More Related Content
What's hot (20)
Similar to Àntic Règim (20)
More from historialavilaroja (20)
Àntic Règim
- 2. L’Antic Règim: Introducció INTRODUCCIÓ: Anomenem Antic Règim al Sistema econò mic, polític, social i cultural existent a Europa des de el segle XVI al segle XVIII, abans de la Revolució francesa. El terme, l’expressió “Antic Règim” va ser introduï t pels revolucionaris francesos al 1789 durant la Revolució Francesa per designar a la forma de vida existent abans de la revolució i a la qual, la mateixa revolució , havia de posar fi. Però … Quines característiques socials, econò miques i polítiques tenia aquesta societat, a la qual els revolucionaris francesos van anomenar Antic Règim ? Com era aquesta societat a la que els francesos volien posar fi amb la revolució ?
- 3. L’Antic Règim: Característiques CARACTERÍ STIQUES DE L’ANTIC RÈGIM L’Antic Règim, nom amb el que el revolucionaris francesos anomenaven a la forma de vida existent a Europa abans de la Revolució presentava com a principals característiques econò miques, polítiques, socials i culturals les següents: Una economia poc desenvolupada que quasi no podia satisfer les necessitats bàsiques de la població (economia de subsistència) Una societat estamental, en la que podíem diferenciar dos grups : Privilegiats (minoria) i NO Privilegiats majoria Un sistema polític absolutista, en el qual manava una sola persona: El rei ( Monarquia Absoluta ) Una cultura dominada majoritàriament per la religió . Tot s’explicava en base a la religió cristiana: L’organització social, el govern, ...
- 4. L’Antic Règim: Economia L’ECONOMIA DE L’ANTIC RÈGIM ECONOMIA AGRARIA Les activitats econò miques principals eren l’agricultura i la ramaderia (80% - 90% població viva i treballava al camp) La Principal font de riquesa era la terra PROPIETAT VINCULADA (Títol nobiliari, Església, municipi, corona) Agricultura Tradicional Tècniques tradicionals, poc avanç ades tècnicament i poca producció La producció ramadera, (carn, llet i derivats) també era insuficient. L’Endarreriment Tècnic i la Baixa Producció ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA
- 5. LA PRODUCCIÓDE BENS (roba, calçat, estris…) Basada en el treball artesanal També era escassa ( poca producció ) La majoria dels bens de consum eren produï ts per la mateixa família pagesa, tot i que també hi havia producció a les ciutats, on els artesans realitzaven en tallers productes manufacturats. L’Antic Règim: Economia Es podien diferenciar tres llocs de producció de bens: 1- La Família pagesa: Ella mateixa elabora els productes de consum quotidià que necessitava. 2- Les Ciutats: On els artesans realitzaven productes Artesans i controlats pels gremis 3- Les Manufactures (s. XVIII): Establiments on s’elaboren articles de luxe per les classes privilegiades.) La producció , en general, també era escassa, donat que els productes es realitzaven manualment i estava destinada preferentment al autoconsum, no al mercat.
- 6. El gremi tenia una reglamentació molt estricte: Determinaven la quantitat de productes a realitzar, els materials a utilitzar i el preu de venta. L’Antic Règim: Economia Els gremis eren unes associacions de tallers i treballadors que realitzen el mateix ofici. ELS GREMIS El gremi també actuaven com una mena d’associació d'assistència i ajuda entre els seus membres en cas de dificultats: malaltia, defunció , orfandat.... No permetien la lliure competència Jerarquia: Mestre, operari i aprenents.
- 7. L’Antic Règim: Economia Les manufactures eren uns establiments, normalment impulsats per les monarquies, on hi treballaven artesans a canvi d’un salari. LES MANUFACTURES Sols realitzaven articles de luxe, com tapissos, catifes, porcellanes.... destinats als grups privilegiats de la societat: La monarquia, la noblesa o el clergat. Aquest establiments só n considerats el precedent de les fàbriques, abans de que es produís la Revolució Industrial degut i que hi treballaven gent a canvi d’un salari.. Però no poden ser considerades fabriques prò piament dites, donat que la feina era manual i artesanal i no s'utilitzaven màquines.
- 8. L’Antic Règim: Economia EL COMERÇ També era escàs i poc desenvolupat Insuficient Producció (aliments i bens) Insuficiències en el transport Cal diferenciar: 1- Comerç Interior: Intercanvi de productes agraris i manufacturats. Fires i mercats d’àmbit local o comarcal. 2-Comerç Colonial : Intercanvi de productes amb les colònies. Es donava des del s. XVI, però és desenvoluparà molt durant el segle XVIII (caràcter marítim)
- 9. L’Antic Règim: L’Organització Social L’ORGANITZACIÓSOCIAL L’Antic Règim, presentava una organització social estamental, es a dir una societat organitzada en estaments (grup social tancat al qual es pertany per naixement) Aquesta forma d’organitzar la societat havia estat heretada de l’Edat Mitjana, i en ella es podien diferenciar tres estaments (grups socials) cada un amb una funció diferent dins de la societat: 1-La Noblesa Protegeix la societat dels enemics ( 3-4 %) 2- El Clergat Encarregats de pregar i assegurar la protecció divina (1 %) 3-El Tercer Estat: La majoria de la població (90 – 95 %) S’encarrega de produir per tots els bens materials que la societat necessita ( pagesia, burgesia, classes populars)
- 10. L’Antic Règim: L’Organització Social La característica més significativa d’aquesta organització social es la DESILALGUTAT CIVIL, és a dir, no tots els individus que formen la societat só n considerats iguals.. La qual cosa divideix la societat en dos grups ben diferenciats: Privilegiats i No Privilegiats. DESIGUALTAT CIVIL PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS Minoria de la població (Nobles i Clergues) Majoria de la població (Tercer Estat) El pertànyer a un grup o altre venia determinat pel naixement, i no hi havia mobilitat social, és adir no es podia canviar de grup o estament.
- 11. Imatges de la noblesa
- 12. Imatges de la Noblesa
- 13. Imatges de la Noblesa
- 14. EL CLERGAT L’Antic Rè gim: L’Organització Social É s l’altre grup privilegiat. Tampoc paguen impostos. DIVIDIT Alt Clergat: Baix Clergat - Bisbes - Abats - Cardenals - Sacerdots - Monjos - Frares Alt Clergat: Provenen de les classes nobiliàries. Vivien amb el luxe característic noblesa. Gaudeixen dels seus privilegis. Baix Clergat: Provenen de la pagesia. Vida senzilla i sense privilegis. VIUEN DELS INGRESSOS Delme: 10 % de la producció que els camperols paguen a l'església Propietat vinculada a l'Església: Tenen moltes terres o propietats urbanes de les quals reben rendes o impostos. Donacions, almoines que els creients cedeixen o donen a l'església.
- 15. Constituï en la majoria de la població (90-95 %). Suportaven totes les carregues fiscals (impostos) i no tenien privilegis. Podem Diferenciar EL TERCER ESTAT (ELS NO PRIVILEGIATS) Agrupava a sectors socials molt diferents econò mica i socialment. L’Antic Rè gim: L’Organització Social El Camperols Les classes populars urbanes La Burgesia
- 16. ELS CAMPEROLS Constitueixen el grup més nombró s de tota la població del Antic Regim. Exemple: Franç a 1789. Població 25 milions Viuen i treballen al camp. Realitzen tasques agrícoles i ramaderes. Pateixen pèssimes condicions de vida: Dieta pobre i poc variada. Gran mortalitat i curta esperanç a de vida. La major part dels impostos requeien sobre ells (reials, eclesiàstics, senyorials ...) Manca de formació cultural: Analfabetisme. L’Antic Rè gim: L’Organització Social 20 milions eren camperols
- 17. Les condicions de vida de la majoria de la població (camperols) eren molt dures: Una alimentació insuficient i condicions de vida molt precàries. L’Antic Rè gim: L’Organització Social
- 18. La formen els treballadors manuals de les ciutats : Artesans, Obrers, oficis, personal domèstic ... Viuen d’un salari. Les seves condicions de vida empitjoraren molt al llarg del segle XVIII pel creixament de la població i la pujada dels preus dels aliments. LES CLASSES POPULARES URBANES ( CPU ) L’Antic Rè gim: L’Organització Social
- 19. Imatges: Classes Populars Urbanes
- 20. Es el grup dominant dins del Tercer Estat. Viuen a les ciutats i és dediquen als negocis augmentant de forma continuada la seva riquesa. Alguns arriben a ser més rics que els nobles. Gaudeixen de bones condicions econò miques i bones condicions de vida però no tenen privilegis. No els satisfà la seva consideració social de no privilegiats.. Voldrien canviar la societat per obtenir un major reconeixement social. LA BURGESIA L’Antic Rè gim: L’Organització Social Tenen formació cultural.
- 22. Una legislació prò pia diferent a la dels privilegiats. Les Carregues Fiscals: Sols ells els paguen el impostos Malgrat les grans diferencies econò miques i socials que hi havia entre els tres grups que formaven el Tercer Estat, al segle XVIII hi ha tres aspectes que els uneixen: L’ Oposició als privilegis i el desig d’aconseguir la igualtat Civil (igualtat davant la llei) LA RELACIÓENTRE ELS DIFERENT GRUPS DEL TERCER ESTAT L’Antic Rè gim: L’Organització Social
- 23. ABSOLUTISME Concentració dels poders en mans del rei El Sistema Polític existent a l’Antic Règim era la Monarquia Absoluta o absolutisme. Un sistema polític en el que el monarca exerceix totes les funcions de govern sense cap limitació : El rei fa les lleis, el rei les fa complir i el rei jutge el seu compliment. Els monarques absolutistes reben la seva autoritat de Déu, del qual es considera que só n representants aquí a la Terra El seu poder es justifica per designació divina L’Antic Rè gim: L’Organització Política L’ORGANITZACIÓPOLÍ TICA Luis XIV ( el rei Sol )“El rei acumula tots els poders en la seva persona per designi diví.”
- 24. El rei estarà auxiliat per un gran aparell burocràtic (funcionaris) que formen el que anomenen ESTAT L’Antic Rè gim: L’Organització Política
- 25. L’Antic Rè gim: Organització Política El poder dels reis absolutistes és manifestava en els luxe desmesurat dels seus palaus que compartien amb els membres de la cort. El mes representatiu és el Palau de Versalles que el rei francès Lluís XIV es va fer construir a les afores de Paris
- 26. Imatges: Monarquia Absoluta PALAU DE VERSALLES
- 29. Les limitacions de la monarquia absoluta: Països Baixos i Gran Bretanya Països Baixos Gran Bretanya República oligàrquica Monarquia parlamentària
- 30. Les limitacions de la monarquia absoluta: sistema parlamentari anglès
- 32. La cultura a l’antic Regim estava marcada per la religió . Tot s’explicava per la divinitat. L’Antic Rè gim: La Cultura Es considerava que la societat havia estat creada per la divinitat, i el lloc que cada un ocupava a la societat ho havia triat la divinitat ( naixement). La divinitat triava els que havien de defensar, (nobles) donar gràcies (clergat) o produir tot allò que la societat necessitava (tercer estat). Per tal de vigilar que ningús'apartés d’aquesta explicació del mó n es van crear uns tribunals, que s’encarregaven de controlar a tots aquells que no respectaven o qüestionaven aquesta explicació del mó n: LA SANTA INQUISICIÓ. Milers de persones van morir per mostrar una idees diferents a les explicacions del mó n donades per l'Església cristiana. . LA CULTURA
- 33. La Il·lustració. L'era de la raó La Il·lustració Moviment filosòfic i cultural nascut en aquest país a la segona meitat del segle XVIII, que preconitzava el triomf de la raó com a base del progrés material i social Principis Predomini de la raó Defensa de l'antropocentrisme La crítica i el mètode empíric Importància de l'educacióLa fe en el progrés La recerca de la felicitat Tolerància religiosa i moral laica Filosofia
- 34. La Il·lustració. L'era de la raó Pensadors Il·lustrats LOCKE MONTESQUIEU ROUSSEAU VOLTAIRE Contracte social Divisió de poders Igualtat i contracte social Contra el fanatisme religiós i la intolerància
- 35. La Il·lustració. L'era de la raó EFECTES Política Economia Cultura Despotisme Il·lustrat Teories econòmiques: - Fisiocràcia - Liberalisme
- 36. El naixements dels Estats Units
- 37. El naixement dels Estats Units La Revolució Americana és el conflicte entre els colons de Nova Anglaterra (les tretze colònies) i la gran Bretanya (la metròpoli), que va culminar amb la independència dels primers. Nova Anglaterra (Les tretze colònies)
- 38. El naixement dels Estats Units El 1773 el govern anglès va establir les Teas Acts, mitjançant les quals pretenia monopolitzar el comerç del te, fet que podia arruïnar molts comerciants americans. Aquest van decidir atacar els vaixells anglesos carregats de te que estaven ancorats al port de Boston (motí del te de Boston) i, com a resposta, els britànics van bloquejar el port de la ciutat i van treure tots els drets a Massachussets, la regió on se situa Boston.
- 39. El naixement dels Estats Units
- 40. El naixement dels Estats Units Raons econòmiques i polítiques expliquen per què es va originar el conflicte: Els colons no estaven disposats a continuar pagant impostos si no tenien representació en el parlament de Londres. El 1776 el Segon Congrés Continental va proclamar la Declaració d'Independència, redactada per Thomas Jefferson El 1775, Jorge III va declarar les colonies en rebel·lia El 1774 els representants de les colònies (excepte Georgia) van celebrar el Primer Congrés Continental a Filadèlfia i van redactar una Declaració de Drets i Greuges
- 41. El naixement dels Estats Units
- 42. Eix cronològic 1609 1620 Colons anglesos arriben a Jamestown. 1651 1763 Arribada del Myflower Actes de navegació Gran Bretanya conquereix França, Canadà i la riba est del Mississpi. INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS El naixement dels Estats Units
- 43. El naixement dels Estats Units 177 3 Boston Tea Party 1774 Declaració de Drets i Greuges 1776 Declaració d'Independènci i inici de la Guerra 1783 Tractat de París: Gran Bretanya reconeixia la independència dels EUA
- 44. El naixement dels Estats Units
- 45. L'art del segle XVIII
- 46. L'art del segle XVIII
- 47. L'art del segle XVIII
- 48. L'art del segle XVIII
- 49. L'art del segle XVIII
- 50. L'art del segle XVIII