More Related Content
Similar to APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0KKoPe4NqrHAegr8bLvbMHM0GoT9lLL0yt-77aIhYh1gIXZaXrGV12ZZ-PcXvxEswamwjGUXhLbY9F9eAbLNrXSG0PRu7Xi5BpbqjR8-PdirK811Ec1Pum7f.pdf (20)
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0KKoPe4NqrHAegr8bLvbMHM0GoT9lLL0yt-77aIhYh1gIXZaXrGV12ZZ-PcXvxEswamwjGUXhLbY9F9eAbLNrXSG0PRu7Xi5BpbqjR8-PdirK811Ec1Pum7f.pdf
- 1. UNITAT 1: EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE LANTIC RGIM
- 2. Definici坦 de lAntic R竪gim: Amb aquest nom designem el sistema econ嘆mic, social i pol鱈tic que procedia de la descomposici坦 del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la R l i坦 I d i l i lib l (S XIX) Revoluci坦 Industrial i liberal (S. XIX). Caracter鱈stiques: q una poblaci坦 estancada, una economia agrria de tipus feudal-senyorial en una economia agrria de tipus feudal senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial, una societat estamental i un sistema pol鱈tic absolutista un sistema pol鱈tic absolutista.
- 3. 1.- PERQU VA ENTRAR EN CRISI AL S.XVIII? Q A.- Economia agricola i senyorial SOCIETAT AGRRIA La terra era la principal font de iq esa 80% poblaci坦 Poc productiva Retrs tecnol嘆gic riquesa. La propietat de la terra estava vinculada a: la noblesa, a lEsgl辿sia, als municipis o a la Corona g Depend竪ncia del clima Producci坦 limitada Rotaci坦 triennal amb guaret municipis o a la Corona. La burgesia duia a terme activitats artesanals i manufactureres, desenvolupades al segle XIII del comer巽 Impostos Mala nutrici坦 (no carn) Revoltes (fam, preus, p g 巽 dultramar. mis竪ria, pocs aliments...)
- 4. B- Una societat fonamentada en privilegis (estaments) p g ( ) ESTAMENT: Un estament es correspon amb un grup social. Tamb辿 se lanomena estat o ordre. S坦n grups tancats en els quals lascens social 辿s molt dif鱈cil. Societat dividida en tres estaments o grups socials, amb escassa mobilitat entre ells: la , noblesa, el clergat (PRIVILEGIATS) i el tercer estat (NO PRIVILEGIATS). Societat basada en la desigualtat dorigen, perqu竪 el naixement determinava la pertinen巽a a un grup o altre i era molt dif鱈cil canviar de posici坦 social posici坦 social. Societat basada en la Desigualtat civil: la divisi坦 social es basava en el privilegi jur鱈dic
- 7. C- La monarquia absoluta del dret div鱈 q Monarquia absoluta: forma de govern en qu竪 el poder suprem q g q p p est en mans duna sola persona anomenada rei, sobir, emperador, monarca. El poder del monarca destacava per damunt de tots els altres El poder del monarca destacava per damunt de tots els altres estaments Dret div鱈 Poder absolut:caracter鱈stiques. Ex. m辿s complet: la monarquia francesa dels Borb坦, sobretot la de Llu鱈s XIV (rei Sol) Sol ) Els l鱈mits de la monarquia absoluta: llei divina, dret natural i lleis q , fonamentals de cada regne
- 9. "s nom辿s en la meva persona on resideix el poder sobir, el carcter propi del qual 辿s l'esperit de consell, de just鱈cia i de ra坦; 辿s a mi a qui deuen els meus cortesans la seva q exist竪ncia i la seva autoritat; la plenitud de la seva autoritat que ells no exerceixen m辿s que en el meu nom resideix sempre en mi i no pot tornar-se mai contra mi; nom辿s a mi pot tornar-se mai contra mi; nom辿s a mi pertany el poder legislatiu sense depend竪ncia i sense divisi坦; 辿s per la meva autoritat que els oficials del meu Tall procedeixen no a la f i坦 i 坦 l i t l bli i坦 i formaci坦, sin坦 al registre, a la publicaci坦 i a l'execuci坦 de la llei; l'ordre p炭blic emana de mi, i els drets i els interessos de la Naci坦, dels quals se sol fer un cos separat del Monarca, estan units necessriament al meu i no descansen m辿s que a les meves mans." Discurs de Luis XV al Parlament de Par鱈s el 3 de mar巽 de 1766.
- 10. D- Els factors impulsors del canvi - Creixement econ嘆mic, aspiracions de canvi del Tercer Estat i, sobretot la burgesia. - Empobriment de les classes LA CRISI SORIGINA EN LES ZONES RURALS - populars a les ciutats que - van provocar mobilitzacions. ZONES RURALS MALES COLLITES REDUCCI DE LA VENDA DE - Aparici坦 dels Il揃lustrats AUGMENT DEL PREU DEL BLAT VENDA DE PRODUCTES ARTESANALS FAM DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS ATUR DISMINUCI DELS INGRESSOS REALS REVOLTES INGRESSOS REALS (d竪ficit pressupostari) DE FAM
- 11. U1 RESUM DE LANTIC RGIM: 坦 Noblesa PRIVILEGIATS SOCIETAT ESTAMENTAL Divisi坦 en tres estaments Clergat Classes populars Immobilisme vertical PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS Dues bases Predomini del Immobilisme vertical Privilegi Producci坦 de subsist竪ncia Endarreriment t竪cnic LANTIC RGIM ECONOMIA PREINDUSTRIAL sector primari Ind炭stria artesana< Endarreriment t竪cnic Subsisteix el senyoriu Gremis Fbriques reials artesana< Impuls comercial Fbriques reials Comer巽 exterior = Companyies comercials MONOPOLI Comer巽 interior: problemes MONARQUIA ABSOLUTA Comer巽 interior: problemes El rei controla tots els poders Les persones no tenen drets ABSOLUTA p El rei 辿s representant de D辿u
- 12. 2.- CREIXEMENT ECONOMIC I DESENVOLUPAMENT BURGS Augment demografic: Entre 1680 i 1800 augment de 100 a 200 milions de h Entre 1680 i 1800, augment de 100 a 200 milions de h. Causes: - Reducci坦 de guerres g - Reducci坦 depid竪mies - Augment de la natalitat - Augment demogrfic = est鱈mul per a leconomia
- 13. Augment poblaci坦 Augment poblaci坦 Augment Canvi clau tend竪ncia natalitat tend竪ncia
- 14. Desenvolupament agr鱈cola i manufacturer: Laugment de la poblaci坦 el creixement de la necessitat de productes manufacturats demanda a les col嘆nies controls pels gremis controls pels gremis Era necessari per a cr竪ixer, lliurar-se treball industrial dom竪stic Van augmentar les manufactures a partir del segle XVIII, uns establiments subvencionats, impulsats per lEstat o diniciativa privada, que concentraven un nombre elevat de treballadors sota un mateix sostre, que concentraven un nombre elevat de treballadors sota un mateix sostre, 辿s a dir, el precedent de les fbriques modernes. BURGESIA
- 15. Lascens de la burgesia L ascens de la burgesia El grup m辿s dinmic econ嘆mic i culturalment. Per嘆 dificultat per accedir al poder pol鱈tic reservat a Per嘆, dificultat per accedir al poder pol鱈tic, reservat a la noblesa. Activitats: - burgesia rendista: ingressos que li proporcionaven les seves propietats (urbanes i/o rurals) rurals). - La burgesia financera: banquers o cobradors dimpostos. d impostos. - La burgesia manufacturera es dedicava a la ind炭stria. - la petita burgesia vivia de la seva feina com artesans, comerciants o professionals liberals (metges notaris etc ) (metges, notaris, etc.).
- 16. Comer巽 triangular: Important creixement per: productes valorats (cacau, tabac, caf辿, sucre, cot坦 Col嘆nies com a mercats importants, manufactures Noves rutes mar鱈times Gran importncia del comer巽 desclaus
- 17. 3.- ELS PRIMERS SISTEMES PARLAMENTARIS: GRAN BRETANYA I EEUU Llegir llibre, fer esquema i activitats 1,2 i 3
- 18. 4 LA IL揃LUSTRACI CONTRA LANTIC RGIM 4.- LA IL揃LUSTRACI CONTRA L ANTIC RGIM La Il.lustraci坦: moviment intel揃lectual a Europa, sobretot Fran巽a, al segle XVIII, es va caracteritzar per laparici坦 i el desenvolupament duna nova forma per l aparici坦 i el desenvolupament d una nova forma de pensar i veure la realitat social. Pensament: Pensament: - llibertad de consci竪ncia i de pensament cap religi坦 sobre ningun altra - cap religi坦 sobre ningun altra - tolerncia entre homes i idees organitzaci坦 basada en els principis de llibertad i - organitzaci坦 basada en els principis de llibertad i igualdad. - Progr辿s - Progr辿s
- 19. La cr鱈tica de lAntic R竪gim (no est al llibre) Nova doctrina pol鱈tica: LIBERALISME Fil嘆sofs m辿s importants: - Montesquieu divisi坦 de poders q p - Rousseau contracte social i sobirania nacional - Voltaire defensor de la llibertad de consci竪ncia (tolerncia religiosa) Els il揃lustrats soposen a la societat estamental
- 21. El liberalisme econ嘆mic El liberalisme econ嘆mic Nova doctrina: FISIOCRCIA, principal te坦ric Quesney, advocaven per la llibertad econ嘆mica i la Quesney, advocaven per la llibertad econ嘆mica i la iniciativa individual, soposa al mercantilisme.
- 22. El despotisme il揃lustrat Todo para el pueblo pero sin el pueblo Mesures reformistes aplicades per monarques absoluts. p p q Trets m辿s comuns: - racionalitzaci坦 de ladministraci坦 - Foment de leducaci坦 - Modernitzaci坦 econ嘆mica, llibertad de comer巽. o e ac 坦 eco 嘆 ca, e a e co e 巽. Malgrat els canvis hi havia una contradicci坦, no es podia mantenir contradicci坦, no es podia mantenir lAntic R竪gim.
- 24. 5.- LENCICLOPDIA DIFON ELS NOUS CONEIXEMENTS Nous descobriments i desenvolupament del coneixement integrats en una obra: LEnciclop竪dia principals impulsors; Diderot i L Enciclop竪dia, principals impulsors; Diderot i dAlembert, il揃lustrats francesos. (1751-1772) Objectiu: Estimular els contactes entre els cient鱈fics de Estimular els contactes entre els cient鱈fics de tota Europa i difondre els descobriments Entre un p炭blic instru誰t Entre un p炭blic instru誰t.
- 25. 6 LA MONARQUIA BORBNICA A ESPANYA 6.- LA MONARQUIA BORBNICA A ESPANYA Una nova dinastia governa Espanya Mor Carles II, 炭ltim ustria espanyol, nomena hereu al franc辿s, problema successori: Guerra de Successi坦 Pg. 17 Aspirants: - Felip V (franc辿s, n辿t de Lluis XIV) Arxiduc Carles dAugsburg - Arxiduc Carles d Augsburg Resultat: Vict嘆ria de Felip, establiment de la Casa Borb坦 i Decrets de Nova Planta: Casa Borb坦 i Decrets de Nova Planta: uniformitzaci坦 territorial
- 26. El Tratado de Utrecht 1713. El tratado estipul坦 lo siguiente: El tratado estipul坦 lo siguiente: - Felipe V reconocido por las potencias europeas como Rey de Espa単a renunciando a cualquier spa a e u c a do a cua qu e posible derecho a la corona francesa. -Los Pa鱈ses Bajos espa単oles y j p y los territorios italianos (N叩poles y Cerde単a)pasaron a Austria. - El reino de Saboya se anexion坦 la isla de Sicilia. - Inglaterra obtuvo Gibraltar, Menorca y el nav鱈o de permiso (derecho limitado a comerciar con las Indias espa単olas) l i t d ( i y el asiento de negros (permiso para comerciar con esclavos en las Indias). El Tratado de Utrecht marc坦 el inicio de la hegemon鱈a brit叩nica
- 27. 7.- JOVELLANOS, UN IL揃LUSTRAT , ESPANYOL Llegir pgines 18 i 19, fer resum i exercici 2 i 3 pg 19 19 Gaspar Melchor de Carles III Gaspar Melchor de Carles III Jovellanos
- 28. 8.- EL REGNE DE VALNCIA EN EL SEGLE XVIII La Guerra de Successi坦 i les seues conseq端竪ncies M辿s conflicte social: nobles (botiflers) Felip V classes baixes i llauradors Arxiduc Carles 1705 partidaris de Carles, (maulets) desembarquen a D竪nia i a Altea arribant fins Val竪ncia, per坦 derrotats a Almansa (25/04/1707) R lt t DECRET DE NOVA PLANTA Resultat: DECRET DE NOVA PLANTA (IMPOSICI DE LES LLEIS (IMPOSICI DE LES LLEIS CASTELLANES)
- 29. Lexpansi坦 de leconomia en el segle XVIII AGRICULTURA: Ampliaci坦 de terres de conreu AGRICULTURA: Ampliaci坦 de terres de conreu (regadiu i dessecaci坦) i infraestructures Principals conreus; olivera, vinya, blat i garrofera. p ; , y , g Llegum, hortalisses, dacsa, lli, cnem i arr坦s. A finals del segle, tamb辿 tarongers ARTESANIA: Teixits de llana i seda i ind炭stria cermica COMER P i i l l dAl d i E COMER: Principal port, el dAlacant, destins: Europa i col嘆nies americanes., productes: arr嘆s, panses, vi aiguardent teixits de seda i cermica aiguardent, teixits de seda i cermica.
- 30. El sorgiment de nous grups socials El sorgiment de nous grups socials - Grups privilegiats: Senyors clero rei i una nova classe la burgesia - Senyors, clero, rei i una nova classe, la burgesia agrria - Llauradors i jornalers Llauradors i jornalers - Pocs eren propietaris, la major part treballava en petites explotacions amb contractes renovables. p p - Molts sarruinaren, pergueren les terres i passaren a jornalers. - La Il揃lustraci坦 valenciana - El pare va ser: Gregori Maians i Siscar ( creaci坦 de p g ( lAcad竪mia Valenciana) - Antoni Josep Cavanilles (botnic i naturalista), Francesc P辿rez i Baier i Jorge Juan.
- 31. 9.- DEL REFINAMENT ROCOC AL RACIONALISME NEOCLSSIC. Art que representa els gustos de laristocrcia. - La difusi坦 didees il揃lustrades - Descobriment de jaciments configuraren el arqueol嘆gics grecoromans neoclassicisme Pante坦 de Par鱈s Juramento de los Horacios Jacques Luis David, 1784