3. De que tracta:
El text tracta sobre el desenvolupament de
l’obrerisme a Catalunya, és a dir, del moviment obrer
que va sorgir durant el segle XIX amb la
industrialització i que es pot definir com el conjunt de
manifestacions dels obrers en defensa del seus
interessos com a treballadors.
4. • Josep Termes va néixer el 27 de juliol de
1936 a Barcelona i va mori el 9 de
setembre del 2011.
• Va començar a estudiar farmàcia però
les seves inquietuds polítiques el van
portar a estudiar història i lletres.
• L’any 1971 va obtenir el seu doctorat en
història contemporània per la
UAB, universitat de la qual també va ser
professor.
5. • Va ser un catedràtic d’història contemporània a la
UAB
• Finalment es va jubilar l’1 d’octubre del 2006.
• Termes es va centrar en estudiar el moviment obrer
català i les vinculacions amb el catalanisme polític
dels segles XIX i XX.
6. • El moviment obrer a Catalunya s’ha
anat desenvolupant mitjançant un
llarg procés de lluita.
• Primera etapa: reivindicaven les seves
condicions de vida i de treball.
• Segona etapa: la societat es
manifestava amb diverses formes de
protesta i reivindicació.
• Les teories socialistes serviran de
suport ideològic en la lluita dels obrers
contra el sistema burgès.
7. Idea més important
“La reivindicació principal d’aquest obrerisme inicial era
que l’Estat promulgués lleis que autoritzessin el dret
d’associació. Les demandes que acompanyaven
aquest principi bàsic s’encaminaven a defensar un
treball digne, la reducció de la jornada laboral, la
creació de jurats mixtos, etc.”
8. Es va produir un procés social
Transformació d’una part de la
població de camperols i menestrals
en obrers industrials
Industrialització
Mà d'obra molt abundant, a causa de
l'emigració dels camperols a les ciutats
a la recerca de treball i de la sortida
dels artesans dels gremis abolits
9. • Pobles obrers que funcionaven com a veritables nuclis
urbans autosuficients, integrats per la casa de l’amo, els
habitatges per als treballadors, la infermeria, la
cooperativa de queviures, l’església, la fonda, l’escola i
altres serveis
• Aprofitant l'energia dels rius, es van estendre seguint els
cursos com el Llobregat, Ter, Freser, etc.
Colònies industrials
10. • El moviment obrer es va anar configurant
a través dels problemes provocats per la
industrialització i el capitalisme mitjançant
un procés de lluita.
• Es va manifestar de manera espontània
(ludisme) i després de forma organitzada
(sindicats, partits polítics socialistes), els
obrers van fer sentir les seves
reivindicacions per tal de millorar les seves
condicions de vida i de treball.
• Les teories socialistes: el marxisme i
l'anarquisme, van servir de suport
ideològic en la lluita dels obrers contra el
sistema burgès, que tant els explotava.
11. Anarcocomunisme
També anomenat
Anarquisme
comunista o
Comunisme
llibertari
Va ser el corrent
que va combatre
tant la propietat
privada com la
col·lectiva
Volia que cada
persona rebi segons
les seves necessitats
i no segons el seu
treball
Anarcosindicalisme
També anomenat
Anarco-
col·lectivisme
Va ser una doctrina que
va atribuir als sindicats un
paper fonamental en la
reivindicació laboral i en
la lluita per la revolució
social
Va ser amb la CGT de
França quan
l'anarcosindicalisme
va prendre una gran
importància
L'anarcosindicalisme
prenia les idees de
Marx per la lluita de
classes i l'organització
del proletariat
13. Es van fer reivindicacions sociolaborals
Augment salarial i disminució
de la jornada laboral
Vagues
Els obrers associats lliuraven una petita quota per assegurar una
ajuda en cas de:
D’atur, malaltia
D’assistència als seus en cas
de mort
L'any 1840, es va crear el primer moviment obrer protagonitzat pel
proletariat català. Va aparèixer:
L'Associacionisme Mutualista Societat de Teixidors
14. • Els moderats eren partidaris d'un règim
conservador amb sobirania compartida i
defensaven la propietat i els interessos del
més rics, l'alta noblesa i l'alta burgesia.
• Van desenvolupar una acció de govern
gairebé dictatorial.
• El Partit Moderat va aturar les reformes
unionistes i van mantenir les polítiques que
reforçaven la centralització de l’estat.
• Consideren que l’Estat no havia d’intervenir
en les relacions laborals. Els patrons podien
allargar les jornades laborals, reduir els
salaris i explotar la mà d’obra infantil i les
dones.
15. • El moviment obrer va estar prohibit, reprimit i obligat a la
clandestinitat. Imposaven sancions a tots els que constituïen
associacions d'artesans, obrers o jornalers.
• Les primeres manifestacions van ser :
- Moviments ludistes (contra les màquines)
- Societats mútues
- Associacions culturals
• El 1840 es va fundar la Societat de Protecció Mútua de
Teixidors de Cotó, però en 1844 els moderats les van prohibir.
16. • Major tolerància del govern amb les associacions obreres.
• L’expansió de l'obrerisme va portar nous disturbis.
• Inici del Sindicalisme de classe.
• Consolidació de la vaga com a instrument reivindicatiu.
Primera vaga general (Barcelona 1855) en defensa del dret
d'associació.
• El Bienni va representar un avanç en la presa de
consciència del proletariat. No obstant això, en 1857 es
van prohibir les associacions obreres.
• Es van desenvolupar més conflictes entre obrers i
empresaris a causa de l’explotació que patien.
17. • Es van crear noves societats de resistència que van
recomanar als treballadors la participació política i el
suport a les candidatures republicanes.
• Giuseppe Fanelli va entrar en contacte amb associacions
obreres de Madrid i Barcelona. Va difondre els ideals
anarquistes i va contribuir a l’expansió de les idees
anarquistes entre el proletariat català i el camperolat
andalús.
18. Primer
congrés
Es va celebrar a
Barcelona al
1870
Es van adoptar
acords
anarquistes
com la vaga
Segon
Congrés
Es va celebrar
al 1872
Es van reafirmar les
tesis bakuninistes i es
va crear la Nueva
Federación
Madrilenya de
tendència marxista.
Tercer
Congrés
Es va celebrar en
la clandestinitat a
Còrdova al 1872-
1873
Es van rebutjar el
acords de la Haia
i es van ratificar
les tesis
bakuninistes
• Després del colp d’Estat de Pavia al 1874, la FRE
va ser dissolta i va passar a la clandestinitat
19. • L’any 1881 va pujar al poder el govern liberal de Sagasta.
• Al 1887 es va crear la Llei d’Associacions polítiques que
legalitzava el moviment obrer.
• L'any 1881 la FRE va canviar el seu nom per de la Federació
de Treballadors de la Regió Espanyola, a causa de la nova
legalitat que prohibia les organitzacions de caràcter
internacional dirigides des de l’estranger.
• Degut a la repressió el grup es va separar de la FTRE i va
optar per la violència : atemptats, sabotatges, bombes, etc.
Volien acabar amb: Estat, Església i burgesia, que eren
considerats els responsables de la misèria dels treballadors
20. • Es van organitzar vagues que
desencadenarien revoltes camperoles
amb incendis, robatoris, assalts i
assassinats.
• Els anarquistes van ser acusats d’estar
darrere de la “Mano Negra” (societat
terrorista i secreta).
• La Mano Negra va ser utilitzada per
acabar amb totes les protestes
camperoles.
• La FTRE va ser dissolta al 1888.
• El moment clau van ser els processos de
Montjuïc, celebrats a Barcelona al
1897, en els quals van ser condemnats i
executats 5 anarquistes. Com a venjança
assassinan a Cánovas.
21. • La introducció de les màquines, van
produir molts guanys a costa del
patiment dels obrers.
• L’obrer estava lliurat a la seva sort, fins i
tot si es posava malalt, en no poder
treballar no cobrava i era ràpidament
reemplaçat per un altre treballador, que
esperava la seva oportunitat.
• Els treballadors es van adonar que per
defensar col·lectivament els seus
interessos, i lluitar contra la injustícia
social, calia organitzar-se, ja que
l'Estat, governat pels propis
burgesos, no elaborava lleis que
garantissin els drets dels obrers.
