Biologia PAU. Ecologia. La classificació dels éssers vius. CAT
- 1. La classificació dels éssers vius La biodiversitat Classificació taxonòmica Moneres Protocists Fongs Líquens Vegetals Briòfits Pteridòfits Espermatòfits Animals Mol·luscs Equinoderms Cordats Porífers Cnidaris Platihelmints, nematodes i anèl·lids Artròpodes
- 2. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica Supervivència de les espècies en el temps tamany mínim de població nombre crític (nombre mínim d’individus) Espècie amenaçada: acostant-se al nombre crític Espècie en perill d’extinció: per sota del nombre crític Raons per a evitar la pèrdua de biodiversitat Econòmiques i sanitàries: no es podran produir els medicaments que surten de les espècies amenaçades Ecològiques: estabilitat dels ecosistemes i selecció natural Ètiques: respecte a l’entorn que ens envolta
- 3. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Taxonomia: especialitat que classifica els éssers vius segons el grau de parentesc evolutiu anàlisi del DNA Regne Fílum Fílum Fílum Classe Classe Ordre Ordre Ordre Família Família Gènere Gènere Espècie Espècie
- 4. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne moneres Bacteris procariotes Reproducció asexual Gran varietat d’hàbitats Reproducció i evolució molt ràpida Fílums: Arqueobacteris: Membranes diferents a les de la resta Bacteris extremòfils Eubacteris: Autòtrofs, heteròtrofs, fotòtrofs i quimiòtrofs. Exemple: cianobacteris
- 5. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne protocists Eucariotes unicel·lulars Poden formar associacions de cèl·lules NO pluricel·lulars Reproducció asexual Fílums: Protozous: Heteròtrofs No patògens: paramecis i amebes Algues Autòtrofs fotosintètics Ambients aquàtics Paràsits: malaltia de la son, malària Acolorides segons el pigment fotosintètic
- 6. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne dels fongs Eucariotes Unicel·lulars i pluricel·lulars Heteròtrofs Pluricel·lulars: “bolet” part reproductora Hàbitats molt variats Descomponedors al sòl Paràsits Simbionts Fílums Llevats Floridures Bolets Liquen: alga + fong Alga aliment Fong humitat
- 7. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne vegetal Eucariotes pluricel·lulars Autòtrofs fotosintètics aerobis: CO2 O2 Vegetals Briòfits Pteridòfits Espermatòfits Molses Hepàtiques Gimnospermes Angiospermes Monocotiledònies Dicotiledònies
- 8. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne vegetal Briòfits Plantes molt senzilles i petites No vasculars: no tenen conductes per a transportar les substàncies Escassa diferenciació cel·lular Viuen en zones molt humides per a poder captar millor els nutrients Dues classes Molses Hepàtiques (plantes medicinals)
- 9. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne vegetal Pteridòfits Plantes més evolucionades Vasculars Cèl·lules diferenciades: arrels, tija, fulles No tenen flors ni fruits reproducció asexual per espores
- 10. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne vegetal Espermatòfits Plantes complexes Tenen flors i / o fruits reproducció sexual Flor: òrgan femení i/o masculí amb diverses formes i colors Subfílums Gimnospermes (coníferes): flor no vistosa sense fruit Angiospermes: flors i fruits llavor fecundada tancada dins el fruit Monocotiledònies: 1 cotiledó Dicotiledònies: 2 cotiledons
- 11. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Eucariotes pluricel·lulars heteròtrofs Disposen de sistema nerviós sensibilitat al medi i actuar en conseqüència (adaptat a cada hàbitat) Evolució en dos sentits Major complexitat cel·lular Desenvolupament del sistema nerviós Dos “subregnes” Dipoblàstics: Tripoblàstics: tres capes de cèl·lules a l’embrió Animals més primitius (poca diferenciació cel·lular) Dues capes de cèl·lules a l’embrió
- 12. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Animals Dipoblasts Tripoblasts Porífers Cnidaris Platihelmints Nematodes Anèl·lids Artròpodes Miriàpodes Crustacis Aràcnids Insectes Equinoderms Mol·luscs Bivalves Gastròpodes Cefalòpodes Cordats Procordats Vertebrats MamífersAusRèptilsAmfibisPeixos
- 13. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Porífers (esponges) Animals més primitius Les seves cèl·lules formen conductes oberts a l’exterior Cèl·lules especialitzades en captació de nutrients i reproducció Cnidaris Cèl·lules musculars, sistema nerviós senzill i cavitat digestiva Alguns viuen fixos al fons marí formen colònies unides per estructures de carbonat de calci Alguns suren a l’aigua i poden nedar
- 14. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Platihelmints, nematodes i anèl·lids Cucs en general Platihelmints: Cucs plans Sistema nerviós de ganglis i fibres connectats Nematodes: Cucs cilíndrics Tub digestiu complert Vida lliure o paràsita Anèl·lids: Cucs de vida terrestre Poden estar fixos dins tubs de carbonat de calci o es poden desplaçar
- 15. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Mol·luscs Closca de carbonat de calci Començament evolutiu de l’aparició del cap Tres classes Gastròpodes Cefalització bàsica antenes Closca de carbonat de calci en espiral Mol·luscs de vida terrestre Bivalves Dues closques que es poden obrir i tancar Brànquies primitives per a respirar Sistema nerviós no desenvolupat Sedentaris filtren aigua
- 16. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Mol·luscs Tres classes Cefalòpodes Closca interna Cap desenvolupat que fa de centre nerviós Ulls – cervell – músculs per a caçar preses Equinoderms Simetria radial de cinc sectors Molt diferents de la resta d’organismes Aparell ambulacral: diferents funcions per circulació d’aigua Coberta externa de plaques calcàries (a vegades espines)
- 17. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Artròpodes Cossos de blocs articulats d’on surten apèndix (potes, ales, antenes, ...) Pell dura de quitina o carbonat de calci Quatre classes Crustacis Aquàtics Cos en dos blocs recobert de carbonat de calci Dos parells d’antenes i diferent nombre de potes Insectes Terrestres Cos en tres blocs Un parell d’antenes i sis potes Alguns tenen un o dos parells d’ales
- 18. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Artròpodes Quatre classes Miriàpodes Terrestres Cos en dos blocs Dues antenes i moltíssimes potes Aràcnids Terrestres Cos en dos blocs Quatre parells de potes i sense antenes Tenen annexos en forma de punxa, alguns verinosos
- 19. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Cordats Animals superiors Esquelet intern amb eix a l’esquena (columna vertebral) Procordats: vertebrats primitius, la majoria extingits Vertebrats Cefalització evident Extremitats per a la locomoció Sistema nerviós desenvolupat i protegit La sang circula per un circuit tancat Cinc classes Peixos Amfibis Rèptils Aus Mamífers
- 20. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Cordats Peixos Aquàtics Allargats, les extremitats són aletes Respiren per brànquies Dos tipus: Peixos ossis: esquelet ossi Peixos cartilaginosos: esquelet cartilaginós
- 21. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Cordats Amfibis Vida terrestre, però la fase embrionària és aquàtica Quatre potes Metamorfosi: diferència evident entre embrions, joves i adults (brànquies pulmons) Tres tipus: Anurs: amfibis sense cua Urodels: amfibis amb cua Àpodes: amfibis sense potes
- 22. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Cordats Rèptils Vida terrestre Pell recoberta d’escates Posta d’ous a terra (closca dura) Quatre tipus: Quelonis Saures Ofidis Cocodrils
- 23. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Cordats Aus Dues extremitats en forma de potes i dues en forma d’ales No totes poden volar Posta d’ous a terra (closca dura) Mantenen la temperatura corporal constant Pell recoberta de plomes Les aus voladores tenen el sistema nerviós molt desenvolupat
- 24. Classificació éssers vius 1. La biodiversitat 2. Classificació taxonòmica a) Moneres b) Protocists c) Fongs d) Vegetals e) Animals Regne animal Cordats Mamífers Fecundació interna: no ponen ous Fecundació en placenta excepte marsupials i ornitorincs Glàndules mamàries a les femelles Pell recoberta de pèl