Perspectives de futur en la gestió dels paisatges de CatalunyaPere Sala i MartíConferència en el Cicle de debats “Les polítiques de paisatge a Catalunya” (sala Puig i Cadafach de l’IEC, el 5 de juliol de 2018), organitzat per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Conferencia en el Ciclo de debates “Les polítiques de paisatge a Catalunya” (sala Puig i Cadafach del IEC, Barcelona, el 5 de julio de 2018), organitzado por la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Paisatge i patrimoni. L'experiència de l'Observatori del Paisatge de CatalunyaPere Sala i MartíPresentació a la II Jornada de patrimoni cultural “Memòria i futur del paisatge. Activant el patrimoni” (Auditori de la Pedrera, Barcelona, 7 de novembre de 2017), organitzat per l'Agència del Patrimoni Cultural.
Presentación en la II Jornada de patrimoni cultural “Memòria i futur del paisatge. Activant el patrimoni” (La Pedrera, Barcelona, 7 de noviembre de 2017), organizada por la Agencia del Patrimonio Cultural.
Presentation at the Simposium “Memòria i futur del paisatge. Activant el patrimoni” (La Pedrera, Barcelona, 7 November 2017), organized by the Cultural Heritage Agency of the Government of Catalonia.
4. ELEMENTS
ESCALA
Cada 2 cm del
mapa equival a 50
km de la realitat
LLEGENDA
Terres de l’Ebre
Camps de Tarragona
Àmbit metropolità
Comarques gironines
Comarques centrals
Terres de Lleida
Pirineu i Aran
5. TIPUS DE MAPA I FONT
Qualitatiu
De superficie
o
corocromàtic
TIPUS
Barcanova
FONT
6. ANÀLISI: DESCRIPCIÓ
PLANEJAMENT
TERRITORIAL A CATALUNYA
• S’emmarca dins les orientacions de la UE
en l’anomenada PERSPECTIVA EUROPEA
D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI
OBJECTIUS
• Cohesió econòmica i social
• Preservació del patrimoni natural i cultural
• Competitivitat més equilibrada del territori
europeu
7. NIVELS DE PLANEJAMENT
TERRITORIAL A CATALUNYA
PLANEJAMENT
TERRITORIAL
PLANEJAMENT
URBANÍSTIC
Pla territorial
general (PGT)
Pla directors
urbanístics
(PDU)
Plans territorials
parcials (PTP)
Plans territorials
sectorials (PTS)
Plans d’ordenació
urbanística municipal
(POUM)
Plans derivats
8. PLA TERRITORIAL GENERAL
Eina fonamental per al planejament
territorial: defineix els objectius generals
d’EQUILIBRI TERRITORIAL
Estableix:
Espais i elements naturals
Usos específics
Nuclis de població
Infraestructures
9. PLA TERRITORIAL PARCIAL
Defineix els objectius
d’equilibri territorial en cada
un dels 7 àmbits territorials
de Catalunya
Estratègies:
Sistema d’espais oberts
Sistema d’assentaments
Sistema d'infraestructures
10. PLA TERRITORIAL SECTORIAL
Plans específics per a àmbits temàtics determinats que defineixen les
necessitats, les prioritats d’actuació i la distribució territorial
PTS més importants:
Pla d’espais
d’interès natural
Pla
d’infraestructures del
transport de Catalunya
Pla de ports
de Catalunya
11. Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya
Pla de transport de viatgers de Catalunya
Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de
residus municipals
12. CONTINGUTS
Preàmbul
Premisses del Programa de planejament territorial.
Àmbit funcional de les comarques de l’àmbit.
Components socials i econòmics de les comarques de l’àmbit.
Sistema d’espais oberts i d’assentaments.
Sistemes d’infraestructures de mobilitat i energètiques.
Normes.
Estudi econòmic i financer.
Informe de Consulta Institucional i de sostenibilitat ambiental.
Memòria ambiental.
Contingut
d’un pla
territorial
parcial
(PTP)
13. CONCLUSIONS
Els PTP són una figura de planificació
territorial derivada del Pla territorial
general de Catalunya (PTGC) que
estableixen el model territorial dels àmbits
funcional.
Catalunya es divideix en 7 àmbits
funcionals territorials que integren un
conjunt de comarques cada un (entre 4 i 7).
14. VALORACIÓ PERSONAL
Creiem que cal fer un planejament
de les ciutats per tal que el seu
creixement sigui SOSTENIBLE i no
generi DESEQUILIBRIS
El territori d’un país també
necessita una bona ORDENACIÓ
mitjançant plans territorials
generals i plans territorials parcials
15. PERSPECTIVES DE FUTUR
La Generalitat ha optat per la
concepció evolutiva dels plans
perquè tinguin un procés
indefinit de millora com a
instrument de racionalització
espacial dels processos que es
produeixen en el territori.