentat. Podem diferenciar el cap (amb les peces bucals, els òrgans sensorials i un cervell), el tòrax (amb els apèndixs locomotors: potes i ales si en tenen) i l'abdomen (amb les vÃsceres). Viuen en tot tipus de medi. Dins aquest grup hi trobem: 5.2.1 Arà cnids Tenen quatre parells de potes. No tenen ni antenes ni mandÃbules. Les seves peces bucals són els quelÃcers, una mena de pinces o ganxos que comuniquen amb unes glà ndules digestives i al clavar-los injecten el suc digestiu. Exemples: aranyes, escorpins, à cars i opilions. Aranya Àcar (augmentat) 5.2.2 Crustacis És un grup amb una gran variabilitat de formes. Tots tenen mandÃbules, dos parells d'antenes i diversos parells de potes (més de quatre). La gran majoria són aquà tics, tant d'aigua dolça com marins. Exemples: puces d'aigua, gambes i crancs. Puça d’aigua (augmentada) Gamba Llagosta Camp d’Aprenentatge del Bages
- 11. LA VIDA EN UNA GOTA D’AIGUA 6.1 DESCRIPCIÓ DELS CINC REGNES (continuació) 5 REGNE ANIMAL (continuació) 5.2 Invertebrats artròpodes (continuació) 5.2.3 Mirià podes Tal com indica el nom, tenen moltes potes. El cos està dividit en cap i tronc. El tronc està constituït per una sèrie de segments iguals amb 1 parell de potes a cada segment, els anomenats centpeus, o 2 parells de potes a cada segment, els milpeus. Al cap s'hi troben les mandÃbules i un parell d'antenes. Són animals terrestres. Els centpeus són depredadors i tenen el primer parell de potes transformades en una mena de ganxo que comunica amb una glà ndula de verà per anestesiar les preses. Cal tenir en compte la picada de les escolopendres, ja que a una persona adulta normal li produeix un dolor intens. Els milpeus són herbÃvors, no piquen. Centpeus Milpeus 5.2.4 Insectes És el grup més nombrós del regne animal, se'n coneixen més d'un milió d'espècies diferents. Presenten el cos dividit en cap / tòrax / abdomen. Al cap hi trobem 1 parell d'antenes, mandÃbules i ulls compostos. Al tòrax hi tenen 3 parells de potes i generalment 2 parells d'ales (els insectes més primitius no tenen ales, altres només en tenen un parell com les mosques i altres amb l'evolució les han perdut). I l'abdomen està format per uns quants segments sense potes. Se'n troben adaptats a tots els à mbits. Han colonitzat els tres medis: aquà tic, terrestre i aeri. Exemples: abelles, escarabats, papallones, formigues ... Libèl·lula Camp d’Aprenentatge del Bages
- 12. LA VIDA EN UNA GOTA D’AIGUA 6.1 DESCRIPCIÓ DELS CINC REGNES (continuació) 5 REGNE ANIMAL (continuació) 5.3 Vertebrats La seva caracterÃstica principal és la presència d'un esquelet intern, articulat sobre la base d'una columna vertebral. Han colonitzat els tres medis: aquà tic, terrestre i aeri. Dins d'aquest grup hi trobem: peixos, amfibis, rèptils, aus i mamÃfers. Els peixos i als amfibis ponen ous sense closca, per la qual cosa els han de pondre a l'aigua per evitar la dessecació. Rèptils i ocells, al tenir ous amb closca estan deslligats del medi aquà tic. Les aus i els mamÃfers regulen la temperatura corporal, són homeoterms, i això els permet mantenir una activitat vital constant. ELS VIRUS No són realment éssers vius, ja que per ells sols no tenen vida pròpia. Són substà ncies quÃmiques inerts que només s'assemblen als éssers vius quan es troben dins d'una cèl·lula. No s'alimenten, ni respiren, ni creixen, ni es poden moure. No tenen un metabolisme propi. Només es manifesta la seva activitat quan entren en contacte amb una cèl·lula viva adequada, a la qual modifiquen perquè produeixi nous virus. Al no ser considerats éssers vius, no pertanyen a cap regne. Diferents virus fotografiats amb microscopi electrònic Camp d’Aprenentatge del Bages